Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din, Alep, Aràbia, Arquer, Ascaló, Balduí IV de Jerusalem, Balian d'Ibelin, Batalla de Cresson, Batalla de Hattin, Batalla de Montgisard, Beirut, Comtat de Trípoli, Conrad de Montferrat, Croades, Croat (guerrer), Damasc, Dinastia aiúbida, Egipte, Enric II d'Anglaterra, Eschiva de Bures, Església de Jerusalem, Estats croats, Gerard de Ridefort, Guiu de Lusignan, Imperi Romà, Infanteria, Jafa, Jerusalem, Jordà (riu), La Meca, Llac de Tiberíades, Llista de reis de Jerusalem, Mar Mediterrània, Mercenari, Mossul, Nablus, Orde del Temple, Ramon III de Trípoli, Regne de Jerusalem, Reinald de Châtillon, Saladí, Sant Joan d'Acre, Seforis, Setge de Jerusalem (1187), Sibil·la de Jerusalem, Sidó, Tiberíades, Tir, Transjordània, Trípoli (Líban), ..., Veracreu, 1169, 1177, 1180, 1183, 1186, 1187, 2 de juliol, 4 de juliol, 5 de juliol. Ampliar l'índex (10 més) »
Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik al-Àfdal Abu-l-Hàssan Alí Nur-ad-Din ibn Salah-ad-Din ——, conegut com a al-Àfdal ibn Salah-ad-Din o al-Àfdal (el Caire, 1169/1170 - Samòsata, 1225) fou sultà aiúbida de Damasc, fill del gran Saladí.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Alep · Veure més »
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Aràbia · Veure més »
Arquer
Wu Fu, general de la regió de Gansu. L'arquer era un soldat que disparava sagetes (varetes de fusta amb punta d'acer, sílex, obsidiana…) amb un arc, bastó de fusta flexible o d'una altra matèria elàstica (de vegades acer), tensat pels extrems amb una corda o bordó, formant una corba.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Arquer · Veure més »
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Ascaló · Veure més »
Balduí IV de Jerusalem
Balduí IV (Jerusalem, 1161 – 16 de març de 1185), dit el Leprós, fill d'Amalaric I de Jerusalem i de la seva primera dona Agnès de Courtenay, fou Rei de Jerusalem des del 15 de juliol de 1174 fins a la seva mort el 1185.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Balduí IV de Jerusalem · Veure més »
Balian d'Ibelin
Balian d'Ibelin (1143 – 1193), anomenat pels sarraïns Shaear Wahid (el Pelut), fou un noble del Regne de Jerusalem que participà en les croades del.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Balian d'Ibelin · Veure més »
Batalla de Cresson
La batalla de Cresson fou una petita batalla, lluitada l'1 de maig del 1187 a les fonts de Cresson, a prop de Natzaret.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Batalla de Cresson · Veure més »
Batalla de Hattin
La batalla de Hattin, també coneguda com la Batalla de les Banyes de Hattin va tenir lloc el dissabte 4 de juliol del 1187 en un congost a l'oest del mar de Galilea, entre els croats del Regne de Jerusalem i les forces de la dinastia Aiúbida.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Batalla de Hattin · Veure més »
Batalla de Montgisard
La batalla de Montgisard fou part del conflicte armat entre el Regne de Jerusalem i els dominis dels aiúbides, que es produí el 25 de novembre del 1177.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Batalla de Montgisard · Veure més »
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Beirut · Veure més »
Comtat de Trípoli
El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Comtat de Trípoli · Veure més »
Conrad de Montferrat
Conrad de Montferrat, Conrad I de Jerusalem (mitjans dècada del 1140 - 28 d'abril de 1192), va ser un dels participants més importants de la tercera croada.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Conrad de Montferrat · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Croades · Veure més »
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Croat (guerrer) · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Damasc · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Dinastia aiúbida · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Egipte · Veure més »
Enric II d'Anglaterra
Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Enric II d'Anglaterra · Veure més »
Eschiva de Bures
Eschiva de Bures (? - 1187), coneguda com la senyora de Tiberíades fou princesa de Galilea, vassalla del Regne de Jerusalem.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Eschiva de Bures · Veure més »
Església de Jerusalem
El temple de Jerusalem, freqüentat també pels jueus cristians abans de la seva destrucció LEsglésia de Jerusalem és la més antiga de les esglésies cristianes.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Església de Jerusalem · Veure més »
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Estats croats · Veure més »
Gerard de Ridefort
Escut d'Armes de Gérard de Ridefort. Gerard de Ridefort, també anomenat Girard de Ridefort, va néixer a Flandes l'any 1140.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Gerard de Ridefort · Veure més »
Guiu de Lusignan
Guiu (Guy) de Lusignan, Guiu de Jerusalem o Guiu de Xipre (vers 1150 o 1159/1160 – Nicòsia, 18 de juliol de 1194) fou un cavaller francès que a través del matrimoni amb Sibil·la de Jerusalem va esdevenir rei de Jerusalem, i va portar al regne al desastre a la Batalla de Hattin el 1187; el 1189 va assetjar Acre, que va conquerir finalment Ricard Cor de Lleó.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Guiu de Lusignan · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Imperi Romà · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Infanteria · Veure més »
Jafa
Jafa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —; — és la part més antiga i meridional de Tel Aviv-Yafo, així com una antiga ciutat portuària a Palestina.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Jafa · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Jerusalem · Veure més »
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Jordà (riu) · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Setge de Tiberíades і La Meca · Veure més »
Llac de Tiberíades
El llac de Tiberíades des del bosc negre El llac de Tiberíades (en hebreu Kinneret, en àrab Bahr al-Tabariyya), també anomenat llac de Galilea, mar de Galilea (als Evangelis), llac de Genesaret o llac de Kinneret (de l'hebreu kinnor, que significa «en forma de lira»), és un llac d'aigua dolça situat al nord-est de Palestina, ocupada acualment per Israel, i a la frontera amb Síria.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Llac de Tiberíades · Veure més »
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Setge de Tiberíades і Mar Mediterrània · Veure més »
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Mercenari · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Mossul · Veure més »
Nablus
Nablus és una important ciutat de Cisjordània amb més de 300.000 habitants.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Nablus · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Orde del Temple · Veure més »
Ramon III de Trípoli
Ramon III de Trípoli (1140 - 1187) va ser, fins a la seva mort, comte de Trípoli des del 1152, príncep de Galilea i Tiberíades iure uxoris, pel dret de la seva dona Eschiva de Bures, des del 1171, dues vegades regent del Regne de Jerusalem (1174-1177, 1184-1185).
Nou!!: Setge de Tiberíades і Ramon III de Trípoli · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Regne de Jerusalem · Veure més »
Reinald de Châtillon
Reinald de Châtillon i el suplici d'Aimerico de Llemotges Reinald de Châtillon (c.1125 - 4 de juliol de 1187) va ser un cavaller francès que va participar en la Segona Croada i va romandre en Terra Santa després del fracàs d'aquesta.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Reinald de Châtillon · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Saladí · Veure més »
Sant Joan d'Acre
Sant Joan d'Acre, o també Acco o Ptolemaida des de l'Edat antiga fins a l'Edat mitjana, fou el nom donat pels cristians a la ciutat que més tard es convertiria en Acre.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Sant Joan d'Acre · Veure més »
Seforis
Paviments a Seforis Seforis o Sepforis fou una ciutat de Galilea, esmentada sovint per Flavi Josep.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Seforis · Veure més »
Setge de Jerusalem (1187)
El Setge de Jerusalem es va portar a terme del 20 de setembre al 2 d'octubre de 1187.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Setge de Jerusalem (1187) · Veure més »
Sibil·la de Jerusalem
Sibil·la de Jerusalem (c. 1160 – 1190) fou reina de Jerusalem.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Sibil·la de Jerusalem · Veure més »
Sidó
Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Sidó · Veure més »
Tiberíades
Tiberíades (en hebreu: טבריה) (Teveryà) és una ciutat d'Israel i antiga capital de Galilea.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Tiberíades · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Tir · Veure més »
Transjordània
Es coneixen com a Transjordània (més enllà del Jordà) els territoris situats a la riba oriental d'aquest riu.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Transjordània · Veure més »
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Trípoli (Líban) · Veure més »
Veracreu
"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.
Nou!!: Setge de Tiberíades і Veracreu · Veure més »
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Setge de Tiberíades і 1169 · Veure més »
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Setge de Tiberíades і 1177 · Veure més »
1180
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Tiberíades і 1180 · Veure més »
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Setge de Tiberíades і 1183 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Setge de Tiberíades і 1186 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Tiberíades і 1187 · Veure més »
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Tiberíades і 2 de juliol · Veure més »
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Tiberíades і 4 de juliol · Veure més »
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Tiberíades і 5 de juliol · Veure més »
