Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Setge de Làrida (884)

Índex Setge de Làrida (884)

El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaçats per l'expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.

36 les relacions: Alí ibn al-Athir, Aljama, Balaguer, Banu Qassi, Besora, Camp de Tarragona, Cardona, Comtat d'Aragó, Comtat de Barcelona, Comtats catalans, Correà, Emirat de Qúrtuba, Gargallà, Guifré el Pilós, Islam, Ismaïl ibn Mussa, La Seu Vella de Lleida, Làrida, Lleida, Llobregat, Llop ibn Muhàmmad, Mesquita, Montsó, Montserrat, Pirineus, Ràtzia, Ràtzies de 897 i 898, Segre, Serrateix, Solsona, Sorba, Tentellatge (Navès), 883, 884, 888, 892.

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Aljama

Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 28 Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Aljama · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Balaguer · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles  i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Banu Qassi · Veure més »

Besora

El municipi de Navès i les seves 9 entitats de població. Besora és una de les nou entitats de població del municipi de Navès (Solsonès).

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Besora · Veure més »

Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Camp de Tarragona · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Cardona · Veure més »

Comtat d'Aragó

IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Comtat d'Aragó · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Comtats catalans · Veure més »

Correà

Correà és una entitat de població de poblament dispers i una parròquia que s'estén pels municipis de Montmajor i l'Espunyola (Berguedà), per bé que, administrativament és considerat com un poble (33 habitants el 2005) que forma part dels municipis de Montmajor i de l'Espunyola.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Correà · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Gargallà

Gargallà és un poble que pertany al municipi de Montmajor, a la comarca del Berguedà.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Gargallà · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Guifré el Pilós · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Islam · Veure més »

Ismaïl ibn Mussa

Ismaïl ibn Mussa (?-889) fou un important senyor musulmà de Lleida al, de la dinastia dels Banu Qassi, fill de Mussa II el Gran i la segona esposa Maymuna.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Ismaïl ibn Mussa · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

Làrida

* Làrida, nom àrab de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Làrida · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Lleida · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Llobregat · Veure més »

Llop ibn Muhàmmad

Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Llop ibn Muhàmmad · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Mesquita · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Montsó · Veure més »

Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Montserrat · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Pirineus · Veure més »

Ràtzia

Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Ràtzia · Veure més »

Ràtzies de 897 i 898

Les ràtzies de 897 i 898 foren dues campanyes de Llop Ibn Muhammad contra el comtat de Barcelona que provocaren la mort de Guifré el Pilós i el despoblament del Vallès.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Ràtzies de 897 i 898 · Veure més »

Segre

En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Segre · Veure més »

Serrateix

Sant Pere de Serrateix. Façana. Monestir de Santa Maria de Serrateix Serrateix és un poble del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), del qual és el nucli principal i seu de l'edifici de l'Ajuntament.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Serrateix · Veure més »

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Solsona · Veure més »

Sorba

Sorba és un poble i una parròquia del municipi de Montmajor (Berguedà), al SW del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora esquerra del riu de l'aigua d'Ora.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Sorba · Veure més »

Tentellatge (Navès)

Tentellatge és una de les nou entitats de població del municipi de Navès (Solsonès).

Nou!!: Setge de Làrida (884) і Tentellatge (Navès) · Veure més »

883

El 883 (DCCCLXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і 883 · Veure més »

884

El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і 884 · Veure més »

888

;Països catalans.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і 888 · Veure més »

892

El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Setge de Làrida (884) і 892 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Setge de Larida (884).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »