Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Espín

Índex Espín

En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.

44 les relacions: Antipartícula, Base (àlgebra), Bosó, Càrrega elèctrica, Constant de Planck, Disc dur, Electrònica, Electró, Espai de Hilbert, Espectre d'emissió, Espintrònica, Estadística de Bose-Einstein, Estadística de Fermi-Dirac, Física, Fermió, Ferromagnetisme, Fotó, George Uhlenbeck, Làser, Magnetoresistència, Magnetoresistència gegant, Matrius de Pauli, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Microelectrònica, Moment angular, Moment magnètic, Moviment circular, Neutró, Nombre quàntic, Ordinador quàntic, Partícula elemental, Partícula puntual, Partícula subatòmica, Partícules idèntiques, Pió, Protó, Qbit, Samuel Goudsmit, Scientific American, Sistema de coordenades cartesianes, Teoria quàntica de camps, Valor propi, vector propi i espai propi, 1925.

Antipartícula

Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.

Nou!!: Espín і Antipartícula · Veure més »

Base (àlgebra)

Dos vectors escrits com a combinació lineal de la base estàndard A àlgebra lineal, es diu que un conjunt ordenat B és base d'un espai vectorial V si es compleixen les condicions següents.

Nou!!: Espín і Base (àlgebra) · Veure més »

Bosó

Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.

Nou!!: Espín і Bosó · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Espín і Càrrega elèctrica · Veure més »

Constant de Planck

La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.

Nou!!: Espín і Constant de Planck · Veure més »

Disc dur

Interior d'un disc dur on s'aprecien els discs magnètics apilats, el capçal de lectura/escriptura superior Un disc dur (en anglès Hard Disk Drive o HDD) és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil.

Nou!!: Espín і Disc dur · Veure més »

Electrònica

Esquema d'un circuit amplificador de dues etapes Lelectrònica és la branca de la física i especialització de l'enginyeria, que estudia i empra els dispositius electrònics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partícules carregades elèctricament en dispositius com per exemple semiconductors o altres.

Nou!!: Espín і Electrònica · Veure més »

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Espín і Electró · Veure més »

Espai de Hilbert

En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.

Nou!!: Espín і Espai de Hilbert · Veure més »

Espectre d'emissió

L'espectre d'emissió d'un element químic són les radiacions que emet, en estat gasós, quan se li transmet energia.

Nou!!: Espín і Espectre d'emissió · Veure més »

Espintrònica

Espintrònica (neologisme a partir de "espín" i "electrònica") també coneguda com a espinelectrònica és un camp emergent en la física de l'estat sòlid que explota l'orientació del seu espín així com el seu grau d'acoblament espín-òrbita.

Nou!!: Espín і Espintrònica · Veure més »

Estadística de Bose-Einstein

En estadística de partícules, l'estadística de Bose–Einstein (o més col·loquialment estadística B-E) determina la distribució estadística d'un conjunt de bosons indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.

Nou!!: Espín і Estadística de Bose-Einstein · Veure més »

Estadística de Fermi-Dirac

'''Distribució de Fermi-Dirac''' en funció de \varepsilon/\mu per quatre temperatures diferents. Les corbes més suaus corresponen a les temperatures més altes. En estadística de partícules, l'estadística Fermi-Dirac (o més col·loquialment estadística F-D) determina la distribució estadística d'un conjunt de fermions indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.

Nou!!: Espín і Estadística de Fermi-Dirac · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Espín і Física · Veure més »

Fermió

Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.

Nou!!: Espín і Fermió · Veure més »

Ferromagnetisme

El ferromagnetisme és el fenomen pel qual un material pot exhibir un magnetisme espontani, i és una de les formes més fortes de magnetisme i la primera que va ser coneguda.

Nou!!: Espín і Ferromagnetisme · Veure més »

Fotó

Sense descripció.

Nou!!: Espín і Fotó · Veure més »

George Uhlenbeck

va ser un físic teòric neerlandés-estatunidenc.

Nou!!: Espín і George Uhlenbeck · Veure més »

Làser

Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.

Nou!!: Espín і Làser · Veure més »

Magnetoresistència

Gràfica de la resistència d'una làmina de Permaloy com a funció de l'angle d'aplicació d'un camp extern. La magnetoresistència és una propietat que tenen certs materials de variar la seva resistència elèctrica quan són afectats per un camp magnètic.

Nou!!: Espín і Magnetoresistència · Veure més »

Magnetoresistència gegant

Resultats fundadors de Fert ''i cols.'' La magnetoresistència gegant (en anglès, Giant Magnetoresistance Effect o GMR) és un efecte mecànic quàntic que s'observa en estructures de pel·lícula prima compostes de capes alternades ferromagnètiques i no magnètiques.

Nou!!: Espín і Magnetoresistència gegant · Veure més »

Matrius de Pauli

Les matrius de Pauli deuen el seu nom a Wolfgang Ernst Pauli.

Nou!!: Espín і Matrius de Pauli · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Nou!!: Espín і Mecànica clàssica · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Espín і Mecànica quàntica · Veure més »

Microelectrònica

Samsung S III. La microelectrònica és l'aplicació de la ciència electrònica a components i circuits de dimensions molt petites, microscòpiques i fins a nivell molecular per a produir dispositius i equips electrònics de dimensions reduïdes però altament funcionals.

Nou!!: Espín і Microelectrònica · Veure més »

Moment angular

Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.

Nou!!: Espín і Moment angular · Veure més »

Moment magnètic

En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.

Nou!!: Espín і Moment magnètic · Veure més »

Moviment circular

Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.

Nou!!: Espín і Moviment circular · Veure més »

Neutró

En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Nou!!: Espín і Neutró · Veure més »

Nombre quàntic

Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.

Nou!!: Espín і Nombre quàntic · Veure més »

Ordinador quàntic

IBM Q System One (2019), el primer ordinador quàntic comercial basat en circuits. Un ordinador quàntic és un dispositiu de càlcul que fa ús dels fenòmens específics de la mecànica quàntica, tals com la superposició i l'entrellaçament, per executar operacions sobre dades.

Nou!!: Espín і Ordinador quàntic · Veure més »

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Nou!!: Espín і Partícula elemental · Veure més »

Partícula puntual

En física, una partícula puntual és un objecte idealitzat que no té volum i constitueix una aproximació adequada per a qualsevol objecte real les dimensions del qual siguin irrellevants en la situació o problema considerat.

Nou!!: Espín і Partícula puntual · Veure més »

Partícula subatòmica

Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.

Nou!!: Espín і Partícula subatòmica · Veure més »

Partícules idèntiques

Les partícules idèntiques són partícules que no es poden distingir les unes de les altres.

Nou!!: Espín і Partícules idèntiques · Veure més »

Pió

En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.

Nou!!: Espín і Pió · Veure més »

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Espín і Protó · Veure més »

Qbit

Un qbit (de l'anglès qubit, de quantum bit) o bit quàntic és un sistema quàntic amb dos estats propis que es pot manipular de manera arbitrària.

Nou!!: Espín і Qbit · Veure més »

Samuel Goudsmit

Samuel Abraham Goudsmit (11 de juliol de 1902, 4 de desembre de 1978) fou un físic holandès-estatunidenc famós per haver proposat el concepte d'espín de l'electró amb George Eugene Uhlenbeck el 1925.

Nou!!: Espín і Samuel Goudsmit · Veure més »

Scientific American

'''''Scientific American''''' Edició de 1845. Scientific American és una revista de divulgació científica estatunidenca, fundada per Rufus Porter.

Nou!!: Espín і Scientific American · Veure més »

Sistema de coordenades cartesianes

Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.

Nou!!: Espín і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »

Teoria quàntica de camps

La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.

Nou!!: Espín і Teoria quàntica de camps · Veure més »

Valor propi, vector propi i espai propi

imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.

Nou!!: Espín і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Espín і 1925 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Espin, Espí, Espín (física), Spin.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »