Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Armènia, Arran (regió), Artsakh, Azerbaidjan, Bagrat III l'Unificador, Barda (Azerbaidjan), Bogha al-Khabir, Caucas Menor, Gagik I d'Ani, Gandja, Gardman, Herèthia, Imperi Seljúcida, Ixkhan, Khàzars, Província de Lori, Província de Siunia, Província Kotaiq, Riu Kura, Sevordiq, Taixir, Tbilissi, Uti, Xaddàdides, Xirvan, Xirvanxah, 1011, 1221, 855.
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Şəmkir і Armènia · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Şəmkir і Arran (regió) · Veure més »
Artsakh
Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.
Nou!!: Şəmkir і Artsakh · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Şəmkir і Azerbaidjan · Veure més »
Bagrat III l'Unificador
Bagrat III l'Unificador fou rei d'Abkhàzia des del 978, rei dels Kartvels des del 1008 i rei de Kakhètia des del 1010.
Nou!!: Şəmkir і Bagrat III l'Unificador · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Şəmkir і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Şəmkir і Bogha al-Khabir · Veure més »
Caucas Menor
El Caucas Menor és la segona de les dues principals cadenes muntanyoses de les muntanyes del Caucas, d'uns metres de longitud.
Nou!!: Şəmkir і Caucas Menor · Veure més »
Gagik I d'Ani
Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.
Nou!!: Şəmkir і Gagik I d'Ani · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Şəmkir і Gandja · Veure més »
Gardman
Gardman fou un districte de la província d'Uti (Outi o Otene) a la frontera amb Aghuània.
Nou!!: Şəmkir і Gardman · Veure més »
Herèthia
Herèthia fou un territori de Geòrgia regit per senyors locals, que per un curt període de la història va arribar a ser un regne (893-c. 920).
Nou!!: Şəmkir і Herèthia · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Şəmkir і Imperi Seljúcida · Veure més »
Ixkhan
Ixkhan va ser un títol feudal d'origen persa equivalent a comandant d'un territori o d'un exèrcit, possiblement derivat del sogdià khxevan (‘rei’).
Nou!!: Şəmkir і Ixkhan · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Şəmkir і Khàzars · Veure més »
Província de Lori
Lori (avui Lori Berd, Fortalesa de Lori) és una província d'Armènia al nord-oest del llac Sevan, la capital és Vanadzor, tercera ciutat del país (anteriorment Kirovakan i abans Kharakilisa).
Nou!!: Şəmkir і Província de Lori · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Şəmkir і Província de Siunia · Veure més »
Província Kotaiq
Kotaiq era un districte de la província armènia de l'Airarat, entre l'Araxes i el Llac Sevan.
Nou!!: Şəmkir і Província Kotaiq · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Şəmkir і Riu Kura · Veure més »
Sevordiq
Els Sevordiq foren una muntanyesos de la part nord-oriental d'Armènia, a l'oest de la província d'Uti (i oest del districte de Gardman), cap a Shamkor i els límits del Gugarq, a l'oest, i l'Artsakh al sud.
Nou!!: Şəmkir і Sevordiq · Veure més »
Taixir
Taixir (Taŝir, sovont transliterat com Taxhir) fou el nom d'una antiga regió d'Armènia.
Nou!!: Şəmkir і Taixir · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Şəmkir і Tbilissi · Veure més »
Uti
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Uti és al nord-est. La província d'Uti o Utiq (també esmentada com Outi, la Otene dels romans) fou una regió del nord-est d'Armènia, entre l'Artaskh i Aghuània.
Nou!!: Şəmkir і Uti · Veure més »
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Nou!!: Şəmkir і Xaddàdides · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Şəmkir і Xirvan · Veure més »
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Nou!!: Şəmkir і Xirvanxah · Veure més »
1011
El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Şəmkir і 1011 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Şəmkir і 1221 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Şəmkir і 855 · Veure més »
