Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Supergegant blava

Índex Supergegant blava

Mides relatives d'estrelles, des de les nanes vermelles, passant per les nanes grogues com el Sol, les gegants blaves, fins a una supergegant blava Les supergegants blaves són estrelles de gran grandària en les quals els processos de fusió nuclear es desenvolupen a tal ritme que l'hidrogen es consumeix en quantitats ingents, cosa que les converteix en les estrelles més actives de totes les conegudes.

29 les relacions: Alnilam, Alnitak, Aludra, Any llum, Constel·lació, Estrella, Estrella de neutrons, Estrella supergegant, Evolució estel·lar, Forat negre, Fusió nuclear, Gegant blava, Gran Núvol de Magalhães, Hidrogen, Kelvin, Lluminositat, Magnitud aparent, Magnitud bolomètrica, Massa solar, Murzim, Orió (constel·lació), Rigel, Saiph, SN 1987A, Sol, Supernova, Temperatura, Tipus espectral, Variable lluminosa blava.

Alnilam

Alnilam a la seva constel·lació Alnilam (Epsilon Orionis / ε Ori / 46 Orionis / HIP 26311) és, amb magnitud aparent +1,70, la quarta estrella més brillant de la constel·lació d'Orió.

Nou!!: Supergegant blava і Alnilam · Veure més »

Alnitak

Comparació entre Alnitak i el Sol (a escala) Constel·lació d'Orió Alnitak (Zeta Orionis / ζ Ori / 50 Ori) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Orió.

Nou!!: Supergegant blava і Alnitak · Veure més »

Aludra

Aludra a la seva constel·lació Aludra (η Canis Majoris / η CMa / 31 Canis Majoris) és la cinquena estrella més brillant de la constel·lació Ca Major.

Nou!!: Supergegant blava і Aludra · Veure més »

Any llum

La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any de llum o any llum (anglicisme per calc sintàctic) és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Nou!!: Supergegant blava і Any llum · Veure més »

Constel·lació

Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació (del llatí constellatio) és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari.

Nou!!: Supergegant blava і Constel·lació · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Supergegant blava і Estrella · Veure més »

Estrella de neutrons

Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual que la d'una estrella mitjana.

Nou!!: Supergegant blava і Estrella de neutrons · Veure més »

Estrella supergegant

En astronomia, una estrella supergegant és un tipus d'estrella molt voluminosa, devers 10 a 50 masses solars.

Nou!!: Supergegant blava і Estrella supergegant · Veure més »

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Nou!!: Supergegant blava і Evolució estel·lar · Veure més »

Forat negre

En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Nou!!: Supergegant blava і Forat negre · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Nou!!: Supergegant blava і Fusió nuclear · Veure més »

Gegant blava

Algol B (gegant taronja), el Sol (al centre) i altres objectes. En astronomia, es denomina gegant blava una estrella de tipus espectral O o B i de classe de lluminositat III (gegants).

Nou!!: Supergegant blava і Gegant blava · Veure més »

Gran Núvol de Magalhães

El Gran Núvol de Magalhães (LMC, de l'anglès Large Magellanic Cloud) és una galàxia irregular que orbita al voltant de la Via Làctia i, per tant, forma part del Grup Local de galàxies.

Nou!!: Supergegant blava і Gran Núvol de Magalhães · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Supergegant blava і Hidrogen · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Supergegant blava і Kelvin · Veure més »

Lluminositat

La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.

Nou!!: Supergegant blava і Lluminositat · Veure més »

Magnitud aparent

La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

Nou!!: Supergegant blava і Magnitud aparent · Veure més »

Magnitud bolomètrica

En astronomia, la magnitud bolomètrica designa la magnitud d'un objecte celeste tenint en compte la totalitat de l'espectre electromagnètic, del domini ràdio als raigs gamma.

Nou!!: Supergegant blava і Magnitud bolomètrica · Veure més »

Massa solar

La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,989·1030 kg.

Nou!!: Supergegant blava і Massa solar · Veure més »

Murzim

Murzim a la constel·lació ''Canis Majoris'' Murzim (β CMa / β Canis Majoris / 2 Canis Majoris), també anomenada Mirzam o Murzam, és la quarta estrella més brillant de la constel·lació del Ca Major, darrere de Sirius (α Canis Majoris), Adhara (ε Canis Majoris) i Wezen (δ Canis Majoris).

Nou!!: Supergegant blava і Murzim · Veure més »

Orió (constel·lació)

Orió o El Caçador (Orion) és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste, i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món.

Nou!!: Supergegant blava і Orió (constel·lació) · Veure més »

Rigel

Rigel en comparació amb el Sol. Rigel, la Beta d'Orió, és la setena estrella més brillant del cel, amb magnitud 0,18.

Nou!!: Supergegant blava і Rigel · Veure més »

Saiph

Saiph a la seva constel·lació Saiph (κ Ori / κ Orionis / 53 Orionis) és la sisena estrella més brillant de la constel·lació d'Orió amb magnitud aparent +2,06.

Nou!!: Supergegant blava і Saiph · Veure més »

SN 1987A

Remanent del ''SN 1987A'' visualitzat en capes de llum de diferents espectres SN 1987A fou una supernova tipus ILLyman, J. D.; Bersier, D.; James, P. A. (2013).

Nou!!: Supergegant blava і SN 1987A · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Supergegant blava і Sol · Veure més »

Supernova

Restes de la supernova de Kepler, també coneguda com a ''SN 1604''. Aquesta imatge és un fotomuntatge amb imatges del telescopi espacial Hubble, l'observarori de raigs-X Chandra i el telescopi espacial Spitzer Una supernova és una explosió estel·lar més energètica que una nova.

Nou!!: Supergegant blava і Supernova · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Supergegant blava і Temperatura · Veure més »

Tipus espectral

El tipus espectral és la manera de classificaió dels estels usant la llei de Desplaçament de Wien; però això posa dificultats pels estels distants.

Nou!!: Supergegant blava і Tipus espectral · Veure més »

Variable lluminosa blava

Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de variable lluminosa blava apareix marcada com a VLB per al cas de la traça evolutiva de l'estrella de 60 masses solars Les variables lluminoses blaves (VLB, en anglès ''luminous blue variables''), també conegudes com a variables S Doradus, són les estrelles més lluminoses que es coneixen i entre els seus exemples es troben algunes de les estrelles més massives de l'univers.

Nou!!: Supergegant blava і Variable lluminosa blava · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »