Accés més ràpid que el navegador!
246 les relacions: Alacant, Albaida, Albergínia, Albocàsser, Alcoi, Algemesí, All, Allioli, Aragó, Arnadí, Arròs, Arròs amb crosta, Arrop i talladetes, Ausiàs March, Bacallà salat i assecat, Ball, Banda de música, Barraca, Batalla d'Almansa, Bíblia Valenciana, Bellea del Foc, Benidorm, Bitlles, Bou, Bou embolat, Bou en corda, Bous a la mar, Bous al carrer, Bunyol (gastronomia), Cabàs, Cabuts, Café-licor, Callosa d'en Sarrià, Cant d'albades, Canyes i fang, Caragolada, Carles el Calb, Cassalla, Catalunya, Catedral, Catedral de València, Centenar de la Ploma, Ciutat de les Arts i les Ciències, Club Bàsquet Lucentum Alacant, Club Esportiu Alcoià, Club Esportiu Castelló, Coca (pastís), Coca de dacsa, Coca de llanda, Coca de recapte, ..., Columbicultura, Comarques Centrals del País Valencià, Comarques del Sud del País Valencià, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Corona d'Aragó, Correfoc, Corts Valencianes, Cucanya, Cultura popular, Dacsa, Dansa, Dénia, Diada del 25 d'abril, Diada Nacional del País Valencià, Dolçaina, Drac, Edat mitjana, Edifici dels Dracs, El Verger, Els Pelegrins de les Useres, Elx, Elx Club de Futbol, Embotit, Enric Valor i Vives, Escalivada, Escut de Catalunya, Esgarrat, Espanya, Espardenya, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Expulsió dels jueus d'Espanya, Expulsió dels moriscos, Falla, Faller, Falles, Fartó, Fava, Federació de Pilota Valenciana, Festes de la Magdalena, Figatell, Fira, Focs artificials, Foguera, Fogueres de Sant Antoni, Fogueres de Sant Joan, Folklore, França Occidental, Franquisme, Furs de València, Gaiata (monument), Gandia, Gaspatxo, Gastronomia del País Valencià, Gegant (folklore), Gelat, Generalitat Valenciana, Guardamar del Segura, Guerra de Successió Espanyola, Guifré el Pilós, Hèrcules Club de Futbol, Herbero de la Serra de Mariola, Himne de l'Exposició, Història de la llengua catalana, Illes Balears, Imperi Romà, Indumentària tradicional, Jaume el Conqueridor, Joan Fuster i Ortells, Joanot Martorell, Joc del truc, Josep de Natzaret, L'Horta de València, La Marina, La Sénia, La Vila Joiosa, Les Useres, Llevant Unió Esportiva, Llista de pilotaires valencians, Llista de societats musicals del País Valencià, Mallorca, Manises, Mare de Déu dels Desemparats, Maria, mare de Jesús, Marjada, Marjal de Pego-Oliva, Marxador, Masclet (petard), Mascletada, Massapà, Massís de Penyagolosa, Massís del Montgó, Música, Mesquita, Mistela, Misteri d'Elx, Mitologia catalana, Mocador, Mocadorada, Mona de Pasqua, Monestir de la Murta, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir de Santa Maria del Puig, Morella, Moros i Cristians, Muixeranga, Nadal, Nap, Nit de Reis, Nit de Sant Joan, Ofrena, Oliva, Olla, Oriola, Orpesa, Orxata, Pa amb tomàquet, País Valencià, Països Catalans, Paella d'arròs, Panada, Pansa, Paquito el Chocolatero, Parc Natural de l'Albufera de València, Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, Pasqua de Resurrecció, Passió de Torreblanca, Pebrotera, Penó de la Conquesta, Penyal d'Ifac, Pericana, Pessebre, Pilota valenciana, Plana, Platja de la Malva-rosa, Platja del Postiguet, Porcellana, Porró, Ports de Tortosa-Beseit, Pubilla (folklore), Radiotelevisió Valenciana, Rajola de València, Ratpenat (heràldica), Regne de València, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Sagunt, Samfaina, Sant, Sant Joan d'Alacant, Sant Jordi, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent Ferrer, Santa Pola, Santuari, Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, Saragüells, Sarraïns, Séquia, Símbols del cristianisme, Símbols nacionals de Catalunya, Segle d'or valencià, Senyera del País Valencià, Senyera reial, Serra Calderona, Serra d'Aitana, Serra d'Espadà, Serra d'Irta, Serra Mariola, Sobrassada, Taronja, Túria, Tir i arrossegament, Tirant lo Blanc, Tomàquet, Torró, Torrevella, Trinquet (esport), València, València Basket Club, Valencians, Valencià, Vicent Andrés Estellés, Vicent Blasco Ibáñez, Vila-real Club de Futbol, Villena, Xàtiva, Xúquer, Xixona, Xocolata, 1238, 1707, 1909, 1935, 1977, 25 d'abril, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (196 més) »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: Símbols valencians і Alacant · Veure més »
Albaida
Albaida és una ciutat del País Valencià, capital històrica de la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Símbols valencians і Albaida · Veure més »
Albergínia
Unes varietatsL'albergínia, albergina, albargina, (esberzínia, etc.) és el fruit de l'alberginiera (Solanum melongena).
Nou!!: Símbols valencians і Albergínia · Veure més »
Albocàsser
Albocàsser és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Símbols valencians і Albocàsser · Veure més »
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Nou!!: Símbols valencians і Alcoi · Veure més »
Algemesí
Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, de la qual és la segona ciutat més poblada.
Nou!!: Símbols valencians і Algemesí · Veure més »
All
Lall (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les amaril·lidàcies.
Nou!!: Símbols valencians і All · Veure més »
Allioli
Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.
Nou!!: Símbols valencians і Allioli · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Símbols valencians і Aragó · Veure més »
Arnadí
Larnadí o carabassa santa és un dolç valencià d'origen àrab que es fa de carabassa i/o moniato cuits al forn, escorreguts després i pastats amb sucre, canella, ametles i pinyons i tornat a rossejar al forn tradicionalment en cassoles de fang.
Nou!!: Símbols valencians і Arnadí · Veure més »
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Nou!!: Símbols valencians і Arròs · Veure més »
Arròs amb crosta
La crosta (als restaurants exportat com a arròs en crosta o costra) és un plat d'arròs típic del País Valencià, més concretament a la zona de la Marina (Callosa d'en Sarrià i Pego), la Safor, el Baix Segura i el Camp d'Elx (el Baix Vinalopó), ací conegut amb la variant fonètica costra.
Nou!!: Símbols valencians і Arròs amb crosta · Veure més »
Arrop i talladetes
Mostillo Larrop i talladetes és un dolç típic valencià, habitual a les Comarques Centrals, com ara la Vall d'Albaida, i present a l'Alcalatén.
Nou!!: Símbols valencians і Arrop i talladetes · Veure més »
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Nou!!: Símbols valencians і Ausiàs March · Veure més »
Bacallà salat i assecat
Bacallà salat i assecat fet a Noruega El Bacallà salat i assecat, bacallà salat o abadejo salat és el bacallà o abadejo que ha estat conservat assecat després de salar.
Nou!!: Símbols valencians і Bacallà salat i assecat · Veure més »
Ball
Un ball és una ordenació de moviments (coreografia) formant un tot determinat per a ésser ballat.
Nou!!: Símbols valencians і Ball · Veure més »
Banda de música
Banda de Música de Campanar al Palau de la Música de València Les bandes de música és un grup de música format per músics de vent i percussió amb la possibilitat d'incorporar instruments de corda (pinçada, percudida i fregada) en l'anomenada banda simfònica.
Nou!!: Símbols valencians і Banda de música · Veure més »
Barraca
Una barraca és una edificació rural d'arquitectura popular, generalment petita, baixa i simple, de caràcter primari i pròpia de les zones europees i nord-africanes, feta amb fusta, pedra, de tàpia, o d’un altre material, per a desar eines i estris, i d'aixoplug.
Nou!!: Símbols valencians і Barraca · Veure més »
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Símbols valencians і Batalla d'Almansa · Veure més »
Bíblia Valenciana
La Bíblia Valenciana és la primera Bíblia impresa en català —segons el mateix traductor, en nostra llengua valenciana— (entre 1477 i 1478), la primera de tota la península Ibèrica i és la quarta que es va imprimir al món, després de la Bíblia Vulgata en llatí (impresa per Gutenberg el 1448), i les traduccions alemanya (1466) i italiana (1471).
Nou!!: Símbols valencians і Bíblia Valenciana · Veure més »
Bellea del Foc
La Bellea del Foc, oficialment Bellesa del Foc, és la reina de les Fogueres de Sant Joan de la ciutat d'Alacant.
Nou!!: Símbols valencians і Bellea del Foc · Veure més »
Benidorm
Benidorm (IPA) és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant.
Nou!!: Símbols valencians і Benidorm · Veure més »
Bitlles
Bitlles americanes o bowling Les bitlles o birles són un joc que consisteix a tombar un nombre determinat de peces de fusta (les bitlles pròpiament dites) mitjançant el llançament d'una bola des d'una determinada distància.
Nou!!: Símbols valencians і Bitlles · Veure més »
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Nou!!: Símbols valencians і Bou · Veure més »
Bou embolat
Bou embolat a Almassora, Plana Alta (2006). Grup d'emboladores a Ulldecona.El bou embolat és un festeig tradicional al País Valencià i Catalunya (sobretot a Amposta) i també a la província de Terol en el qual, de nit, es provoca un bou col·locant dues boles de quitrà encès a les banyes d'un bou.
Nou!!: Símbols valencians і Bou embolat · Veure més »
Bou en corda
Bou en corda o ''torico'', a Torís El bou en corda, o Torico de la Cuerda en castellà, és una festa de Torís (Ribera Alta), Xiva, Godelleta (Foia de Bunyol), Borriana (Plana Baixa), Ontinyent (Vall d'Albaida), Vallada (La Costera) i altres pobles de la zona.
Nou!!: Símbols valencians і Bou en corda · Veure més »
Bous a la mar
Els bous a la mar són una festa taurina que se celebra en el port o a la platja de diverses poblacions, entre elles, Xàbia, Dénia i Benicarló al País Valencià i L'Ampolla i Les Cases d'Alcanar (Alcanar) a Catalunya.
Nou!!: Símbols valencians і Bous a la mar · Veure més »
Bous al carrer
Bou al carrer a Alfara de Carles Bous a Albocàsser Verger Les regles dels bous al carrer prohibeixen el maltractament físic del bou Els bous al carrer, correbou o correbous és un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre en Catalunya, sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix i Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Horta Nord, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.
Nou!!: Símbols valencians і Bous al carrer · Veure més »
Bunyol (gastronomia)
Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.
Nou!!: Símbols valencians і Bunyol (gastronomia) · Veure més »
Cabàs
El cabàs és un tipus de bossa de mà, generalment fet d'espart entreteixit o de fulles de plantes seques (fulles de palma), amb dues nanses (de vegades de cuiro), més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca, que servia antigament per portar-hi tota mena de coses, per anar al mercat i carregar-lo amb productes alimentàris, fruita, hortalisses (verdures, tomàquets, etc.), productes del camp i queviures en general.
Nou!!: Símbols valencians і Cabàs · Veure més »
Cabuts
'''Capgrossos''' a Bellpuig Els cabuts, capgrossos, cabeçuts, caparrots, cabets, nanos o nanets són figures antropomorfes típiques de les festes populars dels Països Catalans i el País Basc (on s'anomenen Buruhandiak o Kilikiliak).
Nou!!: Símbols valencians і Cabuts · Veure més »
Café-licor
El café-licor o cafè-licor,Café-licor en pronúncia occidental i cafè-licor en pronúncia oriental.
Nou!!: Símbols valencians і Café-licor · Veure més »
Callosa d'en Sarrià
Callosa d'en Sarrià és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de la Marina situada a la vall de l'Algar.
Nou!!: Símbols valencians і Callosa d'en Sarrià · Veure més »
Cant d'albades
''Les albaes'', quadre d'Antoni Fillol Granell El cant d'albades (col·loquialment, albaes) és una variant del cant valencià d'estil, habitual a les festes de les poblacions rurals valencianes.
Nou!!: Símbols valencians і Cant d'albades · Veure més »
Canyes i fang
Canyes i fang (Cañas y barro) és una novel·la de l'escriptor valencià Vicent Blasco Ibáñez, escrita el 1902, enquadrada en el moviment conegut com a naturalisme i que pertany al cicle valencià de l'autor.
Nou!!: Símbols valencians і Canyes i fang · Veure més »
Caragolada
La caragolada (pronunciat caragolà) és un plat ben senzill a base de caragols cuits i adobats amb una salsa picant o allioli.
Nou!!: Símbols valencians і Caragolada · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Símbols valencians і Carles el Calb · Veure més »
Cassalla
La cassalla és una beguda típica valenciana derivada de la destil·lació de l'anís.
Nou!!: Símbols valencians і Cassalla · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Símbols valencians і Catalunya · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Símbols valencians і Catedral · Veure més »
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Nou!!: Símbols valencians і Catedral de València · Veure més »
Centenar de la Ploma
retaule del centenar de la Ploma'', representant la Batalla del Puig. Va ser atribuït a Marçal de Sas i posteriorment a Miquel Alcanyís El Centenar de la Ploma va ser una companyia de cent ballesters encarregada d'escortar i protegir la senyera de la ciutat de València.
Nou!!: Símbols valencians і Centenar de la Ploma · Veure més »
Ciutat de les Arts i les Ciències
La Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC), Ciutat de les Ciències en el projecte inicial, és un complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de la ciutat de València.
Nou!!: Símbols valencians і Ciutat de les Arts i les Ciències · Veure més »
Club Bàsquet Lucentum Alacant
El Club Bàsquet Lucentum va ser un club de bàsquet de la ciutat d'Alacant.
Nou!!: Símbols valencians і Club Bàsquet Lucentum Alacant · Veure més »
Club Esportiu Alcoià
El Club Esportiu Alcoià SAD (oficialment Club Deportivo Alcoyano SAD) és un club de futbol valencià de la població d'Alcoi, fundat per fusió del Ràcing i el Llevant, dos clubs de la ciutat d'Alcoi que decidiren unir els seus destins l'any 1928.
Nou!!: Símbols valencians і Club Esportiu Alcoià · Veure més »
Club Esportiu Castelló
El Club Esportiu Castelló (el nom oficial és Club Deportivo Castellón SAD des de 1991) és un club de futbol de la ciutat de Castelló de la Plana (la Plana Alta, País Valencià) fundat el 1922.
Nou!!: Símbols valencians і Club Esportiu Castelló · Veure més »
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.
Nou!!: Símbols valencians і Coca (pastís) · Veure més »
Coca de dacsa
Ròtova. Les coques escaldades són un plat tipic al poble. Les coques de dacsa o coques de ploure, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa, sovint mesclada amb farina de forment, aigua, oli i sal.
Nou!!: Símbols valencians і Coca de dacsa · Veure més »
Coca de llanda
La coca de llanda, també coneguda com a coca de mida, o coca malfeta a les comarques del nord, és una coca dolça de bescuit feta dins d'una llanda, per la qual agafa una forma rectangular.
Nou!!: Símbols valencians і Coca de llanda · Veure més »
Coca de recapte
La coca de recapte és una coca salada que porta el recapte, el que hi ha com a provisions per menjar, la qual cosa n'explica la gran varietat.
Nou!!: Símbols valencians і Coca de recapte · Veure més »
Columbicultura
La columbicultura (del llatí columba -colom- i cultura, derivat del llatí colere, -cultivar o conrear-) és un esport o afició que consisteix en la cria i l'ensinistrament de coloms.
Nou!!: Símbols valencians і Columbicultura · Veure més »
Comarques Centrals del País Valencià
Localització Les Comarques Centrals del País Valencià, són una regió del País Valencià que coincideix en gran part amb el territori de la històrica província de Xàtiva i la Governació de Xàtiva (segles XIII-XVIII), i que en l'època contemporània és repartida, inicialment, entre les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina Alta, el Comtat i l'Alcoià.
Nou!!: Símbols valencians і Comarques Centrals del País Valencià · Veure més »
Comarques del Sud del País Valencià
Localització de les Comarques del Sud respecte al País Valencià La Regió del Vinalopó o Governació del Vinalopó és una regió del País Valencià que comprèn les comarques que es troben a la part sud del País Valencià, constituint la major part de l'actual província d'Alacant.
Nou!!: Símbols valencians і Comarques del Sud del País Valencià · Veure més »
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Nou!!: Símbols valencians і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Símbols valencians і Corona d'Aragó · Veure més »
Correfoc
Correfoc a Terrateig en les VII Jornades Diableres del País Valencià el 2007 El correfoc és un joc o espectacle que es fa als carrers de les ciutats i pobles, on l'objectiu és evitar la pirotècnia usada pels diables i pels éssers imaginaris i mitològics que es representen.
Nou!!: Símbols valencians і Correfoc · Veure més »
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Corts Valencianes · Veure més »
Cucanya
La cucanya de la plaça Nova, conservada a la Casa dels Entremesos de Barcelona La cucanya, també conegut com a pal enseuat, és un joc consistent a escalar, grimpar, només amb l'ajuda de braços i cames, per un pal vertical o horitzontal, que sol estar allisat o empastifat amb alguna substància relliscosa, fins a atrapar el premi situat a l'altra punta des d'on s'ha sortit, que és la diversió del joc.
Nou!!: Símbols valencians і Cucanya · Veure més »
Cultura popular
Tions de Nadal, tradició molt arrelada a Catalunya. Aquests, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. La cultura popular és el conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars, en contraposició a l'alta cultura o cultura acadèmica, centrada en mitjans d'expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes, i inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions… Tradicionalment es transmet de manera oral, tot i que modernament l'extensió dels mitjans de comunicació i l'aparició d'Internet han fet que esdevinguin un transmissor molt important de cultura popular.
Nou!!: Símbols valencians і Cultura popular · Veure més »
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Nou!!: Símbols valencians і Dacsa · Veure més »
Dansa
Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.
Nou!!: Símbols valencians і Dansa · Veure més »
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Nou!!: Símbols valencians і Dénia · Veure més »
Diada del 25 d'abril
La Diada del 25 d'abril, originàriament celebrada com Vetlada Patriòtica del 1918 al 1921 i com Diada de Dol Nacional del 1934 al 1936, commemora al País Valencià, des de 1978, la derrota de la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, i es considera un dia de commemoració de les llibertats perdudes del poble valencià i de mobilització del nacionalisme valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Diada del 25 d'abril · Veure més »
Diada Nacional del País Valencià
La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.
Nou!!: Símbols valencians і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »
Dolçaina
Dolçainers d'Algemesí acompanyant la muixeranga durant les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí tocant la tradicional dolçaina valenciana La dolçaina (també anomenada donçaina, xaramita, xirimita o gaita) és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits.
Nou!!: Símbols valencians і Dolçaina · Veure més »
Drac
El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.
Nou!!: Símbols valencians і Drac · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Símbols valencians і Edat mitjana · Veure més »
Edifici dels Dracs
L'edifici dels Dracs o edifici Nord ocupa un significatiu cantó del carrer de Sorní amb el de Jorge Juan, a prop del carrer de Colom, al centre comercial de la ciutat de València.
Nou!!: Símbols valencians і Edifici dels Dracs · Veure més »
El Verger
El Verger és un municipi del País Valencià, situat en la comarca de la Marina Alta, al nord-est de la província d'Alacant.
Nou!!: Símbols valencians і El Verger · Veure més »
Els Pelegrins de les Useres
Els Pelegrins de les Useres és una tradició religiosa que té lloc cada any a la població valenciana de Les Useres (l'Alcalatén).
Nou!!: Símbols valencians і Els Pelegrins de les Useres · Veure més »
Elx
Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Nou!!: Símbols valencians і Elx · Veure més »
Elx Club de Futbol
LElx Club de Futbol (Elche Club de Fútbol, oficialment) és el principal equip de futbol de la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó, País Valencià).
Nou!!: Símbols valencians і Elx Club de Futbol · Veure més »
Embotit
Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.
Nou!!: Símbols valencians і Embotit · Veure més »
Enric Valor i Vives
Enric Valor i Vives (Castalla, 22 d'agost de 1911 - València, 13 de gener de 2000) fou un narrador i gramàtic valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Enric Valor i Vives · Veure més »
Escalivada
L'escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana i valenciana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades o bacallà salat.
Nou!!: Símbols valencians і Escalivada · Veure més »
Escut de Catalunya
L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.
Nou!!: Símbols valencians і Escut de Catalunya · Veure més »
Esgarrat
L'esgarrat o esgarra(d)et, esgarra(d)eta, espencat, o encara torrat, mullador torrat, mullado, tabollat, pebrera i tomaca rostida és un entremès fred típic de València i la seua rodalia fet a base de pebreres escalivades i esqueixades, és a dir, esgarrades; també pot dur olives i bacallà salat.
Nou!!: Símbols valencians і Esgarrat · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Símbols valencians і Espanya · Veure més »
Espardenya
upright.
Nou!!: Símbols valencians і Espardenya · Veure més »
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.
Nou!!: Símbols valencians і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Expulsió dels jueus d'Espanya
Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
Nou!!: Símbols valencians і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Símbols valencians і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Falla
Falla a Bedarius, Occitània. desert de Taklamakan. Les dues crestes de colors (a la part inferior esquerra i superior dreta) solen formar una única línia contínua, però han estat separades pel moviment al llarg de la falla. Una falla, en geologia, és una fractura o discontinuïtat d'un pla en un volum de roca a través del qual hi ha hagut un desplaçament important com a resultat dels moviments de massa de roca.
Nou!!: Símbols valencians і Falla · Veure més »
Faller
Una jove fallera Un faller és un membre d'una comissió fallera o d'una falla.
Nou!!: Símbols valencians і Faller · Veure més »
Falles
Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').
Nou!!: Símbols valencians і Falles · Veure més »
Fartó
Els fartons són una especialitat de pastisseria d'Alboraia (País Valencià).
Nou!!: Símbols valencians і Fartó · Veure més »
Fava
La favera (Vicia faba) o fava (del grec fáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors.
Nou!!: Símbols valencians і Fava · Veure més »
Federació de Pilota Valenciana
La Federació de Pilota Valenciana és l'associació que regeix l'esport de la pilota valenciana.
Nou!!: Símbols valencians і Federació de Pilota Valenciana · Veure més »
Festes de la Magdalena
Cinta típica utilitzada com a símbol de les Festes Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló de la Plana.
Nou!!: Símbols valencians і Festes de la Magdalena · Veure més »
Figatell
Els figatells o frigatells són embotits frescos elaborats amb magre i fetge de porc.
Nou!!: Símbols valencians і Figatell · Veure més »
Fira
Fira de Cocentaina realitzada per Tots Sants Una fira és una congregació en un lloc determinat de mercaders que exposen béns i mercaderies durant un període delimitat.
Nou!!: Símbols valencians і Fira · Veure més »
Focs artificials
Focs artificials a París el 14 de juliol de 2005. Focs artificials a Nova York amb motiu de la celebració del cap d'any lunar el 2003 Els focs d'artifici o focs artificials és una composició rítmica i molt acolorida de coets, enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment de nit.
Nou!!: Símbols valencians і Focs artificials · Veure més »
Foguera
jueva de Lag Ba'omer Una foguera, fogueró, foc o pira és un foc mantingut voluntàriament per escalfar-se, cuinar, dur a terme execucions o celebrar ritus i determinades festes.
Nou!!: Símbols valencians і Foguera · Veure més »
Fogueres de Sant Antoni
Construcció de la Foguera de Canals. Les Fogueres de Sant Antoni són construccions realitzades en molts indrets dels Països Catalans de llenya tallada expressament per al foc.
Nou!!: Símbols valencians і Fogueres de Sant Antoni · Veure més »
Fogueres de Sant Joan
Les Fogueres de Sant Joan són la festa major d'Alacant, declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional des de 1984.
Nou!!: Símbols valencians і Fogueres de Sant Joan · Veure més »
Folklore
Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.
