Accés més ràpid que el navegador!
80 les relacions: Abstracció (filosofia), Anance, Apofàntica, Argument, Argumentació circular, Aristòtil, Axioma, Òrganon, Categoria (matemàtiques), Càlcul lògic, Concepte, Conclusió, Condició, Conseqüència, Contraposició lògica, Conversió lògica, Diagrama de Venn, Edat mitjana, Entimema, Esquerra Unida - L'Entesa, Essència, Estructura, Existència, Extensió, Fenomen, Grec, Hans Reichenbach, Hipòtesi, Inferència, Intuïció, Inversió lògica, Judici, Lògica aristotèlica, Lògica de classes, Lògica de predicats, Lògica formal, Lògica matemàtica, Lingüística, Llatí, Llenguatge formalitzat, Matèria, Mentida, Modus ponendo ponens, Modus ponendo tollens, Modus tollendo ponens, Modus tollendo tollens, Necessitat, Negació, Nom propi, Nyaya, ..., Obversió lògica, Pertinença, Predicat, Premissa, Propietat (ontologia), Proposició (lògica), Prova definitiva, Quadre d'oposició dels judicis, Quantificador (lògica), Quantificador universal, Quaternio terminorum, Raonament, Raonament abductiu, Raonament deductiu, Raonament inductiu, Realitat, Regla d'inferència, Significat, Sil·logisme, Sil·logisme categòric, Sil·logisme hipotètic, Sintaxi, Subjecte (sintaxi), Substantiu, Suma de lògica, Tomàs d'Aquino, Validesa lògica, Verb, Veritat, Zero. Ampliar l'índex (30 més) »
Abstracció (filosofia)
L'abstracció (del llatí abstrahere, separar) és, en filosofia, una operació mental destinada a aïllar conceptualment una característica, essencial o accidental, del conjunt dels elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment la resta d'elements.
Nou!!: Sil·logisme і Abstracció (filosofia) · Veure més »
Anance
Ananke de Gilbert Bayes. Anance (en grec antic ἀνάγκη), era, en mitologia grega, la Necessitat, la personificació de l'obligació absoluta, i de la força inevitable del destí.
Nou!!: Sil·logisme і Anance · Veure més »
Apofàntica
Lapofàntica (del grec αποφαντικα, «dir respecte quelcom») és la secció de la lògica referida als judicis. En tal sentit es diu que una proposició atributiva és apofàntica quan en aquesta s'hi afirma o s'hi nega alguna cosa.
Nou!!: Sil·logisme і Apofàntica · Veure més »
Argument
La paraula argument (del llatí argumentum) s'aplica, a voltes, a un discurs amb referència a un contingut que es dirigeix a l'interlocutor amb finalitats diferents.
Nou!!: Sil·logisme і Argument · Veure més »
Argumentació circular
L'argumentació circular o fal·làcia del raonament circular, o de l'ús implícit de la conclusió com a premissa.
Nou!!: Sil·logisme і Argumentació circular · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Sil·logisme і Aristòtil · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Sil·logisme і Axioma · Veure més »
Òrganon
Òrganon (del grec Ὄργανον) és el nom amb què són coneguts els tractats de lògica d'Aristòtil.
Nou!!: Sil·logisme і Òrganon · Veure més »
Categoria (matemàtiques)
''g'' ∘ ''f'', i els bucles són les fletxes de les respectives aplicacions identitat. Aquesta categoria s'acostuma a denotar per un '''3''' en negreta. En matemàtiques, una categoria (de vegades anomenada categoria abstracta per distingir-la d'una categoria concreta) és una col·lecció d'"objectes" que s'enllacen mitjançant "fletxes".
Nou!!: Sil·logisme і Categoria (matemàtiques) · Veure més »
Càlcul lògic
El càlcul lògic o derivació lògica és un algorisme que permet còmoda i fàcilment inferir o deduir un enunciat veritable a partir d'un altre o altres que es tenen com a vàlidament veritables.
Nou!!: Sil·logisme і Càlcul lògic · Veure més »
Concepte
Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.
Nou!!: Sil·logisme і Concepte · Veure més »
Conclusió
Una conclusió és una proposició final, a la qual s'arriba després de la consideració de l'evidència, de les discussions o de les premisses.
Nou!!: Sil·logisme і Conclusió · Veure més »
Condició
* Condició física.
Nou!!: Sil·logisme і Condició · Veure més »
Conseqüència
La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.
Nou!!: Sil·logisme і Conseqüència · Veure més »
Contraposició lògica
Contraposició lògica és una de les operacions que la lògica clàssica tradicional admetia com a operació lògica.
Nou!!: Sil·logisme і Contraposició lògica · Veure més »
Conversió lògica
Es diu convertir una proposició, en referència al que tradicionalment han estat els judicis aristotèlics, a la substitució dels termes entre si.
Nou!!: Sil·logisme і Conversió lògica · Veure més »
Diagrama de Venn
Diagrama de Venn que mostra la intersecció de dos conjunts. Els diagrames de Venn són il·lustracions usades en la branca de les matemàtiques i lògica de classes anomenada teoria de conjunts.
Nou!!: Sil·logisme і Diagrama de Venn · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Sil·logisme і Edat mitjana · Veure més »
Entimema
Un entimema és un tipus del sil·logisme abreujat del qual es deriva una conclusió a partir d'una única premissa.
Nou!!: Sil·logisme і Entimema · Veure més »
Esquerra Unida - L'Entesa
Esquerra Unida - L'Entesa fou una coalició política formada al País Valencià per Esquerra Unida del País Valencià amb Els Verds del País Valencià, Izquierda Republicana i Esquerra Valenciana que es van presentar a les eleccions municipals i autonòmiques de 2003, si bé a alguns municipis concrets s'hi afegiren altres partits com Esquerra Republicana del País Valencià, o plataformes ciutadanes independents.
Nou!!: Sil·logisme і Esquerra Unida - L'Entesa · Veure més »
Essència
L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.
Nou!!: Sil·logisme і Essència · Veure més »
Estructura
L'estructura és el conjunt d'elements que caracteritzen un determinat àmbit de la realitat o sistema.
Nou!!: Sil·logisme і Estructura · Veure més »
Existència
El quantificador existencial ∃ s'utilitza sovint en lògica per expressar l'existència. L'existència és l'estat de ser real o participar en la realitat.
Nou!!: Sil·logisme і Existència · Veure més »
Extensió
;Anatomia.
Nou!!: Sil·logisme і Extensió · Veure més »
Fenomen
Un fenomen (del grec φαινόμενoν, "aparença") és l'aspecte que ofereixen les coses captades pels nostres sentits: el primer contacte que tenim amb aquestes, que denominem "experiència".
Nou!!: Sil·logisme і Fenomen · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Sil·logisme і Grec · Veure més »
Hans Reichenbach
va ser físic, lògic i un dels més importants filòsofs de la ciència del.
Nou!!: Sil·logisme і Hans Reichenbach · Veure més »
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Nou!!: Sil·logisme і Hipòtesi · Veure més »
Inferència
La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.
Nou!!: Sil·logisme і Inferència · Veure més »
Intuïció
La intuïció és l'accés al coneixement sense intervenció conscient de la raó (Burke), de forma que un fet, veritat o estat s'apareix com a evident a la ment sense necessitat d'anàlisi (Descartes).
Nou!!: Sil·logisme і Intuïció · Veure més »
Inversió lògica
La inversió lògica és una de les operacions que la lògica clàssica admetia com a operació lògica vàlida.
Nou!!: Sil·logisme і Inversió lògica · Veure més »
Judici
El judici o juí és l'acte mitjançant el qual es comparen dos conceptes i s'afirma o nega la seva conveniència o veracitat.
Nou!!: Sil·logisme і Judici · Veure més »
Lògica aristotèlica
Aristòtil segons un manuscrit de la seva ''Historia naturalis'' (1457) La lògica aristotèlica és un mètode de la lògica basada en els principis del filòsof grec Aristòtil (Estagira, Macedònia, 384 aC - Calcis, Eubea, Grècia, 322 aC), primer pensador a formalitzar el sistema lògic de tan encertada manera que les seves propostes han transcendit fins als nostres dies.
Nou!!: Sil·logisme і Lògica aristotèlica · Veure més »
Lògica de classes
La lògica de classes considera la proposició considerant la pertinença o no pertinença d'un element o individu a una determinada classe.
Nou!!: Sil·logisme і Lògica de classes · Veure més »
Lògica de predicats
La lògica de predicats consisteix a fer derivacions amb les regles bàsiques i amb regles derivades i a més suposa un domini previ de la lògica proposicional o d'enunciats, així que abans de provar aquest lògica heu d'anar a practicar la lògica d'enunciats primer.
Nou!!: Sil·logisme і Lògica de predicats · Veure més »
Lògica formal
La lògica formal és la part de la lògica que, a diferència de la lògica informal, es dedica a l'estudi de la inferència mitjançant la construcció de llenguatges formals, sistemes deductius i semàntiques formals.
Nou!!: Sil·logisme і Lògica formal · Veure més »
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Nou!!: Sil·logisme і Lògica matemàtica · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Sil·logisme і Lingüística · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Sil·logisme і Llatí · Veure més »
Llenguatge formalitzat
Una de les característiques essencials de la ciència és el llenguatge formalitzat o, més ben dit, el procés de formalització del llenguatge.
Nou!!: Sil·logisme і Llenguatge formalitzat · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Sil·logisme і Matèria · Veure més »
Mentida
La mentida (al País Valencià, també mentira) o engany és la intenció comunicativa amb què l'emissor pretén comunicar com a cert quelcom que considera fals a algú altre.
Nou!!: Sil·logisme і Mentida · Veure més »
Modus ponendo ponens
En lògica, el modus ponendo ponens (en llatí, literalment manera que posa tot posant, en el sentit de manera que afirmant afirma), també anomenat modus ponens i generalment abreujat MPP o MP, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus ponens podria ser: Una altra manera de presentar el modus ponens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de següent: En l'axiomatització de la lògica proposicional proposada per Jan Łukasiewicz, el modus ponens és l'única regla d'inferència primitiva.
Nou!!: Sil·logisme і Modus ponendo ponens · Veure més »
Modus ponendo tollens
El modus ponendo tollens (llatí per a de negar en afirmar) o MPT és una forma del sil·logisme disjuntiu.
Nou!!: Sil·logisme і Modus ponendo tollens · Veure més »
Modus tollendo ponens
En lògica, el sil·logisme disjuntiu, històricament conegut com a modus tollendo ponens (en llatí, 'manera que negant afirma') o MTP, és una forma vàlida d'argument: Per exemple, un raonament que segueix la forma del sil·logisme disjuntiu podria ser: Una altra manera de presentar el sil·logisme disjuntiu és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de seqüent: A lògica proposicional la seva representació seria la següent: \supset q.
Nou!!: Sil·logisme і Modus tollendo ponens · Veure més »
Modus tollendo tollens
En lògica, el modus tollendo tollens (en llatí, 'mode que negant nega'), també anomenat modus tollens i generalment abreujat com a MTT o MT, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus tollens podria ser: Una altra manera de presentar el modus tollens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de seqüents.
Nou!!: Sil·logisme і Modus tollendo tollens · Veure més »
Necessitat
La necessitat és el sentiment de manca que experimenta un organisme i que activa el seu desig d'obtenir allò que li falta.
Nou!!: Sil·logisme і Necessitat · Veure més »
Negació
La negació és un mecanisme gramatical i de la lògica que indica la no realització o existència de l'element que acompanya.
Nou!!: Sil·logisme і Negació · Veure més »
Nom propi
Els noms propis són paraules que es fan servir per identificar una cosa particular: persones, animals, llocs, edificis o altres objectes.
Nou!!: Sil·logisme і Nom propi · Veure més »
Nyaya
Nyayà (en devanagari न्याय, nyāya, "regla", "mètode") és una de les sis dàrsanes o doctrines ortodoxes (àstika) hinduistes.
Nou!!: Sil·logisme і Nyaya · Veure més »
Obversió lògica
Una obversió lògica és una de les operacions que la lògica clàssica tradicional admetia com a operació lògica.
Nou!!: Sil·logisme і Obversió lògica · Veure més »
Pertinença
En la teoria de conjunts la pertinença d'un element a un conjunt és la propietat de pertànyer l'element al conjunt.
Nou!!: Sil·logisme і Pertinença · Veure més »
Predicat
El predicat és la part de la frase que conté el verb i s'oposa al subjecte.
Nou!!: Sil·logisme і Predicat · Veure més »
Premissa
Una premissa és cadascuna d'ambdues proposicions d'un sil·logisme que donen lloc a la conclusió d'aquest.
Nou!!: Sil·logisme і Premissa · Veure més »
Propietat (ontologia)
Una propietat és allò que quan és posseït per un objecte contribueix a fer que aquest objecte sigui com és.
Nou!!: Sil·logisme і Propietat (ontologia) · Veure més »
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Nou!!: Sil·logisme і Proposició (lògica) · Veure més »
Prova definitiva
Una prova definitiva, de vegades anomenada amb l'anglicisme no admès «evidència», és la prova que permet afirmar que un determinat fet és veritat o que quelcom existeix o es produeix en un marc concret.
Nou!!: Sil·logisme і Prova definitiva · Veure més »
Quadre d'oposició dels judicis
Es diu quadre d'oposició dels judicis a l'esquema mitjançant el qual s'estudien les relacions formals entre els diversos tipus de judicis aristotèlics, A, E, I, O, considerant cada judici amb termes idèntics.
Nou!!: Sil·logisme і Quadre d'oposició dels judicis · Veure més »
Quantificador (lògica)
A lògica i teoria de conjunts, un quantificador s'utilitza per indicar quants elements d'un conjunt donat compleixen amb certa propietat.
Nou!!: Sil·logisme і Quantificador (lògica) · Veure més »
Quantificador universal
En lògica matemàtica, es fa servir el símbol \forall, anomenat quantificador universal, anteposat a una variable per dir que "per a tot" element d'un cert conjunt es compleix la proposició donada a continuació.
Nou!!: Sil·logisme і Quantificador universal · Veure més »
Quaternio terminorum
Quaternio terminorum (de la frase llatina que significa de quatre termes) és un tipus d'error en un raonament expressat en forma de sil·logisme sense evidenciar un quart terme que indueix a una fal·làcia, quan les premisses major i menor no tenen en comú un terme mitjà.
Nou!!: Sil·logisme і Quaternio terminorum · Veure més »
Raonament
El raonament és una facultat mental que permet resoldre problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar suport o justificar una idea.
Nou!!: Sil·logisme і Raonament · Veure més »
Raonament abductiu
L' abducció (del llatí abductio i aquesta paraula de ab -de lluny- ducere dur) és un tipus de raonament inicialment posat en evidència per Aristòtil al seu Analytica priora (II, 25).
Nou!!: Sil·logisme і Raonament abductiu · Veure més »
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Nou!!: Sil·logisme і Raonament deductiu · Veure més »
Raonament inductiu
El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització.
Nou!!: Sil·logisme і Raonament inductiu · Veure més »
Realitat
La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.
Nou!!: Sil·logisme і Realitat · Veure més »
Regla d'inferència
En lògica, especialment en lògica matemàtica, una regla d'inferència és un esquema per a construir inferències vàlides.
Nou!!: Sil·logisme і Regla d'inferència · Veure més »
Significat
El significat, en semiòtica i lingüística, és el contingut conceptual associat al significant (element perceptual); la unió de tots dos (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe lingüístic (monema, mot, etc.). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es refereix el signe.
Nou!!: Sil·logisme і Significat · Veure més »
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Nou!!: Sil·logisme і Sil·logisme · Veure més »
Sil·logisme categòric
Sil·logismes categòrics Un sil·logisme és un argument deductiu en el qual s'infereix una conclusió a partir de dues premisses.
Nou!!: Sil·logisme і Sil·logisme categòric · Veure més »
Sil·logisme hipotètic
En lògica s'anomena sil·logisme hipotètic aquell tipus de sil·logisme o més aviat regla d'inferència que en la seva expressió planteja un cas hipotètic, per la qual cosa pot tenir termes vàlids o no.
Nou!!: Sil·logisme і Sil·logisme hipotètic · Veure més »
Sintaxi
La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.
Nou!!: Sil·logisme і Sintaxi · Veure més »
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Nou!!: Sil·logisme і Subjecte (sintaxi) · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Sil·logisme і Substantiu · Veure més »
Suma de lògica
La Summa Logicae o Suma de Lògica és un llibre de text de lògica escrit per Guillem d'Occam.
Nou!!: Sil·logisme і Suma de lògica · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Sil·logisme і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Validesa lògica
De manera general es diu que quelcom té validesa perquè té, i se li reconeix, la qualitat de posseir un valor determinat, o bé la capacitat o eficàcia per realitzar el valor que se suposa ha de tenir.
Nou!!: Sil·logisme і Validesa lògica · Veure més »
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Nou!!: Sil·logisme і Verb · Veure més »
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
Nou!!: Sil·logisme і Veritat · Veure més »
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Nou!!: Sil·logisme і Zero · Veure més »
Redirigeix aquí:
Premissa major, Premissa menor, Sil.logisme, Silogisme, Sil·logístic, Sil·logística, Sil•logisme, Siŀlogisme, Syllogismum.
