Accés més ràpid que el navegador!
26 les relacions: Abat, Argent, Bàcul pastoral, Benvenuto Cellini, Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira, Butlla, Castellserà, Felip IV de Castella, Monarca, Monestir, Monestir de Nostra Senyora de Rueda, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Or, Orde Trinitari, Papa, Pau V, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reliquiari, Saragossa, Segle XVI, 10 de maig, 1602, 1613, 1616, 1623, 23 de desembre.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Simó Trilla і Abat · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Simó Trilla і Argent · Veure més »
Bàcul pastoral
Bàcul de l'Anunciació, Museu Nacional d'Art de Catalunya Bàcul oriental del Patriarca d'Antioquia Ortodox sirià, amb serps representant la vara de Moisès Un bàcul és un bastó que porten els bisbes.
Nou!!: Simó Trilla і Bàcul pastoral · Veure més »
Benvenuto Cellini
Benvenuto Cellini (3 de novembre del 1500 – 13 de febrer del 1571) va ser un orfebre, pintor, escultor, soldat i músic italià del Renaixement.
Nou!!: Simó Trilla і Benvenuto Cellini · Veure més »
Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira
Els sants Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira van ser tres germans, anomenats respectivament Ibn Ahmed al-Mansur, Zoraida i Zaida, fills d'un príncep musulmà de Carlet, que van convertir-se al cristianisme i van morir com a màrtirs el 1181 a Alzira.
Nou!!: Simó Trilla і Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Simó Trilla і Butlla · Veure més »
Castellserà
Castellserà és un municipi de la comarca de l'Urgell, pertanyent al partit judicial de Balaguer, està situat al nord-est de la comarca, al límit amb la comarca de la Noguera.
Nou!!: Simó Trilla і Castellserà · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Simó Trilla і Felip IV de Castella · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Simó Trilla і Monarca · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Simó Trilla і Monestir · Veure més »
Monestir de Nostra Senyora de Rueda
El Montestir de Rueda és un monestir de l'Orde del Cister situat a Sástago, en la Ribera Baixa de l'Ebre, Saragossa.
Nou!!: Simó Trilla і Monestir de Nostra Senyora de Rueda · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Benifassà
El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).
Nou!!: Simó Trilla і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Simó Trilla і Or · Veure més »
Orde Trinitari
LOrde de la Santíssima Trinitat o Orde dels Trinitaris (en llatí Ordo Sanctissimae Trinitatis), fundada com a Orde de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde mendicant.
Nou!!: Simó Trilla і Orde Trinitari · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Simó Trilla і Papa · Veure més »
Pau V
Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.
Nou!!: Simó Trilla і Pau V · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Simó Trilla і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Reliquiari
Reliquiaris de Sant Esteve i Sant Sebastià. Ayerbe Un reliquiari és un recipient sovint de la mida d'una capsa petita o estoig on es guarden relíquies o records dels sants i exposar-les a la veneració dels fidels.
Nou!!: Simó Trilla і Reliquiari · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Simó Trilla і Saragossa · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Simó Trilla і Segle XVI · Veure més »
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Simó Trilla і 10 de maig · Veure més »
1602
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.
Nou!!: Simó Trilla і 1602 · Veure més »
1613
Miquel III Romànov.
Nou!!: Simó Trilla і 1613 · Veure més »
1616
Nicolau Copèrnic.
Nou!!: Simó Trilla і 1616 · Veure més »
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Simó Trilla і 1623 · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Simó Trilla і 23 de desembre · Veure més »
