Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Armènia persa, Artaxata, Catolicós, Cosroes I, Dvin, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Justí II el Jove, Mamikonian, Marzban, Mihran Mihrevandak, Pàrtia, Pèrsia, Phaitakaran, Província de Siunia, Suren, Varasdat d'Armènia (marzban), Vardan III Mamikonian, Zoroastrisme, 564, 570, 571, 572.
Armènia persa
L''''Armènia persa''' entre els anys 387 i 591 LArmènia persa correspon al territori armeni controlat per l'Imperi Persa al llarg de la història.
Nou!!: Suren d'Armènia і Armènia persa · Veure més »
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Suren d'Armènia і Artaxata · Veure més »
Catolicós
Catolicós (del grec) és el títol de la màxima autoritat en algunes Esglésies orientals.
Nou!!: Suren d'Armènia і Catolicós · Veure més »
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Nou!!: Suren d'Armènia і Cosroes I · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Suren d'Armènia і Dvin · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Suren d'Armènia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Suren d'Armènia і Imperi Sassànida · Veure més »
Justí II el Jove
Justí II el Jove (en llatí: va ser emperador romà d'Orient des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justinià I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada dinastia justiniana. El seu regnat va quedar marcat per la guerra amb Pèrsia i la pèrdua d'una gran part d'Itàlia. Es considera que la seva política, gens conciliadora, no va ser la més adequada per afrontar els perills que amenaçaven el territori de l'Imperi; per això no va poder preservar el gran llegat del seu predecessor.
Nou!!: Suren d'Armènia і Justí II el Jove · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Suren d'Armènia і Mamikonian · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Suren d'Armènia і Marzban · Veure més »
Mihran Mihrevandak
El general Mihran Mihrevandak va ser marzban d'Armènia de l'any 572 al 573 o 574.
Nou!!: Suren d'Armènia і Mihran Mihrevandak · Veure més »
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Nou!!: Suren d'Armènia і Pàrtia · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Suren d'Armènia і Pèrsia · Veure més »
Phaitakaran
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Phaitakaran és a l'est. Phaitakaran fou una província i ciutat de la costa de la mar Càspia, poblada pels aghuans i dominada després pels armenis.
Nou!!: Suren d'Armènia і Phaitakaran · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Suren d'Armènia і Província de Siunia · Veure més »
Suren
Els Suren o Surena (en part:; en persa mitjà) foren una família noble de Pàrtia, famosa durant el període de domini de l'Imperi Part.
Nou!!: Suren d'Armènia і Suren · Veure més »
Varasdat d'Armènia (marzban)
Varasdat va ser marzban d'Armènia de l'any 558 al 564.
Nou!!: Suren d'Armènia і Varasdat d'Armènia (marzban) · Veure més »
Vardan III Mamikonian
Vardan III Mamikonian (en armeni Վարդան Գ Մամիկոնյան) va ser cap de la rebel·lió nacional armènia de l'any 571.
Nou!!: Suren d'Armènia і Vardan III Mamikonian · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Suren d'Armènia і Zoroastrisme · Veure més »
564
Sense descripció.
Nou!!: Suren d'Armènia і 564 · Veure més »
570
Sense descripció.
Nou!!: Suren d'Armènia і 570 · Veure més »
571
Sense descripció.
Nou!!: Suren d'Armènia і 571 · Veure més »
572
Sense descripció.
Nou!!: Suren d'Armènia і 572 · Veure més »
