Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: 's-Gravenvoeren, Antic Règim, Art romànic, Barroc, Bèlgica, Col·legiata, Entramat, Francès, Hectàrea, Limburg (Bèlgica), Maastricht, Martí de Tours, Municipis de Bèlgica, Neerlandès, Ourthe (departament), País de Dalhem, Província de Lieja, Ramaderia, Renaixement, Sint-Pieters-Voeren, Veurs, Visé, Voer, Voeren, 1793, 1815, 1921, 1956, 1963, 1995.
's-Gravenvoeren
's-Gravenvoeren és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica al marge del Voer.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і 's-Gravenvoeren · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Antic Règim · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Art romànic · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Barroc · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Bèlgica · Veure més »
Col·legiata
Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Col·legiata · Veure més »
Entramat
Lentramat és un mètode de construcció en el qual l'estructura de càrrega de l'obra és un esquelet de fusta, sovint de roure o pi per la seva resistència a la intempèrie, sense parets mestres.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Entramat · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Francès · Veure més »
Hectàrea
Lhectàrea és una unitat de mesura de superfície fora del Sistema Internacional d'Unitats, equivalent a 1 hectòmetre quadrat (hm²), 100 àrees o 10 000 metres quadrats.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Hectàrea · Veure més »
Limburg (Bèlgica)
Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Limburg (Bèlgica) · Veure més »
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Maastricht · Veure més »
Martí de Tours
Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Martí de Tours · Veure més »
Municipis de Bèlgica
Municipis de Bèlgica Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de les darreres onades de fusió de municipis del 1983 i 2019.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Municipis de Bèlgica · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Neerlandès · Veure més »
Ourthe (departament)
El departament de l'Ourte o Ourthe, les dues ortografies coexisteixen, és un dels departaments francesos fora de la França actual, creat durant l'ocupació francesa de 1793 fins al 1815.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Ourthe (departament) · Veure més »
País de Dalhem
El país de Dalhem o comtat de Dalhem era un comtat independent dins del Sacre Imperi, situat al marge dret del Mosa, al nord del principat de Lieja.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і País de Dalhem · Veure més »
Província de Lieja
La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Província de Lieja · Veure més »
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Ramaderia · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Renaixement · Veure més »
Sint-Pieters-Voeren
Sint-Pieters-Voeren és el nucli més petit del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica al marge del Voer, té uns 250 habitants i 512 hectàrees.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Sint-Pieters-Voeren · Veure més »
Veurs
El Veurs o Veursbeek és un rierol de Bèlgica que neix al nucli de Veurs a Sint-Martens-Voeren, un dels sis antics municipis que constitueixen avui el municipi de Voeren a la província de Limburg (Bèlgica).
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Veurs · Veure més »
Visé
Visé (Wezet en neerlandès, Vizé en való) és una ciutat belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Visé · Veure més »
Voer
El Voer és un rierol que neix a Sint-Pieters-Voeren, un nucli del municipi Voeren de la província de Limburg a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Eijsden als Països Baixos.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Voer · Veure més »
Voeren
Voeren (en francès Fouron, en limburguès Voere, en való Foron) és un municipi belga de la província de Limburg regat pels rius Voer, Berwijn i Gulp.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і Voeren · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і 1793 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і 1815 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і 1921 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і 1956 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і 1963 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Sint-Martens-Voeren і 1995 · Veure més »