Nou!!: Símbols valencians і Folklore · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Símbols valencians і França Occidental · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Símbols valencians і Franquisme · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: Símbols valencians і Furs de València · Veure més »
Gaiata (monument)
Una gaiata a Castelló La gaiata és un monument il·luminat que es planta als carrers de Castelló de la Plana durant les festes de la Magdalena.
Nou!!: Símbols valencians і Gaiata (monument) · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: Símbols valencians і Gandia · Veure més »
Gaspatxo
El gaspatxo (gazpacho en castellà, gaspacho en portuguès) és una sopa freda elaborada amb ingredients crus, tradicional del sud d'Espanya i Portugal.
Nou!!: Símbols valencians і Gaspatxo · Veure més »
Gastronomia del País Valencià
La gastronomia del País Valencià fa referència a les preparacions gastronòmiques fetes i consumides arreu del País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Gastronomia del País Valencià · Veure més »
Gegant (folklore)
Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.
Nou!!: Símbols valencians і Gegant (folklore) · Veure més »
Gelat
El gelat són unes postres gelades elaborades industrialment o artesanament amb sucre i productes lactis (llet i nata, principalment) combinats amb extractes, essències, colorants i sabors; són ideals contra la calor.
Nou!!: Símbols valencians і Gelat · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Generalitat Valenciana · Veure més »
Guardamar del Segura
Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.
Nou!!: Símbols valencians і Guardamar del Segura · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Símbols valencians і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Símbols valencians і Guifré el Pilós · Veure més »
Hèrcules Club de Futbol
LHèrcules Club de Futbol és un equip de futbol de la ciutat d'Alacant (l'Alacantí, País Valencià).
Nou!!: Símbols valencians і Hèrcules Club de Futbol · Veure més »
Herbero de la Serra de Mariola
L'herber o herberet, conegut popularment com a herbero, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la serra de Mariola en general.
Nou!!: Símbols valencians і Herbero de la Serra de Mariola · Veure més »
Himne de l'Exposició
LHimne de l'Exposició és l'himne oficial del País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Himne de l'Exposició · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: Símbols valencians і Història de la llengua catalana · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Símbols valencians і Illes Balears · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Símbols valencians і Imperi Romà · Veure més »
Indumentària tradicional
Grup amb indumentària tradicional catalana La colla dels trabucaires de Rubí vestits amb Indumentària tradicional La indumentària tradicional, indumentària típica o vestits tradicionals són els vestits que es feien servir antigament per ballar o fer algun tipus de dansa.
Nou!!: Símbols valencians і Indumentària tradicional · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Símbols valencians і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Nou!!: Símbols valencians і Joan Fuster i Ortells · Veure més »
Joanot Martorell
Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Nou!!: Símbols valencians і Joanot Martorell · Veure més »
Joc del truc
Espasa, Basto i les dues manilles. El joc del truc és un joc de cartes, possiblement d'origen àrab, que es juga a Mallorca i en moltes parts del País Valencià i del Berguedà (Catalunya) així com en zones limítrofes (com ara, Albacete, tot i que amb regles lleugerament diferents, encara que amb les mateixes senyes i vocables clarament adaptats del valencià).
Nou!!: Símbols valencians і Joc del truc · Veure més »
Josep de Natzaret
Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.
Nou!!: Símbols valencians і Josep de Natzaret · Veure més »
L'Horta de València
La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.
Nou!!: Símbols valencians і L'Horta de València · Veure més »
La Marina
La Marina és una comarca natural i històrica del País Valencià que administrativament està dividida entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa.
Nou!!: Símbols valencians і La Marina · Veure més »
La Sénia
La Sénia és una vila i municipi de la comarca del Montsià situat al límit amb el País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і La Sénia · Veure més »
La Vila Joiosa
La Vila Joiosa, anomenada normalment la Vila, és un municipi del País Valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.
Nou!!: Símbols valencians і La Vila Joiosa · Veure més »
Les Useres
Les Useres és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Nou!!: Símbols valencians і Les Useres · Veure més »
Llevant Unió Esportiva
El Llevant Unió Esportiva (Levante Unión Deportiva, SAD segons la denominació oficial) és un club de futbol de la ciutat de València, que té un especial arrelament en els seus barris marítims i també en el centre històric de la ciutat.
Nou!!: Símbols valencians і Llevant Unió Esportiva · Veure més »
Llista de pilotaires valencians
Trofeu Juliet d'Alginet, 2009 Açò és una llista de pilotaris valencians (principalment masculins, tot i que inclou algunes pilotaries també - exactament 5 a 2021) de totes les èpoques ordenable per any de naixement, especialitat (escala i corda, frontó, galotxa, llargues o raspall), nom esportiu, llinatge, procedència, posició en el joc i palmarés aproximat, això últim amb caràcter orientatiu, ja que la proliferació de trofeus comença en la dècada de 2000, la informació sobre pilotaris anteriors a la creació de ValNet (2005) és escassa i el nombre augmenta durant l'any.
Nou!!: Símbols valencians і Llista de pilotaires valencians · Veure més »
Llista de societats musicals del País Valencià
Relació de societats musicals valencianes, per comarques segons el cens de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.
Nou!!: Símbols valencians і Llista de societats musicals del País Valencià · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Símbols valencians і Mallorca · Veure més »
Manises
Manises és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.
Nou!!: Símbols valencians і Manises · Veure més »
Mare de Déu dels Desemparats
Imatge de la Mare de Déu dels Desemparats durant l'ofrena durant les Falles a la ciutat de València (2008). La Mare de Déu dels Desemparats és la patrona de la ciutat de València.
Nou!!: Símbols valencians і Mare de Déu dels Desemparats · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Símbols valencians і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Marjada
Marjades o feixes a Mallorca, en molt bon estat Bancals a Peníscola (Baix Maestrat) Castelltallat (Bages) Una marjada, una feixa o un bancal és una terrassa creada per la construcció d'un mur (marge o espona) fet usant la tècnica de la pedra seca en un coster d'una muntanya o un altre terreny rost.
Nou!!: Símbols valencians і Marjada · Veure més »
Marjal de Pego-Oliva
La marjal de Pego-Oliva és una zona humida que s'estén entre el riu Racons i el riu Bullent i pels termes d'Oliva (La Safor) i Pego (Marina Alta).
Nou!!: Símbols valencians і Marjal de Pego-Oliva · Veure més »
Marxador
El marxador, en pilota valenciana, és la persona encarregada de dur la puntuació de la partida, és a dir, el marcador de la partida, mentre esta es disputa.
Nou!!: Símbols valencians і Marxador · Veure més »
Masclet (petard)
Masclets a punt d'esclatar Un masclet o petard és un element pirotècnic que, quan s'encenen, produeixen una detonació sonora i lumínica.
Nou!!: Símbols valencians і Masclet (petard) · Veure més »
Mascletada
Una mascletada (col·loquialment al País Valencià, mascletà) és una composició molt sorollosa i rítmica de masclets, a terra (penjats de cordells) o enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment durant el dia.
Nou!!: Símbols valencians і Mascletada · Veure més »
Massapà
Massapà de Nadal El massapà és una pasta en parts iguals d'ametlla i sucre rebaixat amb ous, que es fa generalment cuita al forn.
Nou!!: Símbols valencians і Massapà · Veure més »
Massís de Penyagolosa
El massís o serra de Penyagolosa és una alineació muntanyosa situada entre les comarques valencianes de l'Alt Maestrat, l'Alcalatén i l'Alt Millars.
Nou!!: Símbols valencians і Massís de Penyagolosa · Veure més »
Massís del Montgó
Vista del Montgó des de Xàbia El massís del Montgó o simplement el Montgó és una muntanya de 753 m d'altitud que discorre paral·lela al litoral sobre els termes municipals de Dénia, Gata de Gorgos i Xàbia, a la comarca de la Marina Alta.
Nou!!: Símbols valencians і Massís del Montgó · Veure més »
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Nou!!: Símbols valencians і Música · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Símbols valencians і Mesquita · Veure més »
Mistela
La mistela és un vi de licor tradicional.
Nou!!: Símbols valencians і Mistela · Veure més »
Misteri d'Elx
El Misteri d'Elx (també anomenat localment la Festa d'Elx) és una obra teatral que representa la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu i que se celebra a Elx des de finals de l'edat mitjana.
Nou!!: Símbols valencians і Misteri d'Elx · Veure més »
Mitologia catalana
s. XV) Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions als Països Catalans.
Nou!!: Símbols valencians і Mitologia catalana · Veure més »
Mocador
Mocador per treure's els mocs Un mocador és una peça de roba que tant serveix per mocar-se o per complementar el vestuari habitual.
Nou!!: Símbols valencians і Mocador · Veure més »
Mocadorada
Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana, generalment vinculada a la data del 9 d'octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Mocadorada · Veure més »
Mona de Pasqua
Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.
Nou!!: Símbols valencians і Mona de Pasqua · Veure més »
Monestir de la Murta
El Monestir de Santa Maria de la Murta és un antic monestir de l'orde jerònim, situat a la vall de la Murta, Alzira, Ribera Alta, País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Monestir de la Murta · Veure més »
Monestir de Santa Maria de la Valldigna
El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »
Monestir de Santa Maria del Puig
Monestir de Santa Maria del Puig o Reial Monestir dels Pares Mercedaris del Puig de Santa Maria és un convent mercedari al municipi del Puig, comarca de l'Horta Nord, País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Monestir de Santa Maria del Puig · Veure més »
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Nou!!: Símbols valencians і Morella · Veure més »
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Nou!!: Símbols valencians і Moros i Cristians · Veure més »
Muixeranga
La Nova Muixeranga d'Algemesí. La muixeranga és un element festiu tradicional d'alguns pobles valencians que combina components acrobàtics, coreogràfics, religiosos i burlescos.
Nou!!: Símbols valencians і Muixeranga · Veure més »
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Nou!!: Símbols valencians і Nadal · Veure més »
Nap
El nap (Brassica rapa var. rapa) és una planta amb flor de la família de les brassicàcies.
Nou!!: Símbols valencians і Nap · Veure més »
Nit de Reis
La Nit de(ls) Reis se celebra arreu dels Països Catalans i també a Espanya, part de l'Amèrica del Sud i a altres llocs, sobretot aquells indrets on hi ha immigració hispana, durant la nit del 5 de gener, vigília del Dia de Reis o Epifania.
Nou!!: Símbols valencians і Nit de Reis · Veure més »
Nit de Sant Joan
La nit de Sant Joan, també anomenada popularment la revetlla de Sant Joan, la nit del foc, la nit de les bruixes o la nit del ros, se celebra arreu dels Països Catalans, i en altres indrets del món, durant la nit entre el 23 i 24 de juny.
Nou!!: Símbols valencians і Nit de Sant Joan · Veure més »
Ofrena
Corona votiva del rei visigot Recesvint († 672), part de tresor de Guarrazar. Feta d'or i pedres precioses en la segona meitat del segle VII. Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (Madrid) Una ofrena és un objecte deixat en un lloc sagrat per motius rituals o un do ofert a la divinitat per aplacar-la.
Nou!!: Símbols valencians і Ofrena · Veure més »
Oliva
Fruit de l'olivera, Oliva verda Olivera Loliva és el fruit de l’olivera (Olea europaea L., família Oleaceae).
Nou!!: Símbols valencians і Oliva · Veure més »
Olla
Olla d'acer inoxidable Una olla és un estri de cuina rodó, de metall, terrissa o altre material, ventrut, generalment amb dues nanses, amb tapa opcional, que serveix per a cuinar, fer bullir líquids...
Nou!!: Símbols valencians і Olla · Veure més »
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Nou!!: Símbols valencians і Oriola · Veure més »
Orpesa
Orpesa (oficialment Orpesa/Oropesa del Mar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: Símbols valencians і Orpesa · Veure més »
Orxata
Lorxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals.
Nou!!: Símbols valencians і Orxata · Veure més »
Pa amb tomàquet
El pa amb tomàquet, pa amb tomaca, pa amb tomata (Gironès) o pa amb tomata (Lleida) és una típica recepta de la cuina catalana i balear.
Nou!!: Símbols valencians і Pa amb tomàquet · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Símbols valencians і País Valencià · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Símbols valencians і Països Catalans · Veure més »
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Nou!!: Símbols valencians і Paella d'arròs · Veure més »
Panada
La panada és una pasta cuita normalment de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura.
Nou!!: Símbols valencians і Panada · Veure més »
Pansa
Panses de raïm. Una pansa és un aliment obtingut per l'assecament del raïm.
Nou!!: Símbols valencians і Pansa · Veure més »
Paquito el Chocolatero
Paquito el Chocolatero és un pasdoble compost per l'autor contestà Gustau Pascual Falcó, dedicat al seu cunyat i pensat per ser interpretat en les festes de Moros i Cristians.
Nou!!: Símbols valencians і Paquito el Chocolatero · Veure més »
Parc Natural de l'Albufera de València
El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab, ‘llac’, ‘albufera’, etimològicament diminutiu de ‘mar’) és una llacuna litoral situada 12 quilòmetres al sud de la Ciutat de València, entre l'Horta de València i al nord de les dues Riberes (Alta i Baixa).
Nou!!: Símbols valencians і Parc Natural de l'Albufera de València · Veure més »
Parc Natural del Carrascar de la Font Roja
Santuari de la Font Roja Nevera del Menejador El Carrascar de la Font Roja és un Parc Natural del País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Parc Natural del Carrascar de la Font Roja · Veure més »
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Nou!!: Símbols valencians і Pasqua de Resurrecció · Veure més »
Passió de Torreblanca
La Passió de Torreblanca és una representació teatral de La Passió que es realitza a Torreblanca des de 1979 i on s'escenifiquen els darrers moments de la vida i la Resurrecció de Jesús.
Nou!!: Símbols valencians і Passió de Torreblanca · Veure més »
Pebrotera
Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears). En alguns municipis del Comtat i l'Alcoià i el seu entorn s'anomena bajoca; pebrerot a Monòver i la Romana.
Nou!!: Símbols valencians і Pebrotera · Veure més »
Penó de la Conquesta
L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat de València.
Nou!!: Símbols valencians і Penó de la Conquesta · Veure més »
Penyal d'Ifac
El penyal d'Ifac (Ifach en ortografia antiga, pronunciat sempre) és una penya aïllada, localitzada a la població de Calp (Marina Alta, País Valencià), de 332 m d'altura, que s'endinsa en la mar Mediterrània, formant una petita península.
Nou!!: Símbols valencians і Penyal d'Ifac · Veure més »
Pericana
L'amanida pericana o senzillament pericana és un plat típic de les muntanyes d'Alcoi i la seua rodalia.
Nou!!: Símbols valencians і Pericana · Veure més »
Pessebre
Pessebre tradicional (Portugal) El pessebre o betlem o presepi (a l'Alguer) és la representació a la llar del naixement del nen Jesús construïda amb figures de fang de personatges de la vida rural, així com amb molsa, troncs o suro, que es construeix per les festes de Nadal.
Nou!!: Símbols valencians і Pessebre · Veure més »
Pilota valenciana
Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Pilota valenciana · Veure més »
Plana
pàgina.
Nou!!: Símbols valencians і Plana · Veure més »
Platja de la Malva-rosa
La platja de la Malva-rosa és una platja urbana de València.
Nou!!: Símbols valencians і Platja de la Malva-rosa · Veure més »
Platja del Postiguet
La platja del Postiguet, o simplement el Postiguet, és una platja de la ciutat d'Alacant.
Nou!!: Símbols valencians і Platja del Postiguet · Veure més »
Porcellana
Porcellana brasilera s) La porcellana (de l'italià porcellana, una espècie de mol·lusc amb closca) és un producte ceràmic caracteritzat pel color blanc, la seva transparència, impermeabilitat, vitrificació, resistència (no la ratlla l'acer), absència completa de porositat i sonoritat.
Nou!!: Símbols valencians і Porcellana · Veure més »
Porró
Porró al Vinseum. Un porró és un recipient de vidre destinat a contenir i servir líquid, normalment vi.
Nou!!: Símbols valencians і Porró · Veure més »
Ports de Tortosa-Beseit
Els Ports nevats a l'hivern Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.
Nou!!: Símbols valencians і Ports de Tortosa-Beseit · Veure més »
Pubilla (folklore)
Pubilles a Ulldecona. Proclamació d'una pubilla a Solsona Representants del pubillatge El pubillatge, o la Pubilla i l'Hereu, és una tradició folklòrica que es practica des de mitjans del segle XX en municipis de Catalunya i que consisteix en nomenar durant un any un/a o més joves representants de la vila a nivell cultural, normalment en el marc de les festes majors.
Nou!!: Símbols valencians і Pubilla (folklore) · Veure més »
Radiotelevisió Valenciana
tancament de transmissions el dia 29 de novembre de 2013. Radiotelevisió Valenciana (RTVV) fou l'ens de la Generalitat Valenciana encarregat de l'emissió de la televisió i ràdio públiques del País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Radiotelevisió Valenciana · Veure més »
Rajola de València
Taulells del palau de Sintra Un taulell, rajola de València, manisa o rajola vidriada és una peça de ceràmica de poc gruix, generalment quadrada, en la qual una de les dues cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substància a base d'esmalt, que esdevé impermeable i lluenta.
Nou!!: Símbols valencians і Rajola de València · Veure més »
Ratpenat (heràldica)
Rat penat Escut de Barcelona al 1882. Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada, ratapenera o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.
Nou!!: Símbols valencians і Ratpenat (heràldica) · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Regne de València · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Símbols valencians і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Símbols valencians і Sagunt · Veure més »
Samfaina
Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar Samfaina La samfaina o pebrereta és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després ensaonat amb julivert i pebre.
Nou!!: Símbols valencians і Samfaina · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Símbols valencians і Sant · Veure més »
Sant Joan d'Alacant
Sant Joan d'Alacant és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí.
Nou!!: Símbols valencians і Sant Joan d'Alacant · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Símbols valencians і Sant Jordi · Veure més »
Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Símbols valencians і Sant Mateu (Baix Maestrat) · Veure més »
Sant Vicent del Raspeig
Sant Vicent del Raspeig és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, dins de l'Àrea metropolitana d'Alacant-Elx.
Nou!!: Símbols valencians і Sant Vicent del Raspeig · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Símbols valencians і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Santa Pola
Santa Pola és una població del sud del País Valencià situada a la comarca del Baix Vinalopó.
Nou!!: Símbols valencians і Santa Pola · Veure més »
Santuari
En un sentit ampli, un santuari és un lloc respectat o sagrat que correspon a una determinada cultura.
Nou!!: Símbols valencians і Santuari · Veure més »
Santuari de Sant Joan de Penyagolosa
El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa és un centre religiós de la província de Castelló, situat als peus del pic Penyagolosa, a vuit quilòmetres del poble de Vistabella del Maestrat.
Nou!!: Símbols valencians і Santuari de Sant Joan de Penyagolosa · Veure més »
Saragüells
Vestimenta tradicional valenciana amb els saragüells Els saragüells o camalets són uns calçons amples, de lli o de cotó, que cobrixen des de la cintura fins a la part superior dels genolls són de camals molt amples cenyits a la cintura per una cinta; duen unit un quadrat de tela a l'alçada de l'entrecuixa per a donar-li folgança i tenen plecs.
Nou!!: Símbols valencians і Saragüells · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Símbols valencians і Sarraïns · Veure més »
Séquia
Cano i séquia Major de Sueca Séquia Una séquia o síquia és un conducte llarg i estret que té la funció de recollir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses o assuts) i distribuir-la fins a les poblacions o camps de conreu.
Nou!!: Símbols valencians і Séquia · Veure més »
Símbols del cristianisme
Aquest article recull alguns dels principals símbols del cristianisme, tant els lligats a la mateixa religió com els consagrats per l'art i altres manifestacions culturals.
Nou!!: Símbols valencians і Símbols del cristianisme · Veure més »
Símbols nacionals de Catalunya
Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.
Nou!!: Símbols valencians і Símbols nacionals de Catalunya · Veure més »
Segle d'or valencià
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.
Nou!!: Símbols valencians і Segle d'or valencià · Veure més »
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Senyera del País Valencià · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Símbols valencians і Senyera reial · Veure més »
Serra Calderona
La serra Calderona o serra de la Calderona és una serralada del País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Serra Calderona · Veure més »
Serra d'Aitana
Vista cap al nord-est La Serra d'Aitana s'estén sobre una superfície pròxima a les deu mil hectàrees, a només uns pocs quilòmetres de la costa de la Marina.
Nou!!: Símbols valencians і Serra d'Aitana · Veure més »
Serra d'Espadà
La serra d'Espadà és un massís muntanyós situat als últims estreps orientals del Sistema Ibèric, al nord-oest del País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Serra d'Espadà · Veure més »
Serra d'Irta
La serra d'Irta és un massís muntanyós que forma la punta més meridional de la serralada Litoral valenciana i és, des del 2002, parc natural.
Nou!!: Símbols valencians і Serra d'Irta · Veure més »
Serra Mariola
La serra de Mariola és una serralada d'orientació bètica, situada entre les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida.
Nou!!: Símbols valencians і Serra Mariola · Veure més »
Sobrassada
La sobrassada és un embotit cru fet amb carn i xulla (cansalada) de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent.
Nou!!: Símbols valencians і Sobrassada · Veure més »
Taronja
Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.
Nou!!: Símbols valencians і Taronja · Veure més »
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
Nou!!: Símbols valencians і Túria · Veure més »
Tir i arrossegament
Tir i arrossegament a Benicarló El tir i arrossegament (o també tir i arrastre) és un esport que consisteix en la cursa d'un cavall carregat amb un carro ple de sacs.
Nou!!: Símbols valencians і Tir i arrossegament · Veure més »
Tirant lo Blanc
''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.
Nou!!: Símbols valencians і Tirant lo Blanc · Veure més »
Tomàquet
El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.
Nou!!: Símbols valencians і Tomàquet · Veure més »
Torró
El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.
Nou!!: Símbols valencians і Torró · Veure més »
Torrevella
Torrevella (en castellà i oficialment Torrevieja) és un municipi del País Valencià situat a la zona costanera del Baix Segura (província d'Alacant), a l'extrem sud del País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Torrevella · Veure més »
Trinquet (esport)
El trinquet és el recinte en què es juga a la pilota valenciana.
Nou!!: Símbols valencians і Trinquet (esport) · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Símbols valencians і València · Veure més »
València Basket Club
El València Basket Club S.A.D. és un club de bàsquet de la ciutat de València.
Nou!!: Símbols valencians і València Basket Club · Veure més »
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Valencians · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Símbols valencians і Valencià · Veure més »
Vicent Andrés Estellés
va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del i dels més reconeguts en valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Vicent Andrés Estellés · Veure més »
Vicent Blasco Ibáñez
Vicent Blasco Ibáñez (València, 29 de gener del 1867- Menton, 28 de gener del 1928) va ser un polític, periodista i escriptor en llengua castellana valencià.
Nou!!: Símbols valencians і Vicent Blasco Ibáñez · Veure més »
Vila-real Club de Futbol
El Vila-real Club de Futbol (la seua denominació oficial és Villarreal Club de Fútbol, en castellà), és un club de futbol radicat a la ciutat castellonenca de Vila-real, a la Plana Baixa.
Nou!!: Símbols valencians і Vila-real Club de Futbol · Veure més »
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Nou!!: Símbols valencians і Villena · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Símbols valencians і Xàtiva · Veure més »
Xúquer
El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Símbols valencians і Xúquer · Veure més »
Xixona
Xixona és un municipi de País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.
Nou!!: Símbols valencians і Xixona · Veure més »
Xocolata
La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.
Nou!!: Símbols valencians і Xocolata · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Símbols valencians і 1238 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Símbols valencians і 1707 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Símbols valencians і 1909 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Símbols valencians і 1935 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Símbols valencians і 1977 · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Símbols valencians і 25 d'abril · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Símbols valencians і 9 d'octubre · Veure més »
