Accés més ràpid que el navegador!
53 les relacions: Abkhàzia, Alexandre I de Geòrgia, Clive Phillipps-Wolley, Dadiani, Enguri, Eristhavi, Gúria, Geòrgia, Gran Caucas, Jordi I Dadiani, Kabardino-Balkària, Karatxai-Txerkèssia, Liparit I Dadiani, Liparit II Dadiani, Mestia, Mingrèlia, Mtavari, Muntanyes del Caucas, Nicolau, Patrimoni de la Humanitat, Ratxa, Rússia, Samsan ed-Daula Dadiani, Setembre, Svanètia, Svanetià, Tsotne Dadiani, Uixba, UNESCO, Vall de Kodori, Vamek I Dadiani, Vamek III Dadiani de Mingrèlia, Vardan II Dadiani, Xkhara, Xota Rustaveli, 11 de setembre, 1184, 1314, 1345, 1372, 1384, 1661, 1750, 1780, 1800, 1827, 1833, 1841, 1846, 1857, ..., 1858, 1986, 26 de novembre. Ampliar l'índex (3 més) »
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Nou!!: Svanètia і Abkhàzia · Veure més »
Alexandre I de Geòrgia
Alexandre I (ალექსანდრე I დიდი) anomenat el gran, fou rei de Geòrgia del 1412 al 1442.
Nou!!: Svanètia і Alexandre I de Geòrgia · Veure més »
Clive Phillipps-Wolley
Clive Phillipps-Wolley, del seu nom vertader Edward Clive Oldnall Long Phillipps (Wimborne, 3 d'abril de 1853 - 8 de juliol de 1918) va ser un escriptor anglès que es feu famós per les seves descripcions de pobles del Caucas.
Nou!!: Svanètia і Clive Phillipps-Wolley · Veure més »
Dadiani
Escut de la família Dadiani Els Dadiani (en georgià: დადიანი) foren una família noble de ducs i prínceps de Samegrelo, localitat de Mingrèlia (actual Geòrgia).
Nou!!: Svanètia і Dadiani · Veure més »
Enguri
L'Enguri (en georgià ენგური; en abkhaz Егры, Egri; en rus Ингур, Ingur) és un riu de Geòrgia, a la frontera amb Abkhàzia.
Nou!!: Svanètia і Enguri · Veure més »
Eristhavi
Eristhavi o Eristavi (en georgià: ერისთავი), traduït literalment: "cap del poble", fou un càrrec georgià creat a finals del, equivalent al de governador provincial.
Nou!!: Svanètia і Eristhavi · Veure més »
Gúria
Gúria (გურია) és una regió de Geòrgia, a la costa est de la mar Negra, al nord d'Adjària, a l'oest d'Imerètia, i al sud de Mingrèlia.
Nou!!: Svanètia і Gúria · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Svanètia і Geòrgia · Veure més »
Gran Caucas
Foto de satèl·lit del Caucas El Gran Caucas (Большо́й Кавка́з, Bolxoi Kavkaz; დიდი კავკასიონი, Didi Kavkasioni; Йоккха Кавказ, Iokkha Kavkaz; Böyük Qafqaz Dağları) és la serralada més gran de les muntanyes del Caucas.
Nou!!: Svanètia і Gran Caucas · Veure més »
Jordi I Dadiani
Jordi I Dadiani fou mtavari de Mingrèlia cap al 1300 i fins al 1323.
Nou!!: Svanètia і Jordi I Dadiani · Veure més »
Kabardino-Balkària
Kabardino-Balkària, oficialment la República de Kabardino-Balkària, és una república de Rússia situada al nord del Caucas.
Nou!!: Svanètia і Kabardino-Balkària · Veure més »
Karatxai-Txerkèssia
Karatxai-Txerkèssia, oficialment la República de Karatxai-Txerkèssia, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord.
Nou!!: Svanètia і Karatxai-Txerkèssia · Veure més »
Liparit I Dadiani
Liparit I Dadiani fou mtavari de Mingrèlia del 1414 al 1470.
Nou!!: Svanètia і Liparit I Dadiani · Veure més »
Liparit II Dadiani
Liparit II Dadiani fou mtavari de Mingrèlia del 1482 al 1512.
Nou!!: Svanètia і Liparit II Dadiani · Veure més »
Mestia
Mestia (მესტია) és un poble (daba) de muntanya del nord-oest de Geòrgia, a una alçada de 1500 metres sobre el nivell del mar en una vall de les Muntanyes del Caucas.
Nou!!: Svanètia і Mestia · Veure més »
Mingrèlia
Mingrèlia és una regió occidental de Geòrgia.
Nou!!: Svanètia і Mingrèlia · Veure més »
Mtavari
Mtavari (en georgià მთავარი, traduït literalment com a "cap o líder", de t'avi, "cap", amb el prefix m-) és un títol feudal de Geòrgia, que sol traduir-se habitualment com a 'príncep'.
Nou!!: Svanètia і Mtavari · Veure més »
Muntanyes del Caucas
Les muntanyes del Caucas són una serralada d'intersecció situada a Euràsia, entre la mar Negra i la mar Càspia a la regió del Caucas.
Nou!!: Svanètia і Muntanyes del Caucas · Veure més »
Nicolau
* Papes de Roma.
Nou!!: Svanètia і Nicolau · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Svanètia і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Ratxa
Ratxa (també escrit com a Radcha o Ratcha) fou una regió de Geòrgia situada al nord-oest del país.
Nou!!: Svanètia і Ratxa · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Svanètia і Rússia · Veure més »
Samsan ed-Daula Dadiani
Samsan ed-Daula (Sham ad-Dawlah o Shamandavle) Dadiani fou mtavari de Mingrèlia i Svanètia del 1460 al 1474.
Nou!!: Svanètia і Samsan ed-Daula Dadiani · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Svanètia і Setembre · Veure més »
Svanètia
Svanètia (სვანეთი, Svaneti) és una regió muntanyosa del Caucas, al nord-oest de Geòrgia.
Nou!!: Svanètia і Svanètia · Veure més »
Svanetià
El svanetià o svan (en svan: ლუშნუ ნინ/შკა̈ნ, lušnu nin/šḳän i en georgià: სვანური ენა, svanuri ena) és una de les llengües caucàsiques del grup meridional, parlada per unes 30.000 persones a Svanètia, a les muntanyes de Geòrgia.
Nou!!: Svanètia і Svanetià · Veure més »
Tsotne Dadiani
Tsotne Dadiani, fou regent d'Abkhàzia del 1245 al 1250, i va tenir alts càrrecs a Geòrgia i cap al 1260 va succeir al seu germà Vardan III Dadiani com a mtavari de Mingrèlia.
Nou!!: Svanètia і Tsotne Dadiani · Veure més »
Uixba
Uixba és una muntanya de la serralada del Caucas dins Geòrgia al costat de la frontera amb Rússia (regió de Kabardino-Balkaria. Encara que no és pas un dels 10 cims més alts del Caucas és molt pintoresc amb els seus dos cims. El temps meteorològic és inestable i els pendents molt forts i per això escalar-lo resulta difícil. El cim nord es va escalar l'any 1888 per John Garford Cokklin i Ulrich Almer, el cim sud ho va ser el 1903 per una expedició alemanya i suïssa dirigida per B. Rickmer-Rickmers.
Nou!!: Svanètia і Uixba · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Svanètia і UNESCO · Veure més »
Vall de Kodori
La vall de Kodori o gorja de Kodori (Кәыдырҭа; კოდორის ხეობა) és una vall d'Abkhàzia, una república autònoma de Geòrgia que serveix de límit entre el govern georgià i els territoris secessionistes.
Nou!!: Svanètia і Vall de Kodori · Veure més »
Vamek I Dadiani
Vamek I Dadiani fou mtavari de Mingrèlia del 1384 al 1396.
Nou!!: Svanètia і Vamek I Dadiani · Veure més »
Vamek III Dadiani de Mingrèlia
Vamek o Vameq III Dadiani, mtavari de Mingrèlia del 1658 al 1661.
Nou!!: Svanètia і Vamek III Dadiani de Mingrèlia · Veure més »
Vardan II Dadiani
Vardan II Dadiani fou mtavari de Mingrèlia i eristhavi de Svanètia del 1184 al 1213.
Nou!!: Svanètia і Vardan II Dadiani · Veure més »
Xkhara
El mont Xkhara (en georgià: შხარა), 5 068 m, és el tercer cim més alt del Caucas i el punt més alt de Geòrgia.
Nou!!: Svanètia і Xkhara · Veure més »
Xota Rustaveli
Xota Rustaveli (fresc del Monestir de la Creu a Jerusalem) Xota Rustaveli (en georgià: შოთა რუსთაველი) (1172?-1216?) fou un poeta georgià, considerat no sols com el més gran exponent de la literatura georgiana sinó com un dels més grans de la literatura medieval.
Nou!!: Svanètia і Xota Rustaveli · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Svanètia і 11 de setembre · Veure més »
1184
Països Catalans.
Nou!!: Svanètia і 1184 · Veure més »
1314
Sense descripció.
Nou!!: Svanètia і 1314 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Svanètia і 1345 · Veure més »
1372
Sense descripció.
Nou!!: Svanètia і 1372 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Svanètia і 1384 · Veure més »
1661
Sense descripció.
Nou!!: Svanètia і 1661 · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Svanètia і 1750 · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Svanètia і 1780 · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Svanètia і 1800 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Svanètia і 1827 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Svanètia і 1833 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Svanètia і 1841 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Svanètia і 1846 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Svanètia і 1857 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Svanètia і 1858 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Svanètia і 1986 · Veure més »
26 de novembre
El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Svanètia і 26 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alta Svanètia, L'Alta Svanètia, Svan, Svaneti, Svans, Svanétia.
