Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Sibil·la de Fortià

Índex Sibil·la de Fortià

Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).

97 les relacions: Alfons el Benigne, Anales de la Corona de Aragón, Artal II de Foces, Barcelona, Batalla de reines, Benet XIII, Bernat Metge, Castell de Montcada, Castell de Sant Martí Sarroca, Castelló d'Empúries, Catedral de Barcelona, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, Còrsega, Comtat d'Empúries, Consell de Cent, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Corona d'Aragó, Crònica de Pere el Cerimoniós, Daroca, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Elionor de Sicília, Elisenda de Montcada, Empordà, Espill (Jaume Roig), Esteve Albert i Corp, Figueres (Alt Empordà), Fortià, Fortià (llinatge), Frederic Soler i Hubert, Hug Roger II de Pallars Sobirà, Isabel d'Aragó i de Fortià, Isabel II d'Espanya, Jaume II d'Urgell, Jaume Roig, Jerónimo Zurita y Castro, Joan Bassegoda i Nonell, Joan el Caçador, Josep Maria Roca i Heras, L'Escala, Lleida, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de València, ..., Llorenç Riber i Campins, Lo somni, Margarida de Prades, Maria de Xipre, Martí l'Humà, Mata d'Armanyac, Monarca, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Pere el Cerimoniós, Pere el Conestable de Portugal, Pere Moragues, Príncep de Girona, Rafael Tasis i Marca, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Segle XIV, Segle XIX, Segle XVII, Teatre Romea (Barcelona), Violant de Bar, 11 d'octubre, 13 d'octubre, 1350, 1369, 1371, 1374, 1375, 1376, 1377, 1378, 1379, 1380, 1384, 1387, 1399, 1406, 1407, 1424, 16 de juny, 1852, 1887, 1969, 1998, 20 d'abril, 2007, 24 de novembre, 25 de gener, 6 d'agost. Ampliar l'índex (47 més) »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne (dit també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó), (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336).

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Alfons el Benigne · Veure més »

Anales de la Corona de Aragón

Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »

Artal II de Foces

Artal II de Foces, castlà de Cabrera i de Voltregà, governador del Regne de Mallorca, va estar casat amb Esclarmunda de Mallorca, néta de Ferran de Mallorca i filla de Sanç de Mallorca, germanastre de Jaume III de Mallorca, i de Saura de Rosselló, filla de Ferrer de Rosselló.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Artal II de Foces · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Barcelona · Veure més »

Batalla de reines

Batalla de reynas (Batalla de reines, en català normatiu) és un drama històric en tres actes i en vers, original de Frederic Soler, i estrenat al teatre Romea de Barcelona, la nit del 25 de gener de 1887.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Batalla de reines · Veure més »

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Benet XIII · Veure més »

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Bernat Metge · Veure més »

Castell de Montcada

El Castell de Montcada estava situat al cim del turó de Montcada, El Castell tenia encara fins a inicis del segle XX una sòlida torre rodona, que amb el santuari de Santa Maria de Montcada, foren destruïts el 1917.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Castell de Montcada · Veure més »

Castell de Sant Martí Sarroca

El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del segle X situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, l'Alt Penedès.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Castell de Sant Martí Sarroca · Veure més »

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Castelló d'Empúries · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Sant Salvador de Saragossa

La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Catedral de Sant Salvador de Saragossa · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Còrsega · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori que, al segle IX, alguns cronistes francs denominaren ''marca hispànica''.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Comtat d'Empúries · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona establerta al segle XIII i va perdurar fins al segle XVIII.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Consell de Cent · Veure més »

Convent de Sant Francesc de Barcelona

El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Corona d'Aragó · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

Edició de 1885 de la ''Crònica de Pere el Cerimoniós'' La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de les quatre grans cròniques dels segles XIII i XIV.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Daroca

Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Daroca · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Bizantí durant la quarta croada.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Elionor de Sicília

Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Elionor de Sicília · Veure més »

Elisenda de Montcada

Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 9 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Elisenda de Montcada · Veure més »

Empordà

L’Empordà és una comarca catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Empordà · Veure més »

Espill (Jaume Roig)

Espill és una novel·la en versos, del metge valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Espill (Jaume Roig) · Veure més »

Esteve Albert i Corp

Esteve Albert i Corp (Dosrius, Maresme, 4 de febrer de 1914 - Andorra la Vella, 10 d'octubre de 1995) fou un poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Esteve Albert i Corp · Veure més »

Figueres (Alt Empordà)

Figueres és la ciutat capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Figueres (Alt Empordà) · Veure més »

Fortià

Fortià és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Fortià · Veure més »

Fortià (llinatge)

Escut d'armes dels Fortià al segle XIV Els Fortià (als textos medievals escrit sobretot Forcià) foren un llinatge de la baixa noblesa catalana medieval oriünd de la localitat altempordanesa de Fortià, situat al comtat d'Empúries, del qual eren feudataris.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Fortià (llinatge) · Veure més »

Frederic Soler i Hubert

Frederich Soler y Hubert (Frederic Soler i Hubert, en català normatiu) conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra, tot i que també va emprar els de Jaume Giralt, Simón Oller, Miguel Fernández de Soto o Enrich Carreras (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 – Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Frederic Soler i Hubert · Veure més »

Hug Roger II de Pallars Sobirà

Hug Roger II de Pallars-Mataplana i Cruïlles (1350 - 1416) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1369 - 1416).

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Hug Roger II de Pallars Sobirà · Veure més »

Isabel d'Aragó i de Fortià

Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424), princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Isabel d'Aragó i de Fortià · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Isabel II d'Espanya o de Borbó, coneguda com La dels tristos destins (Madrid, Espanya, 10 d'octubre de 1830 – París, França, 9 d'abril de 1904), fou princesa d'Astúries (1830-1833) i reina d'Espanya (1833-1868).

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó i Montferrat o Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433), fou comte d'Urgell (1408-1413), vescomte d'Àger, baró d'Antillón, d'Alcolea de Cinca i de Fraga.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Jaume Roig

Manuscrit de l'''Espill'' de Jaume Roig Jaume Roig (començaments segle XV, València - Abril de 1478, Benimàmet) fou un metge de prestigi social i professional a la València del seu temps.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Jaume Roig · Veure més »

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »

Joan Bassegoda i Nonell

El doctor Joan Bassegoda Nonell (Barcelona, 9 de febrer de 1930 - ibídem, 30 de juliol de 2012) fou un arquitecte català, fill del també arquitecte Bonaventura Bassegoda i MustéDiari ABC, 23-02-2009, i nét de Bonaventura Bassegoda i Amigó.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Joan Bassegoda i Nonell · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Joan el Caçador · Veure més »

Josep Maria Roca i Heras

Josep Maria Roca i Heras (Barcelona 1863 - 1930) fou un metge i escriptor català, oncle de Josep Maria Batista i Roca.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Josep Maria Roca i Heras · Veure més »

L'Escala

L'Escala és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les comarques gironines, on es troben les ruïnes d'Empúries i la vil·la medieval de Sant Martí d'Empúries.Al 2014 tenia uns 10.000 habitants.Forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і L'Escala · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Lleida · Veure més »

Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa

La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al segle XIV, quan seran arquebisbes.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa · Veure més »

Llista de comtes d'Empúries

or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

Escut d'armes dels reis de Mallorca derivat dels comtes de Barcelona.Escut d'armes dels reis privatius de Mallorca.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Llista de reis de València

senyal reial, també emprat com a emblema reial a ValènciaAntic escut de València, usat juntament amb l'escut apuntat dels quatre pals fins al 1377, quan s'establí l'escut caironat i coronat. Llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1239 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llista de reis de València · Veure més »

Llorenç Riber i Campins

Llorenç Riber i Campins (Campanet, Mallorca, 1881 - Campanet, Mallorca, 1958) fou un poeta de l'Escola Mallorquina, i Mestre en Gai Saber, a més va ser articulista i traductor de clàssics tant al català com al castellà.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Llorenç Riber i Campins · Veure més »

Lo somni

Lo sompni den Bernat Metge ab gran diligencia revelat e ordenat. Afegida novament la historia de Valter e de la pacient Griselda per lo mateix Bernat Metge arromançada'', Estampa de Francesco Altés, Barcelona, 1891. Lo somni és l'obra mestra de Bernat Metge.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Lo somni · Veure més »

Margarida de Prades

Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410).

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Margarida de Prades · Veure més »

Maria de Xipre

Maria de Xipre o Maria de Lusignan (1279 - Tortosa 1319), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1319).

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Maria de Xipre · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Martí l'Humà · Veure més »

Mata d'Armanyac

Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378), fou duquessa consort de Girona i comtessa consort de Cervera.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Mata d'Armanyac · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Monarca · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art a la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo en la seva totalitat, des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Conestable de Portugal

Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »

Pere Moragues

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a '''Pere Moragues''' Pere Moragues fou un escultor, arquitecte i orfebre del segle XIV, amb activitat documentada a l'Aragó i Catalunya.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Pere Moragues · Veure més »

Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Príncep de Girona · Veure més »

Rafael Tasis i Marca

Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 9 de març de 1906 - París, 4 de desembre de 1966) fou un escriptor i polític català, llibreter i propietari d'una impremta familiar.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Rafael Tasis i Marca · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Segle XIX · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Segle XVII · Veure més »

Teatre Romea (Barcelona)

El Teatre Romea és una sala d'espectacles dedicada principalment a funcions teatrals ubicada al barri del Raval de Barcelona.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Teatre Romea (Barcelona) · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Nou!!: Sibil·la de Fortià і Violant de Bar · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 11 d'octubre · Veure més »

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 13 d'octubre · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1350 · Veure més »

1369

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1369 · Veure més »

1371

Sense descripció.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1371 · Veure més »

1374

;Països Catalans.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1374 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1375 · Veure més »

1376

Sense descripció.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1376 · Veure més »

1377

Sense descripció.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1377 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1378 · Veure més »

1379

Sense descripció.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1379 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1380 · Veure més »

1384

Sense descripció.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1384 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1387 · Veure més »

1399

Sense descripció.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1399 · Veure més »

1406

;Països catalans;Món.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1406 · Veure més »

1407

Sense descripció.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1407 · Veure més »

1424

;Països catalans.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1424 · Veure més »

16 de juny

El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 16 de juny · Veure més »

1852

Sense descripció.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1852 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1887 · Veure més »

1969

Buzz Aldrin a la Lluna;Països Catalans.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1969 · Veure més »

1998

;Països Catalans.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 1998 · Veure més »

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 20 d'abril · Veure més »

2007

; Gener.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 2007 · Veure més »

24 de novembre

El 24 de novembre és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 24 de novembre · Veure més »

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 25 de gener · Veure més »

6 d'agost

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sibil·la de Fortià і 6 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

Sibil.la de Fortià, Sibil·la de fortià, Sibil•la de Fortià, Sibiŀla de Fortià.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »