Accés més ràpid que el navegador!
8 les relacions: Franz Schubert, Johann Michael Vogl, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Lilian Harvey, Louis Jouvet, Ludwig van Beethoven, Pel·lícula, Tercer Reich.
Franz Schubert
Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac.
Nou!!: Sérénade (pel·lícula) і Franz Schubert · Veure més »
Johann Michael Vogl
Johann Michael Vogl (Steyr, Àustria, 10 d'agost de 1768 – Viena, 19 de novembre de 1840) fou un compositor, i destacà principalment com a cantant d'òpera (baríton).
Nou!!: Sérénade (pel·lícula) і Johann Michael Vogl · Veure més »
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Nou!!: Sérénade (pel·lícula) і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »
Lilian Harvey
Lilian Harvey (Londres, 19 de gener de 1906 – 27 de juliol de 1968) va ser una actriu i cantant alemanya, encara que nascuda en el Regne Unit.
Nou!!: Sérénade (pel·lícula) і Lilian Harvey · Veure més »
Louis Jouvet
Louis Jouvet (Crozon, 24 de desembre de 1887 – París, 16 d'agost de 1951) va ser un actor i director de teatre francès.
Nou!!: Sérénade (pel·lícula) і Louis Jouvet · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: Sérénade (pel·lícula) і Ludwig van Beethoven · Veure més »
Pel·lícula
Auguste i Louis Lumière foren els inventors del cinematògraf. El de pel·lícula o filmTotes les llengües diuen 'film' com a paraula bàsica.
Nou!!: Sérénade (pel·lícula) і Pel·lícula · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
