Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Tarraconense

Índex Tarraconense

La Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

122 les relacions: Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, Administració provincial romana, Al-Àndalus, Alans, Aquitània, Ardó, Arles, As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, Ath-Thaghr al-Alà, Augusta Emèrita, Àkhila II, Bagaudes, Baix Imperi, Banu Qassi, Barcelona, Batalla de Guadalete, Batalla de la Garona, Batalla de Tolosa (721), Batalla de Tours, Bàrcino, Borgonya, Carlemany, Carles Martell, Cartagena, Cartaginense, Catolicisme, Còrdova, Cesaraugusta, Ciutat d'Autun, Combat de Llívia, Comte, Constanci I Clor, Constantí (usurpador), Constantí I el Gran, Cristianisme, Cronicó de Moissac, Dioclecià, Dominació musulmana de Catalunya, Duc, Dux visigot, Emirat de Qúrtuba, Estilicó, Eudes I d'Aquitània, Eugeni (emperador), Flavi Honori, Franc, Gal·lècia, Gàl·lia, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Narbonesa, ..., Genseric, Gibraltar, Girona, Guillem I de Tolosa, Harun, Hispània Citerior, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Juli Valeri Majorià, Llatí, Llatí vulgar, Llista de governadors de la Tarraconense, Llista de províncies romanes, Llista de valís d'Arbuna, Llista de valís de l'Àndalus, Lluís I el Pietós, Lusitània, Magne Màxim, Maquinària de setge, Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Mauritània Cesariense, Mauritània Tingitana, Mauront, Maximià, Mèrida, Muladita, Musulmà, Narbona, País Basc, Pamplona, Reformes de Dioclecià, Regne de Toledo, Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus, Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus, Roine, Roncesvalls, Sant Martí de Tours, Segle III, Segle IV, Segle V, Septimània, Septimània visigòtica, Setge d'Arbuna (737), Setge d'Arbuna (759), Sevilla, Sueus, Tàrraco, Teodosi I el Gran, Tetrarquia, Thiufadi, Toledo, Uthman ibn Naissa, Valí, Vàndals, Vicariat apostòlic, Visigots, Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí, 284, 3 d'abril, 406, 459, 461, 476, 507, 711, 713, 714, 732, 759, 785, 800, 801. Ampliar l'índex (72 més) »

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí —en àrab عبد الرحمن بن عبد الله الغافقي, ʿAbd ar-Raḥmān ibn ʿAbd Allāh al-Ḡāfiqī— (? - prop de Poitiers, 732) fou valí de l'Àndalus (721 i 730-732).

Nou!!: Tarraconense і Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Tarraconense і Administració provincial romana · Veure més »

Al-Àndalus

Al-Àndalus o lÀndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Tarraconense і Al-Àndalus · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Tarraconense і Alans · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

Nou!!: Tarraconense і Aquitània · Veure més »

Ardó

Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.

Nou!!: Tarraconense і Ardó · Veure més »

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Tarraconense і Arles · Veure més »

As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní

As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní (en àrab, السمح بن مالك الخولاني, al-Samḥ b. Mālik al-Ḫawlānī) (m. Tolosa de Llenguadoc, 721), valí de l'Àndalus (719-721).

Nou!!: Tarraconense і As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

El Califiat de Córdova, l'any 1000 Ath-Thaghr al-Alà (en àrab: الثغر الأعلى, aṯ-Ṯaḡr al-Aʿlà), també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: Tarraconense і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

Augusta Emèrita

Teatre romà Augusta Emèrita fou el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada el 23 aC per Publius Carisius, llegat d'August, que hi va establir veterans de les legions V i X el terme de servei dels quals havia expirat (emeriti) després de les guerres càntabres.

Nou!!: Tarraconense і Augusta Emèrita · Veure més »

Àkhila II

Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.

Nou!!: Tarraconense і Àkhila II · Veure més »

Bagaudes

Durant l'antic Imperi romà, primer al sud de les Gal·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Nou!!: Tarraconense і Bagaudes · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt Imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del segle VII dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'Imperi, en el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: Tarraconense і Baix Imperi · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi —en àrab بنو قاسي, Banū Qāsī, literalment «descendents de Cassi»— fou una important dinastia musulmana muladita que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles VIII i X.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Tarraconense і Banu Qassi · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Tarraconense і Barcelona · Veure més »

Batalla de Guadalete

La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.

Nou!!: Tarraconense і Batalla de Guadalete · Veure més »

Batalla de la Garona

La batalla del riu Garona es va lliurar al 732 entre un exèrcit omeia dirigit per Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, governador d'Al-Andalus, i les forces dels francs encapçalades per Odó el Gran, duc d'Aquitània.

Nou!!: Tarraconense і Batalla de la Garona · Veure més »

Batalla de Tolosa (721)

La batalla de Tolosa de 721 va ser una victòria de l'exèrcit franc comandat pel duc Eudes I d'Aquitània, sobre l'exèrcit musulmà del Califat Omeia.

Nou!!: Tarraconense і Batalla de Tolosa (721) · Veure més »

Batalla de Tours

La batalla de Tours (moltes vegades anomenada batalla de Poiters, però que no s'ha de confondre amb la del 1356, i coneguda en el món àrab com Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França.

Nou!!: Tarraconense і Batalla de Tours · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Tarraconense і Bàrcino · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) va ser una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Tarraconense і Borgonya · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Tarraconense і Carlemany · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou fill il·legítim de Pipí d'Héristal i la seva concubina Alpaida.

Nou!!: Tarraconense і Carles Martell · Veure més »

Cartagena

Cartagena és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Tarraconense і Cartagena · Veure més »

Cartaginense

La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'imperi Romà i després visigoda d'Hispània.

Nou!!: Tarraconense і Cartaginense · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Tarraconense і Catolicisme · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Tarraconense і Còrdova · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Tarraconense і Cesaraugusta · Veure més »

Ciutat d'Autun

Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Tarraconense і Ciutat d'Autun · Veure més »

Combat de Llívia

En l'inici del seu govern d'Al-Andalus el 730, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí fou impugnat per Uthman ibn Naissa, el valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa, i sabent de l'opressió que patien els berbers al nord d'Àfrica, va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.

Nou!!: Tarraconense і Combat de Llívia · Veure més »

Comte

Corona comtalComte és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Tarraconense і Comte · Veure més »

Constanci I Clor

Constanci I (en llatí) de renom Clor (del grec:Χλωρός, Cloros, «el pàl·lid»), va tenir el títol de cèsar des del 293 i fou emperador romà del 305 al 306.

Nou!!: Tarraconense і Constanci I Clor · Veure més »

Constantí (usurpador)

Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí fou un general romà que es va proclamar emperador el 407 i va exercir fins al 411.

Nou!!: Tarraconense і Constantí (usurpador) · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancycrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Tarraconense і Constantí I el Gran · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Tarraconense і Cristianisme · Veure més »

Cronicó de Moissac

El Cronicó de Moissac (en llatí Chronicon Moissiancense), també anomenat Cronicó d'Aniana, és un cronicó que comprèn el període 670-821 i fou redactat per un monjo del monestir d'Aniana a finals del segle X. Les fonts foren els annals reials francs, uns annals llenguadocians avui perduts i diverses notes soltes.

Nou!!: Tarraconense і Cronicó de Moissac · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Tarraconense і Dioclecià · Veure més »

Dominació musulmana de Catalunya

La conquesta musulmana de Catalunya va començar el segle VIII.

Nou!!: Tarraconense і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia es denominava duc al príncep.

Nou!!: Tarraconense і Duc · Veure més »

Dux visigot

En l'administració del regne visigot de Toledo, el dux era el governador de cada província del regne.

Nou!!: Tarraconense і Dux visigot · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'emirat de Qúrtuba o de Còrdova —en àrab إمارة قرطبة, imārat Qurṭuba— fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba.

Nou!!: Tarraconense і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Estilicó

Díptic de cap al 395, conservat a la Catedral de Monza, que representa Estilicó amb la seva dona Serena i el seu fill Euqueri Estilicó —Flavius Stilicho o Stilico, — (vers 359-408) fou un general i polític romà d'origen vàndal.

Nou!!: Tarraconense і Estilicó · Veure més »

Eudes I d'Aquitània

Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.

Nou!!: Tarraconense і Eudes I d'Aquitània · Veure més »

Eugeni (emperador)

Eugeni (Flavius Eugenius) fou emperador romà del 392 al 394.

Nou!!: Tarraconense і Eugeni (emperador) · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en llatí: - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident del 395 al 423.

Nou!!: Tarraconense і Flavi Honori · Veure més »

Franc

El franc és el nom de diverses unitats monetàries.

Nou!!: Tarraconense і Franc · Veure més »

Gal·lècia

La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.

Nou!!: Tarraconense і Gal·lècia · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Tarraconense і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Aquitània

Aquitània fou una província romana creada el 27 aC.

Nou!!: Tarraconense і Gàl·lia Aquitània · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Provincia de la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: Tarraconense і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Genseric

Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).

