Accés més ràpid que el navegador!
57 les relacions: Acadèmia, Amram, Asquenazites, Babilònia, Babilònia (ciutat), Bíblia, Benedicció, Bilingüisme, Celebracions jueves, Civil, Cor, David, Déu, Déu en el judaisme, Declaració d'Independència d'Israel, El Caire, Escriba, Esdres, França, Gueonim, Hebreu, Individu, Iom ha-Atsmaüt, Jerusalem, Judaisme, Llibre, Llibre dels Salms, Maimònides, Majzor, Mitsvà, Mixné Torà, Moisès, Oració jueva, Pentateuc, Plural, Rabí, Raixí, Roix ha-Xanà, Saadia Gaon, Sàbat, Séder de Pessa'h, Sefardites, Segle, Sura (Babilònia), Talmud, Torà (llei jueva), Traducció lingüística, Transmissió oral, Troyes, Yom Kippur, ..., 1040, 1105, 1135, 1206, 1983, 892, 943. Ampliar l'índex (7 més) »
Acadèmia
Rafael al Vaticà, acabat el 1510, representant una visió idealitzada de l'acadèmia filosòfica de l'antigüitat. Una acadèmia és una entitat que agrupa diversos experts d'un camp concret del coneixement (sobretot nombroses en els camps de la literatura, la ciència o l'art).
Nou!!: Sidur і Acadèmia · Veure més »
Amram
Segons l'Èxode, capítol sisè, Amram (en hebreu עַמְרָם בן-עברית Amrām ben Qhath) fou el pare de Moisès i Aaron.
Nou!!: Sidur і Amram · Veure més »
Asquenazites
Els asquenazites (hebreu: אַשְׁכֲּנָזִים, en alfabet fonètic internacional: plural-, singular-; transcrit al català: plural- aixkenazim, singular- aixkenazí; anglès: Ashkenazim; alemany: Aschkenasim; ucraïnès: Ашкена́зі, transcrit: Aixkenazi; rus: Ашкена́зы, transcrit: Aixkenazy; etc. També es diuen יְהוּדֵי אַשְׁכֲּנָז, Yehudé Aixkenaz, "els jueus d'Aixkenaz") són els jueus descendents de les comunitats de la Renània a l'oest d'Alemanya.
Nou!!: Sidur і Asquenazites · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Sidur і Babilònia · Veure més »
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Nou!!: Sidur і Babilònia (ciutat) · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Sidur і Bíblia · Veure més »
Benedicció
Una benedicció és l'expressió d'un desig benigne dirigit cap a una persona o grup d'elles que, en virtut del poder màgic del llenguatge, s'espera que ajudi a aconseguir que aquest desig es compleixi.
Nou!!: Sidur і Benedicció · Veure més »
Bilingüisme
Placa bilingüe del carrer Argenteria de Barcelona utilitzada per la Mancomunitat de Catalunya. Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.
Nou!!: Sidur і Bilingüisme · Veure més »
Celebracions jueves
Les celebracions jueves són els dies que els jueus consideren sagrats o commemoracions seculars d'esdeveniments importants de llur història.
Nou!!: Sidur і Celebracions jueves · Veure més »
Civil
Un civil és, per oposició a un militar, una persona que no és membre d'un exèrcit.
Nou!!: Sidur і Civil · Veure més »
Cor
El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.
Nou!!: Sidur і Cor · Veure més »
David
Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.
Nou!!: Sidur і David · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Sidur і Déu · Veure més »
Déu en el judaisme
Déu en el judaisme ha estat concebut de diverses maneres.
Nou!!: Sidur і Déu en el judaisme · Veure més »
Declaració d'Independència d'Israel
La Declaració d'Independència d'Israel (hebreu: הכרזת העצמאות, Hakhrazat HaAtzma'ut o מגילת העצמאות Megilat HaAtzma'ut), que va tenir lloc el 14 de maig de 1948 (5 de yar de 5708), el dia anterior que hagués d'expirar el Mandat Britànic, va ser anunciat per David Ben-Gurion, el Cap Executiu de l'Organització Sionista MundialThen known as the Zionist Organization.
Nou!!: Sidur і Declaració d'Independència d'Israel · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Sidur і El Caire · Veure més »
Escriba
Lescriba (en llatí: scriba) era el copista, o amanuense de l'antiguitat; era una persona fonamental en la civilització egípcia i molt important al llarg de tota la història universal en diverses cultures.
Nou!!: Sidur і Escriba · Veure més »
Esdres
Esdres o Eszra (עֶזְרָא,;fl. 480–440 aC), també anomenat Esdres l'Escriba (עֶזְרָא הַסּוֹפֵר, transliterat "Ezrāʾ hasSōfēr"), i Esdres el Sacerdot al Llibre d'Esdres, va ser un escriba (sofer) i sacerdot (kohen) jueu. En grec-llatí Esdres es diu "Esdras" (grec: Ἔσδρας). Segons la Bíblia hebrea, era descendent de Sraya, l'últim Summe sacerdot que va servir al temple de Salomó, i un parent proper de Josuè, el primer gran sacerdot del Segon Temple. Va tornar de l'exili babilònic i va reintroduir la Torà a Jerusalem. Segons el Primer llibre d'Esdres, una traducció grega del llibre d'Esdres encara en ús a l'Església ortodoxa oriental, també era un gran sacerdot. La tradició rabínica sosté que era un membre ordinari del sacerdoci. Sobre el seu lloc d'enterrament s'han desenvolupat diverses tradicions. Una tradició diu que és enterrat a al-Uzayr prop de Bàssora (Iraq), mentre que una altra tradició al·lega que és enterrat a Tadif prop d'Alep, al nord de Síria. Segons Flavi Josep, Esdres va morir i va ser enterrat « d'una manera magnífica a Jerusalem ». El seu nom pot ser una abreviatura de עזריהו Azaryahu, "Jah ajuda". A la Septuaginta grega el nom es tradueix Ésdrās (Ἔσδρας), d'on prové el nom llatí Esdras. El Llibre d'Esdres descriu com va dirigir un grup d'exiliats de Judea que vivien a Babilònia a la seva ciutat natal de Jerusalem on es diu que va obligar a respectar la Torà. Es va descriure com exhortant el poble israelita a assegurar-se de seguir la Llei de la Torà per no casar-se amb persones de religions diferents, un conjunt de manaments descrits al Pentateuc.Liwak, Rüdiger; Schwemer, Anna Maria. "Ezra". Brill's New Pauly."Ezra". Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online Esdres, conegut com "Esdra l'escriba" en la literatura chazàlica, és una figura molt respectada en el judaisme. Se li atribueixen els llibres anomenats Llibre d'Esdres (comprenent el Llibre de Nehemies) i els llibres Primer de les Cròniques i Segon de les Cròniques, i els apòcrifs Apocalipsi d'Esdres.
Nou!!: Sidur і Esdres · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Sidur і França · Veure més »
Gueonim
ImageSize.
Nou!!: Sidur і Gueonim · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Sidur і Hebreu · Veure més »
Individu
L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.
Nou!!: Sidur і Individu · Veure més »
Iom ha-Atsmaüt
Iom ha-Atsmaüt (hebreu: יום העצמאות) (en català: "el dia de la independència") és la festa nacional de l'Estat d'Israel, que marca la declaració de la seva creació després de la finalització del mandat britànic.
Nou!!: Sidur і Iom ha-Atsmaüt · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Sidur і Jerusalem · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Sidur і Judaisme · Veure més »
Llibre
Un llibre és una obra escrita o d'imatges impresa o manuscrita no periòdica.
Nou!!: Sidur і Llibre · Veure més »
Llibre dels Salms
El llibre dels Salms, Salteri, Salms o llibre dels Psalms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals.
Nou!!: Sidur і Llibre dels Salms · Veure més »
Maimònides
Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».
Nou!!: Sidur і Maimònides · Veure més »
Majzor
El Majzor (en hebreu: מחזור תפילה) és un conjunt de llibres litúrgics de la religió jueva, que conté el conjunt d'oracions de les festivitats majors o altes festes en aquesta religió (Yamim noraïm, Roix ha-Xanà, Yom Kippur, Péssah, Xavuot i Sukkot) i que es fa servir al llarg de tot el calendari hebreu.
Nou!!: Sidur і Majzor · Veure més »
Mitsvà
Mitsvà (מצוה) és una paraula hebrea que significa "manament", el plural de mitsvà és mitsvot.
Nou!!: Sidur і Mitsvà · Veure més »
Mixné Torà
Sefarad, en 1340. Pàgines del ''Sefer Ahavah'' (Llibre de l'Amor. Jerusalem, Biblioteca Nacional d'Israel.http://web.nli.org.il/sites/NLI/Hebrew/digitallibrary/pages/viewer.aspx?presentorid.
Nou!!: Sidur і Mixné Torà · Veure més »
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Nou!!: Sidur і Moisès · Veure més »
Oració jueva
FDI, orant amb els tefil·lín durant la Guerra del Líban (2006) L'oració jueva (en hebreu: תְּפִלָּה, tefilà; plural: תְּפִלּוֹת, tefillos o tefillót; en yidis: תּפֿלה tfíle, plural תּפֿלות tfílles) són el recitat d'oracions que formen part de l'observança del judaisme.
Nou!!: Sidur і Oració jueva · Veure més »
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Nou!!: Sidur і Pentateuc · Veure més »
Plural
El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).
Nou!!: Sidur і Plural · Veure més »
Rabí
Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.
Nou!!: Sidur і Rabí · Veure més »
Raixí
''Alfabet Raixí''. Salomó ben Yishaq (Troyes, 1040 — 1105) anomenat també Raixí (acrònim de Rabí Xelomó Yishaqí, en hebreu), va ser un teòleg jueu, un dels més importants comentaristes de la Torà i del Talmud.
Nou!!: Sidur і Raixí · Veure més »
Roix ha-Xanà
El Roix ha-Xanà (en hebreu: ראש השנה) és el cap d'any del calendari hebreu, se celebra el primer, i el segon dia del mes hebreu de tixrí (mesos de setembre i octubre del calendari gregorià).
Nou!!: Sidur і Roix ha-Xanà · Veure més »
Saadia Gaon
'''Llibre d'Isaïes''' en una Bíblia anglesa Saadia ben Yosef al-Fayumi (El Faium, juliol de 892 - Sura, 21 de maig de 942) Va ser un prominent rabí, filòsof i exegeta jueu del període dels gueonim.
Nou!!: Sidur і Saadia Gaon · Veure més »
Sàbat
El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.
Nou!!: Sidur і Sàbat · Veure més »
Séder de Pessa'h
Una taula preparada per al séder de Pessa'h. El Séder de Pessah (en hebreu: סדר של פסח) (en jiddisch: ליל הסדר) és una celebració jueva que marca el començament de la festivitat jueva de Pessa'h.
Nou!!: Sidur і Séder de Pessa'h · Veure més »
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Nou!!: Sidur і Sefardites · Veure més »
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Nou!!: Sidur і Segle · Veure més »
Sura (Babilònia)
EC. Bet ha-Tefutsot, Israel. Sura fou una ciutat al sud de l'antiga Babilònia, a l'oest del riu Eufrates.
Nou!!: Sidur і Sura (Babilònia) · Veure més »
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Nou!!: Sidur і Talmud · Veure més »
Torà (llei jueva)
La Torà (de l'hebreu,, transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita; constitueix la base i el fonament del judaisme.
Nou!!: Sidur і Torà (llei jueva) · Veure més »
Traducció lingüística
La Pedra de Rosetta Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.
Nou!!: Sidur і Traducció lingüística · Veure més »
Transmissió oral
La transmissió oral d'alguna cosa pot ser fent-la amb altres persones Religions, filosofies i maneres de veure la vida, com a partir de l'art o d'arts marcials, es transmeten sovint oralment de generació en generació. La transmissió oral és una forma de comunicar cultura, tècniques i coneixements diversos verbalment de manera oral i en directe, de persona a persona, de vegades a través de diverses generacions.
Nou!!: Sidur і Transmissió oral · Veure més »
Troyes
Troyes és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Sidur і Troyes · Veure més »
Yom Kippur
Yom Kippur (en hebreu: יום כיפור) (en català: dia de l'expiació) o Yom HaKippurim (en hebreu: יוֹם כִּיפּוּר) és la celebració més important del calendari jueu (a part del sàbat).
Nou!!: Sidur і Yom Kippur · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Sidur і 1040 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Sidur і 1105 · Veure més »
1135
Sense descripció.
Nou!!: Sidur і 1135 · Veure més »
1206
Sense descripció.
Nou!!: Sidur і 1206 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Sidur і 1983 · Veure més »
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Sidur і 892 · Veure més »
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Sidur і 943 · Veure més »
