Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Suèssula

Índex Suèssula

Suèssula (en Suessula, en Σουέσσουλα) va ser una ciutat de Campània, a l'interior del país propera a la frontera del Samnium, entre Càpua i Nola i a uns 6 km dAcerra.

Taula de continguts

  1. 23 les relacions: Acerra, Batalla del Mont Gaure, Campània antiga, Càpua, Cònsol romà, Ciutadania romana, Estrabó, Hanníbal Barca (247 aC), Imperi Romà, Luci Corneli Sul·la, Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC), Marc Valeri Corvus, Municipi romà, Nola, Plini el Vell, Primera Guerra Samnita, República Romana, Samnites, Sarraïns, Sàmnium, Segona Guerra Púnica, Taula de Peutinger, Titus Livi.

  2. Segona guerra púnica

Acerra

Acerra és un municipi italià, situat a la regió de Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols.

Veure Suèssula і Acerra

Batalla del Mont Gaure

En la Batalla del Mont Gaure es van enfrontar la República Romana i els samnites, l'any 342 aC, al peu del Mont Gaure, a prop de Cumes.

Veure Suèssula і Batalla del Mont Gaure

Campània antiga

Lantiga Campània (sovint també identificada com a Campania Felix o Ager Campanus) va indicar originàriament el territori de l'antiga ciutat de Càpua en l'època romana, i més tard també les planes dels diferents municipis veïns.

Veure Suèssula і Campània antiga

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Veure Suèssula і Càpua

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Veure Suèssula і Cònsol romà

Ciutadania romana

La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.

Veure Suèssula і Ciutadania romana

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Veure Suèssula і Estrabó

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Veure Suèssula і Hanníbal Barca (247 aC)

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Suèssula і Imperi Romà

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Veure Suèssula і Luci Corneli Sul·la

Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC)

Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà, el més important de la família dels Claudi Marcel, cinc vegades cònsol i conqueridor de Siracusa.

Veure Suèssula і Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC)

Marc Valeri Corvus

Marc Valeri Corvus (Marcus Valerius Maximus Corvus; vers el 371 aC - 271 aC) va ser un magistrat romà i militar, amb una distingida carrera política que el va portar a ser escollit cònsol sis vegades, la primera a la rara edat de 23 anys.

Veure Suèssula і Marc Valeri Corvus

Municipi romà

Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.

Veure Suèssula і Municipi romà

Nola

Nola és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Campània, Ciutat metropolitana de Nàpols entre el Vesuvi i els Apenins a uns 20 km de Càpua.

Veure Suèssula і Nola

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Veure Suèssula і Plini el Vell

Primera Guerra Samnita

La Primera guerra Samnita fou un conflicte armat entre la república romana i els samnites entre el 343 aC i el 341 aC.

Veure Suèssula і Primera Guerra Samnita

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Suèssula і República Romana

Samnites

- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.

Veure Suèssula і Samnites

Sarraïns

Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Veure Suèssula і Sarraïns

Sàmnium

Situació del '''Samnium''', delimitat amb la línia verda, en l'època de la segona guerra samnita. El Sàmnium (en llatí: Samnium; en osc: Σαυνῖτις) va ser una regió de la península Itàlica.

Veure Suèssula і Sàmnium

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Veure Suèssula і Segona Guerra Púnica

Taula de Peutinger

Conrad Peutinger La taula de Peutinger (o Tabula Peutingeriana) és un pergamí conservat a la Biblioteca imperial de Viena.

Veure Suèssula і Taula de Peutinger

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Veure Suèssula і Titus Livi

Vegeu també

Segona guerra púnica