Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Anarquisme, Burgesia, Capitalisme, Capitalisme d'estat, Decret, Estat sobirà, Estat socialista, Ferdinand Lassalle, Lenin, Leninisme, Louis Auguste Blanqui, Marxisme, Marxisme llibertari, Otto von Bismarck, Socialdemocràcia, Socialisme, Socialisme llibertari, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Socialisme d'estat і Anarquisme · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Socialisme d'estat і Burgesia · Veure més »
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Nou!!: Socialisme d'estat і Capitalisme · Veure més »
Capitalisme d'estat
El terme capitalisme d'estat és multívoc i la seua utilització ha variat històricament.
Nou!!: Socialisme d'estat і Capitalisme d'estat · Veure més »
Decret
Un decret (del llatí decretum, «decisió») és un tipus d'acte administratiu emanat habitualment pel poder executiu i que, generalment, posseïx un contingut reglamentari, per la qual cosa el seu rang és jeràrquicament inferior al de les lleis.
Nou!!: Socialisme d'estat і Decret · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Socialisme d'estat і Estat sobirà · Veure més »
Estat socialista
Un estat socialista es aquell estat que es proclama pertanyent al socialisme, com a sistema econòmic i social, incloent la propietat estatal o cooperativa dels mitjans de producció i del sòl, si bé van existir grans diferències de concepte entre estats caracteritzats per si mateixos com socialistes, els quals, per raons geopolítiques (o en el cas de la Unió Soviètica de lluites pel poder), van acabar per adoptar en la seua gran majoria el sistema conegut com a socialisme a un sol país, segons les idees i pràctiques polítiques defensades per Stalin i altres seguidors.
Nou!!: Socialisme d'estat і Estat socialista · Veure més »
Ferdinand Lassalle
Ferdinand Lassalle (Breslau, actual Wrocław, Polònia, 11 d'abril de 1825 - Carouge, Suïssa, 31 d'agost de 1864) fou un advocat i polític socialista alemany.
Nou!!: Socialisme d'estat і Ferdinand Lassalle · Veure més »
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Nou!!: Socialisme d'estat і Lenin · Veure més »
Leninisme
El leninisme és una teoria política i econòmica que es construeix a partir del marxisme; és una ramificació d'aquest i ha estat la dominant al món, en l'àmbit del comunisme i l'esquerra revolucionària, a partir de la revolució russa fins a finals del, moment en què va perdre força, sobretot a partir de la desintegració dels partits comunistes oficials i l'aparició de noves formulacions en l'àmbit de l'esquerra.
Nou!!: Socialisme d'estat і Leninisme · Veure més »
Louis Auguste Blanqui
Louis Auguste Blanqui (Lo Puget Tenier, Alps Marítims, Occitània, 8 de febrer de 1805 - París, 1 de gener de 1881) fou un activista polític revolucionari que va organitzar el moviment estudiantil parisenc, va lluitar per a la instauració de la república contra la monarquia i en favor del comunisme, líder absolut dels moviments revolucionaris que generaren el blanquisme (de Blanqui, el seu cognom), corrent revolucionari que fou el referent ideològic i militant de la França que va viure.
Nou!!: Socialisme d'estat і Louis Auguste Blanqui · Veure més »
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Nou!!: Socialisme d'estat і Marxisme · Veure més »
Marxisme llibertari
El marxisme llibertari és un conjunt de moviments o teories que combinen les aportacions de Marx i Friedrich Engels i diferents corrents del marxisme amb idees i plantejaments de l'anarquisme i el moviment llibertari.
Nou!!: Socialisme d'estat і Marxisme llibertari · Veure més »
Otto von Bismarck
Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.
Nou!!: Socialisme d'estat і Otto von Bismarck · Veure més »
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Nou!!: Socialisme d'estat і Socialdemocràcia · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Socialisme d'estat і Socialisme · Veure més »
Socialisme llibertari
El socialisme llibertari, o anarcosocialisme,Ostergaard, Geoffrey.
Nou!!: Socialisme d'estat і Socialisme llibertari · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Socialisme d'estat і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
