Accés més ràpid que el navegador!
103 les relacions: Acadèmia Tahitiana, Adjectiu, Adverbi, Afix, Alfabet llatí, Apòstrof, Article, Atol, Bategant alveolar sonora, Castellà, Català, Complement circumstancial, Complement directe, Consonant, Consonant alveolar, Consonant bategant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant labiodental, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant sonora, Consonant sorda, Declaració Universal dels Drets Humans, Demostratiu, Etnografia, Fiji, Fonema, França, Francès, Fricativa glotal sorda, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Gambier, Hawaià, Hawaii, Hiat, Illes Australs, Illes Cook, Illes de la Societat, Illes Gambier, Illes Marqueses, Illot, Llengües austronèsiques, Llengües indoeuropees, Llengües polinèsies, Llengües romàniques, Llengües tahítiques, Maori, ..., Mar del Sud, Marquesà del nord, Marquesà del sud, Màcron, Motu, Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Nova Guinea, Nova Zelanda, Oceà Pacífic, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva glotal sorda, Pareo, Polinèsia, Polinèsia Francesa, Possessiu, Preposició, Pronom, Punt d'articulació, Ràdio, Samoa, Samoà, Subjecte (sintaxi), Substantiu, Tahití, Tahiti Nui Télévision, Televisió, Tiara, Tonga, Tongalès, Tuamotu, Turo a Raapoto, Universitat de la Polinèsia Francesa, Verb, Verb transitiu, Vocal, Vocal anterior, Vocal central, Vocal oberta anterior no arrodonida, Vocal posterior, Vocal semioberta anterior arrodonida, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semitancada, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida, 1000, 1810, 1881, 2004, 400. Ampliar l'índex (53 més) »
Acadèmia Tahitiana
L'Acadèmia Tahitiana (o Fare Vāna'a en tahitià o Académie Tahitienne en francès) és la institució oficialment reconeguda que fixa i regula les normes de la llengua tahitiana a la Polinèsia francesa.
Nou!!: Tahitià і Acadèmia Tahitiana · Veure més »
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Nou!!: Tahitià і Adjectiu · Veure més »
Adverbi
Ladverbi és una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial.
Nou!!: Tahitià і Adverbi · Veure més »
Afix
Un afix és una partícula morfològica que permet la derivació per formar nous mots, en afegir-lo abans, dins o darrere un mot.
Nou!!: Tahitià і Afix · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Tahitià і Alfabet llatí · Veure més »
Apòstrof
Lapòstrof és un signe ortogràfic emprat en català (vegeu Regles d'apostrofació del català) i altres llengües que consisteix en una coma volada (').
Nou!!: Tahitià і Apòstrof · Veure més »
Article
Larticle és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Nou!!: Tahitià і Article · Veure més »
Atol
Atol de Minicoi vist des de l'espai en una foto de la NASA. Illots i esculls a la corona de l'atol de Rangiroa. Una de les teories de la formació d'un atol: illa volcànica, escull litoral, barrera d'esculls, corona d'esculls. Un atol és un tipus d'escull de corall.
Nou!!: Tahitià і Atol · Veure més »
Bategant alveolar sonora
La bategant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula llatina amb traç de ganxo (sense el palet esquerre superior).
Nou!!: Tahitià і Bategant alveolar sonora · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Tahitià і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Tahitià і Català · Veure més »
Complement circumstancial
El complement circumstancial (CC) expressa matisos i circumstàncies de l'acció del verb i té una àmplia llibertat d'emplaçament dins l'oració.
Nou!!: Tahitià і Complement circumstancial · Veure més »
Complement directe
El complement directe (CD), també anomenat «objecte directe», «implement» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional.
Nou!!: Tahitià і Complement directe · Veure més »
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Nou!!: Tahitià і Consonant · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Tahitià і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant bategant
Una consonant bategant (o simplement bategant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant on hi ha un contacte ràpid de la llengua amb algun punt de la boca sense que es talli en cap moment el pas de l'aire de manera total (és a dir, sense produir una oclusiva).
Nou!!: Tahitià і Consonant bategant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Tahitià і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Tahitià і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Tahitià і Consonant glotal · Veure més »
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Nou!!: Tahitià і Consonant labiodental · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Tahitià і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Tahitià і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Nou!!: Tahitià і Consonant sonora · Veure més »
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Nou!!: Tahitià і Consonant sorda · Veure més »
Declaració Universal dels Drets Humans
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.
Nou!!: Tahitià і Declaració Universal dels Drets Humans · Veure més »
Demostratiu
Els demostratius són una classe de determinants o pronoms que indiquen la situació de l'objecte del qual es parla respecte al parlant.
Nou!!: Tahitià і Demostratiu · Veure més »
Etnografia
Letnografia (del grec etnos, 'poble' o 'nació', i grafia, 'escriure': 'descripció dels pobles') és la disciplina que descriu els costums i tradicions dels pobles en antropologia.
Nou!!: Tahitià і Etnografia · Veure més »
Fiji
La República de Fiji és un estat insular d'Oceania que ocupa tot un arxipèlag del Pacífic Sud, a la Melanèsia, situat a l'est de Vanuatu, a l'oest de Tonga i al sud de Tuvalu.
Nou!!: Tahitià і Fiji · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Tahitià і Fonema · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Tahitià і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Tahitià і Francès · Veure més »
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Nou!!: Tahitià і Fricativa glotal sorda · Veure més »
Fricativa labiodental sonora
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.
Nou!!: Tahitià і Fricativa labiodental sonora · Veure més »
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Nou!!: Tahitià і Fricativa labiodental sorda · Veure més »
Gambier
Gambier és una població dels Estats Units a l'estat d'Ohio.
Nou!!: Tahitià і Gambier · Veure més »
Hawaià
El hawaià (o ōlelo Hawaii) és una llengua austronèsia parlada a les Illes Hawaiokinai.
Nou!!: Tahitià і Hawaià · Veure més »
Hawaii
Hawaii constitueix cronològicament el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població d'1.211.537 habitants.
Nou!!: Tahitià і Hawaii · Veure més »
Hiat
Un hiat (o hiatus) és la concurrència de dues vocals successives que pertanyen a dues síl·labes diferents, i que per tant, no formen diftong.
Nou!!: Tahitià і Hiat · Veure més »
Illes Australs
Les illes Australs (en francès îles Australes, en tahitià Tuha’a Pae) és l'arxipèlag més meridional de la Polinèsia Francesa, al sud de les illes de la Societat.
Nou!!: Tahitià і Illes Australs · Veure més »
Illes Cook
Les illes Cook (en anglès Cook Islands i en maori Kūki 'Āirani) són quinze illes de la Polinèsia que formen un estat.
Nou!!: Tahitià і Illes Cook · Veure més »
Illes de la Societat
Les illes de la Societat (Îles de la Société en francès, te fenua Tōtaiete mā en tahitià) formen un arxipèlag de 14 illes al Pacífic sud, administrativament part de la Polinèsia Francesa.
Nou!!: Tahitià і Illes de la Societat · Veure més »
Illes Gambier
Les illes Gambier (tahitià Te ta’amotu nō Ma’areva mā) són un arxipèlag de la Polinèsia Francesa situat a l'extrem sud-est de les Tuamotu.
Nou!!: Tahitià і Illes Gambier · Veure més »
Illes Marqueses
Les illes Marqueses (en francès: îles Marquises) és un arxipèlag de la Polinèsia Francesa, situat a 1.600 km de Tahití entre 600 i 1.000 km al sud de l'equador.
Nou!!: Tahitià і Illes Marqueses · Veure més »
Illot
Badia de Ha Long, una badia d'illots al Vietnam Corfú Un illot és una illa petita.
Nou!!: Tahitià і Illot · Veure més »
Llengües austronèsiques
Les llengües austronèsiques és una família que agrupa un conjunt d'idiomes parlats a les illes del Pacífic properes a Àsia i Austràlia.
Nou!!: Tahitià і Llengües austronèsiques · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Tahitià і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües polinèsies
Les llengües polinèsies són una família lingüística que es parla en la regió de la Polinèsia.
Nou!!: Tahitià і Llengües polinèsies · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Tahitià і Llengües romàniques · Veure més »
Llengües tahítiques
Les llengües tahítiques són un grup de llengües polinèsies orientals de la branca central oriental (els altres membres de la qual són el Rapà, que es parla a Rapa, i les llengües marquèsiques).
Nou!!: Tahitià і Llengües tahítiques · Veure més »
Maori
El maori (Māori o te reo Māori, literalment «la llengua normal», habitualment abreujat com a te Reo) és una llengua austronèsia parlada a les Illes Cook i a Nova Zelanda pels maoris.
Nou!!: Tahitià і Maori · Veure més »
Mar del Sud
El Mar del Sud ere el nom amb què es coneixia l'oceà Pacífic a l'època de les primeres exploracions espanyoles a Amèricaés, se l'antic nom de l'oceà Pacífic.
Nou!!: Tahitià і Mar del Sud · Veure més »
Marquesà del nord
El marquesà del nord és una llengua austronèsia parlada a les illes del nord-oest de l'arxipèlag de les Illes Marqueses, a la Polinèsia Francesa.
Nou!!: Tahitià і Marquesà del nord · Veure més »
Marquesà del sud
El marquesà del sud és una llengua austronèsia parlada a les illes del sud de l'arxipèlag de les Illes Marqueses, a la Polinèsia Francesa.
Nou!!: Tahitià і Marquesà del sud · Veure més »
Màcron
El màcron (del grec μακρόν, makron, que significa 'llarg') és un signe diacrític en forma de ratlla horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques en els quals indica vocal o síl·laba llarga, i també en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
Nou!!: Tahitià і Màcron · Veure més »
Motu
Motus a la corona de l'atol Tikehau, a les Tuamotu. Un motu és un illot coral·lí de la corona d'un atol o de l'escull de corall d'una illa volcànica.
Nou!!: Tahitià і Motu · Veure més »
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Nou!!: Tahitià і Nasal alveolar sonora · Veure més »
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Nou!!: Tahitià і Nasal bilabial sonora · Veure més »
Nova Guinea
Situació Serralada Owen Stanley Nova Guinea és la segona illa més gran del món, després de Groenlàndia, i la més alta, ja que el seu cim màxim, el Puncak Jaya, s'eleva a 4.884 m sobre el nivell del mar.
Nou!!: Tahitià і Nova Guinea · Veure més »
Nova Zelanda
Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) és un estat situat a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia.
Nou!!: Tahitià і Nova Zelanda · Veure més »
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Nou!!: Tahitià і Oceà Pacífic · Veure més »
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Nou!!: Tahitià і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Nou!!: Tahitià і Oclusiva bilabial sorda · Veure més »
Oclusiva glotal sorda
L'oclusiva glotal sorda o cop de glotis, és un so de la parla que es representa com a en l'AFI i està present a diversos idiomes, tot i que no en tots té el caràcter de fonema.
Nou!!: Tahitià і Oclusiva glotal sorda · Veure més »
Pareo
Noia polinèsia amb pareo Un pareo (del tahitià pāreu, a través del francès paréo) és una peça de roba de colors vius tradicional polinèsia, i especialment tahitiana, usada com a vestit o faldilla cenyint-la sobre els pits o a la cintura.
Nou!!: Tahitià і Pareo · Veure més »
Polinèsia
Mapa del triangle de la Polinèsia Polinèsia francesa) La Polinèsia (mot derivat del grec polí.
Nou!!: Tahitià і Polinèsia · Veure més »
Polinèsia Francesa
La Polinèsia Francesa (en francès Polynésie française, i en tahitià Pōrīnetia farāni) és un conjunt d'arxipèlags de la Polinèsia meridional que formen un territori d'ultramar francès.
Nou!!: Tahitià і Polinèsia Francesa · Veure més »
Possessiu
Els possessius són determinants del nom, amb el qual concorden, i presenten els morfemes de gènere i nombre.
Nou!!: Tahitià і Possessiu · Veure més »
Preposició
Una preposició és una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintàctic —per exemple, un verb— amb els seus complements.
Nou!!: Tahitià і Preposició · Veure més »
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Nou!!: Tahitià і Pronom · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Tahitià і Punt d'articulació · Veure més »
Ràdio
receptor de ràdio clàssic Emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.
Nou!!: Tahitià і Ràdio · Veure més »
Samoa
Samoa (formalment Estat Independent de Samoa) és un estat de la Polinèsia que comprèn 4 illes habitades i 6 illots, situat a la part de ponent de l'arxipèlag de Samoa, a l'oceà Pacífic.
Nou!!: Tahitià і Samoa · Veure més »
Samoà
El samoà (o gagana sāmoa) és una llengua austronèsia parlada a l'arxipèlag de Samoa.
Nou!!: Tahitià і Samoà · Veure més »
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Nou!!: Tahitià і Subjecte (sintaxi) · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Tahitià і Substantiu · Veure més »
Tahití
Tahití és l'illa més gran de la Polinèsia francesa, situada a l'arxipèlag de les Illes de la Societat, al sud d'Oceania.
Nou!!: Tahitià і Tahití · Veure més »
Tahiti Nui Télévision
Tahiti Nui Télévision és un canal generalista de televisió que emet a les Illes de Tahití i Mo’orea, a la Polinèsia Francesa.
Nou!!: Tahitià і Tahiti Nui Télévision · Veure més »
Televisió
La televisió (tele-, en grec 'lluny' i -visio en llatí 'visió', 'veure' o 'vista'), abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.
Nou!!: Tahitià і Televisió · Veure més »
Tiara
La tiara (Gardenia tahitensis o G. taitensis en una grafia antiga, del mot tahitià tiare) és una espècie de gardènia endèmica de Tahití, a la Polinèsia Francesa, on n'és la flor nacional.
Nou!!: Tahitià і Tiara · Veure més »
Tonga
El Regne de Tonga és un estat de Polinèsia, a l'oceà Pacífic, situat uns 700 km al sud-est de Fiji i 2.000 al nord-est de Nova Zelanda.
Nou!!: Tahitià і Tonga · Veure més »
Tongalès
El tongalès, tongalés, tonga o tongà (lea faka-Tonga), és una llengua austronèsia parlada a l'arxipèlag de Tonga.
Nou!!: Tahitià і Tongalès · Veure més »
Tuamotu
L'arxipèlag de les Tuamotu (en tahitià, Tūāmotu mā) és el conjunt d'atols més gran del món.
Nou!!: Tahitià і Tuamotu · Veure més »
Turo a Raapoto
Turo a Raapoto és un escriptor en llengua tahitiana nascut a la Polinèsia Francesa.
Nou!!: Tahitià і Turo a Raapoto · Veure més »
Universitat de la Polinèsia Francesa
La Universitat de la Polinèsia Francesa (Université de la Polynésie française, en francès) és la institució d'educació superior de la Polinèsia Francesa.
Nou!!: Tahitià і Universitat de la Polinèsia Francesa · Veure més »
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Nou!!: Tahitià і Verb · Veure més »
Verb transitiu
Un verb transitiu verb que accepta un o més complements.
Nou!!: Tahitià і Verb transitiu · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Tahitià і Vocal · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Tahitià і Vocal anterior · Veure més »
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Tahitià і Vocal central · Veure més »
Vocal oberta anterior no arrodonida
La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.
Nou!!: Tahitià і Vocal oberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Nou!!: Tahitià і Vocal posterior · Veure més »
Vocal semioberta anterior arrodonida
La vocal semioberta anterior arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI.
Nou!!: Tahitià і Vocal semioberta anterior arrodonida · Veure més »
Vocal semioberta anterior no arrodonida
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.
Nou!!: Tahitià і Vocal semioberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada
Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Tahitià і Vocal semitancada · Veure més »
Vocal semitancada anterior no arrodonida
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.
Nou!!: Tahitià і Vocal semitancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Nou!!: Tahitià і Vocal semitancada posterior arrodonida · Veure més »
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Nou!!: Tahitià і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Nou!!: Tahitià і Vocal tancada posterior arrodonida · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Tahitià і 1000 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Tahitià і 1810 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Tahitià і 1881 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Tahitià і 2004 · Veure més »
400
El 400 (CD) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Tahitià і 400 · Veure més »
