Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Suïssa

Índex Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

209 les relacions: Acords de Schengen, Agnosticisme, Alamans, Alamània, Albània, Alemany, Alemany suís, Alemanya, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Alps, Anglès, Antiga Confederació Suïssa, Antiga Grècia, Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Argòvia, Arpitània, Assemblea Federal de Suïssa, Associació Europea de Lliure Comerç, Ateisme, Atur, Austràsia, Àustria, Basilea-Camp, Basilea-Ciutat, Batalla de Marignano, Batalla de Tolbiac, Berna, Borgonya, Cambra alta, Cambra baixa, Cantó d'Appenzell, Cantó de Berna, Cantó de Friburg, Cantó de Ginebra, Cantó de Glarus, Cantó de Lucerna, Cantó de Neuchâtel, Cantó de Sankt Gallen, Cantó de Schaffhausen, Cantó de Schwyz, Cantó de Solothurn, Cantó de Ticino, Cantó de Zug, Cantó de Zuric, Cantó del Jura, Cantons de Suïssa, Cap d'estat, Capitalisme, Carta de franquesa, ..., Catolicisme a Suïssa, Celtes, Ciutat global, Clima temperat, Clodoveu I, Comerç, Comunitat Europea, Confederació, Congrés de Viena, Consell Federal de Suïssa, Consell Nacional de Suïssa, Creu Roja, Cristianisme, Cristianisme ortodox, Cultura de Hallstatt, Cultura de La Tène, Democràcia, Democràcia directa, Demografia de Suïssa, Diglòssia, Dinastia Merovíngia, Emperador romà, Escrutini proporcional plurinominal, Església Catòlica Romana, Espai Econòmic Europeu, Espai urbà, Esperança de vida, Espionatge, Estats alpins, Estats Units d'Amèrica, Etrusc, Europa Central, Fòrum econòmic mundial, Federació, França, Franc, Franc suís, Francès, Francoprovençal, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Furlà, Gàl·lia, Ginebra, Glarus, Grisons, Guerra de Suàbia, Guerra dels Trenta Anys, Guerra entre Suïssa i la Casa d'Habsburg, Helvècia, Helvecis, Hoffmann-La Roche, Huldrych Zwingli, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Inn (riu), Islam a Suïssa, Italià, Itàlia, Jueus, Kosovo, Ladí, Liechtenstein, Llac de Constança, Llac de Neuchâtel, Llac de Zuric, Llac Léman, Llatí, Llengües retoromàniques, Llengües romàniques, Llibre Roig de Llengües Amenaçades, Llista de peixos de Suïssa, Llombard, Lucerna, Majoria simple, Mebibyte, Modernitat, Moneda, Napoleó Bonaparte, Nazisme, Nèustria, Nestlé, Neuchâtel, Nidwalden, Novartis, Obwalden, Organització de les Nacions Unides, Organització Mundial del Comerç, Paritat de poder adquisitiu, Pasturatge, Pau de Westfàlia, Poder executiu, Poder judicial, Potències de l'Eix, Primus inter pares, Producte interior brut, Protestantisme, Rècia, Referèndum, Reforma Protestant, Regne de Borgonya, Religió, Religió a Suïssa, República d'Irlanda, República federal, República Helvètica, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Rin, Riu Ticino, Roine, Romandia, Romanx, Sacre Imperi Romanogermànic, Schwyz, Schwyz (municipi), Segle V, Segle VI, Segle VII, Segle XIX, Segle XV, Segle XVIII, Segona Guerra Mundial, Serralada del Jura, Societat de Nacions, Suïssa Italiana, Sufragi femení a Suïssa, Taxa de fecunditat, Taxa de mortalitat, Teisme, Tercer Reich, Tiberi, Tractat de París (1814), Turgòvia, Turisme, Unió Europea, Unterwalden, Uri, Valais, Vaud, Veterinària, Zug (Suïssa), Zuric, 1 d'agost, 1291, 1597, 1648, 18 d'abril, 1803, 1814, 1815, 1848, 1920, 1942, 1971, 1999, 2000, 2002, 24 d'octubre, 972. Ampliar l'índex (159 més) »

Acords de Schengen

L'espai Schengen Els Acords de Schengen foren signats el 1985 i 1990 a Schengen per diversos països de la Unió Europea per suprimir de forma progressiva els controls fronterers.

Nou!!: Suïssa і Acords de Schengen · Veure més »

Agnosticisme

Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.

Nou!!: Suïssa і Agnosticisme · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alammani), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Suïssa і Alamans · Veure més »

Alamània

Divisió de la Gàl·lia el 481. El Regne Alaman en verd. Alamània (Alamannia en la seva forma llatina) citada per primera vegada l'any 289; també anomenada regne bàrbar d'Alemanya o regne dels alamans tot i que no designa un territori unificat governat per un sol rei, sinó una confederació de petits regnes que cohabitaren en aquesta zona geogràfica, fou un dels regnes germànics establerts a la província romana de Germània Superior, amb els territoris avui dia a Suïssa, Baden-Württemberg i Alsàcia.

