Accés més ràpid que el navegador!
80 les relacions: Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Bages, Banu Qassi, Bel·ló de Carcassona, Berà II de Rasès, Bernat de Septimània, Besiers, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Carles el Calb, Casal de Barcelona, Comtat d'Agde, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Besiers, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Lodeva, Comtat de Melguer, Comtat de Nimes, Comte, Emirat de Qúrtuba, Ermessenda (muller de Sunifred I), Galí I Asnar, Gòtia, Girona, Guifré el Pilós, Guifré I de Girona, Guillem de Septimània, Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis de França, Lluçanès, Lluís el Pietós, Lodeva, Marquès, Miró el Vell, Mussa ibn Mussa ibn Fortun, Narbona, Nimes, Oliba I de Carcassona, Osona, Pere Ponsich i Rondes, Pipí II d'Aquitània, ..., Quíxol (germana de Guifré el Pilós), Radulf I de Besalú, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Ràtzia de 842, Salomó d'Urgell-Cerdanya, Santa Maria d'Arles, Sàpiens, Septimània, Sunifred (abat), Sunyer I d'Empúries-Rosselló, Vall de Ribes, Vescomtat de Narbona, 805, 829, 834, 835, 838, 840, 842, 844, 845, 846, 847, 848, 890, 896, 897, 898, 916, 920. Ampliar l'índex (30 més) »
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam · Veure més »
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Bages · Veure més »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Banu Qassi · Veure més »
Bel·ló de Carcassona
Bel·ló I de Carcassona (? - ca. 810) fou comte de Carcassona (ca. 790 - 810).
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Bel·ló de Carcassona · Veure més »
Berà II de Rasès
Berà II fou comte de Rasès, de Conflent i de Carcassona (845- ca. 849).
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Berà II de Rasès · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Bernat de Septimània · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Besiers · Veure més »
Borrell I d'Urgell-Cerdanya
Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Carles el Calb · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Casal de Barcelona · Veure més »
Comtat d'Agde
El comtat d'Agde fou una jurisdicció de Septimània al Llenguadoc.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Comtat d'Agde · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Besiers
El comtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Comtat de Besiers · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Lodeva
El comtat de Lodeva fou una jurisdicció feudal d'Occitània a França centrada a la ciutat de Lodeva (en francès Lodeve).
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Comtat de Lodeva · Veure més »
Comtat de Melguer
El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Comtat de Melguer · Veure més »
Comtat de Nimes
El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Comtat de Nimes · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Comte · Veure més »
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Emirat de Qúrtuba · Veure més »
Ermessenda (muller de Sunifred I)
Ermessenda (?, segle IX — ?, 885/888) fou la muller de Sunifred I (matrimoni any 840), comte d'Urgell, Cerdanya, Girona, Osona i Barcelona, entre d'altres.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Ermessenda (muller de Sunifred I) · Veure més »
Galí I Asnar
Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Galí I Asnar · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Gòtia · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Girona · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Guifré el Pilós · Veure més »
Guifré I de Girona
Guifré I de Girona (?,, ?) fou comte de Girona i Besalú (848- anterior a 853).
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Guifré I de Girona · Veure més »
Guillem de Septimània
Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Guillem de Septimània · Veure més »
Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà
Llista dels bisbes de la diòcesi de Perpinyà-Elna.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Llista de comtes de Besalú · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Llista de reis de França · Veure més »
Lluçanès
Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Lluçanès · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Lluís el Pietós · Veure més »
Lodeva
Lodeva (Lodeva en occità; Lodève en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc situada al nord del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània, a l'estat francès.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Lodeva · Veure més »
Marquès
Corona de '''marquès'''. Marquès o marqués és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Marquès · Veure més »
Miró el Vell
Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Miró el Vell · Veure més »
Mussa ibn Mussa ibn Fortun
Mussa ibn Mussa al-Qassawí o Mussa II (v. 780 - Tudela, 26 de setembre de 862) fou senyor de la vall de l'Ebre i valí de Tudela, Osca i Saragossa.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Mussa ibn Mussa ibn Fortun · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Narbona · Veure més »
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Nimes · Veure més »
Oliba I de Carcassona
Oliba I de Carcassona (? - 837) fou comte de Carcassona (821-837).
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Oliba I de Carcassona · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Osona · Veure més »
Pere Ponsich i Rondes
Pere Ponsich i Rondes (Perpinyà, Rosselló, 14 de febrer del 1912 - 23 de desembre del 1999) fou un historiador i arqueòleg nord-català.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Pere Ponsich i Rondes · Veure més »
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Pipí II d'Aquitània · Veure més »
Quíxol (germana de Guifré el Pilós)
Quíxol (o Quixilona o Quixilo o Chintol, segons el document) (?-?) va ser una dama catalana de l'Alta Edat Mitjana.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Quíxol (germana de Guifré el Pilós) · Veure més »
Radulf I de Besalú
Radulf I de Besalú (? - 920) fou comte de Besalú (878-920).
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Radulf I de Besalú · Veure més »
Ramon d'Abadal i de Vinyals
Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Ramon d'Abadal i de Vinyals · Veure més »
Ràtzia de 842
La ràtzia de 842 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Ràtzia de 842 · Veure més »
Salomó d'Urgell-Cerdanya
Salomó (? - c. 869) fou comte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869).
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Salomó d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Santa Maria d'Arles
Façana oriental de Santa Maria d'Arles L'abadia de Santa Maria d'Arles és a la vall del Tec, a la comuna d'Arles, al Vallespir (Catalunya del Nord).
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Santa Maria d'Arles · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Sàpiens · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Septimània · Veure més »
Sunifred (abat)
Sunifred (?- 890/891) fou un noble amb origen de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Sunifred (abat) · Veure més »
Sunyer I d'Empúries-Rosselló
Sunyer I d'Empúries-Rosselló (?- 848) fou comte d'Empúries i de Rosselló (834-848), pare, probablement, dels comtes Delà i Sunyer II.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Sunyer I d'Empúries-Rosselló · Veure més »
Vall de Ribes
La Vall de Ribes en l'organització administrativa dels antics comtats del Rosselló i la Cerdanya La Vall de Ribes és una zona geogràfica i humana situada al terç nord-occidental del Ripollès, a l'entorn del riu Freser.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Vall de Ribes · Veure més »
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і Vescomtat de Narbona · Veure més »
805
El 805 (DCCCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 805 · Veure més »
829
El 829 (DCCCXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 829 · Veure més »
834
El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 834 · Veure més »
835
Sense descripció.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 835 · Veure més »
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 838 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 840 · Veure més »
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 842 · Veure més »
844
Sense descripció.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 844 · Veure més »
845
Sense descripció.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 845 · Veure més »
846
Sense descripció.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 846 · Veure més »
847
El 847 (DCCCXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 847 · Veure més »
848
Sense descripció.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 848 · Veure més »
890
Sense descripció.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 890 · Veure més »
896
Sense descripció.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 896 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 897 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 898 · Veure més »
916
Sense descripció.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 916 · Veure més »
920
Sense descripció.
Nou!!: Sunifred I d'Urgell-Cerdanya і 920 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Sunifred I, Sunifred I d'Urgell, Sunifred I d'Urgell i Cerdanya, Sunifred d'Urgell-Cerdanya.
