Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Sicília

Índex Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

257 les relacions: Aci Castello, Acireale, Administració provincial romana, Agricultura, Agrigent, Al-Qàïm (fatimita), Albanesos, Alemany, Alfons el Magnànim, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Amèrica del Nord, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antonio Canepa, Apenins, Argentina, Aridesa, Arquimedes, Atenes, Austràlia, Àfrica, Àfrica del Nord, Àgates, Àrab, Bagheria, Belisari, Calàbria, Califat, Califat fatimita, Caltagirone, Caltanissetta, Camorra, Carlemany, Carles I d'Anjou, Cartago, Casa d'Hauteville, Castellà, Català, Catània, Catedral de Monreale, Cefalù, Ciceró, Cinema, Ciutat metropolitana de Catània, Ciutat metropolitana de Messina, Ciutat metropolitana de Palerm, Ciutats metropolitanes d'Itàlia, Clima mediterrani, Constança de Sicília, Constantinoble, ..., Corona d'Aragó, Diodor de Sicília, Dionís el Jove, Dionís el Vell, Doris (grup humà), Emigració, Emirat de Sicília, Enna, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Erice, Escriptura, Esparta, Estats Units d'Amèrica, Estret de Messina, Etna, Europa, Europa de l'Est, EVIS, Felip V d'Espanya, Flavi Tiberi Maurici, França, Francès, Frederic II de Sicília, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Front Nacional Sicilià, Fruita seca, Gènova, Gela, Giuseppe Garibaldi, Gozo, Grand Tour, Grec, Grecs, Guerra del Peloponès, Guillem I de Sicília, Guillem II de Sicília, Hauteville-la-Guichard, Hohenstaufen, Hortalissa, Idioma, Illa, Illa de Malta, Illes Eòlies, Illes Pelàgiques, Immigració, Imperi Austríac, Imperi Bizantí, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, Imperi Persa, Imperi Romà, Institut Nacional d'Estadística (Itàlia), Invasió aliada de Sicília, Italià, Itàlia, Itàlia meridional, Lampedusa, Latifundi, Licata, Lipari, Llagostí, Llatí, Llatí vulgar, Llegum, Llengües romàniques, Llimoner, Llista de peixos de Sicília, Llobarro, Magna Grècia, Maltès, Mandariner, Mar Jònica, Mar Mediterrània, Mar Tirrena, Maria de Sicília, Marroquins, Marsala, Martí el Jove, Mazara, Màfia, Messina, Mezzogiorno, Milo (Sicília), Modica, Monreale, Moviment Independentista Sicilià, Napoleó Bonaparte, Nàpols, Nicolosi, Normandia, Occità, Opera dei pupi, Ostra, Palerm, Pantel·leria, Papa Innocenci II, Parlament, Paternò, Peix blau, Peix espasa, Península Itàlica, Pere el Gran, Piazza Armerina, Pintura, Placa africana, Placa eurasiàtica, Placa tectònica, Platani, Primera Guerra Púnica, Província d'Agrigent, Província d'Enna, Província de Caltanissetta, Província de Catània, Província de Messina, Província de Palerm, Província de Ragusa, Província de Siracusa, Província de Trapani, Províncies d'Itàlia, Pulla, Quilòmetre quadrat, Ragusa (Sicília), Randazzo, Regió amb Estatut Especial, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Sicília, República de Malta, República Romana, Riu Alcantara, Riu Salso, Roger I de Sicília, Roger II de Sicília, Romanesos, Sal marina, Salento, Salina, Salvatore Giuliano, Santa Flavia, Sardenya, Sardina, Sàtir dansant de Mazzara, Sículs, Segesta (Sicília), Segle V, Segle VI, Segle VIII, Segle VIII aC, Segle XIV, Segle XIX, Segle XVIII, Segona Guerra Mundial, Segona Guerra Púnica, Selinunt, Sicilià, Siracusa, Sri Lanka, Stromboli, Taormina, Taronja, Tàmils, Terra Santa, Terratrèmol, Timoleó, Titella, Tonyina, Tractat d'Utrecht, Trapani, Tunísia, Turó, Turisme, Ubayd-Al·lah al-Mahdí, Ustica, Vall dels Temples, Vàndals, Veneçuela, Venjança, Verres, Vespres Sicilianes, Vi, Vil·la romana del Casale, Vinya, Vittoria, Vulcano, Xaloc, Zafferana Etnea, 1015, 1061, 1072, 1101, 1130, 1139, 1282, 1287, 1620, 1798, 1815, 1908, 1943, 1946, 1968, 212 aC, 241 aC, 413 aC, 910, 928, 934, 948. Ampliar l'índex (207 més) »

Aci Castello

Localització d'Aci Castello Aci Castello (sicilià Jaci Casteddu) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Catània.

Nou!!: Sicília і Aci Castello · Veure més »

Acireale

Acireale dins la província de Catània Acireale (sicilià Jaciriali) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Catània.

Nou!!: Sicília і Acireale · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Sicília і Administració provincial romana · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

Nou!!: Sicília і Agricultura · Veure més »

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu Akragas.

Nou!!: Sicília і Agrigent · Veure més »

Al-Qàïm (fatimita)

Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí al-Qàïm bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Qàïm (en àrab أبو القاسم محمد بن المهدي القائم بأمر الله, Abū l-Qāsim Muḥammad ibn al-Mahdī al-Qāʾim bi-amr Allāh) (Salamiyya, Síria, 893 - 17 o 23 de maig de 946), segon califa fatimita a Mahdia (934 - 946).

Nou!!: Sicília і Al-Qàïm (fatimita) · Veure més »

Albanesos

Els albanesos (en albanès: Shqiptarët) són un grup ètnic que té en comú la cultura albanesa, l'albanès i els avantpassats albanesos.

Nou!!: Sicília і Albanesos · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Sicília і Alemany · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Sicília і Alfons el Magnànim · Veure més »

Aliats de la Segona Guerra Mundial

Països neutrals "Els tres grans": Ióssif Stalin, Franklin D. Roosevelt i Winston Churchill es troben a Teheran el 1943. Els tres líders fotografiats a la conferència:Chiang Kai-shek per part de la Xina, el president estatunidenc Franklin Roosevelt i el primer ministre anglès Winston Churchill. Propaganda de la Segona Guerra Mundial cridant a la unitat de les nacions en contre el feixisme. El grup de països coneguts com a aliats durant la Segona Guerra Mundial consistia en les nacions oposades a les Potències de l'Eix.

Nou!!: Sicília і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Nou!!: Sicília і Amèrica del Nord · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Sicília і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Sicília і Antiga Roma · Veure més »

Antonio Canepa

Antonio Canepa (Palerm, 25 d'octubre de 1908 - Randazzo, 17 de juny de 1945) fou un professor universitari, partisà i comandant de l'Exèrcit Voluntari per la Independència de Sicília (EVIS), també conegut com a Mario Turri.

Nou!!: Sicília і Antonio Canepa · Veure més »

Apenins

Subdivisions segons la latitud. Els Apenins (en italià Appennini) són una cadena muntanyosa que recorre Itàlia de nord a sud amb una longitud aproximada d'uns 1.000 km.

Nou!!: Sicília і Apenins · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Sicília і Argentina · Veure més »

Aridesa

Mapa de climes del món:██ Climes hiperàrids i àrids L'aridesa és la característica que presenta, respecte a la humitat, una zona terrestre afectada per un clima amb precipitacions escasses o gairebé nul·les.

Nou!!: Sicília і Aridesa · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes de Siracusa —Arkhimédes en grec— (Siracusa, Sicília, 287 aC - 212 aC) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec.

Nou!!: Sicília і Arquimedes · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Sicília і Atenes · Veure més »

Austràlia

Austràlia, oficialment el Commonwealth d'Austràlia (o Mancomunitat d'Austràlia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma el continent més petit del món, i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Nou!!: Sicília і Austràlia · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Sicília і Àfrica · Veure més »

Àfrica del Nord

Mapa dels estats que integren l'Àfrica del Nord L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Sicília і Àfrica del Nord · Veure més »

Àgates

Mapa amb les illes Egates. Les Egates (Aegates Insulae), Eguses (Aegusse) o Àgates foren un petit arxipèlag format per tres illes Hiera, Phorbantia i Aegusa a la costa occidental de Sicília, al nord-oest del cap de Lilibea.

Nou!!: Sicília і Àgates · Veure més »

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab —en àrab اللغة العربية, al-luḡa al-ʿarabiyya— és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Nou!!: Sicília і Àrab · Veure més »

Bagheria

Bagheria (sicilià Baarìa) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Palerm.

Nou!!: Sicília і Bagheria · Veure més »

Belisari

Belisari (505 - 565 dC) és el general més famós de la història de Bizanci.

Nou!!: Sicília і Belisari · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Sicília і Calàbria · Veure més »

Califat

200x200px El terme califat, «domini del califa» (successor) (en àrab خلافة, khilāfa, en turc Hilafet), fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).

Nou!!: Sicília і Califat · Veure més »

Califat fatimita

El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història.

Nou!!: Sicília і Califat fatimita · Veure més »

Caltagirone

Localització de Caltagirone Caltagirone (sicilià Caltaggiruni) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Catània.

Nou!!: Sicília і Caltagirone · Veure més »

Caltanissetta

Localització de Caltanissetta Caltanissetta (sicilià Nissa o Cartanissetta) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Caltanissetta.

Nou!!: Sicília і Caltanissetta · Veure més »

Camorra

La Camorra és una organització criminal mafiosa de la regió de la Campània i la ciutat italiana de Nàpols.

Nou!!: Sicília і Camorra · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Sicília і Carlemany · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (21 de març de 1227 - Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); Rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Sicília і Carles I d'Anjou · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Sicília і Cartago · Veure més »

Casa d'Hauteville

La Casa d'Hauteville (o Casa d'Altavilla) és una dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073 (o 1085) i 1194.

Nou!!: Sicília і Casa d'Hauteville · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Sicília і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Sicília і Català · Veure més »

Catània

Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.

Nou!!: Sicília і Catània · Veure més »

Catedral de Monreale

La catedral de Monreale és un dels més grans assoliments de l'art normand en el món.

Nou!!: Sicília і Catedral de Monreale · Veure més »

Cefalù

Cefalù (en sicilià Cifalù, en català medieval Xifal·ló) és una antiga ciutat i actual municipi de la ciutat metropolitana de Palerm, a la regió de Sicília, Itàlia.

Nou!!: Sicília і Cefalù · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC) fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Sicília і Ciceró · Veure més »

Cinema

Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.

Nou!!: Sicília і Cinema · Veure més »

Ciutat metropolitana de Catània

La Ciutat metropolitana de Catània (en italià Città metropolitana di Catania) és una ciutat metropolitana que forma part de la regió de Sicília a Itàlia.

Nou!!: Sicília і Ciutat metropolitana de Catània · Veure més »

Ciutat metropolitana de Messina

La Ciutat metropolitana de Messina (en italià Città metropolitana di Messina) és una ciutat metropolitana que forma part de la regió de Sicília a Itàlia.

Nou!!: Sicília і Ciutat metropolitana de Messina · Veure més »

Ciutat metropolitana de Palerm

La Ciutat metropolitana de Palerm (en italià Città metropolitana di Palermo) és una ciutat metropolitana que forma part de la regió de Sicília a Itàlia.

Nou!!: Sicília і Ciutat metropolitana de Palerm · Veure més »

Ciutats metropolitanes d'Itàlia

La ciutat metropolitana (en italià: città metropolitana) a Itàlia és un ens administratiu, previst per l'article 114 de la Constitució de la República Italiana.

Nou!!: Sicília і Ciutats metropolitanes d'Itàlia · Veure més »

Clima mediterrani

Zones considerades de clima mediterrani (en morat) Les zones de clima mediterrani segons la classificació climàtica de Köppen El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Nou!!: Sicília і Clima mediterrani · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Sicília і Constança de Sicília · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Sicília і Constantinoble · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Sicília і Corona d'Aragó · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (Diodorus Siculus) fou un historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC contemporani de Juli Cèsar i August.

Nou!!: Sicília і Diodor de Sicília · Veure més »

Dionís el Jove

Dionís el Jove o Dionisi el Jove (Dionysius, Διονύσιος, vers 396 aC-vers 342 aC) fou tirà de Siracusa, fill de Dionís el Vell.

Nou!!: Sicília і Dionís el Jove · Veure més »

Dionís el Vell

Dionís el Vell o Dionisi el Vell (Dyonisius, Διονύσιος vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa.

Nou!!: Sicília і Dionís el Vell · Veure més »

Doris (grup humà)

Soldat "molt armat". Els doris eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.

Nou!!: Sicília і Doris (grup humà) · Veure més »

Emigració

L'emigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre (pot ser a escala nacional o internacional).

Nou!!: Sicília і Emigració · Veure més »

Emirat de Sicília

Lemirat de Sicília fou un estat musulmà a la Mediterrània, format per l'illa de Sicília dominada pels musulmans des de principis del fins a finals del segle XI.

Nou!!: Sicília і Emirat de Sicília · Veure més »

Enna

Ubicació de Enna dins la província ''Castello di Lombardia'' a Enna, Sicília Enna (sicilià Castrugiuvanni, en català medieval Castrejoan) és una ciutat de Sicília, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran turó rodejat de precipicis el que la feia gairebé impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts.

Nou!!: Sicília і Enna · Veure més »

Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric VI (Novembre de 1165 – 28 de setembre de 1197) va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).

Nou!!: Sicília і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Erice

Erice (sicilià Èrici) és una ciutat històrica al mont Éryx (Erice en italià), a la vora de Trapani a Sicília, Itàlia.

Nou!!: Sicília і Erice · Veure més »

Escriptura

Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura L'escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.

Nou!!: Sicília і Escriptura · Veure més »

Esparta

Territori d'Esparta. Esparta (en llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte) o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes.

Nou!!: Sicília і Esparta · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Sicília і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estret de Messina

Vista per satèl·lit de l'estret de Messina (NASA) L'estret de Messina (en italià Stretto di Messina, en sicilià Strittu di Missina) (en català medieval: Boca de Far), antigament conegut com l'estret de Sicília, és un estret que separa l'illa de Sicília de la península Itàlica (a la part de Calàbria) i comunica la mar Tirrena amb la mar Jònica.

Nou!!: Sicília і Estret de Messina · Veure més »

Etna

LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.

Nou!!: Sicília і Etna · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Sicília і Europa · Veure més »

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Sicília і Europa de l'Est · Veure més »

EVIS

EVIS són les sigles de lEsercito Volontario per l'Indipendenza della Sicilia, fundat a Catània el febrer de 1944 per Antonio Canepa.

Nou!!: Sicília і EVIS · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Sicília і Felip V d'Espanya · Veure més »

Flavi Tiberi Maurici

Maurici o Flavi Tiberi Maurici (539-602), nom que va adoptar quan fou nomenat successor per l'emperador bizantí Tiberi II, que va ser també el seu sogre.

Nou!!: Sicília і Flavi Tiberi Maurici · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Sicília і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Sicília і Francès · Veure més »

Frederic II de Sicília

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).

Nou!!: Sicília і Frederic II de Sicília · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Sicília і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Front Nacional Sicilià

El Front Nacional Sicilià (Frunti Nazziunali Sicilianu en sicilià, Fronte Nazionale Siciliano en italià) és un partit polític de Sicília (Itàlia), que propugna la independència de l'illa.

Nou!!: Sicília і Front Nacional Sicilià · Veure més »

Fruita seca

Pinyons La fruita seca són els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composició natural (sense activitat humana manipulant) tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura.

Nou!!: Sicília і Fruita seca · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Sicília і Gènova · Veure més »

Gela

Ubicació de Gela dins la província Gela (sicilià Gela) és un municipi de la província de Caltanissetta, a Sicília.

Nou!!: Sicília і Gela · Veure més »

Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Garibaldi (Niça, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882), militar i polític italià.

Nou!!: Sicília і Giuseppe Garibaldi · Veure més »

Gozo

Gozo (en maltès Għawdex, antigament Gozzo, i antigament en català, el Goi) és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma una República independent (República de Malta).

Nou!!: Sicília і Gozo · Veure més »

Grand Tour

''Goethe als camps romans'', per Tischbein Grand Tour va ser el nom donat a un viatge de diversió/instrucció per Europa, que realitzaven principalment els joves de classe mitjana alta.

Nou!!: Sicília і Grand Tour · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Sicília і Grec · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Sicília і Grecs · Veure més »

Guerra del Peloponès

La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Sicília і Guerra del Peloponès · Veure més »

Guillem I de Sicília

Tomba de Guillem I de Sicília. Guillem I de Sicília, (1131 - 7 de maig de 1166), rei de Sicília, fill del rei Roger II de Sicília i d'Elvira de Castella, nét d'Alfons VI de Lleó.

Nou!!: Sicília і Guillem I de Sicília · Veure més »

Guillem II de Sicília

Guillem II de Sicília (en francès: Guillaume II) (1155 - 11 de novembre de 1189), dit el Bo, va ser rei del Regne de Sicília de 1166 fins a la seva mort.

Nou!!: Sicília і Guillem II de Sicília · Veure més »

Hauteville-la-Guichard

Hauteville-la-Guichard és un municipi francès, situat al departament de la Manche i a la regió de Normandia.

Nou!!: Sicília і Hauteville-la-Guichard · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Sicília і Hohenstaufen · Veure més »

Hortalissa

Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.

Nou!!: Sicília і Hortalissa · Veure més »

Idioma

Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Sicília і Idioma · Veure més »

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Nou!!: Sicília і Illa · Veure més »

Illa de Malta

L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.

Nou!!: Sicília і Illa de Malta · Veure més »

Illes Eòlies

Les illes Eòlies o illes Lipari (en italià Isole Eolie o Isole Lipari) són un arxipèlag de set illes al nord de Sicília, d'origen volcànic, situat a la mar Tirrena, pertanyents a la província de Messina.

Nou!!: Sicília і Illes Eòlies · Veure més »

Illes Pelàgiques

Mapa de situació Les illes Pelàgiques són un grup de tres illes al sud d'Itàlia, entre la costa de Tunísia i Sicília, format per les illes de Lampedusa (la més gran), la de Lampione, i la de Linosa.

Nou!!: Sicília і Illes Pelàgiques · Veure més »

Immigració

Taxa neta de migració al 2011: positiva (blau), negativa (taronja), estable (verd), sense dades (gris). La immigració és l'entrada a un país o regió per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat o regió.

Nou!!: Sicília і Immigració · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Sicília і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Sicília і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà) L'Imperi Espanyol fou al conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Sicília і Imperi Espanyol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Sicília і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Sicília і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Sicília і Imperi Romà · Veure més »

Institut Nacional d'Estadística (Itàlia)

LInstitut Nacional d'Estadística (ISTAT) (en italià: Istituto Nazionale di Statistica) és l'òrgan estadístic del govern d'Itàlia.

Nou!!: Sicília і Institut Nacional d'Estadística (Itàlia) · Veure més »

Invasió aliada de Sicília

La Invasió Aliada de Sicília, amb nom clau Operació Husky va ser una campanya de la Segona Guerra Mundial, en la qual els Aliats van conquerir l'illa de Sicília a l'Eix.

Nou!!: Sicília і Invasió aliada de Sicília · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Sicília і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Sicília і Itàlia · Veure més »

Itàlia meridional

Itàlia meridional. La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.

Nou!!: Sicília і Itàlia meridional · Veure més »

Lampedusa

Lampedusa és una illa italiana situada davant de la costa de Tunísia.

Nou!!: Sicília і Lampedusa · Veure més »

Latifundi

Un latifundi és una explotació agrària de gran extensió, caracteritzada per l'ús ineficaç dels recursos disponibles, baixos rendiments de la terra, baix nivell tecnològic i mà d'obra assalariada (poc qualificada i mal pagada).

Nou!!: Sicília і Latifundi · Veure més »

Licata

Licata (sicilià Licata) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província d'Agrigent.

Nou!!: Sicília і Licata · Veure més »

Lipari

Ubicació del municipi de Lipari dins de la província de Messina Lipari (pronunciat, l'antiga Lipara en llatí i Λιπάρα en grec, en català medieval Líper) és l'illa principal de l'arxipèlag italià de les illes Eòlies (també conegudes com a illes Lipari), situades entre Sicília i la península.

Nou!!: Sicília і Lipari · Veure més »

Llagostí

Els llagostins són un tipus de crustacis decàpodes dendrobranquiats, que pertanyen a la família dels penèids i, fins fa poc, del gènere Penaeus.

Nou!!: Sicília і Llagostí · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Sicília і Llatí · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar és la varietat del llatí parlada per la gent, anomenat així en oposició al llatí clàssic propi de les classes més il·lustrades, un llatí molt més cuidat i literari.

Nou!!: Sicília і Llatí vulgar · Veure més »

Llegum

Llegum que mostra les llavors al seu interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).

Nou!!: Sicília і Llegum · Veure més »

Llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques d'Europa. Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Sicília і Llengües romàniques · Veure més »

Llimoner

El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació (hom l'anomena llima, llimona o llimó).

Nou!!: Sicília і Llimoner · Veure més »

Llista de peixos de Sicília

Jònica Tallahams (''Pomatomus saltatrix'') Músic (''Serranus hepatus'') Peix guilla (''Alopias vulpinus'') Anfós jueu (''Mycteroperca rubra'') Llenguado nassut (''Pegusa lascaris'') Pagell (''Pagellus erythrinus'') Bavosa de plomall (''Parablennius pilicornis'') Círvia (''Seriola dumerili'') Sardina (''Sardina pilchardus'') Gallineta (''Trigloporus lastoviza'') Dot (''Polyprion americanus'') Tauró blanc (''Carcharodon carcharias'') Ratolí italià (''Nezumia sclerorhynchus'') Aranya blanca (''Trachinus draco'') Ase mossegaire (''Blennius ocellaris'') Palaí xic (''Buglossidium luteum'') ''Siganus luridus'' Morena (''Muraena helena'') Fadrí (''Thalassoma pavo'') ''Fistularia commersonii'' Mòllera fosca (''Trisopterus luscus'') ''Lampris guttatus'' Palomida (''Lichia amia'') Gall de Sant Pere (''Zeus faber'') Banyut (''Parablennius tentacularis'') Rei dels peixos (''Regalecus glesne'') ''Stromateus fiatola'' Serpentí (''Syngnathus typhle'') Tintorera (''Prionace glauca'') Serranet (''Serranus cabrilla'') Bavosa de banda negra (''Parablennius rouxi'') Xanguet (''Aphia minuta'') ''Scorpaena elongata'' Milana (''Myliobatis aquila'') Llavió (''Symphodus tinca'') Luvar (''Luvarus imperialis'') Llambrega (''Symphodus melanocercus'') Llobarro (''Dicentrarchus labrax'') Clavellada (''Raja clavata'') Lluerna verda (''Eutrigla gurnardus'') Raor (''Xyrichtys novacula'') ''Salaria basilisca'' Dragó lira (''Callionymus lyra'') Moll de roca (''Mullus surmuletus'') Rap (''Lophius piscatorius'') Tonyina blanca (''Thunnus alalunga'') ''Schedophilus medusophagus'' (il·lustració del 1885) Llissa vera (''Chelon labrosus'') Aquesta llista de peixos de Sicília inclou 426 espècies de peixos que es poden trobar actualment a l'illa de Sicília ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.

Nou!!: Sicília і Llista de peixos de Sicília · Veure més »

Llobarro

Exemplar capturat a Turquia. Llobarro Vista lateral Llobarros en una peixateria Un llobarro en un aquari El llobarro, la llobina, el llop, el llop de mar o el mollet (Dicentrarchus labrax) és una espècie de peix blanc osteïcti de la família dels morònids i molt corrent a les costes dels Països Catalans.

Nou!!: Sicília і Llobarro · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia del llatí,, en grec,(Megalê Hellas) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Sicília і Magna Grècia · Veure més »

Maltès

El maltès o maltés és la llengua oficial de Malta, i una de les llengües oficials a la Unió Europea.

Nou!!: Sicília і Maltès · Veure més »

Mandariner

El mandariner (Citrus reticulata o Citrus nobilis) és un arbre conreat pel seu fruit, la mandarina.

Nou!!: Sicília і Mandariner · Veure més »

Mar Jònica

La mar Jònica, o el mar Jònic (ant. Mar del Grec) la Mar Jònica, és una àrea de la mar Mediterrània situada entre la península Itàlica meridional (la Calàbria, la Basilicata i la Pulla) i Sicília, a l'oest, i Albània i Grècia a l'est, al sud del canal d'Òtranto, que la uneix amb la mar Adriàtica.

Nou!!: Sicília і Mar Jònica · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Sicília і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Tirrena

El mar TirrèLa mar Tirrena, o el mar Tirrè (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Nou!!: Sicília і Mar Tirrena · Veure més »

Maria de Sicília

Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.

Nou!!: Sicília і Maria de Sicília · Veure més »

Marroquins

Els marroquins (àrab: المغاربة al-Magharibah, berber: ⵉⵎⵖⵕⴰⴱⵉⵢⵏ Imɣṛabiyen) és un grup humà que comparteix una cultura i ascendència comunes del Marroc.

Nou!!: Sicília і Marroquins · Veure més »

Marsala

Marsala (sicilià Marsala, tot i que en palermità Maissàla i en marsalès Massàla, en català medieval Marsara) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Trapani.

Nou!!: Sicília і Marsala · Veure més »

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Nou!!: Sicília і Martí el Jove · Veure més »

Mazara

Mazara (Μάζαρα) moderna Mazzara, fou una ciutat dels sud-oest de Sicília a la desembocadura del riu del mateix nom entre Selinunt i Lilibea.

Nou!!: Sicília і Mazara · Veure més »

Màfia

La Màfia, com ho denomina habitualment en català la Cosa Nostra, és una societat secreta creada a Sicília dedicada al crim organitzat.

Nou!!: Sicília і Màfia · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia coneguda com la "porta de Sicília", ja que és la més propera a la península, de la qual la separa l'estret de Messina, de només 3 km d'amplària.

Nou!!: Sicília і Messina · Veure més »

Mezzogiorno

Mezzogiorno El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.

Nou!!: Sicília і Mezzogiorno · Veure més »

Milo (Sicília)

Ubicació de Milo dins de la província Milo (sicilià Milu) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Catània.

Nou!!: Sicília і Milo (Sicília) · Veure més »

Modica

Modica (sicilià Muòrica) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Ragusa.

Nou!!: Sicília і Modica · Veure més »

Monreale

Monreale (sicilià Murriali) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Palerm.

Nou!!: Sicília і Monreale · Veure més »

Moviment Independentista Sicilià

El Moviment per la Independència de Sicília (MIS), dit també Moviment Independentista Sicilià (Movimento per l'Indipendenza della Sicilia en italià), és un moviment polític independentista actiu a Sicília de 1943 a 1947, i des de 2004, que propugna el secessionisme de l'illa de Sicília respecte de l'Estat d'Itàlia.

Nou!!: Sicília і Moviment Independentista Sicilià · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Sicília і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Sicília і Nàpols · Veure més »

Nicolosi

Ubicació de Nicolosi dins la província Nicolosi (sicilià Niculusi) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Catània.

Nou!!: Sicília і Nicolosi · Veure més »

Normandia

Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.

Nou!!: Sicília і Normandia · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Sicília і Occità · Veure més »

Opera dei pupi

L'opera dei pupi és un teatre de titelles originari de Sicília que el 2011 va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Sicília і Opera dei pupi · Veure més »

Ostra

Ostra oberta per consumir L'ostra és un animal invertebrat del grup dels mol·luscs, concretament lamel·libranquis, i són del subgrup dels bivalves (que té dues valves).

Nou!!: Sicília і Ostra · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià Palermu; en italià i oficialment Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Sicília і Palerm · Veure més »

Pantel·leria

Pantel·leria (en italià Pantelleria, sicilià Pantiddirìa, en àrab Kawsara o Kusira deformació de Cossyra) és una illa italiana situada entre l'oest de Sicília (a uns 100 km) i la costa de Tunísia (a uns 70 km).

Nou!!: Sicília і Pantel·leria · Veure més »

Papa Innocenci II

Innocenci II (nom de bateig Gregorio Papareschi) (Roma, ? - † 24 de setembre de 1143) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1130 al 1143.

Nou!!: Sicília і Papa Innocenci II · Veure més »

Parlament

Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.

Nou!!: Sicília і Parlament · Veure més »

Paternò

Ubicació de Paternò dins de la província Paternò (sicilià Patennò) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Catània.

Nou!!: Sicília і Paternò · Veure més »

Peix blau

Tonyina Tonyina cuinada amb samfaina Sardines en escabetx El concepte de peix blau al·ludeix essencialment a la proporció de greix en els músculs del peix.

Nou!!: Sicília і Peix blau · Veure més »

Peix espasa

Esquelet de peix espasa. Peix espasa pescat a Essaouira (Marroc). Peix espasa a la brasa adobat amb llimona i llorer. El peix espasa (i peix d'espasa) o emperador (Xiphias gladius) i esparró (rossellonès) és un peix teleosti de l'ordre dels perciformes i de la família dels xífids, amb el maxil·lar prolongat en forma d'espasa, fort i ràpid i de costums pelàgics.

Nou!!: Sicília і Peix espasa · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Sicília і Península Itàlica · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Sicília і Pere el Gran · Veure més »

Piazza Armerina

Piazza Armerina dins d'Enna Piazza Armerina (sicilià Ciazza, en català medieval Plaça) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província d'Enna.

Nou!!: Sicília і Piazza Armerina · Veure més »

Pintura

''Al·legoria de l'art de la pintura'' de Vermeer (1665) Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Nou!!: Sicília і Pintura · Veure més »

Placa africana

Mapa de la placa africana oLa placa africana (designada de vegades com la placa de Núbia) és una placa tectònica continental que cobreix el continent de l'Àfrica i que s'estén cap a l'oest fins a la dorsal mesoatlàntica.

Nou!!: Sicília і Placa africana · Veure més »

Placa eurasiàtica

La placa eurasiàtica és una placa tectònica continental que inclou tota Euràsia, amb l'excepció del subcontinent indi, la península Aràbiga, i la part de Sibèria a l'est de la serralada Verkhoiansk.

Nou!!: Sicília і Placa eurasiàtica · Veure més »

Placa tectònica

Les plaques tectòniques que configuren l'escorça terrestre. Plaques tectòniques (superfícies conservades) Una placa tectònica o litosfèrica és una de les parts mòbils que formen la segona capa més superficial de la Terra (la litosfera).

Nou!!: Sicília і Placa tectònica · Veure més »

Platani

Desembocadura del Platani Platani (Hàlic o Halicos (grec Halykos, llatí Halycus)) fou un riu de Sicília que naixia al centre de l'illa i corria al sud-oest desaiguant prop d'Heraclea Minoa.

Nou!!: Sicília і Platani · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica (262 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani.

Nou!!: Sicília і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Província d'Agrigent

La Província d'Agrigent (sicilià Pruvincia di Girgenti) és una província forma part de la regió de Sicília dins Itàlia.

Nou!!: Sicília і Província d'Agrigent · Veure més »

Província d'Enna

La Província d'Enna és una província que forma part de la regió de Sicília dins Itàlia.

Nou!!: Sicília і Província d'Enna · Veure més »

Província de Caltanissetta

La Provincia de Caltanissetta (sicilià Pruvincia di Caltanissetta) és una província forma part de la regió de Sicília dins Itàlia.

Nou!!: Sicília і Província de Caltanissetta · Veure més »

Província de Catània

La Provincia de Catània (sicília Pruvincia di Catania) és una antiga província de la regió de Sicília dins Itàlia.

Nou!!: Sicília і Província de Catània · Veure més »

Província de Messina

La Província de Messina és una antiga província de la regió de Sicília dins Itàlia.

Nou!!: Sicília і Província de Messina · Veure més »

Província de Palerm

La Provincia de Palerm (sicilià Pruvincia di Palermu) és una antiga província de la regió de Sicília dins Itàlia.

Nou!!: Sicília і Província de Palerm · Veure més »

Província de Ragusa

La província de Ragusa és una província que forma part de la regió de Sicília dins Itàlia.

Nou!!: Sicília і Província de Ragusa · Veure més »

Província de Siracusa

Ubicació de la província dins de Sicília La Provincia de Siracusa (sicilià Pruvincia di Sarausa) és una província que forma part de la regió de Sicília dins Itàlia.

Nou!!: Sicília і Província de Siracusa · Veure més »

Província de Trapani

La Provincia de Trapani (sicilià Pruvincia di Tràpani) és una província que forma part de la regió de Sicília dins d'Itàlia.

Nou!!: Sicília і Província de Trapani · Veure més »

Províncies d'Itàlia

A Itàlia, la província és una divisió administrativa de nivell intermedi entre el municipi (comune) i la regió (regione).

Nou!!: Sicília і Províncies d'Itàlia · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Sicília і Pulla · Veure més »

Quilòmetre quadrat

Un quilòmetre quadrat o km² és la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat.

Nou!!: Sicília і Quilòmetre quadrat · Veure més »

Ragusa (Sicília)

Ubicació de Ragusa (Sicília) dins de la província Ragusa (sicilià Rausa) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Ragusa.

Nou!!: Sicília і Ragusa (Sicília) · Veure més »

Randazzo

Ubicació de Randazzo dins de la província Randazzo (sicilià Rannazzu, en català medieval Randàs) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Catània.

Nou!!: Sicília і Randazzo · Veure més »

Regió amb Estatut Especial

Regions amb estatut especial Regió amb Estatut Especial, a Itàlia, és una regió que gaudeix d'una forma particular d'autonomia amb estatut, segons preveu l'article 116 de la Constitució italiana.

Nou!!: Sicília і Regió amb Estatut Especial · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies (en italià: Regno delle Due Sicilie) fou un regne que va ocupar els territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: Sicília і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Sicília і Regne de Sicília · Veure més »

República de Malta

La República de Malta és un estat insular del Mediterrani.

Nou!!: Sicília і República de Malta · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Sicília і República Romana · Veure més »

Riu Alcantara

Vista de les goles del riu, amb afloraments basàltics. Imatge del riu Alcantara al desembre de 2003. El riu Alcantara és un important riu de la part oriental de Sicília (Itàlia) que recorre 52 quilòmetres abans de desembocar al mar Jònic.

Nou!!: Sicília і Riu Alcantara · Veure més »

Riu Salso

Localització El riu Salso (en sicilià: Salsu), també conegut com lImera Meridionale (en grec: Ἱμέρας, en llatí Himera), és un riu de la Sicília central i sud-oest.

Nou!!: Sicília і Riu Salso · Veure més »

Roger I de Sicília

Roger I de Sicília (1031? - 22 de juny de 1101), anomenat Bosso o el Gran Comte, va ser el darrer gran líder de la conquesta normanda del sud d'Itàlia, esdevenint el comte de Sicília des del 1071 fins a la seva mort.

Nou!!: Sicília і Roger I de Sicília · Veure més »

Roger II de Sicília

Roger II de Sicília (Mileto, 22 de desembre de 1095 - Palerm, 26 de febrer de 1154), conegut com a Roger el normand, va ser rei de Sicília de la dinastia normanda dels Hauteville, fill del comte Roger I. Va aconseguir unificar sota un únic regne totes les conquestes nordmandes de la Itàlia meridional i organitzar sota la seva persona un govern centralitzat i eficient.

Nou!!: Sicília і Roger II de Sicília · Veure més »

Romanesos

Els romanesos (en romanès, români o, antigament i dialectalment, rumâni (exònim arcaic: valacs)) són un grup ètnic majoritari a Romania, que parlen romanès.

Nou!!: Sicília і Romanesos · Veure més »

Sal marina

Salines d'Eivissa La sal marina és la sal procedent de l'evaporació de l'aigua de mar, davant la sal gemma o sal de roca extreta de mines terrestres.

Nou!!: Sicília і Sal marina · Veure més »

Salento

Salento Salento és l'extremitat sud-est de la regió italiana de Pulla.

Nou!!: Sicília і Salento · Veure més »

Salina

Salines a la badia de San Francisco Una salina és una bassa poc fonda d'aigua feta per l'ésser humà per a extraure sal.

Nou!!: Sicília і Salina · Veure més »

Salvatore Giuliano

Turi Giulianu i Pisciotta Salvatore Giuliano (Montelepre, 16 de novembre de 1922 – Castelvetrano, 5 de juliol de 1950) va ser un camperol sicilià esdevingut bandit i independentista però condicionat per la màfia.

Nou!!: Sicília і Salvatore Giuliano · Veure més »

Santa Flavia

Santa Flavia (sicilià Santa Flavia) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Palerm.

Nou!!: Sicília і Santa Flavia · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Sicília і Sardenya · Veure més »

Sardina

Una llauna de sardines oberta. Un plat de sardines. Sardines a la brasa. La sardina o sarda (Sardina pilchardus) és un peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupèids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.

Nou!!: Sicília і Sardina · Veure més »

Sàtir dansant de Mazzara

El ''Sàtir Dansant'' de Mazzara El Sàtir Dansant (en sicilià, sàtiru danzanti) és una escultura en bronze de l'antiga Grècia trobada a la costa de Sicília.

Nou!!: Sicília і Sàtir dansant de Mazzara · Veure més »

Sículs

Els sículs o síquels o sicels (siculi, sicels, Σικελοί) foren els primers habitants de Sicília.

Nou!!: Sicília і Sículs · Veure més »

Segesta (Sicília)

El temple Segesta (Σέγεστα) fou una ciutat de Sicília al nord-oest de l'illa, a uns 10 km de la costa i uns 50 km a l'oest de Panormos.

Nou!!: Sicília і Segesta (Sicília) · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Sicília і Segle V · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Sicília і Segle VI · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Sicília і Segle VIII · Veure més »

Segle VIII aC

El segle VIII aC és un període que dóna inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors.

Nou!!: Sicília і Segle VIII aC · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Sicília і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Sicília і Segle XIX · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Sicília і Segle XVIII · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Sicília і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Sicília і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Selinunt

Mapa de la Sicília arcaica amb la ubicació de Selinunt, a l'oest de l'illa Selinunt (Selinus, Σελινοῦς, Torre dei Pulci) fou una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinus o Selinos, a uns 6 km a l'oest d'Hypsas (Belici).

Nou!!: Sicília і Selinunt · Veure més »

Sicilià

El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de Pulla (Itàlia).

Nou!!: Sicília і Sicilià · Veure més »

Siracusa

Ubicació de Siracusa dins la província Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.

Nou!!: Sicília і Siracusa · Veure més »

Sri Lanka

Sri Lanka és un estat asiàtic de tradició mil·lenària famós per ser un puntal de saviesa a l'antiguitat i per ser avui un dels països més densament poblats.

Nou!!: Sicília і Sri Lanka · Veure més »

Stromboli

Stromboli és una petita illa volcànica italiana que forma part de l'arxipèlag de les Eòlies, al mar Tirrè, al nord de la costa de Sicília.

Nou!!: Sicília і Stromboli · Veure més »

Taormina

Ubicació de Taormina dins la província Taormina (sicilià: Taurmina) és una ciutat de la costa oriental de Sicília, a la ciutat metropolitana de Messina, entre Messina i Catània.

Nou!!: Sicília і Taormina · Veure més »

Taronja

Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.

Nou!!: Sicília і Taronja · Veure més »

Tàmils

Els tàmils (தமிழர்,, en singular i தமிழர்கள் en plural, en idioma tàmil o tamilians) són un grup ètnic dravidià.

Nou!!: Sicília і Tàmils · Veure més »

Terra Santa

Terra santa (en hebreu: ארץ הקודש, Eretz HaQodesh; en àrab: الأرض المقدسة, al-Arḍ al-Muqaddasa) és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, més o menys entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Sicília і Terra Santa · Veure més »

Terratrèmol

dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec "σεισμός", tremolor) o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).

Nou!!: Sicília і Terratrèmol · Veure més »

Timoleó

Timoleó o Timoleont (Timoleon) fill de Timodem i Demarista, pertanyé a una de les més nobles famílies de Corint i de jove ja va obtenir gran reputació entre els seus conciutadans per la seva habilitat i coratge.

Nou!!: Sicília і Timoleó · Veure més »

Titella

Didó (1880-1960), de la col·lecció del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques Un titella (masculí), putxinel·li o tereseta (femení) (a Mallorca), també anomenat porrito al País Valencià, és una figura o ninot que es mou de manera que sembla que el seu moviment és autònom.

Nou!!: Sicília і Titella · Veure més »

Tonyina

Pesca al curricà Tonyina La tonyina, o tonyina vermella tonyina roja (Thunnus thynnus) és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Sicília і Tonyina · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Sicília і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Trapani

Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).

Nou!!: Sicília і Trapani · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia (en àrab الجمهورية التونسية, al-Jumhūriyya at-Tūnisiyya; en francès, Tunisie) és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Sicília і Tunísia · Veure més »

Turó

Un turó, tossal, serral (serrat al Rosselló pren aquest significat) o muntanyola, és una elevació del terreny que, en general, no supera 100 metres des de la base fins al cim.

Nou!!: Sicília і Turó · Veure més »

Turisme

200x200px Turisme és un recorregut o travessia, generalment a peu, que té un o més fins, que poden ser: científics, culturals, esportius, educatius, militars, recreatius o turístics amb fins recreatius i esportius a zones naturals o rurals.

Nou!!: Sicília і Turisme · Veure més »

Ubayd-Al·lah al-Mahdí

Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí, més conegut com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (en àrab أبو محمد عبيد الله بن الحسين المهدي, Abū Muḥammad ʿUbayd Allāh ibn al-Ḥusayn al-Mahdī - (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (zahir) i després califa fatimita, amb seu inicial a al-Qayrawan i després a Mahdia (909 - 934). La seva ascendència és dubtosa i és dubte de si era un alida per filiació amb Ismail, el setè imam amagat o era simplement el besnét del dai Maymun al-Kaddah. El setè imam Ismail va establir les bases del moviment ismaïlita i el seu fill Muhàmmad ibn Ismail va elaborar la doctrina i la predicació (dawa) de manera clandestina (satr) amb l'inestable concurs del dai Maymun al-Kaddah. La fase clandestina va durar de la meitat del a quasi el final del fins que es va produir la "manifestació" (zuhur) de l'imam al-Mahdi. En aquest segle i mig de clandestinitat la successió en la línia d'Ismail no és segura i podria haver passat a la de Maymun. Molts factors van ajudar al seu desenvolupament, sobretot els disturbis (la decadència abbàssida) i les diferències ètniques: nabateus, arameus, zandj, coptes, berbers i altres. Va entrar en una fase decisiva al moment que Ubayd Allah va ser proclamat imam el 898. El dai Abu Abd Allah havia aconseguit importants èxits en la seva predicació a la Petita Cabília entre els berbers Kutama. El trencament entre el moviment càrmata i el centre de la dawa ismaïlita que era a Salamiya a Pèrsia, es va produir justament llavors i el cap càrmata Zikrawayh ibn Mihrawayh va refusar de reconèixer l'autoritat d'Ubayd Allah. Aquest, per evitar la pressió càrmata sobre Salamiya, la va abandonar i es va dirigir al Magreb (estiu del 902). Allí el dai Abd Allah, estava revoltat amb els berbers contra els aghlàbides, i Ubayd Allah es va instal·lar a Sigilmasa a l'espera del final de la lluita. El 909 Abd Allah, triomfant sobre els aghlàbides, li va anar a entregar el regne a Sigilmasa. Ubayd Allah va entrar a Rakkada, la capital, el 6 de gener del 910 quan tenia 36 o 37 anys i fou proclamat califa el dia 7 de gener de 910. Immediatament va exercir plenament el poder deixant al marge al conqueridor Abd Allah, al seu germà Abu l-Abbas i a alguns caps kutames, que molestos no van tardar a conspirar. Però Ubayd Allah va rebre el suport dels àrabs que havien servit als aghlàbides i es va desfer del dai Abd Allah al que va fer executar al mateix temps que al seu germà i als caps kutames. Un intent de revolta a al-Kasr al-Kadim, uns disturbis a Kairuan, una rebel·lió a Trípoli, una revolat del clan Mawatnat al país Kutama i un aixecament a Sicília foren sufocats per separat, un a un, amb energia. Les tribus kharigites (sobretot els zenetes) hostils foren contingudes. Va fer edificar una nova capital, Mahdia (al-Mahdiyya), un bastió que li havia de servir de protecció. Tenia tres poders oposats: a l'est els abbàssides que dominaven Egipte, a l'oest els omeies que dominaven l'Àndalus (i a vegades el Maghrib al-Aksa), i al nord els bizantins, sota sobirania dels quals estava l'illa de Sicília i la Calàbria. Com a califa fatimita tenia obligació d'enderrocar als dos primers, considerats usurpadors. El seu primer pla fou envair l'Àndalus on la revolta d'Ibn Hafsun posava en dificultats a l'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (888–912) i el seu successor Abd-ar-Rahman III (912–961, califa després del 929). Ibn Hafsun el va reconèixer com a sobirà i Ubayd Allah va enviar tropes al Magreb i va sotmetre als idríssides de Tlemcen i de Fes el 911. Però mantenir el control més enllà de Tahart es va revelar difícil davant les turbulentes tribus zenetes berbers (vegeu Maghrawa i Banu Ifran) El 914/915 va iniciar el seu primer intent de conquerir Egipte enviant al seu fill i hereu Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí que va arribar amb èxit fins a Alexandria però després fou rebutjat prop d'al-Fustat i sense poder enfrontar amb èxit l'exèrcit del general abbàssida Munis, es va haver de retirar. El 919-921 va enviar altre cop al seu fill a Egipte en una segona expedició, que va seguir el mateix guió fins a Alexandria i va ocupar Madinat al-Fayyum però la derrota de la flota fatimita a Rosetta (Egipte) i els combats d'al-Fustat més aviat favorables a Munis, van imposar altre cop la retirada. Es diu que va preparar una tercera expedició que ja no es va fer fins a l'inici del regnat del seu successor, el seu fill esmentat, i que va tenir el mateix resultat (935), però és possible que fos obra directament del fill, ja califa, per revenjar els seus dos anterior fracassos. En aquests anys va combatre a Sicília i a Calàbria. El primer atac es va fer el 918 ocupant Reggio, retirant-se amb un gran bot i captius. El 922 es va fer la segona expedició que va sortir de Mahdia amb 20 galeres; la fortalesa de Santa Agatha fou conquerida pel general fatimita Masud ibn Ghalib al-Wasuli, i els seus habitants convertits en esclaus. El 924 es va fer la tercera expedició manada pel seu camarlenc Djafar ibn Ubayd conegut per Suluk, que va sortir de Palerm i va ocupar Bruzzane i Oria i es va retirar cap a Mahdia amb un gran botí. L'Imperi Bizantí va demanar una treva i va acceptar pagar un tribut per Calàbria però el pagament es va retardar i el 927 la lluita es va reprendre. Entre 927 i 930 es van fer algunes expedicions manades per un eslau, Sabir, afectant a Tàrent, Salern, Nàpols i Termoli. Finalment els bizantins van pagar el tribut acordat i la treva va durar fins a la mort del califa. Ubayd-Al·lah al-Mahdí va morir el 934 i el va succeir el seu fill Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí.

Nou!!: Sicília і Ubayd-Al·lah al-Mahdí · Veure més »

Ustica

Ustica és una illa al nord-oest de Sicília amb una superfície de 8 km² i 1.324 habitants tots ells poblant l'únic municipi de l'illa anomenat també Ustica.

Nou!!: Sicília і Ustica · Veure més »

Vall dels Temples

La vall dels Temples (en italià: Valle dei Templi) és un conjunt arqueològic situat a prop d'Agrigent, al sud de Sicília.

Nou!!: Sicília і Vall dels Temples · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Sicília і Vàndals · Veure més »

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela (en castellà: República Bolivariana de Venezuela), és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Nou!!: Sicília і Veneçuela · Veure més »

Venjança

La venjança és l'acte de tornar un dany rebut amb un mal igual o major més endavant, sigui de la mateixa forma per exemple, un assassinat d'un familiar del culpable per una mort a la família pròpia) o similar. L'acte pretén reparar el sentiment d'injustícia de la víctima i del seu entorn i com a tal està lligada a l'honor. És un dels temes principals de la literatura i s'oposa al perdó. Quan s'aplica a països, sovint es coneix amb el nom de revengisme. La venjança produeix alleujament psicològic, ja que si un mal no ha rebut reparació, sigui en forma de tornar l'ofensa, de disculpa o d'altres mecanismes per recuperar l'homeostasi pot produir victimisme. Aquest alleujament es basa en el plaer que hom sent en veure el dolor d'un agressor o enemic. Donat que es basa en un sentiment positiu que sorgeix d'un de negatiu, ha estat històricament un motiu de debat a l'ètica (en la majoria de casos per condemnar-la).

Nou!!: Sicília і Venjança · Veure més »

Verres

Gai Verres en llatí Caius Verres, (v. 120 aC – 43 aC) probablement Gai Corneli Verres però el seu gentilici no és mai esmentat, fou un magistrat romà famós el seu processament per corrupció i abús de poder.

Nou!!: Sicília і Verres · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes fou un aixecament popular de l'illa de Sicília contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Sicília і Vespres Sicilianes · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Sicília і Vi · Veure més »

Vil·la romana del Casale

La vil·la romana del Casale és una vil·la situada dins el territori municipal de Piazza Armerina, a la província d'Enna, al sud de Sicília.

Nou!!: Sicília і Vil·la romana del Casale · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Sicília і Vinya · Veure més »

Vittoria

Ubicació de Vittoria dins la província Vittoria (sicilià Vittoria) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Ragusa.

Nou!!: Sicília і Vittoria · Veure més »

Vulcano

Vulcano és una illa de 21 quilòmetres quadrats, la més meridional de l'arxipèlag de les Eòlies i la tercera en extensió.

Nou!!: Sicília і Vulcano · Veure més »

Xaloc

El xaloc és el vent calent que ve del sud-est.

Nou!!: Sicília і Xaloc · Veure més »

Zafferana Etnea

Ubicació de Zafferana Etnea dins de la província Zafferana Etnea (sicilià Zafarana) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Catània.

Nou!!: Sicília і Zafferana Etnea · Veure més »

1015

Sense descripció.

Nou!!: Sicília і 1015 · Veure més »

1061

Sense descripció.

Nou!!: Sicília і 1061 · Veure més »

1072

L'any 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Sicília і 1072 · Veure més »

1101

Sense descripció.

Nou!!: Sicília і 1101 · Veure més »

1130

Sense descripció.

Nou!!: Sicília і 1130 · Veure més »

1139

Sense descripció.

Nou!!: Sicília і 1139 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Sicília і 1282 · Veure més »

1287

Sense descripció.

Nou!!: Sicília і 1287 · Veure més »

1620

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Sicília і 1620 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Sicília і 1798 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Sicília і 1815 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Sicília і 1908 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Sicília і 1943 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Sicília і 1946 · Veure més »

1968

;Països Catalans.

Nou!!: Sicília і 1968 · Veure més »

212 aC

L'any 212 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Sicília і 212 aC · Veure més »

241 aC

Sense descripció.

Nou!!: Sicília і 241 aC · Veure més »

413 aC

Sense descripció.

Nou!!: Sicília і 413 aC · Veure més »

910

Sense descripció.

Nou!!: Sicília і 910 · Veure més »

928

Sense descripció.

Nou!!: Sicília і 928 · Veure més »

934

Sense descripció.

Nou!!: Sicília і 934 · Veure més »

948

Sense descripció.

Nou!!: Sicília і 948 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Siciliana, Sicilians.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »