Taula de continguts
33 les relacions: Abadia de Val-Dieu, Barchon, Bèlgica, Blegny, Bolland (Berwijn), Castella, Catolicisme, Cheratte, Disset Províncies, Ducat de Brabant, Exclavament, Housse, Jean Haust, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Mortier, Municipis de Bèlgica, Nivell mitjà del mar, País de Dalhem, Països Baixos austríacs, Primera Guerra Mundial, Província de Lieja, Províncies Unides, Regne Unit dels Països Baixos, Remigi de Reims, Saive, Sant patró, Subdivisions de Bèlgica, Tractat de Fontainebleau (1785), Tractat de Fontainebleau (1814), Tractat de partició, Valònia, Való, 1830.
Abadia de Val-Dieu
LAbadia de la Mare de Déu de Val-Dieu, més coneguda com a Val-Dieu (neerlandès Godsdal, llatí Vallis Dei) és una antiga abadia cistercenca erigida al a Aubel al comtat de Dalhem, ara a Bèlgica.
Veure Sint-R'mey і Abadia de Val-Dieu
Barchon
Barchon (Bårxhon, Bår'hon en való) és un nucli del municipi belga de Blegny a la província de Lieja a la regió valona.
Veure Sint-R'mey і Barchon
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Sint-R'mey і Bèlgica
Blegny
Blegny en való Blegneye és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Veure Sint-R'mey і Blegny
Bolland (Berwijn)
El Bolland és un petit riu de Bèlgica que neix a Gurné, un llogaret al nord del municipi d'Herve al País d'Herve a la província de Lieja i desemboca al Berwijn a Dalhem.
Veure Sint-R'mey і Bolland (Berwijn)
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Sint-R'mey і Castella
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Sint-R'mey і Catolicisme
Cheratte
Cheratte (en való Tcherate) és una nucli de la ciutat de Visé, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica, al marge dret del Mosa.
Veure Sint-R'mey і Cheratte
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Veure Sint-R'mey і Disset Províncies
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Sint-R'mey і Ducat de Brabant
Exclavament
Exemple d'enclavament i exclavament. C és un '''enclavament''' a A i un '''exclavament''' de B En geografia política un exclavament és un territori que pertany políticament a un altre territori però que no hi està connectat per terra (llevat de les illes) i està envoltat per una altra entitat política.
Veure Sint-R'mey і Exclavament
Housse
Housse (ídem en való) és un nucli del municipi belga de Blegny a la província de Lieja a la regió valona.
Veure Sint-R'mey і Housse
Jean Haust
Jean Haust (Verviers, 10 de febrer de 1868 — 24 de novembre de 1946) fou un lingüista belga i militant del moviment való.
Veure Sint-R'mey і Jean Haust
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Veure Sint-R'mey і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Mortier
Mortier (Mwèrtî en való) és un nucli del municipi belga de Blegny a la província de Lieja a la regió valona.
Veure Sint-R'mey і Mortier
Municipis de Bèlgica
Municipis de Bèlgica Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de les darreres onades de fusió de municipis del 1983 i 2019.
Veure Sint-R'mey і Municipis de Bèlgica
Nivell mitjà del mar
Placa oficial amb la mesura a Espanya. Aquesta es troba en una estació ferroviària. miniatura El valor de nivell mitjà del mar es pren com a referència per definir alçades dintre de l'àmbit geogràfic, com localitats i accidents geogràfics (inclosos els accidents submarins).
Veure Sint-R'mey і Nivell mitjà del mar
País de Dalhem
El país de Dalhem o comtat de Dalhem era un comtat independent dins del Sacre Imperi, situat al marge dret del Mosa, al nord del principat de Lieja.
Veure Sint-R'mey і País de Dalhem
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Veure Sint-R'mey і Països Baixos austríacs
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Sint-R'mey і Primera Guerra Mundial
Província de Lieja
La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.
Veure Sint-R'mey і Província de Lieja
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Sint-R'mey і Províncies Unides
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Veure Sint-R'mey і Regne Unit dels Països Baixos
Remigi de Reims
Remigi o Remí de Reims(Laon, ca. 437 - Reims, 533) va ser un bisbe franc que ocupà la diòcesi de Reims.
Veure Sint-R'mey і Remigi de Reims
Saive
Saive (Saive-dilé-Blegneye en való) és un nucli del municipi belga de Blegny a la província de Lieja a la regió valona.
Veure Sint-R'mey і Saive
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Veure Sint-R'mey і Sant patró
Subdivisions de Bèlgica
Hi ha cinc subdivisions administratives à Bèlgica.
Veure Sint-R'mey і Subdivisions de Bèlgica
Tractat de Fontainebleau (1785)
El tractat de Fontainebleau de 1785 es va signar entre l'Emperador Josep II d'Àustria i la República dels Províncies Unides a la fi de l'anomenada guerra de la marmita, a la qual Josep II havia intentat forçar el bloqueig de l'estuari del riu navegable Escalda, que passa pels Països Baixos, Bèlgica i França.
Veure Sint-R'mey і Tractat de Fontainebleau (1785)
Tractat de Fontainebleau (1814)
El Tractat de Fontainebleau es va signar l'11 d'abril del 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Imperi Austríac, Hongria, Imperi Rus i Regne de Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la Sisena Coalició.
Veure Sint-R'mey і Tractat de Fontainebleau (1814)
Tractat de partició
El Tractat de partició (en neerlandès partagetraktaat) és un tractat que la República de les Set Províncies Unides i Felip IV de Castella van concloure el 26 de desembre de 1661 a la Haia.
Veure Sint-R'mey і Tractat de partició
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Veure Sint-R'mey і Valònia
Való
El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.
Veure Sint-R'mey і Való
1830
;Països Catalans.
Veure Sint-R'mey і 1830