Nou!!: Suïssa і Alamània · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Suïssa і Albània · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Suïssa і Alemany · Veure més »

Alemany suís

L'alamànic suís (Schweizerdeutsch en alemany estàndard; Schwyzerdütsch, Schwiizerdütsch, Schwyzertütsch o Schwizertitsch en altres ortografies que reflecteixen les pronunciacions dialectals) és un dels dialectes alamànics que es parlen a Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Alemany suís · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Suïssa і Alemanya · Veure més »

Aliats de la Segona Guerra Mundial

Països neutrals "Els tres grans": Ióssif Stalin, Franklin D. Roosevelt i Winston Churchill es troben a Teheran el 1943. Els tres líders fotografiats a la conferència:Chiang Kai-shek per part de la Xina, el president estatunidenc Franklin Roosevelt i el primer ministre anglès Winston Churchill. Propaganda de la Segona Guerra Mundial cridant a la unitat de les nacions en contre el feixisme. El grup de països coneguts com a aliats durant la Segona Guerra Mundial consistia en les nacions oposades a les Potències de l'Eix.

Nou!!: Suïssa і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Suïssa і Alps · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Suïssa і Anglès · Veure més »

Antiga Confederació Suïssa

L'Antiga Confederació Suïssa va ser la precursora de la Suïssa moderna.

Nou!!: Suïssa і Antiga Confederació Suïssa · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Suïssa і Antiga Grècia · Veure més »

Appenzell Ausser-Rhoden

Appenzell Ausser-Rhoden (en alemany Appenzell Ausserrhoden, en francès Appenzell Rhodes-Extérieures, en italià Appenzello Esterno) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Appenzell Ausser-Rhoden · Veure més »

Appenzell Inner-Rhoden

Appenzell Inner-Rhoden (alemany; en francès Appenzell Rhodes-Intérieures, en italià Appenzello Interno) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Appenzell Inner-Rhoden · Veure més »

Argòvia

Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Argòvia · Veure més »

Arpitània

Arpitània (en arpità Arpitania, Arpetania) és el territori de la llengua francoprovençal o llengua arpitana.

Nou!!: Suïssa і Arpitània · Veure més »

Assemblea Federal de Suïssa

Palau Federal a Berna LAssemblea Federal de Suïssa (alemany Bundesversammlung; francès, Assemblée fédérale; italià Assemblea federale; romanx Assamblea federala) és el poder legislatiu i l'autoritat suprema de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Assemblea Federal de Suïssa · Veure més »

Associació Europea de Lliure Comerç

L'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), també coneguda com a EFTA (European Free Trade Association), fou establerta el 3 de maig de 1960 com a bloc comercial alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea).

Nou!!: Suïssa і Associació Europea de Lliure Comerç · Veure més »

Ateisme

Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.

Nou!!: Suïssa і Ateisme · Veure més »

Atur

Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% En economia, una persona està a l'atur o desocupació si està sense feina, disponible per treballar i cerca ocupació.

Nou!!: Suïssa і Atur · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Suïssa і Austràsia · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Suïssa і Àustria · Veure més »

Basilea-Camp

Basilea-Camp (alemany: Basel-Landschaft; alemany suís: Baselbiet; francès: Bâle-Campagne, romanx: Basilea-Champagna) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Basilea-Camp · Veure més »

Basilea-Ciutat

Basilea-Ciutat (alemany: Basel-Stadt, francès: Bâle-Ville, italià: Basilea Città, romanx: Basilea-Citad) és un cantó del nord de Suïssa, situat on el Rin abandona el país.

Nou!!: Suïssa і Basilea-Ciutat · Veure més »

Batalla de Marignano

La batalla de Marignano va tenir lloc els dies 13 i 14 de setembre de 1515 al voltant de l'actual localitat de Melegnano, 16 km al sud de Milà, Itàlia, i va confrontar als exèrcits aliats de Francesc I de França i la República de Venècia contra les forces de la Confederació de Suïssa, llavors propietàries del Ducat de Milà.

Nou!!: Suïssa і Batalla de Marignano · Veure més »

Batalla de Tolbiac

La batalla de Tolbiac es va lliurar entre els francs de Clodoveu I i els alamans, i la seva data és tradicionalment fixada el 496.

Nou!!: Suïssa і Batalla de Tolbiac · Veure més »

Berna

Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Berna · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) va ser una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Suïssa і Borgonya · Veure més »

Cambra alta

La cambra alta és una de les dues cambres d'un cos legislatiu bicameral; l'altra és la cambra baixa.

Nou!!: Suïssa і Cambra alta · Veure més »

Cambra baixa

La cambra baixa és una de les dues cambres d'un cos legislatiu bicameral; l'altra és la cambra alta.

Nou!!: Suïssa і Cambra baixa · Veure més »

Cantó d'Appenzell

El Cantó d'Appenzell és un antic cantó suís, el 1411 es va associar a la Confederació Helvètica, a la qual va entrar com a membre el 1513 i el 1597 es va dividir en dos cantons per motius religiosos: Appenzell Inner-Rhoden, per a la part catòlica, i Appenzell Ausser-Rhoden, per a la població protestant.

Nou!!: Suïssa і Cantó d'Appenzell · Veure més »

Cantó de Berna

Berna (en alemany Bern, en francès Berne, en romanx i italià Berna) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Berna · Veure més »

Cantó de Friburg

Friburg (alemany Freiburg, francès Fribourg, arpità Fribôrg) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Friburg · Veure més »

Cantó de Ginebra

El cantó de Ginebra (francès République et Canton de Genève, alemany Genf, romanx Genevra, italià Ginevra, arpità Geneva) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Ginebra · Veure més »

Cantó de Glarus

Glarus (en francès, Glaris) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Glarus · Veure més »

Cantó de Lucerna

Lucerna (alemany Luzern) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Lucerna · Veure més »

Cantó de Neuchâtel

Neuchâtel (oficial en francès République et Canton de Neuchâtel) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Neuchâtel · Veure més »

Cantó de Sankt Gallen

Sankt-Gallen (en alemany), Saint-Gall (en francès) o San Gallo (en italià) és un dels cantons de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Sankt Gallen · Veure més »

Cantó de Schaffhausen

El cantó de Schaffhausen (Schaffhuse o Schaffhuus en alemany suís) és el cantó més septentrional de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Schaffhausen · Veure més »

Cantó de Schwyz

Schwyz és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Schwyz · Veure més »

Cantó de Solothurn

Solothurn (francès: Soleure; italià: Soletta; romanx: Soloturn) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Solothurn · Veure més »

Cantó de Ticino

La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Ticino · Veure més »

Cantó de Zug

Zug (francès Zoug, italià Zugo) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Zug · Veure més »

Cantó de Zuric

Zuric (alemany Zürich) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Zuric · Veure més »

Cantó del Jura

El Jura (en francès i alemany Jura, en romanx i italià Giura) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó del Jura · Veure més »

Cantons de Suïssa

Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la derrota suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499.

Nou!!: Suïssa і Cantons de Suïssa · Veure més »

Cap d'estat

El terme cap d'Estat és un terme genèric per referir-se a l'individu o al grup d'individus que són els principals representants públics d'un estat polític, federació, monarquia o república.

Nou!!: Suïssa і Cap d'estat · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Suïssa і Capitalisme · Veure més »

Carta de franquesa

La carta de franquesa és un privilegi concedit als habitants d'una població o d'un territori.

Nou!!: Suïssa і Carta de franquesa · Veure més »

Catolicisme a Suïssa

Les diferents diòcesis de Suïssa. LEsglésia Catòlica Suïssa és part de l'Església Catòlica, està sota la guia espiritual del papa i sota la cúria de Roma.

Nou!!: Suïssa і Catolicisme a Suïssa · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Suïssa і Celtes · Veure més »

Ciutat global

Una ciutat global o ciutat del món és un concepte promogut pel departament de geografia de la Universitat de Loughborough (Anglaterra), que postula que la globalització pot ser dividida en termes de llocs geogràfics estratègics que veuen la creació, facilitació o elaboració dels processos globals.

Nou!!: Suïssa і Ciutat global · Veure més »

Clima temperat

Mapa de les àrees de clima temperat del món (en verd) Extensió de les dues zones temperades del món (en rosa) Àrees o regions de clima temperat del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima temperat és el tipus de clima intermedi entre el clima subtropical o mediterrani i el clima fred o subàrtic.

Nou!!: Suïssa і Clima temperat · Veure més »

Clodoveu I

El Regne Franc a l'inici del regnat de Clodoveu. Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia.

Nou!!: Suïssa і Clodoveu I · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activats de compravenda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Suïssa і Comerç · Veure més »

Comunitat Europea

Comunitat Europea o Comunitats Europees són denominacions amb què hom indica un conjunt d'organitzacions creades entre els països de la Unió Europea per assolir la integració progressiva de les seves economies.

Nou!!: Suïssa і Comunitat Europea · Veure més »

Confederació

Una confederació és una associació d'estats sobirans o de comunitats creada per mitjà d'un tractat per l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.

Nou!!: Suïssa і Confederació · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Suïssa і Congrés de Viena · Veure més »

Consell Federal de Suïssa

L'Interior del Palau Federal, on es reuneix el Consell Federal. Membres del Consell Federal el Gener de 2016. El Consell federal de Suïssa (en alemany Bundesrat, en francès Conseil Fédéral, en italià Consiglio Federale, i en romanx Cussegl Federal) és l'òrgan executiu de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Consell Federal de Suïssa · Veure més »

Consell Nacional de Suïssa

assemblea federal en sessió. El Consell Nacional de Suïssa (en alemany Nationalrat, en francès Conseil National, en italià Consiglio Nazionale, en romanx Cussegl naziunal) és la cambra baixa de l'Assemblea Federal de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Consell Nacional de Suïssa · Veure més »

Creu Roja

El Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, més conegut com a Creu Roja, és un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món, Creu roja Andorrana que va ser fundat per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el patiment humà, sense cap tipus de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques.

Nou!!: Suïssa і Creu Roja · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Suïssa і Cristianisme · Veure més »

Cristianisme ortodox

Religió minoritària important (més del 10%) El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme.

Nou!!: Suïssa і Cristianisme ortodox · Veure més »

Cultura de Hallstatt

La cultura de Hallstatt fou el tercer període cultural de l'edat del ferro i abraça un període entre el 800 i el 500 aC.

Nou!!: Suïssa і Cultura de Hallstatt · Veure més »

Cultura de La Tène

La cultura de la Tène fou el darrer període de l'edat de ferro i abraça un període entre el 500 i el 200 aC.

Nou!!: Suïssa і Cultura de La Tène · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

Nou!!: Suïssa і Democràcia · Veure més »

Democràcia directa

Democràcia directa al Cantó de Glarus (Suïssa): a mà alçada, es reuneix tota la població censada electoral i pren les decisions directes de govern (2009). La democràcia directa és una forma de democràcia en la qual els ciutadans participen directament en el procés de presa de decisions polítiques.

Nou!!: Suïssa і Democràcia directa · Veure més »

Demografia de Suïssa

L'evolució demogràfica de Suïssa es caracteritza per l'augment continu de la mitjana d'edat i l'alta proporció de la població estrangera.

Nou!!: Suïssa і Demografia de Suïssa · Veure més »

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dóna quan hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Nou!!: Suïssa і Diglòssia · Veure més »

Dinastia Merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Suïssa і Dinastia Merovíngia · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà era la màxima autoritat de l'imperi Romà, dotat de limperium (govern).

Nou!!: Suïssa і Emperador romà · Veure més »

Escrutini proporcional plurinominal

La representació proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal és un sistema electoral en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament.

Nou!!: Suïssa і Escrutini proporcional plurinominal · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Suïssa і Església Catòlica Romana · Veure més »

Espai Econòmic Europeu

L'Espai Econòmic Europeu L'Espai Econòmic Europeu (EEE) fou establert l'1 de gener de 1994 en un acord entre els estats membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) i tots els estats membres de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Suïssa і Espai Econòmic Europeu · Veure més »

Espai urbà

Per a la geografia urbana, l'espai urbà és l'espai propi dels nuclis urbans o ciutats, definits prèviament per criteris numèrics (30.000 habitants al Japó; 20.000 a Holanda; 10.000 a Espanya o Suïssa; 5.000 a Bèlgica, Xile o Àustria; 2.500 als Estats Units o Tailàndia; 2.000 a Argentina, Portugal o França; 200 als països escandinaus) o criteris funcionals (que el sector econòmic dominant no sigui el primari, sinó el sector secundari - ciutat industrial - o els serveis - ciutat de serveis -, encara que existeixen fins i tot les anomenades agrociutats).

Nou!!: Suïssa і Espai urbà · Veure més »

Esperança de vida

L'esperança de vida correspon a la mitjana d'anys que encara resten per viure per a una persona que ha assolit una edat exacta, si en el temps que li resta de vida fos sotmesa a les condicions de mortalitat actuals (les probabilitats específiques de morir a cada edat).

Nou!!: Suïssa і Esperança de vida · Veure més »

Espionatge

L'espionatge és la pràctica i el conjunt de tècniques associades a l'obtenció d'informació confidencial.

Nou!!: Suïssa і Espionatge · Veure més »

Estats alpins

Estats alpins. El terme dels Estats alpins fa referència als estats associats amb la regió dels Alps.

Nou!!: Suïssa і Estats alpins · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Suïssa і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Etrusc

Àrea lingüística aproximada de la llengua etrusca al segle VI aC. L'etrusc és una llengua morta parlada a l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: Suïssa і Etrusc · Veure més »

Europa Central

L'Europa Central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Suïssa і Europa Central · Veure més »

Fòrum econòmic mundial

El Fòrum econòmic mundial (World Economic Forum) és una fundació sense ànim de lucre, la seu de la qual és a Ginebra.