Nou!!: Tarraconense і Genseric · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Tarraconense і Gibraltar · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Tarraconense і Girona · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) fou duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Tarraconense і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Harun

Harun va ser l'últim valí musulmà de Barcelona del 800 al 801.

Nou!!: Tarraconense і Harun · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Tarraconense і Hispània Citerior · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Tarraconense і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Tarraconense і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Juli Valeri Majorià

ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.

Nou!!: Tarraconense і Juli Valeri Majorià · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Tarraconense і Llatí · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar és la varietat del llatí parlada per la gent, anomenat així en oposició al llatí clàssic propi de les classes més il·lustrades, un llatí molt més cuidat i literari.

Nou!!: Tarraconense і Llatí vulgar · Veure més »

Llista de governadors de la Tarraconense

Llista de Procònsols de la Tarraconense des de la reestructuració d'August l'any 27 aC.

Nou!!: Tarraconense і Llista de governadors de la Tarraconense · Veure més »

Llista de províncies romanes

Aquest article inclou la llista de divisions de l'administració provincial romana al llarg de diferents períodes històrics.

Nou!!: Tarraconense і Llista de províncies romanes · Veure més »

Llista de valís d'Arbuna

Llista de valís d'Arbuna (720-759) des del setge de Narbona de 719 al setge d'Arbuna de 759.

Nou!!: Tarraconense і Llista de valís d'Arbuna · Veure més »

Llista de valís de l'Àndalus

Llista dels valís de l'Àndalus des de la conquesta del regne visigòtic de Toledo per Tàriq ibn Ziyad i Mussa ibn Nussayr fins a l'assumpció del poder per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, primer emir omeia.

Nou!!: Tarraconense і Llista de valís de l'Àndalus · Veure més »

Lluís I el Pietós

Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Tarraconense і Lluís I el Pietós · Veure més »

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Nou!!: Tarraconense і Lusitània · Veure més »

Magne Màxim

Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335–388) fou emperador romà d'occident del 383 al 388.

Nou!!: Tarraconense і Magne Màxim · Veure més »

Maquinària de setge

Armes de setge de l'Antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.

Nou!!: Tarraconense і Maquinària de setge · Veure més »

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí (en àrab مطروح بن سليمان بن يقظان الكلبي القضاعي الأعرابي, Matrūḥ ibn Sulaymān ibn Yaqẓān al-ʿArābī) (m. 791 o 792), valí de Barcelona (778-792) i de Saraqusta (790-791).

Nou!!: Tarraconense і Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí · Veure més »

Mauritània Cesariense

La Mauritània Cesariense (en llatí Mauritania Caesariensis) fou una província romana, equivalent a l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga.

Nou!!: Tarraconense і Mauritània Cesariense · Veure més »

Mauritània Tingitana

Mauritània Tingitana fou una província romana equivalent a l'actual Marroc.

Nou!!: Tarraconense і Mauritània Tingitana · Veure més »

Mauront

Mauront (Maurontus) o Mauronci (Maurontius) (vers 720- després del 739) fou un dels ducs i patricis que hi havia al regne de Borgonya sota Carles Martell, que va viure a la primera meitat del segle VIII, que va organitzar una conspiració borgonyona per independitzar el regne de la nissaga del duc i majordom de palau Carles Martell i el seu home de confiança al territori, el patrici Abbó de Besançon, seguint les passes que 20 anys ans havia iniciat el patrici Antenor de Provença.

Nou!!: Tarraconense і Mauront · Veure més »

Maximià

Maximià o Maximià Herculi (en llatí) fou emperador romà del 286 al 305, escollit per l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Tarraconense і Maximià · Veure més »

Mèrida

Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.

Nou!!: Tarraconense і Mèrida · Veure més »

Muladita

Un muladita o muladí (de l'àrab المولدون, al-muwalladūn, plural dal-muwallad) era, a l'Àndalus, un musulmà que havia estat cristià.

Nou!!: Tarraconense і Muladita · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Tarraconense і Musulmà · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Tarraconense і Narbona · Veure més »

País Basc

El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Tarraconense і País Basc · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Tarraconense і Pamplona · Veure més »

Reformes de Dioclecià

Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.

Nou!!: Tarraconense і Reformes de Dioclecià · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo és el nom donat al regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Tarraconense і Regne de Toledo · Veure més »

Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus

L'evolució de la revolta berber del valiat d'Ifriquiya va impulsar la revolta dels berbers de la península ibèrica.

Nou!!: Tarraconense і Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus · Veure més »

Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus

La política de Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí favorable als àrabs d'origen iemenita, va acabar provocant la sublevació dels qaysís i alguns iemenites que sota el comandament d'As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí, del jund de Qinnasrín, i de Thawaba ibn Salama, del clan iemenita dels judhamites, el van vèncer l'abril del 745 a la riba del Guadalete, proclamant nou valí al segon.

Nou!!: Tarraconense і Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; http://dcvb.iecat.net/ en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Tarraconense і Roine · Veure més »

Roncesvalls

Roncesvalls (en basc: Orreaga, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Tarraconense і Roncesvalls · Veure més »

Sant Martí de Tours

Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Tarraconense і Sant Martí de Tours · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Tarraconense і Segle III · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Tarraconense і Segle IV · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Tarraconense і Segle V · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità: Septimània, en Septimanie) és una regió històrica que es correspon aproximadament amb l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló a França i després del 747 la regió dels pirineus fins a l'Ebre (aproximadament l'actual Catalunya).

Nou!!: Tarraconense і Septimània · Veure més »

Septimània visigòtica

La Septimània visigòtica és el període que la Septimània fou regida per reis visigots, des del 507 fins al 720.

Nou!!: Tarraconense і Septimània visigòtica · Veure més »

Setge d'Arbuna (737)

El Setge d'Arbuna de 737 s'esdevé després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb el valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra el valiat d'Arbuna, aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremà Avinyó després de la seva captura i travessà el Roine, passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que assetà, on trobà Athima, general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa.

Nou!!: Tarraconense і Setge d'Arbuna (737) · Veure més »

Setge d'Arbuna (759)

El tercer setge d'Arbuna (752-759) fou el més llarg dels setges de la ciutat d'Arbuna (Narbona) i el que va posar punt final a la dominació musulmana i el valiat d'Arbuna.

Nou!!: Tarraconense і Setge d'Arbuna (759) · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Tarraconense і Sevilla · Veure més »

Sueus

Límits de les províncies romanes Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) són un dels pobles germànics originaris de la mar Bàltica.

Nou!!: Tarraconense і Sueus · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (del llatí Tarraco) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Tarraconense і Tàrraco · Veure més »

Teodosi I el Gran

Teodosi I el Gran, (en llatí, 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395).

Nou!!: Tarraconense і Teodosi I el Gran · Veure més »

Tetrarquia

esquerra La tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant el segle IV (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.

Nou!!: Tarraconense і Tetrarquia · Veure més »

Thiufadi

Thiufadi era un alt càrrec militar visigot, però que no era comprès dins el grup social dels maiores o rics.

Nou!!: Tarraconense і Thiufadi · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Tarraconense і Toledo · Veure més »

Uthman ibn Naissa

Uthman ibn Naissa fou valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa o Manusa.

Nou!!: Tarraconense і Uthman ibn Naissa · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab والٍ, wālin, pl. ولاة, walā) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Tarraconense і Valí · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Tarraconense і Vàndals · Veure més »

Vicariat apostòlic

El vicariat apostòlic és un tipus de jurisdicció territorial (església particular) de l'Església catòlica establerta en regions de missió que encara no s'han constituït com A Prelatura.

Nou!!: Tarraconense і Vicariat apostòlic · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Tarraconense і Visigots · Veure més »

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí —en àrab يوسف بن عبد الرحمن الفهري, Yūsuf ibn ʿAbd ar-Raḥmān al-Fihrī— (vers 691 - 759 o 760) fou el darrer governador o valí de l'Àndalus (747-756).

Nou!!: Tarraconense і Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí · Veure més »

284

Sense descripció.

Nou!!: Tarraconense і 284 · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tarraconense і 3 d'abril · Veure més »

406

Sense descripció.

Nou!!: Tarraconense і 406 · Veure més »

459

L'any 459 (CDLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Tarraconense і 459 · Veure més »

461

Sense descripció.

Nou!!: Tarraconense і 461 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Tarraconense і 476 · Veure més »

507

Sense descripció.

Nou!!: Tarraconense і 507 · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: Tarraconense і 711 · Veure més »

713

Sense descripció.

Nou!!: Tarraconense і 713 · Veure més »

714

Sense descripció.

Nou!!: Tarraconense і 714 · Veure més »

732

Sense descripció.

Nou!!: Tarraconense і 732 · Veure més »

759

Sense descripció.

Nou!!: Tarraconense і 759 · Veure més »

785

Sense descripció.

Nou!!: Tarraconense і 785 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Tarraconense і 800 · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Tarraconense і 801 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hispania Tarraconensis, Hispània Tarraconense, Sarakusta, Tarraconense (província romana), Tarraconensis, Tarraconesa, Tarragonesa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »