Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Ademar de Narbona, Al-Hàkam I, Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, Alfons II d'Astúries, Aquitània, Ataülf, Ath-Thaghr al-Alà, Bahlul ibn Marzuq, Barcelona, Berà I, Bisbe, Borgonya, Cinca, Comtat de Barcelona, Comte, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Barxiluna, Conquesta de Girona, Cronicó de Moissac, Dieta de Tolosa (798), Elna, Emirat de Qúrtuba, Europa, Gòtia, Girona, Guillem I de Tolosa, Hixam I, Làrida, Lleida, Llobregat, Lluís el Pietós, Maquinària de setge, Marca Hispànica, Osca, País Basc, Regne Franc, Sadun ar-Ruayní, Saraqusta, Segre, 798, 800.
Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí
Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí · Veure més »
Ademar de Narbona
Ademar era un noble franc, comte de Narbona ja l'any 800, probablement nomenat poc abans per Guillem I el Sant de Tolosa.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Ademar de Narbona · Veure més »
Al-Hàkam I
miniatura Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Al-Hàkam I · Veure més »
Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí
Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, conegut a les cròniques llatines com Alaor, fou valí de l'Àndalus (716-719).
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí · Veure més »
Alfons II d'Astúries
Alfons II d'Astúries el Cast (Oviedo, v 760 - 842), rei d'Astúries (791-842).
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Alfons II d'Astúries · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Aquitània · Veure més »
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Ataülf · Veure més »
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »
Bahlul ibn Marzuq
Bahlul ibn Marzuq (La Puebla de Castro, Osca, ?-el Pallars, vers 802) fou valí de Waixqa (Osca).
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Bahlul ibn Marzuq · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Barcelona · Veure més »
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Berà I · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Bisbe · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Borgonya · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Cinca · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Comte · Veure més »
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »
Conquesta de Barxiluna
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Conquesta de Barxiluna · Veure més »
Conquesta de Girona
La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Conquesta de Girona · Veure més »
Cronicó de Moissac
El Cronicó de Moissac (en llatí Chronicon Moissiancense), també anomenat Cronicó d'Aniana, és un cronicó que comprèn el període 670-821 i fou redactat per un monjo del monestir d'Aniana a finals del.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Cronicó de Moissac · Veure més »
Dieta de Tolosa (798)
La Dieta de Tolosa del 798 fou la segona dieta o assemblea general del regne d'Aquitània celebrada a Tolosa el 798 quan Lluís el Pietós tornà del Regne de Germània segurament després de passar per la frontera oriental amb l'emirat de Còrdova.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Dieta de Tolosa (798) · Veure més »
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Elna · Veure més »
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Emirat de Qúrtuba · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Europa · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Gòtia · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Girona · Veure més »
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Guillem I de Tolosa · Veure més »
Hixam I
Hixam I o Hixam ibn Abd-ar-Rahman (Qúrtuba, 26 d'abril de 757-16 d'abril de 796) fou el segon emir omeia de Còrdova (788-796).
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Hixam I · Veure més »
Làrida
* Làrida, nom àrab de la ciutat de Lleida.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Làrida · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Lleida · Veure més »
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Llobregat · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Lluís el Pietós · Veure més »
Maquinària de setge
Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Maquinària de setge · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Marca Hispànica · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Osca · Veure més »
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і País Basc · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Regne Franc · Veure més »
Sadun ar-Ruayní
Sadun ar-Ruayní —— va ésser valí de Barcelona del 792 fins al 800.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Sadun ar-Ruayní · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Saraqusta · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і Segre · Veure més »
798
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і 798 · Veure més »
800
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Làrida (800) і 800 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Batalla de Lleida (800), Setge de Larida (800).
