Accés més ràpid que el navegador!
88 les relacions: Accent prosòdic, Africada alveolar sorda, Africada postalveolar sonora, Africada postalveolar sorda, Alemany, Alfabet, Amazic, Amèrica del Nord, Anglès, Aproximant lateral alveolar, Birmà, Bisíl·lab, Camp accentual, Cas genitiu, Castellà, Català, Consonant, Consonant africada, Consonant lateral, Consonant líquida, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant vibrant, Dígraf, Diccionari normatiu valencià, Diftong, Elisió, Emmudiment, Extrem Orient, Fonema, Fonologia, Fort Worth, Francès, Fricativa labiodental sorda, Ful, Fulbe, Guilhèm Molinièr, Guionet, Història de l'escriptura, Institut d'Estudis Catalans, Italià, Japonès, Llatí, Llengües romàniques, Llengües ryukyuenques, Llengües sinítiques, Llista de monosíl·labs en català, Mandarí, Mètrica (poesia), Músculs intercostals, ..., Monosíl·lab, Mora (fonologia), Mot, Museu Britànic, Occident, Ortografia, Paraula aguda, Pictograma, Polonès, Pròtesi (lingüística), Prenasalitzada, Punt d'articulació, Rima, Romanès, Sànscrit, Síl·laba, Síl·laba àtona, Semivocal, Sil·labari, So, Sonoritat, Sumer, Tahitià, Tòrax, To (lingüística), Tonicitat, Tret suprasegmental, Triftong, Turc, Txec, Unitat lingüística, Ur, Vers, Vietnamita, Vocal, Vocal neutra, Vocal semioberta, Vocal semitancada. Ampliar l'índex (38 més) »
Accent prosòdic
L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.
Nou!!: Síl·laba і Accent prosòdic · Veure més »
Africada alveolar sorda
L'africada alveolar sorda, transcrita en l'alfabet fonètic internacional, és un so de la parla que està present a algunes llengües com l'alemany, l'esperanto o el japonès, essent un dels fonemes africats més freqüents.
Nou!!: Síl·laba і Africada alveolar sorda · Veure més »
Africada postalveolar sonora
L'africada postalveolar sonora és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Nou!!: Síl·laba і Africada postalveolar sonora · Veure més »
Africada postalveolar sorda
L'africada postalveolar sorda és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Nou!!: Síl·laba і Africada postalveolar sorda · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Síl·laba і Alemany · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Síl·laba і Alfabet · Veure més »
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Nou!!: Síl·laba і Amazic · Veure més »
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Nou!!: Síl·laba і Amèrica del Nord · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Síl·laba і Anglès · Veure més »
Aproximant lateral alveolar
La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.
Nou!!: Síl·laba і Aproximant lateral alveolar · Veure més »
Birmà
El birmà és una llengua sinotibetana parlada principalment a Birmània, on és llengua oficial, lingua franca i llengua nativa dels bamars, l'ètnia majoritària del país.
Nou!!: Síl·laba і Birmà · Veure més »
Bisíl·lab
Un bisíl·lab o disíl·lab és una paraula que té dues síl·labes.
Nou!!: Síl·laba і Bisíl·lab · Veure més »
Camp accentual
El camp accentual és la part de cada paraula que pot rebre un accent, tant pel que fa a la natura dels sons que el formen com pel que fa a la seva posició.
Nou!!: Síl·laba і Camp accentual · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Síl·laba і Cas genitiu · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Síl·laba і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Síl·laba і Català · Veure més »
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Nou!!: Síl·laba і Consonant · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Síl·laba і Consonant africada · Veure més »
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Nou!!: Síl·laba і Consonant lateral · Veure més »
Consonant líquida
Una consonant líquida és qualsevol so vibrant, bategant o lateral.
Nou!!: Síl·laba і Consonant líquida · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Síl·laba і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Síl·laba і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Nou!!: Síl·laba і Consonant vibrant · Veure més »
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Nou!!: Síl·laba і Dígraf · Veure més »
Diccionari normatiu valencià
El Diccionari normatiu valencià és el diccionari normatiu del valencià-català publicat en línia el 5 de febrer de 2014 per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Nou!!: Síl·laba і Diccionari normatiu valencià · Veure més »
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Nou!!: Síl·laba і Diftong · Veure més »
Elisió
Elisió (del llatí elisionem, traducció del grec ellepsis) és un fenomen fonètic consistent en la pèrdua d'un so vocàlic per la influència del context.
Nou!!: Síl·laba і Elisió · Veure més »
Emmudiment
L'emmudiment és un fenomen fonètic.
Nou!!: Síl·laba і Emmudiment · Veure més »
Extrem Orient
Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.
Nou!!: Síl·laba і Extrem Orient · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Síl·laba і Fonema · Veure més »
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Nou!!: Síl·laba і Fonologia · Veure més »
Fort Worth
Fort Worth és la cinquena ciutat més gran de l'estat de Texas i la dissetena ciutat més gran dels Estats Units.
Nou!!: Síl·laba і Fort Worth · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Síl·laba і Francès · Veure més »
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Nou!!: Síl·laba і Fricativa labiodental sorda · Veure més »
Ful
El ful és la llengua del poble fulbe o fula (també coneguts com a peul o fulani), que forma part del grup nigerocongolès parlat a l'oest de l'Àfrica.
Nou!!: Síl·laba і Ful · Veure més »
Fulbe
Els fulbe, fula, fulani o peul (ful: Fulɓe; Peul; haussa: Fulani; Fula;; bambara: Fulaw) són un poble africà que viu entre el Sudan i el Senegal, estan presents en tots els estats costaners (Senegal, Gàmbia, Guinea Bissau, Guinea-Conakry, Costa d'Ivori, Ghana, Togo, Benín, Libèria, Sierra Leone, Nigèria i Camerun) i al Sahel.
Nou!!: Síl·laba і Fulbe · Veure més »
Guilhèm Molinièr
Dibuix de la tomba d'en Guilhèm Molinièr al Museu de Tolosa Guilhèm Molinièr fou un jurista i poeta occità del, conegut per la seva autoria de les Leys d'Amors.
Nou!!: Síl·laba і Guilhèm Molinièr · Veure més »
Guionet
El guionet és un signe de puntuació que s'escriu amb una ratlla horitzontal enmig de la línia d'escriptura (-). No s'ha de confondre amb el guió, més llarg.
Nou!!: Síl·laba і Guionet · Veure més »
Història de l'escriptura
Taules d'or amb escriptures etrusca i fenícia, del segle IX aC La història de l'escriptura estudia el desenvolupament de llenguatges d'expressió per mitjà de lletres o altres marques.
Nou!!: Síl·laba і Història de l'escriptura · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Síl·laba і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Síl·laba і Italià · Veure més »
Japonès
El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.
Nou!!: Síl·laba і Japonès · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Síl·laba і Llatí · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Síl·laba і Llengües romàniques · Veure més »
Llengües ryukyuenques
Senyals de trànsit a Kin (Okinawa), escrits en okinawenc i japonès Senyal d'un mercat de Naha, escrit en okinawenc (vermell) i japonès (blau). Les llengües ryukyuenques (琉球語) es parlen a les illes Ryukyu, al sud del Japó.
Nou!!: Síl·laba і Llengües ryukyuenques · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Síl·laba і Llengües sinítiques · Veure més »
Llista de monosíl·labs en català
La següent llista inclou un total de 1.200 mots monosíl·labs.
Nou!!: Síl·laba і Llista de monosíl·labs en català · Veure més »
Mandarí
El mandarí és una llengua sinítica.
Nou!!: Síl·laba і Mandarí · Veure més »
Mètrica (poesia)
La mètrica, en poesia, és la disciplina que s'ocupa de l'estructura rítmica dels versos i de la seva tècnica de Composició literària.
Nou!!: Síl·laba і Mètrica (poesia) · Veure més »
Músculs intercostals
Els músculs intercostals (musculi intercostales) són un conjunt de músculs en forma laminar que ocupen els espais compresos entre dues costelles veïnes.
Nou!!: Síl·laba і Músculs intercostals · Veure més »
Monosíl·lab
Un monosíl·lab és una paraula que només té una síl·laba.
Nou!!: Síl·laba і Monosíl·lab · Veure més »
Mora (fonologia)
La mora és una unitat de so usada en fonologia que determina el pes sil·làbic en algunes llengües; és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba, i és la unitat rítmica bàsica en japonès.
Nou!!: Síl·laba і Mora (fonologia) · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Síl·laba і Mot · Veure més »
Museu Britànic
El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.
Nou!!: Síl·laba і Museu Britànic · Veure més »
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Nou!!: Síl·laba і Occident · Veure més »
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Nou!!: Síl·laba і Ortografia · Veure més »
Paraula aguda
Una paraula aguda o mot agut (o oxítona) és aquella que conté la síl·laba tònica a l'última posició de veu (no es compten els monosíl·labs).
Nou!!: Síl·laba і Paraula aguda · Veure més »
Pictograma
Pictograma que informa que alguna cosa és reciclable. Pictograma d'una dona. Un pictograma és un símbol que comunica un missatge o descriu objectes sense referir-se a la seva forma lingüística.
Nou!!: Síl·laba і Pictograma · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Síl·laba і Polonès · Veure més »
Pròtesi (lingüística)
La pròtesi és un so vocàlic o consonàntic inserit per processos de canvi lingüístic a l'inici d'un mot.
Nou!!: Síl·laba і Pròtesi (lingüística) · Veure més »
Prenasalitzada
Prenasalitzada és l'articulació del so consonàntic en la qual s'uneixen una oclusiva o una fricativa amb un so nasal anteposat, formant una unitat fonètica.
Nou!!: Síl·laba і Prenasalitzada · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Síl·laba і Punt d'articulació · Veure més »
Rima
La rima és la concordança parcial o total d'uns sons als versos per produir un efecte de musicalitat a partir de l'última vocal tònica.
Nou!!: Síl·laba і Rima · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Síl·laba і Romanès · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Síl·laba і Sànscrit · Veure més »
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Nou!!: Síl·laba і Síl·laba · Veure més »
Síl·laba àtona
La síl·laba àtona és aquella síl·laba en la qual no recau l'accent, en oposició a la tònica.
Nou!!: Síl·laba і Síl·laba àtona · Veure més »
Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.
Nou!!: Síl·laba і Semivocal · Veure més »
Sil·labari
Un sil·labari és un conjunt de caràcters o símbols que representen (o aproximen) síl·labes que formen les paraules.
Nou!!: Síl·laba і Sil·labari · Veure més »
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Nou!!: Síl·laba і So · Veure més »
Sonoritat
La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords).
Nou!!: Síl·laba і Sonoritat · Veure més »
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Nou!!: Síl·laba і Sumer · Veure més »
Tahitià
El tahitià (o reo Tahiti) és una llengua austronèsia parlada a l'illa de Tahití i a la resta de les illes de la Societat.
Nou!!: Síl·laba і Tahitià · Veure més »
Tòrax
El tòrax dit popularment caixa, arca o tou del cos és la part del cos humà que està entre la base del coll i l'abdomen, del qual està separat pel diafragma.
Nou!!: Síl·laba і Tòrax · Veure més »
To (lingüística)
En lingüística, el to és el fenomen en què l'altura de la veu té valor fonològic, és a dir, en què hi ha parells mínims que es distingeixen únicament per la seva altura, o pel seu contorn d'altura (creixent, decreixent, etcètera).
Nou!!: Síl·laba і To (lingüística) · Veure més »
Tonicitat
Efecte de diferents solucions sobre les cèl·lules sanguínies. Micrografies de la pressió osmòtica sobre els glòbuls rojos. La tonicitat és una mesura del gradient de la pressió osmòtica (definida com el potencial d'aigua de dues solucions) de dues solucions separades per una membrana semipermeable.
Nou!!: Síl·laba і Tonicitat · Veure més »
Tret suprasegmental
Un tret suprasegmental és aquella característica fonètica que afecta a més d'un fonema, com ara l'accent o l'entonació.
Nou!!: Síl·laba і Tret suprasegmental · Veure més »
Triftong
Un triftong (del prefix llatí tri- i del grec φθόγγος, "sons", literalment "tres sons") és un conjunt de tres fonemes vocàlics format per una semiconsonant, una vocal i una semivocal que es troben en la mateixa síl·laba.
Nou!!: Síl·laba і Triftong · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Síl·laba і Turc · Veure més »
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Nou!!: Síl·laba і Txec · Veure més »
Unitat lingüística
Es defineix com a unitat lingüística qualsevol element en què es pot dividir un mot o oració i que és susceptible de ser analitzada per la lingüística.
Nou!!: Síl·laba і Unitat lingüística · Veure més »
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Nou!!: Síl·laba і Ur · Veure més »
Vers
El vers és una unitat poètica, de vegades sotmesa a mesura.
Nou!!: Síl·laba і Vers · Veure més »
Vietnamita
El vietnamita (tiếng Việt en vietnamita) és un idioma que pertany al grup de les llengües austroasiàtiques.
Nou!!: Síl·laba і Vietnamita · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Síl·laba і Vocal · Veure més »
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Nou!!: Síl·laba і Vocal neutra · Veure més »
Vocal semioberta
Una vocal semioberta (també vocal mitjana oberta o vocal mitjana baixa) és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Síl·laba і Vocal semioberta · Veure més »
Vocal semitancada
Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Síl·laba і Vocal semitancada · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llengua monosil·làbica, Nucli sil·làbic, Síl.laba, Síl·labes, Síl•laba, Síŀlaba.