Nou!!: Suïssa і Fòrum econòmic mundial · Veure més »

Federació

Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").

Nou!!: Suïssa і Federació · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Suïssa і França · Veure més »

Franc

El franc és el nom de diverses unitats monetàries.

Nou!!: Suïssa і Franc · Veure més »

Franc suís

El franc suís és la moneda de curs legal a Suïssa i Liechtenstein.

Nou!!: Suïssa і Franc suís · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Suïssa і Francès · Veure més »

Francoprovençal

Mapa de la distribució de l'arpità, amb topònims en arpità Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.

Nou!!: Suïssa і Francoprovençal · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Suïssa і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Furlà

Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'Estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).

Nou!!: Suïssa і Furlà · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Suïssa і Gàl·lia · Veure més »

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zuric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Ginebra · Veure més »

Glarus

Glarus (Glaris en francès) és un municipi del cantó de Glarus (Suïssa), del qual n'és la capital.

Nou!!: Suïssa і Glarus · Veure més »

Grisons

Grisons (romanx: Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Grisons · Veure més »

Guerra de Suàbia

La Guerra de Suàbia de 1499 (Schawabenkrieg, Schweizerkrieg o "Guerra Suïssa" a Alemanya, i Engadiner Krieg o "Guerra d'Engadina" a Àustria) va ser l'últim gran conflicte militar entre l'Antiga Confederació Suïssa i la Casa d'Habsburg. El que va començar com un conflicte local pel control del Val Müstair i el Pas d'Umbrail en els Grisons, aviat es va estendre en demanar, ambdues parts, ajut als seus aliats: els Habsburg van demanar el suport de la Lliga de Suàbia i la Confederació de les Tres Lligues el suport dels Grisons.

Nou!!: Suïssa і Guerra de Suàbia · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Suïssa і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra entre Suïssa i la Casa d'Habsburg

La guerra Guerra entre Suïssa i la Casa d'Habsburg 1291-1499 comprèn una sèrie de conflictes armats entre l'emergent Antiga Confederació Suïssa i la Casa d'Habsburg, que va acabar amb la independència de facto de la Confederació.

Nou!!: Suïssa і Guerra entre Suïssa i la Casa d'Habsburg · Veure més »

Helvècia

Helvècia o Helvetia fou el país dels helvecis (helvetii).

Nou!!: Suïssa і Helvècia · Veure més »

Helvecis

Els helvecis (llatí Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.

Nou!!: Suïssa і Helvecis · Veure més »

Hoffmann-La Roche

Hoffmann-La Roche és una empresa que es dedica a la indústria farmacèutica, té la seva seu principal a la ciutat de Basilea (Suïssa).

Nou!!: Suïssa і Hoffmann-La Roche · Veure més »

Huldrych Zwingli

Huldrych, Ulrich Zwingli o Ulricus Zuinglius (Wildhaus, cantó de Sankt Gallen, Suïssa, 1 de gener, 1484 – Kappel am Albis, 11 d'octubre, 1531) fou líder de la reforma protestant a Suïssa, i fundador de les esglésies reformades suïsses.

Nou!!: Suïssa і Huldrych Zwingli · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Suïssa і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Suïssa і Imperi Romà · Veure més »

Inn (riu)

L'Inn (en alemany, Inn; en llatí, Aenus; en romanx, En) és un riu amb una llargada de 517 km.

Nou!!: Suïssa і Inn (riu) · Veure més »

Islam a Suïssa

Mesquita de Mahmud a Zuric. LIslam a Suïssa és professat per al voltant 350.000 persones d'acord a l'últim cens realitzat al país, equivalent al 5% de la població (el 1990 eren 2,2% i el 2000, 4,3%), cosa que fa que l'Islam sigui la tercera religió més gran a Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Islam a Suïssa · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Suïssa і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Suïssa і Itàlia · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Suïssa і Jueus · Veure més »

Kosovo

Kosovo o Kossove (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu parcialment reconegut als Balcans.

Nou!!: Suïssa і Kosovo · Veure més »

Ladí

El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.

Nou!!: Suïssa і Ladí · Veure més »

Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

Nou!!: Suïssa і Liechtenstein · Veure més »

Llac de Constança

El llac de Constança des de MeersburgMapa del llac de Constança (en alemany) Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.

Nou!!: Suïssa і Llac de Constança · Veure més »

Llac de Neuchâtel

El llac de Neuchâtel (en alemany: Neuenburgersee) és amb una superfície de 217,9& km² el llac més gran enterament suís.

Nou!!: Suïssa і Llac de Neuchâtel · Veure més »

Llac de Zuric

Mapa del llac de Zurich Vista del llac des de Zuric El Llac de Zuric (en alemany Zürichsee) és un llac de Suïssa que s'estén des del sud-est de la ciutat de Zuric fins al Cantó de Sankt Gallen a la part més oriental del llac.

Nou!!: Suïssa і Llac de Zuric · Veure més »

Llac Léman

Foto del llac El llac Léman o llac de Ginebra (en francès Lac Léman, pronunciat /lak le'mɑ̃/, o Lac de Genève, en alemany Genfersee) és un llac de l'Europa Occidental.

Nou!!: Suïssa і Llac Léman · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Suïssa і Llatí · Veure més »

Llengües retoromàniques

El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.

Nou!!: Suïssa і Llengües retoromàniques · Veure més »

Llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques d'Europa. Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Suïssa і Llengües romàniques · Veure més »

Llibre Roig de Llengües Amenaçades

El Llibre Roig de les Llengües Amenaçades ha estat recollit per Tapani Salminen i publicat per la UNESCO, i recull una llista exhaustiva de llengües d'arreu del món amenaçades d'extinció.

Nou!!: Suïssa і Llibre Roig de Llengües Amenaçades · Veure més »

Llista de peixos de Suïssa

''Pungitius pungitius'' Truita arc de Sant Martí (''Oncorhynchus mykiss'') ''Lampetra fluviatilis'' ''Coregonus clupeaformis'' ''Barbatula barbatula'' ''Aspius aspius'' ''Alosa fallax'' ''Alburnus alburnus'' ''Coregonus lavaretus'' ''Rutilus pigus'' Bavosa de riu (''Salaria fluviatilis'') Salmó europeu (''Salmo salar'') Tenca (''Tinca tinca'') ''Telestes souffia'' ''Thymallus thymallus'' Aquesta llista de peixos de Suïssa -incompleta- inclou 105 espècies de peixos que es poden trobar a Suïssa ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.

Nou!!: Suïssa і Llista de peixos de Suïssa · Veure més »

Llombard

El llombard (en llombard lombard, pronunciat en milanès com lumˈbaɾt i en brescià com lomˈbaɾt) és una llengua romànica principalment al nord d'Itàlia (la major part de Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes).

Nou!!: Suïssa і Llombard · Veure més »

Lucerna

Lucerna (en alemany: Luzern) és una ciutat de la Suïssa central, amb una població de 60.274 habitants (2003) i és la capital del cantó de Lucerna.

Nou!!: Suïssa і Lucerna · Veure més »

Majoria simple

Es denomina majoria simple, majoria ordinària, o simplement majoria el sistema de votació mitjançant el qual es requereix, per aprovar una decisió, més vots a favor dels que estan en contra.

Nou!!: Suïssa і Majoria simple · Veure més »

Mebibyte

Un mebibyte (la contracció de mega binari i byte) és una unitat d'informació o d'emmagatzemament informàtic, abreujada com a MiB.

Nou!!: Suïssa і Mebibyte · Veure més »

Modernitat

El concepte de modernitat abasta una sèrie de moviments culturals que es van desenvolupar a les societats occidentals de finals del segle XIX i del segle XX, en els camps de l'art, de l'arquitectura de la música, de literatura i el catolicisme (vegeu crisi modernista i Nova Teologia).

Nou!!: Suïssa і Modernitat · Veure més »

Moneda

Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.

Nou!!: Suïssa і Moneda · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Suïssa і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Suïssa і Nazisme · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Suïssa і Nèustria · Veure més »

Nestlé

Nestlé (nom oficial Société des Produits Nestlé S.A.) és la companyia agro-alimentària més gran del món.

Nou!!: Suïssa і Nestlé · Veure més »

Neuchâtel

Neuchâtel (Neuenburg en alemany) és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.

Nou!!: Suïssa і Neuchâtel · Veure més »

Nidwalden

Nidwalden és un cantó de Suïssa que va ser dels signants de la Carta Federal de 1291 amb els seus veïns del llac dels quatre cantons o Vierwaldstättersee que són Obwalden, Uri i Schwyz.

Nou!!: Suïssa і Nidwalden · Veure més »

Novartis

Daniel Vasella - CEO i president del consell d'administració Novartis és una empresa que es dedica a la indústria farmacèutica i de biotecnologia, té la seua seu principal en la ciutat de Basilea a Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Novartis · Veure més »

Obwalden

Obwalden és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Obwalden · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Suïssa і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Organització Mundial del Comerç

L'Organització Mundial de Comerç (OMC) és una organització internacional que supervisa els acords comercials en definir les "regles del comerç" entre els estats membres.

Nou!!: Suïssa і Organització Mundial del Comerç · Veure més »

Paritat de poder adquisitiu

PIB PPP per capita del 2005 En l'economia, la paritat de poder adquisitiu (PPA) o paritat de poder de compra (PPC), sovint abreujat PPP per les sigles en anglès Purchasing Power Parity, és un mètode utilitzat per a calcular una taxa alternativa de canvi de monedes de dos països.

Nou!!: Suïssa і Paritat de poder adquisitiu · Veure més »

Pasturatge

Una vaca pasturant El pasturatge és la ingestió d'aliment verd per part d'un organisme.

Nou!!: Suïssa і Pasturatge · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van acabar amb la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Pau de Westfàlia · Veure més »

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Nou!!: Suïssa і Poder executiu · Veure més »

Poder judicial

El poder judicial, o la judicatura, és una de les tres branques del poder de l'Estat (les altres són el poder legislatiu i el poder executiu), i està constituït pels jutges i magistrats.

Nou!!: Suïssa і Poder judicial · Veure més »

Potències de l'Eix

Països neutrals URSS Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Suïssa і Potències de l'Eix · Veure més »

Primus inter pares

Primus inter pares o Primer entre iguals és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.

Nou!!: Suïssa і Primus inter pares · Veure més »

Producte interior brut

Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

Nou!!: Suïssa і Producte interior brut · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Suïssa і Protestantisme · Veure més »

Rècia

Rècia (Rhaetia, Ῥαιτία, també Raetia) fou una província romana al nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Suïssa і Rècia · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Suïssa і Referèndum · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Suïssa і Reforma Protestant · Veure més »

Regne de Borgonya

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Regne de Borgonya · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Suïssa і Religió · Veure més »

Religió a Suïssa

Església suïssa. La Constitució suïssa garanteix una completa llibertat religiosa.

Nou!!: Suïssa і Religió a Suïssa · Veure més »

República d'Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), oficialment República d'Irlanda (en irlandés, Poblacht na hÉireann, en anglés, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Suïssa і República d'Irlanda · Veure més »

República federal

Una república federal, és un estat que és una federació i alhora una república.

Nou!!: Suïssa і República federal · Veure més »

República Helvètica

La República Helvètica fou un estat de l'Europa Occidental establert en el territori de la moderna Suïssa en el context de la Revolució Francesa i les Guerres Revolucionaries que durà uns cinc anys, des del 1798 fins al 1803, i és considerat com a predecessor immediat de l'actual Confederació Helvètica.

Nou!!: Suïssa і República Helvètica · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Suïssa і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Industrial

Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover, ara seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa. La màquina de vapor aprofitava la força del vapor d'aigua per moure màquines: en multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa d'energia emprada (en aquest cas, el carbó) La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII.

Nou!!: Suïssa і Revolució Industrial · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Suïssa і Rin · Veure més »

Riu Ticino

El riu Ticino (Tessin en alemany i francès, Tisín, Tesìn o Tzìch en llombard i piemontès, antigament Ticinus en llatí) és un riu del sud de Suïssa i del nord d'Itàlia, el principal tributari del Po per volum d'aigua i, en termes absoluts, el segon riu més cabdalós d'Itàlia després d'aquest darrer.

Nou!!: Suïssa і Riu Ticino · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; http://dcvb.iecat.net/ en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Suïssa і Roine · Veure més »

Romandia

Romanx Romandia o la Suïssa Romanda, també anomenada la Suïssa romana o la Suïssa Francesa (en francès: la Suisse romande o la Romandie, en francoprovençal: la Romandie, en alemany: Welschschweiz, en italià Svizzera Romande o Romandia) és la part de Suïssa on es parla tradicionalment francoprovençal i francès i on la llengua oficial és el francès.

Nou!!: Suïssa і Romandia · Veure més »

Romanx

El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.

Nou!!: Suïssa і Romanx · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Suïssa і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Schwyz

* Schwyz (municipi), municipi del cantó de Schwyz, cap del districte de Schwyz.

Nou!!: Suïssa і Schwyz · Veure més »

Schwyz (municipi)

Schwyz és un municipi del cantó de Schwyz, cap del districte de Schwyz.

Nou!!: Suïssa і Schwyz (municipi) · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Suïssa і Segle V · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Suïssa і Segle VI · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: Suïssa і Segle VII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Suïssa і Segle XIX · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Suïssa і Segle XV · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Suïssa і Segle XVIII · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Suïssa і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Serralada del Jura

Mapa de la serralada El Jura és una serralada situada al nord dels Alps, entre França, Suïssa i Alemanya.

Nou!!: Suïssa і Serralada del Jura · Veure més »

Societat de Nacions

La Societat de Nacions (en francès: Société des Nations; en anglès: League of Nations; en alemany: Völkerbund), representada sovint per l'acrònim SdN, fou un organisme internacional, precedent de l'ONU actual.

Nou!!: Suïssa і Societat de Nacions · Veure més »

Suïssa Italiana

Distribució dels idiomes oficials a Suïssa, en violeta la zona de parla italiana. (any 2000) La Suïssa Italiana (en italià: Svizzera Italiana, en alemany: Italienische Schweiz, en francès: Suisse italienne, en romanx: Svizra Italiana), és el conjunt de zones de Suïssa en què s'utilitza usualment la llengua italiana per a comunicar-se, comprèn.

Nou!!: Suïssa і Suïssa Italiana · Veure més »

Sufragi femení a Suïssa

El sufragi femení a Suïssa fou una votació federal que tingué lloc a Suïssa el 7 de febrer del 1971.

Nou!!: Suïssa і Sufragi femení a Suïssa · Veure més »

Taxa de fecunditat

Taxes de fecunditat dels Estats del mónLa taxa de fecunditat (també coneguda com a taxa de fertilitat o índex sintètic de fecunditat) és una estadística demogràfica que indica el terme mitjà de fills que una dona tindria si visqués fins a la fi de la seva edat reproductiva (entre els 15 i 49 anys aproximadament) i tingués fills d'acord a la taxa de fertilitat per a cada grup d'edat.

Nou!!: Suïssa і Taxa de fecunditat · Veure més »

Taxa de mortalitat

La taxa de mortalitat és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de defuncions d'una població concreta per cada mil habitants, durant un període concret de temps, generalment un any.

Nou!!: Suïssa і Taxa de mortalitat · Veure més »

Teisme

En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, "déu") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus.

Nou!!: Suïssa і Teisme · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Suïssa і Tercer Reich · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi August.

Nou!!: Suïssa і Tiberi · Veure més »

Tractat de París (1814)

El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.

Nou!!: Suïssa і Tractat de París (1814) · Veure més »

Turgòvia

Turgòvia (alemany Thurgau, francès Thurgovie, italià Turgovia, romanx Turgovia) és cantó septentrional de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Turgòvia · Veure més »

Turisme

200x200px Turisme és un recorregut o travessia, generalment a peu, que té un o més fins, que poden ser: científics, culturals, esportius, educatius, militars, recreatius o turístics amb fins recreatius i esportius a zones naturals o rurals.

Nou!!: Suïssa і Turisme · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Suïssa і Unió Europea · Veure més »

Unterwalden

Unterwalden (en alemany Unterwalden, en francès Unterwald, en italià Unterwaldo, en romanx Silvania) va ser un dels tres cantons fundadors de Suïssa, juntament amb els cantons de Schwyz i d'Uri.

Nou!!: Suïssa і Unterwalden · Veure més »

Uri

Uri és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Uri · Veure més »

Valais

El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.

Nou!!: Suïssa і Valais · Veure més »

Vaud

Vaud (alemany: Waadt, italià: Vaud, romanx: Vad, arpità: Vôd) és un cantó de Suïssa en el qual hi destaca Lausana, capital del cantó, situada a la vora del llac Léman sobre un abrupte turó.

Nou!!: Suïssa і Vaud · Veure més »

Veterinària

Cirurgià veterinari La Veterinària és una branca de la ciència mèdica que s'ocupa de prevenir, guarir o pal·liar les malalties i lesions dels animals, especialment dels domèstics; comprèn les disciplines d'histologia, anatomia, microbiologia, parasitologia, patologia, farmacologia i fisiologia dels animals.

Nou!!: Suïssa і Veterinària · Veure més »

Zug (Suïssa)

Zug és un municipi i la capital del Cantó de Zug (Suïssa).

Nou!!: Suïssa і Zug (Suïssa) · Veure més »

Zuric

Zuric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zuric.

Nou!!: Suïssa і Zuric · Veure més »

1 d'agost

L1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Suïssa і 1 d'agost · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Suïssa і 1291 · Veure més »

1597

Sense descripció.

Nou!!: Suïssa і 1597 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Suïssa і 1648 · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: Suïssa і 18 d'abril · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Suïssa і 1803 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Suïssa і 1814 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Suïssa і 1815 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Suïssa і 1848 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Suïssa і 1920 · Veure més »

1942

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Suïssa і 1942 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: Suïssa і 1971 · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: Suïssa і 1999 · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Suïssa і 2000 · Veure més »

2002

;Països Catalans.

Nou!!: Suïssa і 2002 · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Suïssa і 24 d'octubre · Veure més »

972

Sense descripció.

Nou!!: Suïssa і 972 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Confederació Helvètica, Confederació Suïssa, Lliga Helvètica, Schweiz, Suissa, Suisse, Suïsses, Suïssos, Svizzera.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »