Accés més ràpid que el navegador!
94 les relacions: Alfons el Benigne, Anales de la Corona de Aragón, Artal II de Foces, Barcelona, Batalla de reines, Benet XIII, Bernat Metge, Castell de Montcada, Castell de Sant Martí Sarroca, Castelló d'Empúries, Catedral de Barcelona, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, Còrsega, Comtat d'Empúries, Consell de Cent, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Corona d'Aragó, Crònica de Pere el Cerimoniós, Daroca, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Elionor de Sicília, Elisenda de Montcada, Empordà, Espill (Jaume Roig), Esteve Albert i Corp, Figueres, Fortià, Fortià (llinatge), Frederic Soler i Hubert, Hug Roger II de Pallars Sobirà, Isabel d'Aragó i de Fortià, Isabel II d'Espanya, Jaume II d'Urgell, Jaume Roig, Jerónimo Zurita y Castro, Joan Bassegoda i Nonell, Joan el Caçador, Josep Maria Roca i Heras, L'Escala, Lleida, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de València, ..., Llorenç Riber i Campins, Lo somni, Margarida de Prades, Maria de Xipre, Martí l'Humà, Mata d'Armanyac, Monarca, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Pere el Cerimoniós, Pere el Conestable de Portugal, Pere Moragues, Príncep de Girona, Rafael Tasis i Marca, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Teatre Romea (Barcelona), Violant de Bar, 11 d'octubre, 13 d'octubre, 1350, 1369, 1371, 1374, 1375, 1376, 1377, 1378, 1379, 1380, 1384, 1387, 1399, 1406, 1407, 1424, 16 de juny, 1852, 1887, 1969, 1998, 20 d'abril, 2007, 24 de novembre, 25 de gener, 6 d'agost. Ampliar l'índex (44 més) »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Alfons el Benigne · Veure més »
Anales de la Corona de Aragón
Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »
Artal II de Foces
Artal II de Foces, castlà de Cabrera i de Voltregà, governador del Regne de Mallorca, va estar casat amb Esclarmunda de Mallorca, neta de Ferran de Mallorca i filla de Sanç de Mallorca, germanastre de Jaume III de Mallorca, i de Saura de Rosselló, filla de Ferrer de Rosselló.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Artal II de Foces · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Barcelona · Veure més »
Batalla de reines
Batalla de reynas (Batalla de reines, en català normatiu) és un drama històric en tres actes i en vers, original de Frederic Soler, i estrenat al teatre Romea de Barcelona la nit del 25 de gener de 1887.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Batalla de reines · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Benet XIII · Veure més »
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Bernat Metge · Veure més »
Castell de Montcada
El Castell de Montcada era un castell d'origen medieval que estava situat al cim del turó de Montcada.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Castell de Montcada · Veure més »
Castell de Sant Martí Sarroca
El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, l'Alt Penedès.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Castell de Sant Martí Sarroca · Veure més »
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Castelló d'Empúries · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Catedral de Barcelona · Veure més »
Catedral de Sant Salvador de Saragossa
La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa —la catedral de Sant Salvador, de la ciutat de Saragossa— és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Catedral de Sant Salvador de Saragossa · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Còrsega · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Comtat d'Empúries · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Consell de Cent · Veure més »
Convent de Sant Francesc de Barcelona
El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Corona d'Aragó · Veure més »
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Daroca · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Ducat d'Atenes · Veure més »
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Ducat de Neopàtria · Veure més »
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Elionor de Sicília · Veure més »
Elisenda de Montcada
Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Elisenda de Montcada · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Empordà · Veure més »
Espill (Jaume Roig)
Espill és una novel·la en versos, del metge valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Espill (Jaume Roig) · Veure més »
Esteve Albert i Corp
Esteve Albert i Corp (Dosrius, Maresme, 4 de febrer de 1914 - Andorra la Vella, 10 d'octubre de 1995) fou un poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Esteve Albert i Corp · Veure més »
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Figueres · Veure més »
Fortià
Fortià és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Fortià · Veure més »
Fortià (llinatge)
s Els Fortià (als textos medievals escrit sobretot Forcià) foren un llinatge de la baixa noblesa catalana medieval oriünd de la localitat altempordanesa de Fortià, situat al comtat d'Empúries, del qual eren feudataris.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Fortià (llinatge) · Veure més »
Frederic Soler i Hubert
Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Frederic Soler i Hubert · Veure més »
Hug Roger II de Pallars Sobirà
Hug Roger II de Pallars-Mataplana i Cruïlles (1350 - 1416) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1369 - 1416).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Hug Roger II de Pallars Sobirà · Veure més »
Isabel d'Aragó i de Fortià
Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Isabel d'Aragó i de Fortià · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Jaume Roig
Ninot de Jaume Roig a la Falla infantil de l'Ajuntament de 2013. Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor dEspill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Jaume Roig · Veure més »
Jerónimo Zurita y Castro
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »
Joan Bassegoda i Nonell
fou un arquitecte català, fill del també arquitecte Bonaventura Bassegoda i MustéDiari ABC, 23-02-2009, i net de Bonaventura Bassegoda i Amigó.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Joan Bassegoda i Nonell · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Joan el Caçador · Veure més »
Josep Maria Roca i Heras
Josep Maria Roca i Heras (Barcelona, 23 de març de 1862 - Barcelona, 1 de maig de 1930) fou un metge i escriptor català, oncle de l'historiador, etnòleg i polític Josep Maria Batista i Roca.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Josep Maria Roca i Heras · Veure més »
L'Escala
L'Escala és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà, on es troben les ruïnes d'Empúries i la vila medieval de Sant Martí d'Empúries.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і L'Escala · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Lleida · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa
La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de reis de Sardenya · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de reis de València · Veure més »
Llorenç Riber i Campins
Llorenç Riber i Campins (Campanet, Mallorca, 14 de setembre del 1881 - Campanet, Mallorca, 11 d'octubre del 1958) fou un poeta de l'Escola Mallorquina, Mestre en Gai Saber, articulista i traductor de clàssics tant al català com al castellà.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llorenç Riber i Campins · Veure més »
Lo somni
Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Lo somni · Veure més »
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Margarida de Prades · Veure més »
Maria de Xipre
Maria de Xipre o Maria de Lusignan (Nicòsia, Xipre 1273 a 1279 - Tortosa 1322), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1322).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Maria de Xipre · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Martí l'Humà · Veure més »
Mata d'Armanyac
Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Mata d'Armanyac · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Monarca · Veure més »
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »
Pere Moragues
La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a '''Pere Moragues''' Pere Moragues fou un escultor, arquitecte i orfebre del, amb activitat documentada a l'Aragó i Catalunya.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Pere Moragues · Veure més »
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Príncep de Girona · Veure més »
Rafael Tasis i Marca
Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 9 de març de 1906 - París, 4 de desembre de 1966) fou un escriptor i polític català, llibreter i propietari d'una impremta familiar.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Rafael Tasis i Marca · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Teatre Romea (Barcelona)
La façana del teatre cap al 1914 L'interior del teatre cap al 1914 Frederic Soler "Pitarra" va ser empresari del Romea i hi va estrenar un gran nombre d'obres Àngel Guimerà va estrenar moltes de les seves grans obres al Teatre Romea El Teatre Romea és una sala d'espectacles dedicada principalment a funcions teatrals, situada al carrer de l'Hospital, 51 del Raval de Barcelona i catalogada com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Teatre Romea (Barcelona) · Veure més »
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Nou!!: Sibil·la de Fortià і Violant de Bar · Veure més »
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 11 d'octubre · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 13 d'octubre · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1350 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1369 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1371 · Veure més »
1374
;Països Catalans.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1374 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1375 · Veure més »
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1376 · Veure més »
1377
Sense descripció.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1377 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1378 · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1379 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1380 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1384 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1387 · Veure més »
1399
Sense descripció.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1399 · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1406 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1407 · Veure més »
1424
;Països catalans.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1424 · Veure més »
16 de juny
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 16 de juny · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1852 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1887 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1969 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1998 · Veure més »
20 d'abril
El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 20 d'abril · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 2007 · Veure més »
24 de novembre
El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 24 de novembre · Veure més »
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 25 de gener · Veure més »
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sibil·la de Fortià і 6 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Sibil.la de Fortià, Sibil·la de fortià, Sibil•la de Fortià, Sibiŀla de Fortià.
