Accés més ràpid que el navegador!
53 les relacions: Abu-l-Fat·h, Abu-Yahya al-Qazwiní, Acords d'armistici araboisraelians de 1949, Akçe, Amira Hass, Úmar ibn al-Khattab, Assentaments israelians, Basílica del Sant Sepulcre, Califa, Cambridge University Press, Cens de Palestina de 1922, Cens de Palestina de 1931, Cisjordània, Dúnam, Defter, Delme, Dinastia aiúbida, Edat del bronze, Estats croats, Evliya Çelebi, Governació de Ramal·lah i al-Bireh, Governacions de Palestina, Graella palestina, Guerra arabo-israeliana de 1948, Guerra dels Sis Dies, Haaretz, Haiximita, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Israel, Jacob, Jerusalem, Jordània, Josep, Khirbet Abu Falah, Liwa, Mandat britànic de Palestina, Mont Tabor, Municipi (Palestina), Nàhiya, Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, Palestine Exploration Fund, Primera Croada, Ramal·lah, Ramon VI de Tolosa, Sant Gèli (municipi del Gard), Siló (Israel), Soldanat Mameluc, Tel-Aviv, Turmus Ayya, ..., Victor Guérin, Village Statistics, 1945, Yaqut al-Hamawí. Ampliar l'índex (3 més) »
Abu-l-Fat·h
* Abu-l-Fat·h ad-Daylamí, imam zaidita del Iemen.
Nou!!: Sinjil і Abu-l-Fat·h · Veure més »
Abu-Yahya al-Qazwiní
Mapa de la seva "Cosmografia", en un manuscrit del segle XVI Abu-Yahya Zakariyyà ibn Muhàmmad ibn Mahmud al-Qazwiní, més conegut senzillament com al-Qazwiní (Qazvín (Pèrsia), 1203 - 1283) fou un notable cosmògraf i geògraf àrab.
Nou!!: Sinjil і Abu-Yahya al-Qazwiní · Veure més »
Acords d'armistici araboisraelians de 1949
Els acords d'armistici àraboisraelians de 1949 són un conjunt d'acords signat el 1949 entre Israel i els seus veïns Egipte, el Líban, Jordània, i Síria.
Nou!!: Sinjil і Acords d'armistici araboisraelians de 1949 · Veure més »
Akçe
Akçe fou una moneda otomana de plata, coneguda a Europa com asper del grec aspron.
Nou!!: Sinjil і Akçe · Veure més »
Amira Hass
Amira Hass (Jersusalem, Israel, 28 de juny de 1956) és una periodista israeliana.
Nou!!: Sinjil і Amira Hass · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: Sinjil і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Assentaments israelians
Ariel, seu del Centre Universitari Ariel de Samaria, la major universitat pública d'Israel Za'atara 2016 Neve Dekalim evacuat per Israel el 2005 assentaments israelians en magenta (gener de 2006). Els assentaments israelians són comunitats civils israelianes construïdes en territoris ocupats per Israel, més enllà de la línia verda, després de la Guerra dels Sis Dies del 1967.
Nou!!: Sinjil і Assentaments israelians · Veure més »
Basílica del Sant Sepulcre
La basílica del Sant Sepulcre és una estructura arquitectònica religiosa situada en un lloc anomenat Gòlgota (de l'arameu Golgotha, 'calavera'), on segons els Evangelis s'esdevingué la crucifixió de Crist.
Nou!!: Sinjil і Basílica del Sant Sepulcre · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Sinjil і Califa · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Sinjil і Cambridge University Press · Veure més »
Cens de Palestina de 1922
J. B. Barron, ed. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine. (58 pages) El cens de Palestina de 1922 va ser el primer cens elaborat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, el 23 d'octubre de 1922.
Nou!!: Sinjil і Cens de Palestina de 1922 · Veure més »
Cens de Palestina de 1931
El cens de Palestina de 1931 va ser el segon cens dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina.
Nou!!: Sinjil і Cens de Palestina de 1931 · Veure més »
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Nou!!: Sinjil і Cisjordània · Veure més »
Dúnam
El dúnam o dönüm, també anomenat dunum o donum o encara stremma vell, turc o otomà, és una unitat de superfície pròpia de l'Imperi Otomà i encara en ús en diversos països que hi havien pertangut.
Nou!!: Sinjil і Dúnam · Veure més »
Defter
Un defter (plural: defterler) o daftar era un tipus de registre fiscal i cadastre immobiliari a l'Imperi Otomà.
Nou!!: Sinjil і Defter · Veure més »
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Nou!!: Sinjil і Delme · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Sinjil і Dinastia aiúbida · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Sinjil і Edat del bronze · Veure més »
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Nou!!: Sinjil і Estats croats · Veure més »
Evliya Çelebi
Evliya Çelebi (Ewliya Čelebi en ortografia antiga), també citat com Evilya Celebi o Ewliya Celebi (اوليا چلبي) (Istanbul, 25 de març de 1611 – Istanbul o el Caire, 1684) fou un viatger i geògraf turc otomà, fill de l'orfebre de palau Derviş Mehmed Zilli.
Nou!!: Sinjil і Evliya Çelebi · Veure més »
Governació de Ramal·lah i al-Bireh
La Governació de Ramal·lah i Al Bireh és una de les setze governacions de l'Estat de Palestina.
Nou!!: Sinjil і Governació de Ramal·lah i al-Bireh · Veure més »
Governacions de Palestina
Mapa electoral de Palestina de 2006, les àrees on l'autoritat palestina és efectiva són en verd fosc i en verd clar aquelles on l'autoritat és formal Les governacions de l'Autoritat Nacional Palestina són les divisions administratives principals dels territoris palestins.
Nou!!: Sinjil і Governacions de Palestina · Veure més »
Graella palestina
La graella palestina La graella palestina (anglès Palestine grid) va ser un sistema de coordenades geogràfiques usat en el Mandat Britànic de Palestina El sistema va ser escollit pel Departament d'Agrimensura del Govern de Palestina el 1922.
Nou!!: Sinjil і Graella palestina · Veure més »
Guerra arabo-israeliana de 1948
La guerra arabo-israeliana de 1948, coneguda pels israelians com la Guerra de la Independència (en hebreu מלחמת העצמאות, Milhemet ha-Atsmaüt) o Guerra de l'alliberament (מלחמת השחרור, Milhemet ha-Xihrur) i pels àrabs com la Catastròfe (en àrab النكبة, al-Nakba), va ser la primera d'una sèrie de guerres entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs en el període de la declaració d'independència d'Israel i, per tant, de formació de l'estat israelià, en el marc del llarg conflicte araboisraelià.
Nou!!: Sinjil і Guerra arabo-israeliana de 1948 · Veure més »
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Nou!!: Sinjil і Guerra dels Sis Dies · Veure més »
Haaretz
Haaretz (en hebreu: הארץ) (en català: La Terra), en referència a l'expressió Eretz Israel, (en català: Terra d'Israel) és un diari Israelià fundat el 1919 per un grup d'immigrants sionistes, la major part originaris de Rússia.
Nou!!: Sinjil і Haaretz · Veure més »
Haiximita
Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Sinjil і Haiximita · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Sinjil і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Sinjil і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: Sinjil і Israel · Veure més »
Jacob
Jacob, posteriorment anomenat Israel, és considerat un patriarca dels israelites i és una figura important de les religions abrahàmiques, com el judaisme, el cristianisme i l'islam.
Nou!!: Sinjil і Jacob · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Sinjil і Jerusalem · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Sinjil і Jordània · Veure més »
Josep
Josep (he will add; hebreu modern: Yōsef, hebreu tiberià: Yōsēp̄; alternativament: יְהוֹסֵף,; hebreu modern: Yəhōsef, tiberià: Yо̆hōsēp̄; Yūsuf; Iōsēph) és una figura important del Llibre del Gènesi de la Bíblia.
Nou!!: Sinjil і Josep · Veure més »
Khirbet Abu Falah
Khirbet Abu Falah és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 26 km al nord de Ramal·lah.
Nou!!: Sinjil і Khirbet Abu Falah · Veure més »
Liwa
* Per l'oasi a l'emirat d'Abu Dhabi, vegeu Liwa Un liwà fou una divisió administrativa de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Sinjil і Liwa · Veure més »
Mandat britànic de Palestina
El Mandat britànic de Palestinafou una entitat geopolítica que va existir entre 1920 i 1948 a la regió de Palestina sota els termes del Mandat de la Societat de Nacions per a Palestina.
Nou!!: Sinjil і Mandat britànic de Palestina · Veure més »
Mont Tabor
El mont Tabor (en hebreu הַר תָּבוֹר; en àrab جبل الطور, Jabal aṭ-Ṭawr; en grec Όρος Θαβώρ) és un turó de Galilea a l'extrem nord-est de la plana d'Esdreló.
Nou!!: Sinjil і Mont Tabor · Veure més »
Municipi (Palestina)
En els territoris administrats per l'Autoritat Nacional Palestina, un municipi és una unitat administrativa de govern local similar a una ciutat.
Nou!!: Sinjil і Municipi (Palestina) · Veure més »
Nàhiya
La nàhiya —, en plural;, en turc modern — és una divisió administrativa de segon o posterior nivell en estats de tradició islàmica, normalment agrupant diversos pobles o petites ciutats.
Nou!!: Sinjil і Nàhiya · Veure més »
Oficina Central d'Estadístiques de Palestina
L'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, PCBS és l'organització nacional encarregada de les estadístiques de Palestina.
Nou!!: Sinjil і Oficina Central d'Estadístiques de Palestina · Veure més »
Palestine Exploration Fund
Palestine Exploration Fund (en català "Fundació per a l'exploració de Palestina") és el nom d'una associació cultural britànica, també coneguda per les seves sigles PEF.
Nou!!: Sinjil і Palestine Exploration Fund · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Sinjil і Primera Croada · Veure més »
Ramal·lah
Ramal·lah o Ramala és una ciutat palestina d'uns 27.000 habitants, a Cisjordània, uns 15 quilòmetres al nord-est de Jerusalem.
Nou!!: Sinjil і Ramal·lah · Veure més »
Ramon VI de Tolosa
Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).
Nou!!: Sinjil і Ramon VI de Tolosa · Veure més »
Sant Gèli (municipi del Gard)
Sant Geli (en occità, i Saint Gilles o Saint-Gilles-du-Gard en francès) és un municipi francès al departament del Gard (regió d'Occitània).
Nou!!: Sinjil і Sant Gèli (municipi del Gard) · Veure més »
Siló (Israel)
Vista de Shiloh Siló ("Xiló", també Siló) fou una ciutat cananea de Samaria, al territori de la tribu d'Efraïm on es va establir al començament l'Arca de l'Aliança per part de Josuè quan els israelites es van establir a Canaan.
Nou!!: Sinjil і Siló (Israel) · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: Sinjil і Soldanat Mameluc · Veure més »
Tel-Aviv
Tel-Aviv-Jafa és una ciutat israeliana situada a la costa mediterrània.
Nou!!: Sinjil і Tel-Aviv · Veure més »
Turmus Ayya
Turmus Ayya és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, el més septentrional de la governació, situat 22 kilòmetres al nord-est de Ramal·lah.
Nou!!: Sinjil і Turmus Ayya · Veure més »
Victor Guérin
Victor Guérin (París, 15 de setembre de 1821 – 21 de setembre de 1891) va ser un intel·lectual francès, explorador i arqueòleg aficionat.
Nou!!: Sinjil і Victor Guérin · Veure més »
Village Statistics, 1945
Mapa de la propietat de la terra de Palestina pel sub-districte (1945), publicat originalment a Village Statistics, 1945 Village Statistics, 1945 va ser un treball de recerca conjunt preparat per l'Oficina del Govern d'Estadística i el Departament de Terres del Mandat Britànic de Palestina per al Comitè Anglo-Americà d'Investigació sobre Palestina, que va actuar a principis de 1946.
Nou!!: Sinjil і Village Statistics, 1945 · Veure més »
Yaqut al-Hamawí
Yaqut ibn Abd-Al·lah al-Hamawí ar-Rumí, més conegut simplement com a Yaqut al-Hamawí o Yaqut ar-Rumí (vers 1179 – Alep, 12 d'agost de 1229), fou un historiador i geògraf musulmà d'origen sirià, famós pels seus escrits enciclopèdics sobre el món islàmic.
Nou!!: Sinjil і Yaqut al-Hamawí · Veure més »
