Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Síndic personer

Índex Síndic personer

El síndic personer era un càrrec municipal, d'elecció popular, que tenia la funció específica de defensar els interessos públics dins els ajuntaments.

4 les relacions: Consell de Castella, Decrets de Nova Planta, Diputat del comú, Motí de Squillace.

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Síndic personer і Consell de Castella · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Síndic personer і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Diputat del comú

Els diputats del comú varen ser a les ciutats i les viles de l'estat espanyol borbònic, a partir de 1766, representants municipals elegits per sufragi popular per tal d'assistir a les sessions i intervenir amb veu i vot en totes les qüestions relacionades amb els proveïments, a diferència dels síndics personers que sols tenien la facultar d'instar, en nom del poble, mesures en aquests àmbits.

Nou!!: Síndic personer і Diputat del comú · Veure més »

Motí de Squillace

Leopoldo de Gregorio, marqués de Squillace, per Giuseppe Bonito, oli sobre llenç, 128 x 102,5 cm, Madrid, Museu del Prado. El motí de Squillace es va organitzar a Madrid el març de 1766 i va estar motivat per un decret de Squillace, ministre de Carles III, que prohibia lluir capa llarga i barret d'ala ampla, adduint que aquesta indumentària afavoria que es cometessin delictes perquè era impossible d'identificar el delinqüent.

Nou!!: Síndic personer і Motí de Squillace · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »