Accés més ràpid que el navegador!
50 les relacions: Agrimensor, Antiga Roma, Aqüeducte, Aqüeductes de Roma, Arat, Àsia (província romana), Biblioteca Nacional d'Espanya, Britànnia, Català, Cònsol romà, Curadors, Cursus honorum, Domicià, Fasti, Flavi Renat Vegeci, Gneu Juli Agrícola, Governador, Heràldica, Higí el Gromàtic, Jaume Domènec, Joan el Caçador, Lex Mamilia de limitibus, Lleis de les dotze taules, Marc Valeri Marcial, Nerva, Orde dels Predicadors, Pere el Cerimoniós, Plini el Jove, Pretor urbà, Procònsol, Quint Petil·li Cerial, Rosselló, Sícul Flac, Silurs, Vescomtat d'Illa, Vespasià, William Smith (lexicògraf), 100, 103, 1353, 1369, 1387, 2 de febrer, 70, 74, 75, 78, 84, 97, 98.
Agrimensor
Disseny d'una groma trobada a Pompeia. Agrimensor és l'encarregat de mesurar els terrenys.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Agrimensor · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Antiga Roma · Veure més »
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Aqüeducte · Veure més »
Aqüeductes de Roma
Roma, via Apia, '' Parco degli Acquedotti ''. Els romans van construir nombrosos aqüeductes (llatí aquaeductus, és a dir «conduccions d'aiga») per a proporcionar l'aigua necessària per al consum de les persones que habitaven les ciutats i per les seves feines.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Aqüeductes de Roma · Veure més »
Arat
''Phaenomena'' Arat (Ἄρατος, Aratus) (Solos (Cilícia), darrers anys del - Macedònia segon terç del), fou un poeta i erudit grec de l'època hel·lenística, autor del poema didàctic conegut ja en l'antiguitat com a Fenòmens.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Arat · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Àsia (província romana) · Veure més »
Biblioteca Nacional d'Espanya
La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Biblioteca Nacional d'Espanya · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Britànnia · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Sext Juli Frontí і Català · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Cònsol romà · Veure més »
Curadors
Curadors (Curatores) van ser una sèrie de funcionaris públics de l'Imperi Romà, que desenvolupaven diverses activitats.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Curadors · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Cursus honorum · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Sext Juli Frontí і Domicià · Veure més »
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Fasti · Veure més »
Flavi Renat Vegeci
XIV d'''Epitoma rei militaris'' Flavi Renat Vegeci, en llatí Flavius Vegetius Renatus, fou un escriptor romà del.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Flavi Renat Vegeci · Veure més »
Gneu Juli Agrícola
Gneu Juli Agrícola (en llatí Gnaeus Julius Agricola) va ser un general romà i governador de Britània nascut a Fòrum Julii (Frejús) el 13 de juny del 37.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Gneu Juli Agrícola · Veure més »
Governador
Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Governador · Veure més »
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Heràldica · Veure més »
Higí el Gromàtic
Higí el Gromàtic, en llatí Hyginus Gromaticus (en certs manuscrits lletrejat Hygenus), va ser un agrimensor i topògraf romà que apareix mencionat en diverses obres referides al cadastre.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Higí el Gromàtic · Veure més »
Jaume Domènec
Jaume Domènec (també Jaume Domenge o Jaume Domenech) (Rosselló, ? - Saragossa?, 1384) va ser un historiador, traductor i teòleg català.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Jaume Domènec · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Sext Juli Frontí і Joan el Caçador · Veure més »
Lex Mamilia de limitibus
La lex Mamilia de limitibus, també anomenada Mamilia finium regundorum o Mamilia agraria o Mamilia de coloniis, va ser una antiga llei romana de les anomenades Agrariae establerta a proposta de Gai Mamili tribú de la plebs l'any 164 aC, quan eren cònsols Tit Manli Torquat i Gneu Octavi.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Lex Mamilia de limitibus · Veure més »
Lleis de les dotze taules
Duodecim tabularum (Lleis de les dotze taules) van ser unes antigues lleis romanes.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Lleis de les dotze taules · Veure més »
Marc Valeri Marcial
Marc Valeri Marcial, en llatí Marcus Valerius Martialis, sovint anomenat simplement Marcial (Bílbilis, Tarraconense, 43 dC - Bílbilis, Tarraconense, 104 dC), va ser un poeta llatí, d'origen hispà, cèlebre pels seus llibres d'epigrames.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Marc Valeri Marcial · Veure més »
Nerva
Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Nerva · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Orde dels Predicadors · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Sext Juli Frontí і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Plini el Jove
Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Plini el Jove · Veure més »
Pretor urbà
El pretor urbà, en llatí praetor urbanus, era un càrrec jurídic a l'antiga Roma.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Pretor urbà · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Procònsol · Veure més »
Quint Petil·li Cerial
en Quinctus Petilius Cerialis va ser un general romà parent proper de l'emperador Vespasià.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Quint Petil·li Cerial · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Rosselló · Veure més »
Sícul Flac
Sícul Flac (en llatí Siculus Flaccus) va ser un escriptor i agrimensor (gromaticus) romà autor d'algunes obres uns fragments de les quals s'han preservat a la col·lecció Agrimensores o Rei Agrariae Auctores atribuïda a Frontí.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Sícul Flac · Veure més »
Silurs
Els silurs (en llatí Silures, en grec antic Σίλυρες) eren un poderós poble guerrer que vivien a la part occidental de Britània, al sud-est de Gal·les i que tenia al sud l'estuari de Sabrina.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Silurs · Veure més »
Vescomtat d'Illa
El vescomtat d'Illa fou una jurisdicció feudal creada pel rei Sanç I de Mallorca amb la vila d'Illa al Rosselló, que pertanyia als Fenollet, i a més a més Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d'Amunt i Estoer.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Vescomtat d'Illa · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Sext Juli Frontí і Vespasià · Veure més »
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Nou!!: Sext Juli Frontí і William Smith (lexicògraf) · Veure més »
100
; Països Catalans.
Nou!!: Sext Juli Frontí і 100 · Veure més »
103
El 103 (CIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Sext Juli Frontí і 103 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Sext Juli Frontí і 1353 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sext Juli Frontí і 1369 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Sext Juli Frontí і 1387 · Veure més »
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Sext Juli Frontí і 2 de febrer · Veure més »
70
Sense descripció.
Nou!!: Sext Juli Frontí і 70 · Veure més »
74
El 74 (LXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Sext Juli Frontí і 74 · Veure més »
75
El 75 (LXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Sext Juli Frontí і 75 · Veure més »
78
Sense descripció.
Nou!!: Sext Juli Frontí і 78 · Veure més »
84
El 84 (LXXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Sext Juli Frontí і 84 · Veure més »
97
El 97 (XCVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Sext Juli Frontí і 97 · Veure més »
98
El 98 (XCVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Sext Juli Frontí і 98 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Frontí, Sextus Julius Frontinus.
