Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Tamerlà

Índex Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

248 les relacions: Abkhàzia, Afrasiyàbides, Agost, Ahlat, Akşehir, Alep, Alindja, Aman, Amàsia, Amir Husayn, Amol, Amudarià, Anatòlia, Andis, Ani, Ankara, Antalya, Aq Qoyunlu, Aragvi, Armènia, Arran, Arzanene, Atabeg, Aydın, Azerbaidjan, Azov, Àstrakhan, Baduspànides, Bagdad, Bagrat V de Geòrgia, Bahraich, Baiazet I, Balıkesir, Balkh, Batalla d'Ankara, Batiha, Bawàndides, Baylakan, Beylik de Candar-oğlu, Beylik de Germiyan-oğlu, Beylik de Karaman-oğlu, Beylik de Menteşe-oğlu, Beylik de Saruhan-oğlu, Bhatnair, Bitlis, Bizanci, Bukharà, Bulandshahr, Burjita, Bursa, ..., Ciutat de Yarkand, Congost de Darial, Constantí II de Geòrgia, Constantinoble, Crimea, Cumans, Damasc, Delhi, Derbent, Dhu l-Kadr, Dido, Dinastia jalayírida, Dinastia Kart, Dinastia Sufida, Dipalpur, Diyarbakır, Djunayd, Dughlat, Edigu, Edirne, Elbistan, Emir, Erzurum, Esmirna, Firuzabad, Gazni, Gènova, Geòrgia, Gener, Genguis Khan, Gilan, Giorgi VII de Geòrgia, Gorgan (ciutat), Gran Khorasan, Gran Visir, Gujarat, Gur-e Amir, Hakkâri (ciutat), Hama, Herat, Homs, Horda Blanca, Horda Blava, Horda d'Or, Ilyas Khoja, Iraq, Iraq ajamita, Jammu, Jaunpur, Jerusalem, Kabul, Kaixgar, Kakhètia, Kanauj, Kandahar, Karaunes, Kars, Kastamonu, Kath, Kayseri, Kaytak, Kazan, Köneürgenç, Kemah (Erzincan), Khalil Sultan, Khivà, Khuttal, Khwarizm, Kiptxak, Kirman, Klardjètia, Kurdistan, Lahore, Llengua txagatai, Lur-i Buzurg, Lur-i Kučik, Mallu Ikbal, Malwa, Març, Mazandaran, Miran Xah, Mogolistan, Monghyr, Moscou, Multan, Muzaffàrida, Naxçıvan, Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq, Nicea de Bitínia, Nicomèdia, Nixapur, Nogai, Nova Sarai, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Otrar, Oudh, Palmira, Panipat, Panjab, Pèrsia, Pir Muhàmmad ibn Jahangir, Província de Fars, Qara Qoyunlu, Qazaghan, Rayy, Regió del Karabagh, Riazan, Ruyan, Sabzevar, Samarcanda, Samtskhé, Sari (Iran), Selçuk, Setembre, Shaki (Azerbaidjan), Sirdarià, Sistan, Siunia, Sivas, Sivri Hisar, Sogdiana, Sufisme, Sultan Mahmud, Sultaniyya, Suyurghatmish, Svanètia, Tabarsaran, Tabriz, Takhi-i-Hulagu, Tana, Taragai, Tèrek, Tbilissi, Tekeoğulları, Timúrides, Toktamix, Transcaucàsia, Transoxiana, Trebisonda, Tughluq Timur, Txerkessos, Uch, Ural, Uzbekistan, Van, Xah Rukh (timúrida), Xahrisabz, Xamkhalat dels Kazi Kumuk, Xina, Xinjiang, Xiraz, Xirvan, Xirvanxah, Xuixtar, Yezd, Zamindar, Zirihkaran, 1336, 1359, 1360, 1361, 1362, 1363, 1369, 1370, 1379, 1381, 1383, 1384, 1385, 1386, 1387, 1388, 1389, 1391, 1392, 1393, 1394, 1397, 1398, 1399, 14 de febrer, 1400, 1401, 1402, 1403, 1404, 1405, 18 de desembre, 19 de juny, 2 d'agost, 20 de juliol, 21 de novembre, 24 de setembre, 31 de març, 8 d'abril, 8 d'octubre, 8 de març. Ampliar l'índex (198 més) »

Abkhàzia

Abkhazia Abkhàzia o Abcàsia (abkhaz: Аҧсны Apsny; georgià: აფხაზეთი Apkhazeti, o Abkhazeti; rus: Абха́зия Abhazia) és una república autodeclarada independent del Caucas, per bé que la comunitat internacional la reconeix com a part de Geòrgia.

Nou!!: Tamerlà і Abkhàzia · Veure més »

Afrasiyàbides

Mapa del Mazanderan, al sud de la mar Càspia Els Afrasiyàbides o dinastia Afrasiyàbida fou una petita dinastia musulmana del Mazanderan.

Nou!!: Tamerlà і Afrasiyàbides · Veure més »

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Tamerlà і Agost · Veure més »

Ahlat

Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.

Nou!!: Tamerlà і Ahlat · Veure més »

Akşehir

Akşehir és una ciutat de Turquia a Anatòlia Central, cap d'un districte de la província de Konya.

Nou!!: Tamerlà і Akşehir · Veure més »

Alep

Alep (en àrab حلب, Ḥalab) és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Tamerlà і Alep · Veure més »

Alindja

Alindja o Alindjak (Əlincə qalası; en armeni Erndjak o Erendchak) fou el nom otomà d'un districte de la província de Siunia (turc Siunik), modernament unes ruïnes Alindjakala a la república autònoma de Nakhitxevan, a l'Azerbaidjan.

Nou!!: Tamerlà і Alindja · Veure més »

Aman

Aman és una institució àrab que vol dir "seguretat" o "protecció".

Nou!!: Tamerlà і Aman · Veure més »

Amàsia

Amàsia és un possible supercontinent futur que podria ser format per la fusió d'Àsia i Amèrica del Nord.

Nou!!: Tamerlà і Amàsia · Veure més »

Amir Husayn

Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del khanat de Txagatai.

Nou!!: Tamerlà і Amir Husayn · Veure més »

Amol

El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.

Nou!!: Tamerlà і Amol · Veure més »

Amudarià

L'Amudarià (del rus Амударья, Amudarià; en tadjik: Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa: آمودریا, Amudarià; en uzbek: Amudaryo; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Tamerlà і Amudarià · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Tamerlà і Anatòlia · Veure més »

Andis

Els andis (en andi: къӀваннал, en rus: андийцы) són una ètnica indígena del Daguestan que viu al rayon o districte de Botlikhsky, principalment a la ciutat d'Andi, a l'oest de la República, limitant amb els txetxens al nord-oest, i al sud-est amb els àvars als que estan emparentats.

Nou!!: Tamerlà і Andis · Veure més »

Ani

Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.

Nou!!: Tamerlà і Ani · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: Tamerlà і Ankara · Veure més »

Antalya

Kenan Evren Caddesi Antalya (antiga Adalia, grec de Pamfília: Αττάλεια Attália) és una ciutat de la costa Mediterrània del sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.

Nou!!: Tamerlà і Antalya · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Tamerlà і Aq Qoyunlu · Veure més »

Aragvi

L'Aragvi és un riu de Geòrgia que baixa des de les muntanyes del Caucas i desemboca al Mtkvari, a la ciutat de Mtskhétha.

Nou!!: Tamerlà і Aragvi · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Tamerlà і Armènia · Veure més »

Arran

Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.

Nou!!: Tamerlà і Arran · Veure més »

Arzanene

Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).

Nou!!: Tamerlà і Arzanene · Veure més »

Atabeg

Atabeg (també atabek o Atabak) fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Nou!!: Tamerlà і Atabeg · Veure més »

Aydın

Mapa Aydın (turc, també Aidin a la Gran Enciclopèdia del Mundo de 1965; en català antic Tin segons la GEC; grec) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).

Nou!!: Tamerlà і Aydın · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Tamerlà і Azerbaidjan · Veure més »

Azov

Azov - Азов - és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.

Nou!!: Tamerlà і Azov · Veure més »

Àstrakhan

Àstrakhan (en rus А́страхань, i en tàtar Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.

Nou!!: Tamerlà і Àstrakhan · Veure més »

Baduspànides

Badusbànides o Baduspànides (persa Padusbànides) fou una dinastia de la zona de la mar Càspia de llarga durada (665 a 1598) que estenia el seu poder per Rustamdar, Ruyan, Nur i Kudjur.

Nou!!: Tamerlà і Baduspànides · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Tamerlà і Bagdad · Veure més »

Bagrat V de Geòrgia

Bagrat V conegut com el gran fou rei de Geòrgia del 1360 al 1393.

Nou!!: Tamerlà і Bagrat V de Geòrgia · Veure més »

Bahraich

Bahraich és una ciutat i municipi de l'Índia a l'estat d'Uttar Pradesh, capital del districte de Bahraich així com d'un tahsil amb el mateix nom.

Nou!!: Tamerlà і Bahraich · Veure més »

Baiazet I

Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'imperi Otomà entre 1389 i 1402.

Nou!!: Tamerlà і Baiazet I · Veure més »

Balıkesir

Balıkesir (o Balikesri) (antigament en grec: Αχυράους; en llatí: Achiraum; i també Achyraus, Anchiraois, Ancyre,Anchirao) és una ciutat de la regió de la Màrmara, a Turquia, i capital de la província homònima, amb una població de 215.436 habitants.

Nou!!: Tamerlà і Balıkesir · Veure més »

Balkh

Balkh (persa: بلخ, Balḫ) és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Tamerlà і Balkh · Veure més »

Batalla d'Ankara

La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, en Anatòlia, Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Batalla d'Ankara · Veure més »

Batiha

Batiha o al-Batiha (en àrab al-Baṭīḥa, literalment "la maresma") és una depressió ocupada per praderes humides, inundades regularment.

Nou!!: Tamerlà і Batiha · Veure més »

Bawàndides

Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.

Nou!!: Tamerlà і Bawàndides · Veure més »

Baylakan

Baylakan (armeni Phaitakaran o Paytakaran o Phaïdagaran) és una ciutat de l'Azerbaidjan, moderna Beylagan (també apareix com Beyləqan, Beyläqan, Bejlagan, Beilagan, Jdanov, Zhdanov, Ždanovsk, i Zhdanovsk, rus Байлакане), capital del districte de Beylagan.

Nou!!: Tamerlà і Baylakan · Veure més »

Beylik de Candar-oğlu

El Beylik de Candar-oğlu (altres noms o grafies: Candar, Candaroğulları, o més tard İsfendiyaroğulları, Isfendiyar-oğlu o els Isfendiyaroğulları en plural; també Jandàrides, Djandàrides, Jandar-oghlu, Djandar-oghlu Jandaroğulları, Djandaroğulları, Candar-oghl) va ser un dels Beyliks Turcs d'Anatòlia entre vers 1292 i 1461 i estava situat aproximadament a les regions de Kastamonu i Sinope, a la regió de la Mar Negra de l'actual Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Beylik de Candar-oğlu · Veure més »

Beylik de Germiyan-oğlu

El Beylik de Germiyan-oğlu (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o Gabella de Cesa) va ser un dels Beyliks Turcs d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Beylik de Germiyan-oğlu · Veure més »

Beylik de Karaman-oğlu

El Beylik de Karaman-oğlu (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos Beyliks Turcs d'Anatòlia.

Nou!!: Tamerlà і Beylik de Karaman-oğlu · Veure més »

Beylik de Menteşe-oğlu

El beylik de Menteşe-oğlu (també anomenat Menteşe, Menteşeoğulları o Gabella de Mendeixia) va ser un dels beyliks turcs d'Anatòlia entre 1261 i 1414 i tenia per capital la ciutat de Milas, a l'actual Turquia, corresponent a grans trets a la Cària clàssica.

Nou!!: Tamerlà і Beylik de Menteşe-oğlu · Veure més »

Beylik de Saruhan-oğlu

El Beylik de Saruhan-oğlu (també anomenat Saruhan o Saruhanoğulları, per la dinastia que el va governar) va ser un dels Beyliks Turcs d'Anatòlia entre 1304 i 1410 i tenia per capital, des del 1313, la ciutat de Manisa, a l'actual Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Beylik de Saruhan-oğlu · Veure més »

Bhatnair

Bhatnair (o Bhatner) és una fortalesa de Rajasthan, al nord de Bikaner a la riba esquerra del riu Ghagar.

Nou!!: Tamerlà і Bhatnair · Veure més »

Bitlis

Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.

Nou!!: Tamerlà і Bitlis · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Tamerlà і Bizanci · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Tamerlà і Bukharà · Veure més »

Bulandshahr

Bulandshahr (hindi: बुलंदशहर, urdú: بلند شہر) és una ciutat i municipalitat d'Uttar Pradesh a l'Índia, capital del districte de Bulandshahr, a la riba dreta del riu Kali-Nadi.

Nou!!: Tamerlà і Bulandshahr · Veure més »

Burjita

La dinastia Burdjita o Burdjiyya fou el segon grup dels sultans mamelucs del Caire del 1382 al 1517.

Nou!!: Tamerlà і Burjita · Veure més »

Bursa

Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prusa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.

Nou!!: Tamerlà і Bursa · Veure més »

Ciutat de Yarkand

Una de les portes de l'antiga ciutadella Yarkand (en xinès modern 莎車, pinyin: Shāchē o Suōchē) és una ciutat a la República Popular de la Xina a la regió autònoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una població al tomb dels 400.000 habitants.

Nou!!: Tamerlà і Ciutat de Yarkand · Veure més »

Congost de Darial

Congost de Darial El congost de Darial (en rus, Дарьяльское ущелье; en osseta, Дайраны ком; en georgià, დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas.

Nou!!: Tamerlà і Congost de Darial · Veure més »

Constantí II de Geòrgia

Constantí II fou rei de Geòrgia del 1478 al 1505.

Nou!!: Tamerlà і Constantí II de Geòrgia · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Constantinoble · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (en ucraïnès Автономна Республіка Крим, Avtonomna Respúblika Krym; en rus Автономная Республика Крым, Avtonómnaia Respúblika Krim; en tàtar de Crimea Qırım Muhtar Cumhuriyeti) és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Tamerlà і Crimea · Veure més »

Cumans

Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al segle X i varen dominar Ucraïna.

Nou!!: Tamerlà і Cumans · Veure més »

Damasc

Damasc (en àrab دمشق, Dimaixq; en llatí Damascus; en grec Damaskos; en català medieval Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Tamerlà і Damasc · Veure més »

Delhi

Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.

Nou!!: Tamerlà і Delhi · Veure més »

Derbent

Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.

Nou!!: Tamerlà і Derbent · Veure més »

Dhu l-Kadr

Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr (en àrab ذو القدر, Ḏū l-Qadr; en turc Dulkadırlılar) fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.

Nou!!: Tamerlà і Dhu l-Kadr · Veure més »

Dido

Dido (també coneguda amb els noms dElissa o Elyssa, del fenici EElaISSA) era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actual Tunísia, i hi fundà, segons la llegenda, Cartago.

Nou!!: Tamerlà і Dido · Veure més »

Dinastia jalayírida

Mapa La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia ilkhànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Tamerlà і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinastia Kart

La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.

Nou!!: Tamerlà і Dinastia Kart · Veure més »

Dinastia Sufida

La dinastia sufida fou un llinatge local que va gorvernar a Khwarizm des de vers el 1360 fins al 1511.

Nou!!: Tamerlà і Dinastia Sufida · Veure més »

Dipalpur

Dipalpur és una vila del Pakistan al districte d'Okara, província del Panjab, a 25 km d'Okara, a la riba del riu Beas.

Nou!!: Tamerlà і Dipalpur · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır, segons el nom oficial en turc, o Amed, en kurd —en armeni Ամիդ, Amid; en grec antic, Amida; en llatí Amida; en siríac, Āmîḏ; en turc otomà دیاربکر, Diyâr-ı Bekr— és una ciutat de Turquia, capital de la província homònima i principal ciutat del nord del Kurdistan.

Nou!!: Tamerlà і Diyarbakır · Veure més »

Djunayd

Djunayd (? - 1426) fou emir d'Aidin, fill d'Ibrahim Bahadur, senyor de Bodemya i nét de Mehmed Beg, fundador del beylik d'Aidin.

Nou!!: Tamerlà і Djunayd · Veure més »

Dughlat

Dughlat o Duklat foren una tribu mongola, que va emigrar de Mongòlia en temps de Genguis Khan i es van establir al que fou el Khanat de Txagatai.

Nou!!: Tamerlà і Dughlat · Veure més »

Edigu

Miniatura medieval de la invasió de Rússia per Edigu. Edigu, Edigey, İdegäy, Idiku, Edege Mangit i altres nombroses variacions (1352-1419) fou un emir mongol de l'Horda d'Or que va fundar una nova entitat política que va ser coneguda sota el nom d'Horda Nogaï.

Nou!!: Tamerlà і Edigu · Veure més »

Edirne

Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antiga Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.

Nou!!: Tamerlà і Edirne · Veure més »

Elbistan

Elbistan és una ciutat i districte de la Província de Kahramanmaraş a Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Elbistan · Veure més »

Emir

Un emir (de l'àrab أمير, amir, "aquell qui ordena", "cap", "governant", alhora derivat del verb amara, "manar") és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Nou!!: Tamerlà і Emir · Veure més »

Erzurum

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Tamerlà і Erzurum · Veure més »

Esmirna

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.

Nou!!: Tamerlà і Esmirna · Veure més »

Firuzabad

Firuzabad (sassànida Ardasher-Khwarrah o Ardahsir-Khurra اردشيرخوره, o la Glòria d'Ardashir; àrab Fīrūzābād فيروزآباد,; abans Piruzabad i més abans Gur o Čur) és una ciutat d'Iran a la província de Fars al sud de Xiraz, capital de comtat de Firuzabad.

Nou!!: Tamerlà і Firuzabad · Veure més »

Gazni

Gazni (persa غزنی, també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Nou!!: Tamerlà і Gazni · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Tamerlà і Gènova · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Tamerlà і Geòrgia · Veure més »

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Tamerlà і Gener · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227) fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Tamerlà і Genguis Khan · Veure més »

Gilan

Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.

Nou!!: Tamerlà і Gilan · Veure més »

Giorgi VII de Geòrgia

Giorgi VII fou rei de Geòrgia del 1393 al 1407, fill gran i successor de Bagrat V. La seva mare era la princesa Elena de Trebisonda.

Nou!!: Tamerlà і Giorgi VII de Geòrgia · Veure més »

Gorgan (ciutat)

Gorgan (persa: گرگان, caspià: Vergen) és una ciutat d'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.

Nou!!: Tamerlà і Gorgan (ciutat) · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Tamerlà і Gran Khorasan · Veure més »

Gran Visir

El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظم or وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).

Nou!!: Tamerlà і Gran Visir · Veure més »

Gujarat

El Gujarat és un dels Estats de la Unió Índia.

Nou!!: Tamerlà і Gujarat · Veure més »

Gur-e Amir

El Gur-e Amir (persa: گور امیر) és el mausoleu del conqueridor asiàtic Tamerlà (conegut com a Timur) a Samarcanda, actual Uzbekistan.

Nou!!: Tamerlà і Gur-e Amir · Veure més »

Hakkâri (ciutat)

Hakkâri (en el passat Çölemerik o Čölemerik, en kurd Colemêrg; en àrab Djulamerg o Djulamerik; altres variants: Julamerk, Julamerik, Djulamerl, Djulamerik, Colemerq, i Colemerik) és una ciutat de la Província de Hakkâri, a Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Hakkâri (ciutat) · Veure més »

Hama

Vista de la ciutat amb l'Orontes. Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (en àrab حماة, Ḥamā, literalment "fortalesa") és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.

Nou!!: Tamerlà і Hama · Veure més »

Herat

Herat (2009) Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Tamerlà і Herat · Veure més »

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en àrab حمص, Ḥimṣ) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Tamerlà і Homs · Veure més »

Horda Blanca

L'Horda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.

Nou!!: Tamerlà і Horda Blanca · Veure més »

Horda Blava

L'Horda Blava fou el nom d'una part de l'ulus de Jotxi.

Nou!!: Tamerlà і Horda Blava · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (en mongol: Алтан Орд Altan Ord; en kazakh: Алтын Орда, Altyn Orda; en tàtar: Altın Urda; en rus: Золотая Орда, Zolotaya Orda; en turc: Altın Ordu) va ser un khanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Tamerlà і Horda d'Or · Veure més »

Ilyas Khoja

Ilyas Khoja (+ 1368) fou khan de Transoxiana o Txagatai occidental (1363) i khan de Mogolistan del 1363 al 1368.

Nou!!: Tamerlà і Ilyas Khoja · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Tamerlà і Iraq · Veure més »

Iraq ajamita

mapa del Jibal L'Iraq ajamita —en àrab عراق العجم Iraq al-ʿajam; en persa عراق عجم Iraq-i Ajam; literalment «Iraq dels perses»— fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Tamerlà і Iraq ajamita · Veure més »

Jammu

Jammu és una ciutat del nord-oest de l'Índia, capital de la divisió de Jammu i del districte de Jammu, i que també es converteix en la capital de l'estat de Jammu i Caixmir durant l'hivern; té una població aproximada de 378,431 habitants (2001).

Nou!!: Tamerlà і Jammu · Veure més »

Jaunpur

Jaunpur fou un sultanat de l'Índia amb capital a la ciutat de Jaunpur.

Nou!!: Tamerlà і Jaunpur · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem —en hebreu יְרוּשָׁלַיִם, Yeruixalàyim; en àrab أورشليم القدس, Urxalim al-Quds (lit. «Jerusalem la Santa») o, senzillament, القدس, al-Quds; en llatí Hierosolyma; en grec Ιεροσόλυμα, Ierosólyma, o Ιερουσαλήμ, Ierusalēm—situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Tamerlà і Jerusalem · Veure més »

Kabul

Vista de la ciutat Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Nou!!: Tamerlà і Kabul · Veure més »

Kaixgar

Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر/K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什Kāshí o Kāshígéěr; en pinyin: Kāshí), és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Tamerlà і Kaixgar · Veure més »

Kakhètia

Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del segle IX fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.

Nou!!: Tamerlà і Kakhètia · Veure més »

Kanauj

Kanauj (कन्नौज, urdú: کنوج), de vegades també Kannauj, és una ciutat i municipalitat (Nagar Palika Parishad) capital del districte de Kanauj a Uttar Pradesh, Índia, a uns 7 km de la riba del Ganges que antigament passava sota els seus murs.

Nou!!: Tamerlà і Kanauj · Veure més »

Kandahar

Kandahar o Qandahar (em paixtu کندهار, en persa قندهار, Kandahār) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Nou!!: Tamerlà і Kandahar · Veure més »

Karaunes

Karaunes o Qaraunes (negres o barrejats) o Neguderis o Nikudaris foren un grup mongol que es va establir a l'Afganistan i est de Pèrsia.

Nou!!: Tamerlà і Karaunes · Veure més »

Kars

Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.

Nou!!: Tamerlà і Kars · Veure més »

Kastamonu

Kastamonu és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.

Nou!!: Tamerlà і Kastamonu · Veure més »

Kath

Kath fou una ciutat de la riba oriental de l'Amudarià (Oxus) i antiga capital de Khwarizm, propera a la moderna ciutat de Khivà, avui a l'Uzbekistan.

Nou!!: Tamerlà і Kath · Veure més »

Kayseri

Kayseri (turc otomà: قیصریه; grec: Καισάρεια/Kaisareia; llatí: Caesarea Mazaca; antiga Mazaca o Mazaka i després Eusebia, Caesarea Mazaca, Caesarea Cappadociae, i Kaisariyya o Kaisariyah) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).

Nou!!: Tamerlà і Kayseri · Veure més »

Kaytak

El kaytak és una llengua del Caucas, al Daguestan, parlada pels kaytaks, i emparentada al kubatxi i al dargin, dins la divisió dargin del grup dargino-lak de llengües iberocaucàsiques.

Nou!!: Tamerlà і Kaytak · Veure més »

Kazan

Kazan (Казан; Казань) és la capital del Tatarstan, i una de les ciutats més importants de Rússia.

Nou!!: Tamerlà і Kazan · Veure més »

Köneürgenç

Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنه‌گرگانج Kohna Gūrgānj o کهنه‌اورگانج Kohna Ūrgānj, "vella Urgenj") és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.

Nou!!: Tamerlà і Köneürgenç · Veure més »

Kemah (Erzincan)

Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.

Nou!!: Tamerlà і Kemah (Erzincan) · Veure més »

Khalil Sultan

Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida nét de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg, coneguda com a Khanzada, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.

Nou!!: Tamerlà і Khalil Sultan · Veure més »

Khivà

Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un khanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.

Nou!!: Tamerlà і Khivà · Veure més »

Khuttal

Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.

Nou!!: Tamerlà і Khuttal · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Tamerlà і Khwarizm · Veure més »

Kiptxak

Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.

Nou!!: Tamerlà і Kiptxak · Veure més »

Kirman

Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Tamerlà і Kirman · Veure més »

Klardjètia

Klardjètia (també Calarzene) fou una regió històrica del Regne de Geòrgia, al nord del Tao.

Nou!!: Tamerlà і Klardjètia · Veure més »

Kurdistan

El Kurdistan (literalment «terra dels kurds») és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Tamerlà і Kurdistan · Veure més »

Lahore

Lahore (urdu: لاہور) o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).

Nou!!: Tamerlà і Lahore · Veure més »

Llengua txagatai

La llengua txagatai (جغتای Jağatāy; uzbek: چەغەتاي Chag'atoy; uigur: چاغاتاي Chāghātāy; turc: Çağatayca) és una llengua turquesa extingida, que un cop es va parlar àmpliament a l'Àsia Central, i continuà sent la llengua literària comuna fins al segle XX.

Nou!!: Tamerlà і Llengua txagatai · Veure més »

Lur-i Buzurg

Els atabegs del Gran Luristan o Lur-i Burzurg, foren una dinastia de sobirans amb títol d'atabegs que va governar a part del territori del Luristan entre 1155 i 1424 amb capital a Idadj o Idhadj (més tard Malamir, moderna Ida).

Nou!!: Tamerlà і Lur-i Buzurg · Veure més »

Lur-i Kučik

Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.

Nou!!: Tamerlà і Lur-i Kučik · Veure més »

Mallu Ikbal

Mallu Ikbal Khan fou un cap militar i polític del sultanat de Delhi al final del període tughlúquida.

Nou!!: Tamerlà і Mallu Ikbal · Veure més »

Malwa

Aspecte de l'altiplà de Malwa Baati, àpat típic de la zona de Malwa Malwa és una antiga regió de l'Índia bàsicament formada per les terres de l'altiplà de Malwa amb 19.788 km² a Madhya Pradesh, amb capitals tradicionals a Ujjain i Indore.

Nou!!: Tamerlà і Malwa · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Tamerlà і Març · Veure més »

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Nou!!: Tamerlà і Mazandaran · Veure més »

Miran Xah

Miran Xah (1366 - 16 d'abril de 1408) (Persa میران شاہ) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Nou!!: Tamerlà і Miran Xah · Veure més »

Mogolistan

Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan (literalment "país dels mongols") fou el nom donat a partir del segle XIII a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.

Nou!!: Tamerlà і Mogolistan · Veure més »

Monghyr

Munger és una ciutat i municipi de l'Índia a l'estat de Bihar capital del districte de Monghyr o Munger.

Nou!!: Tamerlà і Monghyr · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Nou!!: Tamerlà і Moscou · Veure més »

Multan

pas elevat a Multan Mangos Multan (urdú ملتان) és una ciutat del Panjab (Pakistan) capital del districte de Multan i del tehsil de Multan i fins al 2000 de la divisió de Multan.

Nou!!: Tamerlà і Multan · Veure més »

Muzaffàrida

Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol ilkhànida.

Nou!!: Tamerlà і Muzaffàrida · Veure més »

Naxçıvan

Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.

Nou!!: Tamerlà і Naxçıvan · Veure més »

Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq

Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq (Nasir al-Din Mahmud Shah Tughluk) fou sultà de Delhi del 1393 al 1398/1399.

Nou!!: Tamerlà і Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq · Veure més »

Nicea de Bitínia

Nicea (llatí Nicaea, grec Nikaia) fou una important ciutat de Bitínia (Estrabó l'esmenta com a capital) a la costa oriental del llac Ascania o Ascanius, en una plana fèrtil però insalubre a l'estiu.

Nou!!: Tamerlà і Nicea de Bitínia · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia, grec Nikomêdeia) fou la capital de Bitínia, situada a la costa nord-est del Sinus Astacenus, a la Propòntida.

Nou!!: Tamerlà і Nicomèdia · Veure més »

Nixapur

Nixapur (en persa: نیشابور, Neyshābūr) és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Meixad, que és la capital regional.

Nou!!: Tamerlà і Nixapur · Veure més »

Nogai

Nogai (també nogay o tàtar nogai) és una llengua parlada al sud-oest de Rússia pels nogais.

Nou!!: Tamerlà і Nogai · Veure més »

Nova Sarai

Els dominis de l'Horda d'Or el 1389. Nova Sarai es mostra amb una estrella. Els cercles buits situen altres ciutats. Nova Sarai (anomenada també Sarai-al-Jadid a les monedes; coneguda també com a Gran Sarai) fou una ciutat capital de l'Horda d'Or, als segles XIII, XIV i XV.

Nou!!: Tamerlà і Nova Sarai · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

LOrde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lOrde dels Germans Hospitalers, Orde dels Cavallers Hospitalers, Orde Hospitaler o Orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santal segle XI.

Nou!!: Tamerlà і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Otrar

Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.

Nou!!: Tamerlà і Otrar · Veure més »

Oudh

Oudh o Awadh fou un estat tributari protegit i després província britànica sota un comissionat (1856-1902) que des del 1877 fou el mateix que el de les Províncies del Nord-oest i finalment fusionades en l'entitat anomenada Províncies Unides d'Agra i Oudh el 1902.

Nou!!: Tamerlà і Oudh · Veure més »

Palmira

Palmira (en llatí, grec Παλμύρα Palmyra; hebreu תַּדְמֹר Tadmor; àrab تدمر Tedmor, el seu significat és «Palma» o «ciutat de les palmeres») fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Dayr al-Zor.

Nou!!: Tamerlà і Palmira · Veure més »

Panipat

Panipat (Paniput, hindi पानीपत panjabi ਪਾਨੀਪਤ) és una antiga i historica ciutat de l'estat d'Haryana a l'Índia, capital del districte de Panipat.

Nou!!: Tamerlà і Panipat · Veure més »

Panjab

Regió del Panjab i les fronteres actuals El Panjab (en panjabi: ਪੰਜਾਬ o پنجاب) és una regió geogràfica i històrica d'Àsia, constituïda per territoris als estats actuals del Pakistan i l'Índia, on formen bàsicament la província pakistanesa del Panjab i l'estat del Panjab, si bé també cal considerar dins la regió algunes zones de l'estat d'Haryana i del d'Himachal Pradesh a l'Índia, i de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, així com territoris del sud de Caixmir.

Nou!!: Tamerlà і Panjab · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Tamerlà і Pèrsia · Veure més »

Pir Muhàmmad ibn Jahangir

Pir Muhammad ibn Jahangir (1376 -1407) fou un príncep timúrida, fill de Jahangir i nét de Tamerlà.

Nou!!: Tamerlà і Pir Muhàmmad ibn Jahangir · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Tamerlà і Província de Fars · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (en àzeri: Qaraqoyunlu; en turc: Karakoyunlu; en persa: قرا قویونلو, "els xais negres") foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Tamerlà і Qara Qoyunlu · Veure més »

Qazaghan

Qazaghan (+ 1358) fou amir dels karaunes (vers 1345 – 1358) i governat efectiu del khanat de Txagatai (1346–1358).

Nou!!: Tamerlà і Qazaghan · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (en persa ری, Rayy) és una antiga ciutat iraniana de l’ostan o província de Teheran.

Nou!!: Tamerlà і Rayy · Veure més »

Regió del Karabagh

Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan, avui dia una part autoproclamada independent com a la República d'Artsakh i la resta sota ocupació d'aquesta república.

Nou!!: Tamerlà і Regió del Karabagh · Veure més »

Riazan

Riazan o Riazany (en rus Рязань) és una ciutat del Districte Federal Central de Rússia, el centre administratiu de la província de Riazan.

Nou!!: Tamerlà і Riazan · Veure més »

Ruyan

El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.

Nou!!: Tamerlà і Ruyan · Veure més »

Sabzevar

Sabzevar és una ciutat a la província Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, a la vora del Gran desert, amb una població aproximada de 214.165 habitants (2005).

Nou!!: Tamerlà і Sabzevar · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda, també coneguda internacionalment com a Samarkand, és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Tamerlà і Samarcanda · Veure més »

Samtskhé

Samtskhé és una regió de Geòrgia, el centre de la qual era la ciutat de Akhaltzikhe, situada a l'oest del Kartli, a l'Est de Gúria; al sud d'Imerétia i al nord de la Txavtxètia'.

Nou!!: Tamerlà і Samtskhé · Veure més »

Sari (Iran)

Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.

Nou!!: Tamerlà і Sari (Iran) · Veure més »

Selçuk

Temple d'Àrtemis, mesquita seljúcida d'Isa Bey, i castell otomà Situació del districte Mesquita Isa Bey al turo Ayasoluk Selçuk és una ciutat de Turquia, capital del districte de Selçuk a la província d'Izmir, situada a la desembocadura del Küçük Menderes i al peu del Bülbül Dağı (clàssic Koressos).

Nou!!: Tamerlà і Selçuk · Veure més »

Setembre

El setembre és el novè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Tamerlà і Setembre · Veure més »

Shaki (Azerbaidjan)

thumb Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.

Nou!!: Tamerlà і Shaki (Azerbaidjan) · Veure més »

Sirdarià

El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.

Nou!!: Tamerlà і Sirdarià · Veure més »

Sistan

Sistan (Persa: سیستان) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Tamerlà і Sistan · Veure més »

Siunia

L'Artsakh i la Siunia fins al segle IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Syunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabagh.

Nou!!: Tamerlà і Siunia · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebastia, de vegades Sebastea o Sebasteia, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Tamerlà і Sivas · Veure més »

Sivri Hisar

Sivri Hisar (Sivrihisar, el nom vol dir Castell Fort) és una població de la província d'Eskişehir a mig camí entre Eskişehir i Ankara al sud del riu Porsuk i al nord del Sakarya a la part septentrional de les muntanyes Günesh Dagh.

Nou!!: Tamerlà і Sivri Hisar · Veure més »

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC.Sogdiana o Sògdia (Σογδιανή, persa antic Suguda) fou una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida.

Nou!!: Tamerlà і Sogdiana · Veure més »

Sufisme

Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (en àrab: تصوف, taṣawwuf; en persa: صوفی‌گری, sufigari; en turc: tasavvuf; en urdú: تصوف) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Nou!!: Tamerlà і Sufisme · Veure més »

Sultan Mahmud

Sultan Mahmud (+ 1402) fou Khan del khanat de Txagatai (1384–1402).

Nou!!: Tamerlà і Sultan Mahmud · Veure més »

Sultaniyya

Sultaniyya o Soltaniyeh (Persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.

Nou!!: Tamerlà і Sultaniyya · Veure més »

Suyurghatmish

Suyurghatmish o Soyorghatmish (? - 1427) fou un príncep timúrida fill de Xah Rukh.

Nou!!: Tamerlà і Suyurghatmish · Veure més »

Svanètia

Svanètia (en georgià: სვანეთი) és una regió muntanyosa de les muntanyes del Caucas, a l'oest de Geòrgia, estant avui dia unida al Samegrelo (Mingrèlia) formant la regió de Samegrelo-Zemo Svaneti (Mingrèlia-Alta Svanètia).

Nou!!: Tamerlà і Svanètia · Veure més »

Tabarsaran

Tabarsaran fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del segle VI.

Nou!!: Tamerlà і Tabarsaran · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament enc català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Tamerlà і Tabriz · Veure més »

Takhi-i-Hulagu

Takhi-i-Hulagu (el Tron d'Hulagu) fou un feu que va crear Tamerlà integrat per l'Azerbaidjan, Arran, Rayy, Xirvan, Gilan Mazanderan, Mughan, Derbent i Anatòlia, que el 1996 va concedir al seu fill Miran Xah, amb capital a Tabriz.

Nou!!: Tamerlà і Takhi-i-Hulagu · Veure més »

Tana

El riu Tana és el riu més llarg de Kenya i dóna nom al districte de Tana.

Nou!!: Tamerlà і Tana · Veure més »

Taragai

Taragai (1360/1361) fou emir de Kish i cap de la tribu Barlas.

Nou!!: Tamerlà і Taragai · Veure més »

Tèrek

El riu Tèrek (en rus: Те́рек) (en georgià: თერგი Tergui) és un dels principals rius del nord del Caucas.

Nou!!: Tamerlà і Tèrek · Veure més »

Tbilissi

Tbilissi (en georgià, თბილისი; en rus, Тбилиси) també anomenada antigament amb el nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.

Nou!!: Tamerlà і Tbilissi · Veure més »

Tekeoğulları

El beylicat de Teke o dels Tekeoğulları fou un dels principats turcmans que es van crear a Anatòlia després de la caiguda dels Seldjúcides de Rüm a l'època anomenada dels beylicats o beyliks.

Nou!!: Tamerlà і Tekeoğulları · Veure més »

Timúrides

Els timúrides (en persa: گوركانى, anomenada per ells mateixos Gurkānī) foren una dinastia musulmana d'origen turcomongol.

Nou!!: Tamerlà і Timúrides · Veure més »

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Nou!!: Tamerlà і Toktamix · Veure més »

Transcaucàsia

Bandera de la República Democràtica Federal de Transcaucàsia Bandera de la República Socialista Federativa Soviètica de Transcaucàsia La Transcaucàsia és una regió del Caucas que comprèn les repúbliques d'Armènia, Geòrgia i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Tamerlà і Transcaucàsia · Veure més »

Transoxiana

Transoxiana (literalment "més enllà de l'Oxus", en àrab Mawara al-Nahr "el país més enllà del riu") és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Tamerlà і Transoxiana · Veure més »

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon; en grec: Τραπεζούντα; en àrab Tarabzun) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trabzon.

Nou!!: Tamerlà і Trebisonda · Veure més »

Tughluq Timur

Tughlugh Timur (Tughluq Timur, Tughlugh Temür, Tughluq Temür, 1329/30-1363) fou khan de Mogolistan de vers 1347/1348 a la seva mort el 1363 i khan del khanat de Txagatai del 1358/1360 al 1363.

Nou!!: Tamerlà і Tughluq Timur · Veure més »

Txerkessos

Els txerkessos són un grup ètnic del nord-oest del Caucas, que habiten principalment al nord de la república de Karatxai-Txerkèssia (on són l'11% de la població) així com a quatre viles d'Adiguèsia: Khodz, Bletxepsin, Koshekhabl, i Uliap.

Nou!!: Tamerlà і Txerkessos · Veure més »

Uch

Uch o Uchch (apareix també com Uchh) o "Lloc Alt", modernament Uch Sharif (.

Nou!!: Tamerlà і Uch · Veure més »

Ural

L'Ural (en rus Урал, Ural, i en kazakh Орал, Oral) és un riu que transcorre per Rússia i el Kazakhstan.

Nou!!: Tamerlà і Ural · Veure més »

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Tamerlà і Uzbekistan · Veure més »

Van

Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.

Nou!!: Tamerlà і Van · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (20 d'agost de 1377 –13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà al que va succeir a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: Tamerlà і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Xahrisabz

Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.

Nou!!: Tamerlà і Xahrisabz · Veure més »

Xamkhalat dels Kazi Kumuk

El Xamkhalat dels Kazi Kumuk fou l'organització política feudal dels kumuks, els laks i els darguin.

Nou!!: Tamerlà і Xamkhalat dels Kazi Kumuk · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Tamerlà і Xina · Veure més »

Xinjiang

Xinjiang (al mapa postal xinès romanitzat com Sinkiang; nom sencer Regió Autònoma Xinjiang Uigur en uigur: شىنجاڭ ئۇيغۇر ئاپتونوم رايونى; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Tamerlà і Xinjiang · Veure més »

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Nou!!: Tamerlà і Xiraz · Veure més »

Xirvan

Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.

Nou!!: Tamerlà і Xirvan · Veure més »

Xirvanxah

Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.

Nou!!: Tamerlà і Xirvanxah · Veure més »

Xuixtar

Xuixtar (Persa: شوشتر, àrab Tustar) és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.

Nou!!: Tamerlà і Xuixtar · Veure més »

Yezd

Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al segle XIX restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus coreligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).

Nou!!: Tamerlà і Yezd · Veure més »

Zamindar

Zamindar (ज़मींदार zamīndār, urdú: زمیندار zamīndār, nagari oriental: জমিদার jomidar) fou un títol a l'Índia a partir del segle XVI i fins al segle XX.

Nou!!: Tamerlà і Zamindar · Veure més »

Zirihkaran

Zirihkaran, Zirihgaran, Zirigaran o Zirikaran fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del segle VI.

Nou!!: Tamerlà і Zirihkaran · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1336 · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1359 · Veure més »

1360

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1360 · Veure més »

1361

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1361 · Veure més »

1362

L'any 1362 (MCCCKXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Tamerlà і 1362 · Veure més »

1363

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1363 · Veure més »

1369

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tamerlà і 1369 · Veure més »

1370

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1370 · Veure més »

1379

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1379 · Veure més »

1381

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1381 · Veure més »

1383

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1383 · Veure més »

1384

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1384 · Veure més »

1385

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1385 · Veure més »

1386

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1386 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Tamerlà і 1387 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1388 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Tamerlà і 1389 · Veure més »

1391

La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.

Nou!!: Tamerlà і 1391 · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1392 · Veure més »

1393

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1393 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tamerlà і 1394 · Veure més »

1397

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1397 · Veure més »

1398

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1398 · Veure més »

1399

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1399 · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Tamerlà і 14 de febrer · Veure més »

1400

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1400 · Veure més »

1401

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1401 · Veure més »

1402

L'any 1402 (MCDII) fou un any comú del segle XV que pertany a l'Edat Mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Tamerlà і 1402 · Veure més »

1403

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1403 · Veure més »

1404

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1404 · Veure més »

1405

Sense descripció.

Nou!!: Tamerlà і 1405 · Veure més »

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 18 de desembre · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setanté dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 19 de juny · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 2 d'agost · Veure més »

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 20 de juliol · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 21 de novembre · Veure més »

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 24 de setembre · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 31 de març · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 8 d'abril · Veure més »

8 d'octubre

El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 8 d'octubre · Veure més »

8 de març

El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tamerlà і 8 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Tamerlan, Timur.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »