Accés més ràpid que el navegador!
63 les relacions: Aigua, Alfabet, Bou, Cang Jie, Closca, Coreà, Cultura xinesa, Dècada del 1950, Dinastia Han, Dinastia Shang, Emperador Groc, Endevinació, Estat de Qin, Fonograma (lingüística), Fu Xi, Glif maia, Guomindang, Gwoyeu romatzyh, Hexagrama, Hong Kong, Ideograma, Japonès, Jōyō kanji, Jeroglífic egipci, Jinmeiyō kanji, Kanji, Kyūjitai, Laozi, Llengües sinítiques, Logograma, Macau, Malàisia, Mandarí, Monarca, Morfema, Ocells, Os, Os oracular, Ovella, Partit Comunista de la Xina, Període dels Regnes Combatents (Xina), Pictograma, Pinyin, Qin Shi Huangdi, República de la Xina, República Popular de la Xina, Segle XVI aC, Segona Guerra Mundial, Shinjitai, Simplificació dels caràcters xinesos, ..., Singapur, Taiwan, Tauletes de bambú, Tōyō kanji, Tortugues, Universitat de Califòrnia a Berkeley, Vietnamita, Xina continental, Xinès simplificat, Xinès tradicional, Yijing, 1956, 1979. Ampliar l'índex (13 més) »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Escriptura xinesa і Aigua · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Escriptura xinesa і Alfabet · Veure més »
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Nou!!: Escriptura xinesa і Bou · Veure més »
Cang Jie
Representació mitològica de Cang Jie, amb quatre ulls i quatre parpelles Cang Jie （aproximadament 2667 aC—2596 aC) és una figura llegendària de l'antiga Xina, considerat un dels historiadors oficials de l'emperador Groc Huang Di, així com l'inventor dels caràcters xinesos.
Nou!!: Escriptura xinesa і Cang Jie · Veure més »
Closca
Les plaques de la closca d'una tortuga La closca o clasca, casca, clova, clovella, clofolla, clofoll, esclofolla, corfa (País Valencià, per a la de l'ou; també crosta; escorça) és un embolcall dur i rígid que, entre altres funcions, serveix per protegir les parts toves d'un animal.
Nou!!: Escriptura xinesa і Closca · Veure més »
Coreà
El coreà és una llengua asiàtica de classificació controvertida, ja que té unes característiques allunyades de la resta d'idiomes.
Nou!!: Escriptura xinesa і Coreà · Veure més »
Cultura xinesa
La Cultura xinesa és una de les cultures més antigues del món, originada fa milers d'anys.
Nou!!: Escriptura xinesa і Cultura xinesa · Veure més »
Dècada del 1950
La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.
Nou!!: Escriptura xinesa і Dècada del 1950 · Veure més »
Dinastia Han
La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.
Nou!!: Escriptura xinesa і Dinastia Han · Veure més »
Dinastia Shang
La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest. El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Shujing, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici. Se suposa que fou fundada per un vassall rebel, Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Riu Groc. Les excavacions a les ruïnes de Yin Xu (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Groc (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats. La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom. Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.
Nou!!: Escriptura xinesa і Dinastia Shang · Veure més »
Emperador Groc
Escultura de l'emperador Groc a la Ciutat Prohibida de Pequín Huangdi, Huang Di o l'emperador Groc (xinès: 黃帝/黄帝, pinyin: Huángdì), és un dels cinc emperadors llegendaris que va regnar, segons la tradició, des del 2698 fins al 2598 aC.
Nou!!: Escriptura xinesa і Emperador Groc · Veure més »
Endevinació
Endevinador a Camerun Lendevinació (del llatí divinare 'preveure', 'ser inspirat per déu', en relació amb divinus, 'diví') és el procés pel qual s'arriba al coneixement de coses ocultes, procés considerat com una part de la màgia i que en moltes societats està íntimament lligat a la religió.
Nou!!: Escriptura xinesa і Endevinació · Veure més »
Estat de Qin
Qin (778 aC - 207 aC) va ser un estat feudal xinès que existí durant el període del Primaveres i Tardors i el període dels regnes combatents de la història xinesa.
Nou!!: Escriptura xinesa і Estat de Qin · Veure més »
Fonograma (lingüística)
logogrames, el primer element indica que és una paraula relacionada amb l'aigua i el segon ("presoner" i "bosc"), vol dir que es pronuncien igual que aquests, q''iu '' i '' lín '' respectivament. Un fonograma és un grafema (caràcter escrit) que representa un fonema (so de la parla) o una combinació de fonemes, com les lletres de l'alfabet llatí o els kana japonesos.
Nou!!: Escriptura xinesa і Fonograma (lingüística) · Veure més »
Fu Xi
Nuwa i Fuxi descoberta a Xinjiang Fu Xi o Fu Hsi (també conegut com a Paoxi), a mitjans del, va ser el primer dels Tres Sobirans (三皇 sānhuáng) de l'antiga Xina.
Nou!!: Escriptura xinesa і Fu Xi · Veure més »
Glif maia
Els glifs maies (també anomenats jeroglífics maies) van ser el sistema d'escriptura de la civilització maia precolombina a Mesoamèrica.
Nou!!: Escriptura xinesa і Glif maia · Veure més »
Guomindang
El Guomindang (Wade-Giles: Chungkuo Kuomintang; literalment "Partit Nacionalista de la Xina"), també conegut com a Kuomintang i per les sigles respectives GMD o KMT, és un partit polític nacionalista xinès de Taiwan, fundat després de la Revolució de Xinhai de 1911 que enderrocà la dinastia Qing, d'origen manxú, i establí una república a la Xina.
Nou!!: Escriptura xinesa і Guomindang · Veure més »
Gwoyeu romatzyh
Transcripció segons el mètode '' gwoyeu romatzyh '' de la sílaba '' guo '' en els quatre tons del mandarí, que correspondrien a '' guō '', '' guó '', '' guǒ '' i '' guò '' en '' pinyin ''. El gwoyeu romatzyh Xinès tradicional: 國語羅馬字, Xinès simplificat: 国语罗马字, Pinyin: Guóyǔ Luómǎzì,, literalment escriptura romanitzada de la llengua nacional) és un mètode de romanització (transcripció a l'alfabet llatí) del xinès mandarí. El sistema va ser desenvolupat a la Xina la dècada del 1920 per lingüistes afins al govern republicà del Kuomintang i va ser el primer sistema de transcripció del xinès a l'alfabet llatí que va gaudir de reconeixement oficial a la Xina. Després de la retirada del règim de la República de la Xina a l'illa de Taiwan, va continuar sent el sistema oficial de romanització de la República de la Xina fins al 1986, quan va ser reemplaçat per una versió molt modificada, els símbols fonètics del mandarí II. En l'actualitat ha caigut en desús. Un dels trets més característics del gwoyeu romatzyh és el fet que els tons distintius de les síl·labes del mandarí són representats mitjançant combinacions de lletres, i no mitjançant signes diacrítics. Aquesta és una diferència fonamental amb el sistema rival latinxua sin wenz, desenvolupat també en la primera meitat del per comunistes xinesos a la Unió Soviètica, i que ignorava per complet els tons, en considerar que aquests es podien deduir pel context. Les visions contraposades dels tons bé com a simples detalls o bé com a part essencial de les síl·labes en mandarí suposarien el principal motiu d'enfrontament entre els partidaris dels dos sistemes i influiria en el disseny del sistema hanyu pinyin, promulgat per la República Popular de la Xina a partir de 1956 i d'ús majoritari en l'actualitat. Encara que el hanyu pinyin es basa principalment en el latinxua sin wenz, l'ús de marques diacrítiques per als tons s'hauria causa de les pressions dels que anys abans havien estat partidaris de l gwoyeu romatzyh, com Li Jinxi. L'ús de combinacions de lletres diferents per assenyalar els tons propi del gwoyeu romatzyh perviu en l'actualitat en el nom oficial de la província xinesa de Shaanxi, per diferenciar-la de la veïna província de Shanxi. Les formes correctes en hanyu pinyin Shanxi i Shanxi es distingeixen només per les marques de to, sovint omeses. Per evitar ambigüitats, l'Estat xinès utilitza de manera oficial la grafia Shaanxi, amb una a duplicada que és vestigi de l gwoyeu romatzyh.
