Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Xamkhalat dels Kazi Kumuk

Índex Xamkhalat dels Kazi Kumuk

El Xamkhalat dels Kazi Kumuk fou l'organització política feudal dels kumuks, els laks i els darguin.

46 les relacions: Anton Denikin, Şamaxı, Bakú, Buinaksk, Caucas, Crimea, Daguestan, Darguins, Derbent, Enciclopèdia de l'Islam, Gamzat Beg, Guerra del Caucas, Haiximita, Imam Xamil, Imperi Safàvida, Kabardins, Kaytak, Kazan, Kazi Kumuk, Kumyk, Kumyks, Laks, Mar Càspia, Naqxbandiyya, Nàdir-Xah Afxar, Regne de Geòrgia, Tamerlà, Tèrek, Tractat de Gulistan, Xirvanxah, 1230, 1405, 1578, 1586, 1594, 1604, 1606, 1612, 1718, 1722, 1732, 1735, 1747, 1765, 1832, 1878.

Anton Denikin

, nom complet amb patronímic Anton Ivànovitx Denikin, Анто́н Ива́нович Дени́кин, fou un militar que va dirigir els exèrcits blancs del sud de Rússia alçats contra la revolució bolxevic.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Anton Denikin · Veure més »

Şamaxı

Şamaxı Şamaxı (nom oficial en àzeri tot i que apareix escrit també com Schemacha, Shamakhy, Shammakhi o Shammakha i Shemakha), és una ciutat de l'Azerbaidjan capital del raion o districte de Şamaxı.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Şamaxı · Veure més »

Bakú

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Bakú · Veure més »

Buinaksk

Buinaksk o Temir-Khan-Xurà (Buinaksk; Шура, Xurà; Шура/Темирхан-Шура, Xurà/Temirkhan-Xurà) és una ciutat de la República de Daguestan, a Rússia, situada al peu del Caucas, 40 quilòmetres al sud-oest de la capital de la república Makhatxkalà.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Buinaksk · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Caucas · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Crimea · Veure més »

Daguestan

El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Daguestan · Veure més »

Darguins

Els darguins (també anomenats darguans) són una ètnia del Caucas que parla el darguà i són de religió musulmana sunnita xafïta, llevat a Kerush i Minskindji, on són xiites duodecimans.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Darguins · Veure més »

Derbent

Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Derbent · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Gamzat Beg

Gamzat Beg (Hamza Beg) fou el segon imam de Txetxènia i Daguestan, successor de Kazi Mullah (Ghazi Molla o Ghazi Muhammad) al front del moviment nacional i religiós dels nakhsbendites, quan fou mort pels russos a Gyumri el 17 (29) d'octubre de 1832.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Gamzat Beg · Veure més »

Guerra del Caucas

La Invasió Russa del Caucas, més coneguda a Rússia com la Guerra del Caucas, es refereix al conjunt d'accions militars de l'imperi Rus, entre 1817 i 1864, destinades a la conquesta de Txetxènia, el Daguestan i els diferents territoris del nord del Caucas.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Guerra del Caucas · Veure més »

Haiximita

Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Haiximita · Veure més »

Imam Xamil

Limam Xamil (ШейхШамил, Xeic Xamil; Şeyh Şamil; Имам Шамиль; àrab الشيخ شامل, ax-xayẖ Xāmil) fou un destacat líder polític i religiós dels pobles musulmans del nord del Caucas, als quals comandà contra els russos en la Guerra del Caucas.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Imam Xamil · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Imperi Safàvida · Veure més »

Kabardins

Els kabardins (ells s'anomenen kebertei, rus Kabardintsi, turc Kabartaylar, també Käsäg) són un poble del nord del Caucas.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Kabardins · Veure més »

Kaytak

El kaytak és una llengua del Caucas, al Daguestan, parlada pels kaytaks, i emparentada al kubatxi i al dargin, dins la divisió dargin del grup dargino-lak de llengües iberocaucàsiques.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Kaytak · Veure més »

Kazan

Kazan (Казань; Казан) és la capital del Tatarstan, i una de les ciutats més importants de Rússia.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Kazan · Veure més »

Kazi Kumuk

* Xamkhalat dels Kazi Kumuk, organització política feudal del poble kumuk, els laks i els darguin.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Kazi Kumuk · Veure més »

Kumyk

Situació del kymyk al Daguestan La llengua kumyk (també kúmik, qumuq, kumuk, kumuklar, i kumyki) (кумык) és una llengua turca, parlada pel poble dels kumyks al Daguestan, república de la Federació Russa.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Kumyk · Veure més »

Kumyks

Els kumyks són un poble turc que ocupen la plana de Kumyk al nord del Daguestan i al sud del riu Terek, així com les terres que voregen la mar Càspia.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Kumyks · Veure més »

Laks

Els laks o qaziqumuks o khazi kumukhs (de l'àrab ghazi "combatent de la fe" i Kumukh, centre econòmic, polític i social del seu territori), són una ètnia que parla el lak, i que practiquen l'islam sunnita xafïta.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Laks · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Mar Càspia · Veure més »

Naqxbandiyya

La Naqxbandiyya o confraria naqxbandita és una de les quatre tariques sufís més importants (la segona en importància després de la qadiriyya).

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Naqxbandiyya · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Regne de Geòrgia

El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Regne de Geòrgia · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Tamerlà · Veure més »

Tèrek

El riu Tèrek (Те́рек, Térek; თერგი, Tergui, Терк, Terk; Теркa, Terka; Терек-сув, Terek-suv; Терк, Terk) és un dels principals rius del nord del Caucas.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Tèrek · Veure més »

Tractat de Gulistan

El tractat de Gulistan fou un acord de pau signat entre l'Imperi Rus i la dinastia qajar el 12 d'octubre de 1813 al poble de Gulistan, a Nagorno Karabagh, a l'Azerbaidjan, llavors un poble del Caucas.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Tractat de Gulistan · Veure més »

Xirvanxah

Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і Xirvanxah · Veure més »

1230

El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1230 · Veure més »

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1405 · Veure més »

1578

Placa a les muralles de Peníscola.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1578 · Veure més »

1586

;Països Catalans.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1586 · Veure més »

1594

Llinda d'una casa de Santa Pau.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1594 · Veure més »

1604

Sense descripció.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1604 · Veure més »

1606

Sense descripció.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1606 · Veure més »

1612

Sense descripció.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1612 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1718 · Veure més »

1722

Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1722 · Veure més »

1732

Sense descripció.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1732 · Veure més »

1735

Sense descripció.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1735 · Veure més »

1747

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1747 · Veure més »

1765

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1765 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1832 · Veure més »

1878

;Països Catalans.

Nou!!: Xamkhalat dels Kazi Kumuk і 1878 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Shamkalat de Kazi Kumuk, Shamkhalat de Tarki, Shamkhalat de Tarku, Shamkhalat dels Kazi Kumuk, Shamkhalat dels Kazi Kumukh.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »