Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Alexandre II de Judea, Aràbia, Aristobul II de Judea, Aulus Gabini (cònsol), Cisterna, Flavi Josep, Font termal, Gangrena de Fournier, Guerres judeo-romanes, Heròdies, Herodes Antipes, Herodes el Gran, Herodes Filip, Herodes I Agripa, Imperi Romà, Joan Baptista, Joan Hircà, Jordà (riu), Jordània, Jueus, Lucili Bas, Mar Morta, Masada, Moab, Nabateus, Perea, Petra d'Aràbia, Primera Guerra Judeo-romana, Ronyó, Síria, Setge de Jerusalem (70), Uadi, 1807, 1968, 39, 44, 70, 72.
Alexandre II de Judea
Alexandre II de Judea fou el fill gran d'Aristòbul II de Judea.
Nou!!: Maquerunt і Alexandre II de Judea · Veure més »
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Nou!!: Maquerunt і Aràbia · Veure més »
Aristobul II de Judea
Aristobul II de Judea (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») va ser el fill més jove d'Alexandre Janeu i de Salomé Alexandra.
Nou!!: Maquerunt і Aristobul II de Judea · Veure més »
Aulus Gabini (cònsol)
Aulus Gabini (Aulus Gabinius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Maquerunt і Aulus Gabini (cònsol) · Veure més »
Cisterna
L'aljub de sota el pati d'armes del castell de Montsoriu Cisterna medieval al Castell de Llorca (ara un recinte firal) 2.
Nou!!: Maquerunt і Cisterna · Veure més »
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Nou!!: Maquerunt і Flavi Josep · Veure més »
Font termal
Deildartunguhver, Islàndia: el major flux d'aigües termals a l'Europa. Una font termal, deu termal o font calenta és una font que es produeix per l'emergència d'aigües subterrànies geotermals de l'escorça terrestre.
Nou!!: Maquerunt і Font termal · Veure més »
Gangrena de Fournier
La gangrena de Fournier és un tipus de fasciïtis necrosant o gangrena que afecta el perineu.
Nou!!: Maquerunt і Gangrena de Fournier · Veure més »
Guerres judeo-romanes
Guerres judeo-romanes és un terme per a referir-se a les revoltes dels jueus en la província de Judea contra l'Imperi Romà.
Nou!!: Maquerunt і Guerres judeo-romanes · Veure més »
Heròdies
Heròdies (7 aC- 39) fou una princesa idumea, filla d'Aristòbul i Berenice (neboda d'Herodes el Gran), casada primer amb Herodes Filip, el seu oncle, i després amb el germà d'aquest, Herodes Antipas.
Nou!!: Maquerunt і Heròdies · Veure més »
Herodes Antipes
Jesús de Natzaret davant Herodes Antipes. Retaule major del monestir de Sixena. Herodes Antipes (també conegut com a Herodes el Tetrarca) (Judea, 20 aC - Sant Bertran de Comenge, 39).
Nou!!: Maquerunt і Herodes Antipes · Veure més »
Herodes el Gran
La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.
Nou!!: Maquerunt і Herodes el Gran · Veure més »
Herodes Filip
Herodes Filip (també Herodes Boet o Herodes II) fou fill d'Herodes el Gran i de Mariamne II.
Nou!!: Maquerunt і Herodes Filip · Veure més »
Herodes I Agripa
Herodes I Agripa (Herodes Agrippa), al qual Flavi Josep esmenta com Agripa el Gran, fou fill d'Aristòbul i Berenice i net d'Herodes el Gran, nascut vers l'any 10 aC.
Nou!!: Maquerunt і Herodes I Agripa · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Maquerunt і Imperi Romà · Veure més »
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Nou!!: Maquerunt і Joan Baptista · Veure més »
Joan Hircà
Joan Hircà (Joannes Hyrcanus, Ὑρκανός) va ser príncep (etnarca) i gran sacerdot dels jueus.
Nou!!: Maquerunt і Joan Hircà · Veure més »
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Nou!!: Maquerunt і Jordà (riu) · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Maquerunt і Jordània · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Maquerunt і Jueus · Veure més »
Lucili Bas
Lucili Bas (en llatí Lucilius Bassus) va ser un militar romà, comandant d'un esquadró de cavalleria, i almirall.
Nou!!: Maquerunt і Lucili Bas · Veure més »
Mar Morta
La mar Morta o el mar Mort (‘el mar Mort’;, ‘mar de Sal’) és un llac salat que es troba entre Cisjordània, Israel i Jordània, alimentat pel riu Jordà.
Nou!!: Maquerunt і Mar Morta · Veure més »
Masada
Masada o Massada (del grec antic Μασάδα o llatí Masada; en hebreu מצדה,, derivat de מצודה, metsudà, "fortalesa") és una antiga fortificació al Districte sud d'Israel, situat dalt d'un altiplà de roca aïllada (similar a una taula) a l'extrem oriental del desert de Judea, amb vistes al Mar Mort.
Nou!!: Maquerunt і Masada · Veure més »
Moab
Al Gènesi, capítol dinou, Moab és el fill de la relació entre Lot i la seva pròpia filla gran, així Lot era el seu pare i el seu avi.
Nou!!: Maquerunt і Moab · Veure més »
Nabateus
Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.
Nou!!: Maquerunt і Nabateus · Veure més »
Perea
Perea i el seu entorn en el segle I Perea (en llatí Peraea, en grec antic Περαία) és el nom donat pels israelites a la regió a l'est del Jordà entre el llac Tiberíades i la mar Morta.
Nou!!: Maquerunt і Perea · Veure més »
Petra d'Aràbia
Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.
Nou!!: Maquerunt і Petra d'Aràbia · Veure més »
Primera Guerra Judeo-romana
La Primera Guerra Judeo-romana o la Gran Revolta Jueva (en hebreu המרד הגדול, ha-Méred ha-Gadol), fou la primera de les tres principals rebel·lions dels jueus de la província de Judea contra l'Imperi Romà, i tingué lloc entre els anys 66 i 73 dC (la segona fou la Guerra de Kitus (115-117), i la tercera la revolta de Bar Kokhebà (132-135). Començà l'any 66, a causa de les tensions religioses entre grecs i jueus. Acabà quan les legions romanes, comandades per Tit, assetjaren i destruïren Jerusalem, saquejaren i incendiaren el Temple de Jerusalem (l'any 70), van destruir les principals fortaleses jueves (especialment Massada, l'any 73), i esclavitzaren o massacraren a gran part de la població jueva.
Nou!!: Maquerunt і Primera Guerra Judeo-romana · Veure més »
Ronyó
Els ronyons o renyons són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant un sistema funcional complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.
Nou!!: Maquerunt і Ronyó · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Maquerunt і Síria · Veure més »
Setge de Jerusalem (70)
El setge de Jerusalem fou un fet militar que es va produir a Judea l'any 70, en el qual els romans van ocupar Jerusalem i el temple en mans dels rebels jueus.
Nou!!: Maquerunt і Setge de Jerusalem (70) · Veure més »
Uadi
Uadi al-Mujib, Jordània Uadi a Algèria Uadi en crescuda (Algèria, regió de Batna) Vall d'un uadi al Marroc Un uadi (de l'àrab, ‘vall’, ‘llera del riu’, a partir de la forma determinada) és el llit o la llera dels rius en regions càlides i àrides o desèrtiques del Magrib i Aràbia.
Nou!!: Maquerunt і Uadi · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Maquerunt і 1807 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Maquerunt і 1968 · Veure més »
39
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Maquerunt і 39 · Veure més »
44
; Imperi Romà.
Nou!!: Maquerunt і 44 · Veure més »
70
Sense descripció.
Nou!!: Maquerunt і 70 · Veure més »
72
Sense descripció.
Nou!!: Maquerunt і 72 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Machaerus, Setge de Machaerus.