Nou!!: Escriptura xinesa і Gwoyeu romatzyh · Veure més »
Hexagrama
Un hexagrama és una figura en forma d'estrella amb sis puntes, o 2, que resulta de compondre dos triangles equilàters.
Nou!!: Escriptura xinesa і Hexagrama · Veure més »
Hong Kong
Hong Kong (en cantonés:; en pinyin: Xiānggǎng) és un pais, format principalment per una ciutat i des de 1997 una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina, que comprèn una extensió d'uns 1.000 km² a la costa sud-est de l'estat.
Nou!!: Escriptura xinesa і Hong Kong · Veure més »
Ideograma
xinesos. Un ideograma és una representació gràfica d'una idea que no sigui per mitjà de paraules, és una icona, imatge convencional o símbol, que representa un ésser, relació abstracta o idees, però no paraules o frases que els signifiquin, encara que en l'escriptura de certes llengües significa una paraula, un morfema, una frase determinada o idees completes, sense representar cadascuna de les seves síl·labes o fonemes.
Nou!!: Escriptura xinesa і Ideograma · Veure més »
Japonès
El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.
Nou!!: Escriptura xinesa і Japonès · Veure més »
Jōyō kanji
Els jōyō kanji (常用漢字, literalment 'kanji per a l'ús comú') és la guia pels caràcters kanji considerats d'ús quotidià en el japonès, promulgada oficialment pel Ministeri d'Educació japonès.
Nou!!: Escriptura xinesa і Jōyō kanji · Veure més »
Jeroglífic egipci
Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.
Nou!!: Escriptura xinesa і Jeroglífic egipci · Veure més »
Jinmeiyō kanji
forma tradicional). El jinmeiyō kanji és una llista de 983 caràcters xinesos, creats com un grup suplementari dels caràcters que poden ser usats de manera legal per registrar noms propis al Japó, complementària a la llista de "caràcters usats comunament" o jōyō kanji, que es refereix als caràcters d'ús quotidià al Japó.
Nou!!: Escriptura xinesa і Jinmeiyō kanji · Veure més »
Kanji
Els kanji (漢字) són els caràcters d'origen xinès, de l'època de la dinastia Han, que s'utilitzen a l'escriptura japonesa junt amb els sil·labaris katakana i hiragana.
Nou!!: Escriptura xinesa і Kanji · Veure més »
Kyūjitai
El Kyūjitai (en japonès Shinjitai: 旧字体; en Kyūjitai: 舊字體; literalment «forma de vells caràcters») és la forma tradicional del kanji japonès usat abans de 1947.
Nou!!: Escriptura xinesa і Kyūjitai · Veure més »
Laozi
Laozi o Lao Tse (en xinès: 老子, en pinyin: Lǎozǐ, en Wade-Giles: Laosi, 'vell mestre') fou un pensador xinès que la tradició presenta com a fundador del taoisme, un dels corrents de pensament més influent dins de la civilització xinesa.
Nou!!: Escriptura xinesa і Laozi · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Escriptura xinesa і Llengües sinítiques · Veure més »
Logograma
Estela 5 d'Abaj Takalik, Guatemala, amb escriptura maia. Un logograma és un grafema, unitat mínima d'un sistema d'escriptura, que per si sol representa una paraula o un morfema.
Nou!!: Escriptura xinesa і Logograma · Veure més »
Macau
Macau (en xinès: 澳门 "Àomén") és una ciutat del sud-est de la Xina, tocant a la mar de la Xina Meridional.
Nou!!: Escriptura xinesa і Macau · Veure més »
Malàisia
Malàisia és un estat federal de l'Àsia Sud-oriental.
Nou!!: Escriptura xinesa і Malàisia · Veure més »
Mandarí
El mandarí és una llengua sinítica.
Nou!!: Escriptura xinesa і Mandarí · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Escriptura xinesa і Monarca · Veure més »
Morfema
Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.
Nou!!: Escriptura xinesa і Morfema · Veure més »
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Nou!!: Escriptura xinesa і Ocells · Veure més »
Os
Ossos humans Los és un teixit conjuntiu, de notable elasticitat, lleuger i de gran duresa.
Nou!!: Escriptura xinesa і Os · Veure més »
Os oracular
Shang al Museu de Xangai Els ossos oraculars (xinès: 甲骨; pinyin: jiǎgǔ) són trossos d'os d'escàpules de bòvids o bé dels plastrons de tortugues utilitzats per a l'endevinació en la Xina antiga, sobretot durant la dinastia Shang.
Nou!!: Escriptura xinesa і Os oracular · Veure més »
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Nou!!: Escriptura xinesa і Ovella · Veure més »
Partit Comunista de la Xina
El Partit Comunista de la Xina (PCX) és el partit polític que governa la República Popular de la Xina.
Nou!!: Escriptura xinesa і Partit Comunista de la Xina · Veure més »
Període dels Regnes Combatents (Xina)
El període dels Regnes Combatents (en xinès tradicional, 戰國時代, simplificat:战国时代, pinyin: Zhànguó Shídài) és el període de la història xinesa comprès entre els anys 475 aC i 221 aC.
Nou!!: Escriptura xinesa і Període dels Regnes Combatents (Xina) · Veure més »
Pictograma
Pictograma que informa que alguna cosa és reciclable. Pictograma d'una dona. Un pictograma és un símbol que comunica un missatge o descriu objectes sense referir-se a la seva forma lingüística.
Nou!!: Escriptura xinesa і Pictograma · Veure més »
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Nou!!: Escriptura xinesa і Pinyin · Veure més »
Qin Shi Huangdi
Qin Shi Huangdi (259 aC - 210 aC)Wood, Frances (2008). China's First Emperor and His Terracotta Warriors. Macmillan publishing., 9780312381127. p 2. va ser el fundador de la dinastia Qin (秦朝) i el primer emperador de la Xina. El seu nom de jove era Zheng. Tots dos noms "Qin Shi Huangdi" (秦始皇帝) i "Qin Shi Huang" (秦始皇) figuren als Shiji (Documents històrics) escrit per Sima Qian.El nom més llarg "Qin Shi Huang-di" (秦始皇帝) apareix primer en el capítol 5. Vegeu, capítol 5.Tot i que el nom més curt "Qin Shi Huang" (秦始皇) era el nom del capítol 6 (秦始皇本纪).Vegeu.Book.sina.com.cn. "." 帝王相貌引起的歷史爭議. Consultat el 18-01-2009. Als 13 anys va heretar el regnat de Qin i a l'edat de 39 anys (221 aC) ja havia conquerit i unificat, per primer cop a la història, els diversos regnes combatents en un sol imperi. Un cop acabada la conquesta va engegar moltes reformes. Va unificar els sistemes de mesura i pes, va estandarditzar els caràcters usats en l'escriptura, va redistribuir les terres entre els camperols, va fer grans trasllats de població per a evitar revoltes, va fer construir la primera Gran Muralla. En definitiva va acabar amb el sistema feudal anterior i va crear les bases del sistema imperial que regiria la Xina durant 2.000 anys. L'obra més gegantina que va emprendre va ser la construcció de la seva tomba, de la qual avui ens resta l'exèrcit de guerrers de terracota. L'esforç necessari per a tantes reformes i obres va fer que el poble es revoltés contra ell, acabant la dinastia Qin al caure ell i donant lloc a una nova dinastia, la dels Han.
Nou!!: Escriptura xinesa і Qin Shi Huangdi · Veure més »
República de la Xina
La República de la Xina, també coneguda pel nom de l'illa principal, Taiwan o tradicionalment Formosa (nom que li donaren els portuguesos), és un estat de l'Àsia oriental.
Nou!!: Escriptura xinesa і República de la Xina · Veure més »
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Nou!!: Escriptura xinesa і República Popular de la Xina · Veure més »
Segle XVI aC
El segle XVI aC comprèn els anys inclosos entre el 1600 aC i el 1501 aC i està marcat pel declivi temporal de Babilònia i la recuperació del poder per part d'Egipte després de l'expulsió dels hikses per part d'Amosis.
Nou!!: Escriptura xinesa і Segle XVI aC · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Escriptura xinesa і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Shinjitai
Els Shinjitai (en japonès Shinjitai: 新字体, en Kyūjitai: 新字體, «forma de nous caràcters») són les formes de kanji usats en japonès des de la promulgació de la llista Tōyō kanji el 1946.
Nou!!: Escriptura xinesa і Shinjitai · Veure més »
Simplificació dels caràcters xinesos
La simplificació dels caràcters xinesos és el procés de reforma de l'escriptura xinesa que va tenir lloc a la segona meitat del, quan el govern de la República Popular de la Xina va promoure l'adopció d'un sistema de caràcters simplificats (簡體字 / 简体字 jiǎntǐzì), que ha substituït els caràcters tradicionals a la Xina continental.
Nou!!: Escriptura xinesa і Simplificació dels caràcters xinesos · Veure més »
Singapur
Singapur és un país insular del sud-est asiàtic que engloba 64 illes (la principal de les quals és Pulau Ujong o illa de Singapur) i illots al capdavall de la península de Malacca.
Nou!!: Escriptura xinesa і Singapur · Veure més »
Taiwan
Taiwan (en xinès tradicional: 台灣, en xinès simplificat: 台湾), tradicionalment coneguda amb el nom portuguès de Formosa, és una illa davant la costa de la Xina, de la qual està separada per l'estret de Taiwan.
Nou!!: Escriptura xinesa і Taiwan · Veure més »
Tauletes de bambú
300 ae), amb part d'un comentari al ''Clàssic de poesia'' Una edició del s. XVIII de l'''Art de la guerra'' feta en tauletes de bambú Les tauletes i làmines de bambú (xinés: 简牍) van ser el suport principal per a escriure documents a la Xina abans de la introducció del paper durant els primers dos segles de nostra era (la seda era utilitzada molt puntualment, perquè era massa cara).
Nou!!: Escriptura xinesa і Tauletes de bambú · Veure més »
Tōyō kanji
Els tōyō kanji (当用漢字) són una llista dels 1850 caràcters kanji considerats d'ús general i proposta pel govern japonès el 1946.
Nou!!: Escriptura xinesa і Tōyō kanji · Veure més »
Tortugues
Les tortugues (Testudines), conegudes igualment com a testudins o quelonis, són un ordre de sauròpsids que tenen el tronc tancat en una closca.
Nou!!: Escriptura xinesa і Tortugues · Veure més »
Universitat de Califòrnia a Berkeley
La Universitat de Califòrnia a Berkeley (sovint abreujada UC Berkeley) és una universitat pública situada a Berkeley, a l'Àrea de la Badia de San Francisco (Califòrnia, Estats Units).
Nou!!: Escriptura xinesa і Universitat de Califòrnia a Berkeley · Veure més »
Vietnamita
El vietnamita (tiếng Việt en vietnamita) és un idioma que pertany al grup de les llengües austroasiàtiques.
Nou!!: Escriptura xinesa і Vietnamita · Veure més »
Xina continental
La Xina continental és un terme geopolític generalment sinònim de la regió culturalment i econòmicament associada amb el territori de la República Popular de la Xina, incloent-hi les regions administratives especials de Hong Kong i Macau.
Nou!!: Escriptura xinesa і Xina continental · Veure més »
Xinès simplificat
El xinès simplificat (简体中文 / 簡體中文 jiǎntǐ zhōngwén o hans segons ISO 15924) és l'idioma xinès escrit amb caràcters simplificats.
Nou!!: Escriptura xinesa і Xinès simplificat · Veure més »
Xinès tradicional
El xinès tradicional (繁體中文 / 繁体中文 fántǐ zhōngwén o hant segons ISO 15924) és un dels dos conjunts estàndards de caràcters xinesos impresos.
Nou!!: Escriptura xinesa і Xinès tradicional · Veure més »
Yijing
El ba gua El Yijing, Yi Jing o Yi Txing (Wade-Giles: I Ching, també transcrit I King o Yi King) és un llibre filosòfic i oracular xinès els primers texts del qual se suposen escrits cap al 2400 aC.
Nou!!: Escriptura xinesa і Yijing · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Escriptura xinesa і 1956 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Escriptura xinesa і 1979 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Caràcter Han, Caràcter han, Caràcter xinès, Caràcter xinés, Caràcters Han, Caràcters han, Caràcters xinesos, Hànzì, Sinograma, Símbol Han, Símbol han, Símbol xinès, Símbols Han, Símbols han.
