Accés més ràpid que el navegador!
151 les relacions: Abat, Absis, Agricultura, Aiguamúrcia, Albereda, Alt Camp, Alt Empordà, Alt Penedès, Alzina de la Casa Nova de Bonany, Ametller, Anoia, Ara (diari), Art romànic a Catalunya, Atur, Baix Penedès, Baró, Barberà, Berenguer Ramon II, Blat, Butlla, C-241, C-37, Casa Gran (Querol), Castell de Montagut (Querol), Castell de Pinyana, Castell de Querol (Alt Camp), Castell de Saburella, Catalunya, Cervelló (llinatge), Climent VII, Clot de la Vall (la Coma i la Pedra), Coll de les Agulles (Querol), Comarca, Comtat de Foix, Conca de Barberà, Conquesta de Mallorca, Dolça de Provença, El Montmell, El Pont d'Armentera, Entitat de població, Ermessenda de Carcassona, Euro, Festa major, Fil·loxera de la vinya, Gurb, Hectàrea, Hug de Cervelló, Igualada, Jaume el Major, Joan Baptista, ..., La Vajol, Les Agulles (el Pont d'Armentera), Les Roques (Querol), Llacuna, Llegum, Llista de topònims de Querol, Mas de les Esplugues, Molí, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Santes Creus, Montagut (Querol), Municipi, Oli, Ovella, Pere el Cerimoniós, Pesseta, Pineda (bosc), Pinyana, Pontils, Pontons, Porc, Puig de Formigosa, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Renda per capita, Riu Gaià, Rocafort de Queralt, Sant Gallard, Sant Jaume d'Esblada, Sant Jaume de Montagut, Sant Jaume de Valldecerves, Santa Coloma de Queralt, Santa Maria de Miralles, Santa Maria de Querol, Santa Maria de Valldossera, Santa Oliva, Santa Perpètua de Gaià, Seguer, Serra de Brufaganya, Serra de Comaverd, Sou (moneda), Suassana, Usdefruit, Valldecerves, Valldossera, Vallespinosa, Vegueria, Vegueria de Vilafranca, Vi, Vilafranca del Penedès, Vinya, 1000, 1023, 1053, 1062, 1100, 1112, 1144, 1168, 1184, 1194, 1229, 1246, 1269, 1279, 1284, 1286, 1340, 1365, 1400, 1475, 1480, 1516, 1528, 1553, 1565, 1597, 1708, 1716, 1734, 1787, 1830, 1833, 1842, 1857, 1869, 1877, 1900, 1902, 1920, 1940, 1950, 1970, 1981, 2013, 25 de juliol, 986, 992, 993, 996, 999. Ampliar l'índex (101 més) »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Querol і Abat · Veure més »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Querol і Absis · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Querol і Agricultura · Veure més »
Aiguamúrcia
Aiguamúrcia és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, Catalunya.
Nou!!: Querol і Aiguamúrcia · Veure més »
Albereda
l'Albereda de Xàtiva Una albereda és un comunitat vegetal de ribera predominantment d'àlbers.
Nou!!: Querol і Albereda · Veure més »
Alt Camp
L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.
Nou!!: Querol і Alt Camp · Veure més »
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Querol і Alt Empordà · Veure més »
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Nou!!: Querol і Alt Penedès · Veure més »
Alzina de la Casa Nova de Bonany
Alzina de la Casa Nova de Bonany L'alzina de la Casa Nova de Bonany (Quercus ilex subsp. ballota) es troba a l'esplanada del costat de l'era de la masia Casa Nova de Bonany, al municipi de Querol i, segons hom diu, és l'arbre més espectacular de l'Alt Camp.
Nou!!: Querol і Alzina de la Casa Nova de Bonany · Veure més »
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Nou!!: Querol і Ametller · Veure més »
Anoia
LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.
Nou!!: Querol і Anoia · Veure més »
Ara (diari)
LAra és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya.
Nou!!: Querol і Ara (diari) · Veure més »
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Nou!!: Querol і Art romànic a Catalunya · Veure més »
Atur
Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.
Nou!!: Querol і Atur · Veure més »
Baix Penedès
El Baix Penedès és una comarca catalana a la franja litoral del Penedès, que té com a capital el Vendrell.
Nou!!: Querol і Baix Penedès · Veure més »
Baró
Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.
Nou!!: Querol і Baró · Veure més »
Barberà
* Toponímia.
Nou!!: Querol і Barberà · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Querol і Berenguer Ramon II · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Querol і Blat · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Querol і Butlla · Veure més »
C-241
La C-241 davant el celler cooperatiu de Sarral, obra modernista de l'arquitecte Pere Domènech i Roura de 1914. La carretera que surt a l'esquerra en direcció Tàrrega és la T-233. La C-241 és una carretera secundària que uneix la C-14 a la Guàrdia dels Prats amb Igualada passant per Pira, Sarral, Rocafort de Queralt, les Piles, Santa Coloma de Queralt, Aguiló i Sant Martí de Tous.
Nou!!: Querol і C-241 · Veure més »
C-37
La carretera C-37 uneix Alcover (Alt Camp) amb la Vall d'en Bas (la Garrotxa).
Nou!!: Querol і C-37 · Veure més »
Casa Gran (Querol)
La Casa Gran és un edifici del municipi de Querol (Alt Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Querol і Casa Gran (Querol) · Veure més »
Castell de Montagut (Querol)
El Castell de Montagut és un edifici de Querol (Alt Camp) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Nou!!: Querol і Castell de Montagut (Querol) · Veure més »
Castell de Pinyana
Castell de Pinyana és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Querol (Alt Camp).
Nou!!: Querol і Castell de Pinyana · Veure més »
Castell de Querol (Alt Camp)
El castell de Querol ocupa un peny de roca a 565 m. d'altitud sota del qual s'estructura el poble.
Nou!!: Querol і Castell de Querol (Alt Camp) · Veure més »
Castell de Saburella
El castell de Saburella, o de Savorella, al terme municipal de Querol (Alt Camp), és de construcció posterior a la Reconquesta i està situat a la banda dreta del riu Gaià.
Nou!!: Querol і Castell de Saburella · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Querol і Catalunya · Veure més »
Cervelló (llinatge)
Escut d'armes dels Cervelló Els Cervelló foren un llinatge català derivat del llinatge de Gurb.
Nou!!: Querol і Cervelló (llinatge) · Veure més »
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Nou!!: Querol і Climent VII · Veure més »
Clot de la Vall (la Coma i la Pedra)
El Clot de la Vall és un indret del massís del Port del Comte situada allevant d'El Vulturó i al sud del Tossal d'Estivella pel fons del qual s'hi escola la Rasa del Clot de la Vall.
Nou!!: Querol і Clot de la Vall (la Coma i la Pedra) · Veure més »
Coll de les Agulles (Querol)
El Coll de les Agulles és un coll de muntanya al límit dels termes municipals de Querol, de la comarca de l'Alt Camp i de Pontils, de la Conca de Barberà.
Nou!!: Querol і Coll de les Agulles (Querol) · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Querol і Comarca · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Querol і Comtat de Foix · Veure més »
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Nou!!: Querol і Conca de Barberà · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: Querol і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Nou!!: Querol і Dolça de Provença · Veure més »
El Montmell
El Montmell és un municipi de la comarca del Baix Penedès, amb capital a la Joncosa del Montmell.
Nou!!: Querol і El Montmell · Veure més »
El Pont d'Armentera
El Pont d'Armentera és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Nou!!: Querol і El Pont d'Armentera · Veure més »
Entitat de població
El terme entitat de població és un hiperònim, o nom genèric, utilitzat algunes vegades en llenguatge administratiu per tal d'estalviar-se la complexitat que suposaria anomenar, sobretot en llistes i relacions, cada entitat de població amb el seu nom més adequat: Ciutat, vila, poble, llogarret o llogaret, veïnat, caseria, raval, localitat...
Nou!!: Querol і Entitat de població · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Querol і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Euro
LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).
Nou!!: Querol і Euro · Veure més »
Festa major
Drac de Vilafranca, el drac més antic d'Europa. Celebració dels Castellers de Vilafranca durant la jornada castellera de la Festa Major de Vilafranca 2017. Baixada de l'Àliga durant les Festes de Santa Tecla de Tarragona Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat.
Nou!!: Querol і Festa major · Veure més »
Fil·loxera de la vinya
La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.
Nou!!: Querol і Fil·loxera de la vinya · Veure més »
Gurb
Gurb és un municipi de la comarca d'Osona situat a la Plana de Vic fent frontera amb el Lluçanès.
Nou!!: Querol і Gurb · Veure més »
Hectàrea
Lhectàrea és una unitat de mesura de superfície fora del Sistema Internacional d'Unitats, equivalent a 1 hectòmetre quadrat (hm²), 100 àrees o 10 000 metres quadrats.
Nou!!: Querol і Hectàrea · Veure més »
Hug de Cervelló
Hug de Cervelló fou un bisbe català, membre d'una família noble, fill de Guerau Alemany IV de Cervelló.
Nou!!: Querol і Hug de Cervelló · Veure més »
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Nou!!: Querol і Igualada · Veure més »
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Querol і Jaume el Major · Veure més »
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Nou!!: Querol і Joan Baptista · Veure més »
La Vajol
La Vajol és un municipi emplaçat a l'extrem nord de la comarca de l'Alt Empordà, en un replà granític, i limita amb els municipis de les Illes, al Vallespir, i els alt-empordanesos Agullana, Darnius i Maçanet de Cabrenys.
Nou!!: Querol і La Vajol · Veure més »
Les Agulles (el Pont d'Armentera)
Les Agulles és una muntanya de 829 metres que es troba entre els municipis del Pont d'Armentera i Querol, a la comarca de l'Alt Camp i del Pontils, a la comarca de la Conca de Barberà.
Nou!!: Querol і Les Agulles (el Pont d'Armentera) · Veure més »
Les Roques (Querol)
Les Roques és una serra situada al municipi de Querol a la comarca de l'Alt Camp, amb una elevació màxima de 647 metres.
Nou!!: Querol і Les Roques (Querol) · Veure més »
Llacuna
Una llacuna és una extensió natural d'aigua estancada de poca fondària, tant si és dolça com salada.
Nou!!: Querol і Llacuna · Veure més »
Llegum
Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).
Nou!!: Querol і Llegum · Veure més »
Llista de topònims de Querol
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Querol, a l'Alt Camp.
Nou!!: Querol і Llista de topònims de Querol · Veure més »
Mas de les Esplugues
El Mas de les Esplugues és una obra de Querol (Alt Camp) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Querol і Mas de les Esplugues · Veure més »
Molí
Safareig i molí aiguader de vent del tipus «de ramell». Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia. Un molí és una màquina emprada en la molta de grans, o d'altres materials sòlids, amb moles.
Nou!!: Querol і Molí · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Querol і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Nou!!: Querol і Monestir de Santes Creus · Veure més »
Montagut (Querol)
El Montagut és una muntanya de 963 metres que es troba al municipi de Querol, a la comarca de l'Alt Camp.
Nou!!: Querol і Montagut (Querol) · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Querol і Municipi · Veure més »
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Nou!!: Querol і Oli · Veure més »
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Nou!!: Querol і Ovella · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Querol і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pesseta
La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.
Nou!!: Querol і Pesseta · Veure més »
Pineda (bosc)
Distribució de les pinedes al món Les pinedes (o pinades, pinars i pinoses) són els boscos on els pins són l'espècie dominant.
Nou!!: Querol і Pineda (bosc) · Veure més »
Pinyana
Pinyana és un poble al terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça.
Nou!!: Querol і Pinyana · Veure més »
Pontils
Pontils és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, que abans del 1995 rebia el nom de Santa Perpètua de Gaià, per un altre dels seus nuclis.
Nou!!: Querol і Pontils · Veure més »
Pontons
Església de Santa Magdalena de Pontons Pontons és un municipi situat a la part nord-occidental de la comarca de l'Alt Penedès, a la província de Barcelona.
Nou!!: Querol і Pontons · Veure més »
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Nou!!: Querol і Porc · Veure més »
Puig de Formigosa
El Puig de Formigosa és una muntanya de 991 metres que es troba al municipi de Querol, a la comarca catalana de l'Alt Camp.
Nou!!: Querol і Puig de Formigosa · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Querol і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Querol і Ramon Berenguer III · Veure més »
Renda per capita
FMI (abril de 2018) La renda per capita, PIB per capita o ingrés per capita, és la relació que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d'un país i la seva quantitat d'habitants.
Nou!!: Querol і Renda per capita · Veure més »
Riu Gaià
El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona.
Nou!!: Querol і Riu Gaià · Veure més »
Rocafort de Queralt
Rocafort de Queralt és un municipi situat al nord-est de la part central de la comarca de la Conca de Barberà, i constitueix la separació física entre la Conca estricta i la zona de la Baixa Segarra, en el coll de Deogràcies.
Nou!!: Querol і Rocafort de Queralt · Veure més »
Sant Gallard
Sant Gallard és un nucli de població agregat a Les Piles, a la Conca de Barberà, a frec de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Querol і Sant Gallard · Veure més »
Sant Jaume d'Esblada
Sant Jaume d'Esblada és una obra del municipi de Querol (Alt Camp) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Querol і Sant Jaume d'Esblada · Veure més »
Sant Jaume de Montagut
Visió principal Lesglésia de Sant Jaume de Montagut ubicada a Querol (Alt Camp), és un dels exemples singulars de l'arquitectura religiosa del gòtic català del per la tipologia de la seva planta i solucions estructurals.
Nou!!: Querol і Sant Jaume de Montagut · Veure més »
Sant Jaume de Valldecerves
Santa Maria de Valldossera és una església del municipi de Querol (Alt Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Querol і Sant Jaume de Valldecerves · Veure més »
Santa Coloma de Queralt
Santa Coloma de Queralt és una població situada a l'altiplà de la Baixa Segarra, constituïda com a municipi a la Conca de Barberà.
Nou!!: Querol і Santa Coloma de Queralt · Veure més »
Santa Maria de Miralles
Santa Maria de Miralles és un municipi de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Querol і Santa Maria de Miralles · Veure més »
Santa Maria de Querol
Santa Maria de Querol és una església del municipi de Querol (Alt Camp) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Querol і Santa Maria de Querol · Veure més »
Santa Maria de Valldossera
Santa Maria de Valldossera és una església del municipi de Querol (Alt Camp), a la zona del terme coneguda com a Valldossera, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Querol і Santa Maria de Valldossera · Veure més »
Santa Oliva
Santa Oliva és un municipi de la comarca del Baix Penedès.
Nou!!: Querol і Santa Oliva · Veure més »
Santa Perpètua de Gaià
Santa Perpètua de Gaià és un nucli de població que pertany al municipi de Pontils, a la Conca de Barberà, i al que donava nom fins al 1995.
Nou!!: Querol і Santa Perpètua de Gaià · Veure més »
Seguer
Seguer és un agregat de Pontils, a la Conca de Barberà.
Nou!!: Querol і Seguer · Veure més »
Serra de Brufaganya
La Serra de Brufaganya és una serra situada al municipi de Pontils, a la comarca de la Conca de Barberà, amb una elevació màxima de 923 metres.
Nou!!: Querol і Serra de Brufaganya · Veure més »
Serra de Comaverd
La Serra de Comaverd és una serra situada als municipis del Pont d'Armentera a la comarca de l'Alt Camp i de Pontils i Sarral a la de la Conca de Barberà, amb una elevació màxima de 881 metres.
Nou!!: Querol і Serra de Comaverd · Veure més »
Sou (moneda)
Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.
Nou!!: Querol і Sou (moneda) · Veure més »
Suassana
Suassana (nom científic Geranium molle) és una planta anual herbàcia pertanyent a la família de les Geraniaceae. En català es diu també gerani, rellotges, agulles, borró, candelers, forquilles, fulla sana o peu de fagina. Prolifera en prats secs, tanques, bancades i erms. Prefereix els llocs assolellats sobre sòls sorrencs i relativament secs, a una altitud entre els 0-1.000 metres sobre el nivell del mar. Geranium molle és una planta petita, assolint una alçada mitjana de 30,5 centímetres.Pignatti S. - Flora d'Italia – Edagricole – 1982. Vol. II, pag. 10 Es tracta d'una planta molt ramificada, glabra, amb diverses tiges ascendents. Les fulles són palmades, tallades entre 5 i 9 cops. Les fulles basals estan disposades en una roseta, les superiors són sèssils, rodones i peludes, amb un pecíol llarg d'uns 5-12 mm. Les flors són de color rosat-porpra, de 8-12 mm de diàmetre, amb pètals molt irregulars. Floreix d'abril a setembre. Les flors són hermafrodites i principalment pol·linitzades per himenòpters. Els fruits són glabres, generalment amb 6-9 nervis transversals. És originària de les regions mediterrànies i submediterrani, però ara està naturalitzat en altres parts d'Europa, al sud-oest i centre d'Àsia i a l'Àfrica del Nord. És una espècie introduïda a Amèrica del Nord. És una mala herba nociva al nord-oest del Pacífic i forma ràpidament una coberta vegetal en àrees obertes, entre les gramínies. Nicholas Culpeper en el seu herbari del 1652 descriu una varietat d'usos per G. molle, incloent el tractament de ferides internes i externes. La decocció en vi alleujaria la gota i altres dolors en les articulacions.
Nou!!: Querol і Suassana · Veure més »
Usdefruit
L'usdefruit és un dret real de gaudir d'una cosa aliena.
Nou!!: Querol і Usdefruit · Veure més »
Valldecerves
Valldecerves és una masia del municipi de Querol (Alt Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Querol і Valldecerves · Veure més »
Valldossera
Valldossera és el nom comú que reben un seguit d'urbanitzacions del municipi de Querol, Alt Camp.El nom de origen Vall -d'Osera (vall d'ossos o fosa comú) d'ençà la peste negra a Alcover al S.XII.
Nou!!: Querol і Valldossera · Veure més »
Vallespinosa
Vallespinosa és un agregat que es troba al sud-oest del terme de Pontils, a la Conca de Barberà.
Nou!!: Querol і Vallespinosa · Veure més »
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Querol і Vegueria · Veure més »
Vegueria de Vilafranca
La vegueria de Vilafranca fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, entre el i 1716, amb capital a Vilafranca del Penedès.
Nou!!: Querol і Vegueria de Vilafranca · Veure més »
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Nou!!: Querol і Vi · Veure més »
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Querol і Vilafranca del Penedès · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Querol і Vinya · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Querol і 1000 · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Querol і 1023 · Veure més »
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Querol і 1053 · Veure més »
1062
El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Querol і 1062 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Querol і 1100 · Veure més »
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Nou!!: Querol і 1112 · Veure més »
1144
El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Querol і 1144 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Querol і 1168 · Veure més »
1184
Països Catalans.
Nou!!: Querol і 1184 · Veure més »
1194
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Querol і 1194 · Veure més »
1229
;Països Catalans.
Nou!!: Querol і 1229 · Veure més »
1246
El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Querol і 1246 · Veure més »
1269
Sense descripció.
Nou!!: Querol і 1269 · Veure més »
1279
Sense descripció.
Nou!!: Querol і 1279 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Querol і 1284 · Veure més »
1286
Sense descripció.
Nou!!: Querol і 1286 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Querol і 1340 · Veure més »
1365
Sense descripció.
Nou!!: Querol і 1365 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Querol і 1400 · Veure més »
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Querol і 1475 · Veure més »
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Querol і 1480 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Querol і 1516 · Veure més »
1528
;Països Catalans.
Nou!!: Querol і 1528 · Veure més »
1553
Sense descripció.
Nou!!: Querol і 1553 · Veure més »
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Querol і 1565 · Veure més »
1597
Sense descripció.
Nou!!: Querol і 1597 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Querol і 1708 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Querol і 1716 · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Querol і 1734 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Querol і 1787 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Querol і 1830 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Querol і 1833 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Querol і 1842 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Querol і 1857 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Querol і 1869 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Querol і 1877 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Querol і 1900 · Veure més »
1902
;Països Catalans.
Nou!!: Querol і 1902 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Querol і 1920 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Querol і 1940 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Querol і 1950 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Querol і 1970 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Querol і 1981 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: Querol і 2013 · Veure més »
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Querol і 25 de juliol · Veure més »
986
Sense descripció.
Nou!!: Querol і 986 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Querol і 992 · Veure més »
993
Sense descripció.
Nou!!: Querol і 993 · Veure més »
996
Sense descripció.
Nou!!: Querol і 996 · Veure més »
999
Sense descripció.
Nou!!: Querol і 999 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Albereda (Querol), Querolenc, Querolenca, T-201.
