Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Tahírides del Khorasan

Índex Tahírides del Khorasan

Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.

34 les relacions: Abd-Al·lah ibn Tàhir, Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah, Al-Hàssan ibn Zayd, Al-Hussayn ibn Tàhir, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Amr ibn al-Layth, Azerbaidjan, Califat Abbàssida, Egipte, Enciclopèdia de l'Islam, Iraq, Ismaïl ibn Àhmad, Kharigisme, Khorasan (província del Califat), Khwarizm, Llinatge, Mar Càspia, Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn, Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn, Nixapur, Safàrides, Sistan, Tabaristan, Talha ibn Tahir, Tàhir ibn Abd-Al·lah, Tàhir ibn al-Hussayn, Transoxiana, Yaqub ibn al-Layth, 821, 873, 876, 891, 898, 900.

Abd-Al·lah ibn Tàhir

Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí. Era fill de Tàhir ibn al-Hussayn, el fundador de la dinastia tahírida amb capital a Nixapur. Fou un mecenes i protector de la literatura i la cultura. Disposava d'un grau palau a Bagdad que era la seu dels governadors de la ciutat, càrrec que per força temps va romandre en mans de membres de la família tahírida. Durant el govern del seu pare el va acompanyar a la campanya a al-Jazira contra Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, partidari d'al-Amín. El 821 el seu pare va ser enviat al Khurasan i el califa al-Mamun va nomenar governador al fill per dirigir la regió entre Rakka i Egipte i li va donar tanmateix el comandament de l'exèrcit que combatia contra Nasr ben Shabath, el partidari d'Al-Amín. Va obligar a Nasr a sotmetre's el 825 i el 826/827 va anar a Egipte on els refugiats andalusos dirigits per l'aventurer Abd-Al·lah ibn as-Sarí, provocaven agitació i havien establert la República d'Alexandria. Es va apoderar dels seus caps, aconseguint restablir l'ordre. Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condició de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap país musulmà. Els expulsats es van dirigir a Creta i la van conquerir el mateix 827 o al 828 i van establir l'Emirat de Creta. Després va anar al Jibal per aixecar tropes per combatre a Babak el khurramita i essent allí es va assabentar de la mort del seu germà Talha ibn Tàhir governador del Khorasan (828). El Califa li va encarregar d'assolir la successió del seu germà, però no en va prendre possessió; i el 829 va dirigir una campanya a l'Azerbaidjan contra Babak i els khurramites, però al-Mamun li va ordenar tornar al Khorasan per lluitar contra els kharigites de la província. Llavors va prendre formal possessió del govern a Nishapur (830). El nou califa al-Mu'tasim (833-842) no el volia com a governador però el va acabar confirmant. Des de llavors va tenir un govern molt encertat. Destaca la regulació de la utilització de l'aigua que era un problema pels pagesos. La seva tasca principal fou donar suport als seus vassalls els samànides de Transoxiana, i mantenir l'ortodòxia sunnita contra els xiïtes al nord d'Iran. Sota el califa al-Mútassim, va sufocar la revolta del pretendent alida Muhàmmad ibn al-Qàssim (834-835) a Guzgan. El 224 de l'hègira (838-839) es va enfrontar a la revolta al Mazanderan (que era part del govern de Khorasan) de l'isbahbad Mazyar ibn Karin ibn Wandadhurmuz, instigada per al-Afxín Khaydhar, i que volia tractar directament amb el califa, al qual finalment va capturar i el va enviar a l'Iraq per ser executat. Segons Gardizi el califa l'odiava i va intentar enverinar-lo però l'esclau encarregat va revelar el complot que va fracassar, però de les dades conegudes no es detecta cap enemistat entre el Califa al-Mutasim i Abd Allah ibn Tahir. Va morir el 845 i el va succeir el seu fill Tàhir ibn Abd-Al·lah.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Abd-Al·lah ibn Tàhir · Veure més »

Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah

Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah al-Kujastaní fou un militar del al Khurasan, nascut a Kujistan (Badgis al nord-est d'Herat) i mort el 882.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah · Veure més »

Al-Hàssan ibn Zayd

Al-Hàssan ibn Zayd ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ibn al-Hàssan ibn Zayd ad-Daï al-Kabir, més conegut, senzillament, com al-Hàssan ibn Zayd o com ad-Daï al-Kabir, ‘el Gran Daï’ (? - 883/884), fou un membre de la família alida descendent d'al-Hàssan ibn Zayd ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Al-Hàssan ibn Zayd · Veure més »

Al-Hussayn ibn Tàhir

Al-Hussayn ibn Tàhir fou un emir nominal tahírida del Khorasan, que va governar vers el 876 fins vers el 880.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Al-Hussayn ibn Tàhir · Veure més »

Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam

Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »

Amr ibn al-Layth

Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Amr ibn al-Layth · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Azerbaidjan · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Califat Abbàssida · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Egipte · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Iraq · Veure més »

Ismaïl ibn Àhmad

Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Ismaïl ibn Àhmad · Veure més »

Kharigisme

El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Kharigisme · Veure més »

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Khorasan (província del Califat) · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Khwarizm · Veure més »

Llinatge

Llinatge és el vincle existent entre parents per consanguinitat, afinitat o adopció.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Llinatge · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Mar Càspia · Veure més »

Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn

Abu-l-Abbàs Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn o, més senzillament, Muhàmmad ibn Abd-Al·lah (824/825 - novembre del 867) fou un membre de la família tahírida que va governar Bagdad i Iraq.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn · Veure més »

Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn

Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn o, més senzillament, Muhàmmad ibn Tàhir (mort vers 908/909) fou el darrer governador tahírida del Khorasan.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn · Veure més »

Nixapur

Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Nixapur · Veure més »

Safàrides

La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Safàrides · Veure més »

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Sistan · Veure més »

Tabaristan

miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Tabaristan · Veure més »

Talha ibn Tahir

Talha ibn Tàhir (Nixapur, ? - Gran Khorasan, 828) fou governador tahírida del Khorasan del 822 a la seva mort el 828 succeint al seu pare Tahir ibn al-Hussaayn.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Talha ibn Tahir · Veure més »

Tàhir ibn Abd-Al·lah

Tàhir (II) ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir fou governador tahírida del Khorasan.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Tàhir ibn Abd-Al·lah · Veure més »

Tàhir ibn al-Hussayn

Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn (‘l'Ambidextre’) (Bushang, 776 - Merv, 822), fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Tàhir ibn al-Hussayn · Veure més »

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Transoxiana · Veure més »

Yaqub ibn al-Layth

Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »

821

El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і 821 · Veure més »

873

El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і 873 · Veure més »

876

El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і 876 · Veure més »

891

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і 891 · Veure més »

898

Sense descripció.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і 898 · Veure més »

900

Sense descripció.

Nou!!: Tahírides del Khorasan і 900 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Tahírida de Khurasan, Tahírida del Khorasan, Tahírida del Khurasan, Tahírides de Khurasan, Tahírides del Khurasan.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »