72 les relacions: Ademar de Monteil, Alep, Anatòlia, Andreu apòstol, Anna Comnena, Antioquia de l'Orontes, Aurora polar, Balduí I de Jerusalem, Batalla de Dorilèon (1097), Bohemond I d'Antioquia, Califat Fatimita, Canibalisme, Cilícia, Constantinoble, Croada Popular, Croat (guerrer), Damasc, Duqaq, Edessa (Mesopotàmia), Edgard Ætheling, Església Apostòlica Armènia, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa Siríaca, Estats croats, Esteve II de Blois, Gastó IV de Bearn, Harim, Hug de Vermandois, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Jerusalem, Jofré de Bouillon, Justinià I, Kerbogha, Llança Sagrada, Maquinària de setge, Mesopotàmia, Mossul, Orontes, Ortúkides, Pere l'Ermità, Primera Croada, Principat d'Antioquia, Ramon d'Aguilers, Ramon IV de Tolosa, República de Gènova, Ridwan, Robert II de Flandes, Robert II de Normandia, Setge, ..., Steven Runciman, Tancred de Galilea, Tatici, Xipre, Yaghi-Siyan, 1 de juliol, 1084, 1088, 1097, 1098, 18 de novembre, 2 de juny, 20 d'octubre, 21 d'octubre, 28 de juny, 3 de juny, 30 de desembre, 31 de desembre, 4 de març, 5 de juny, 7 de juny, 9 de febrer. Ampliar l'índex (22 més) »
Ademar de Monteil
Ademar de Monteil (m. 1 d'agost de 1098) fou bisbe de Le Puy del 1077 al 1098 i un dels principals personatges de la Primera Croada.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Ademar de Monteil · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Alep · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Anatòlia · Veure més »
Andreu apòstol
Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Andreu apòstol · Veure més »
Anna Comnena
Anna Comnena (grec medieval: Ἄννα Κομνηνή, Anna Komniní) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Anna Comnena · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Aurora polar
Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Aurora polar · Veure més »
Balduí I de Jerusalem
Balduí de Boulogne (en francès: Baudouin de Boulogne) (1058? - 2 d'abril de 1118), va ser un dels líders de la Primera Croada i esdevingué el primer comte d'Edessa com a Balduí I d'Edessa (1098-1100), i el segon governant del Regne de Jerusalem com a Balduí I de Jerusalem (1100-18).
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Balduí I de Jerusalem · Veure més »
Batalla de Dorilèon (1097)
La batalla de Dorilèon va ser un combat que van entaular les forces dels croats contra el Soldanat de Rum durant la Primera Croada.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Batalla de Dorilèon (1097) · Veure més »
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Califat Fatimita · Veure més »
Canibalisme
Canibalisme al Brasil, descrit per Hans Staden (1557) "Dona caníbal", escultura en vori de Leonhard Kern (c. 1650). El canibalisme és la pràctica d'alguns animals consistent a alimentar-se d'individus de la mateixa espècie.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Canibalisme · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Cilícia · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Constantinoble · Veure més »
Croada Popular
La Croada Popular va ser una explosió de fervor que va portar a molts no combatents cap al camí de Jerusalem després de la crida a croada del Papa Urbà II el 1095.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Croada Popular · Veure més »
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Croat (guerrer) · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Damasc · Veure més »
Duqaq
Xams-al-Muluk Duqaq (mort el 8 de juny de 1104) fou el governador (amir) seljúcida de Damasc entre 1095 i 1104.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Duqaq · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Edgard Ætheling
Edgard Aetheling, fou el darrer rei d'Anglaterra de la Casa de Wessex.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Edgard Ætheling · Veure més »
Església Apostòlica Armènia
LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Església Apostòlica Armènia · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Església Ortodoxa · Veure més »
Església Ortodoxa Siríaca
L'Església Ortodoxa Siríaca és una de les esglésies ortodoxes orientals, que van rebutjar el Concili de Calcedònia el 451.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Església Ortodoxa Siríaca · Veure més »
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Estats croats · Veure més »
Esteve II de Blois
Esteve II de Blois - nom complet, Esteve II Enric, comte de Blois (c. 1048 - 19 de maig de 1102), en francès Étienne Henri, fou comte de Blois i de Chartres.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Esteve II de Blois · Veure més »
Gastó IV de Bearn
Gastó IV de Bearn (Segle XI-1131) fou vescomte de Bearn.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Gastó IV de Bearn · Veure més »
Harim
Harim és una ciutat del nord de Síria a la governació d'Idlib.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Harim · Veure més »
Hug de Vermandois
Escut d'armes del Comtat de Vermandois. Hug I de Vermandois (1053 - 18 d'octubre de 1101), anomenat Magnus o el Gran, fou el fill menor d'Enric I de França i la princesa rusa Anna de Kíev, i germà menor de Felip I de França.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Hug de Vermandois · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Imperi Seljúcida · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Jerusalem · Veure més »
Jofré de Bouillon
Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Jofré de Bouillon · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Justinià I · Veure més »
Kerbogha
Abu Said Kiwan al-Dawla Kerbogha (Kurbugha, Kirbugha, Kerbugha, Korbugha, Kurbogha, Kirbogha, Korbogha, Kur-Bugha, Kur-Bogha, Ker-Bogha, Kurbuka, de vegades apareix amb Q com inicial; un cronista francès de les croades l'esmenta com Corbaran) fou un amir seljúcida el nom del qual vol dir "toro amb el cap gros" o "patró", atabeg de Mossul i Haran.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Kerbogha · Veure més »
Llança Sagrada
Jesús és travessat en un costat per la llança d'un soldat romà. Fra Angelico Florència. La Llança Sagrada o Llança del Destí o Llança de Crist és, segons la tradició cristiana, el nom que rep la llança amb la qual un soldat romà travessà el cos de Jesús quan era a la creu.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Llança Sagrada · Veure més »
Maquinària de setge
Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Maquinària de setge · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Mesopotàmia · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Mossul · Veure més »
Orontes
El riu Orontes (també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Orontes · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Ortúkides · Veure més »
Pere l'Ermità
Pere l'Ermità (Amiens, ca. 1050 - Abadia de Neufmoustier (Huy), 8 de juliol de 1115), també dit Pere d'Amiens, va ser un clergue, líder religiós de l'anomenada Croada dels Pobres, una peregrinació espontània i armada que al final del intentà arribar a Terra Santa per alliberar-la de l'ocupació musulmana.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Pere l'Ermità · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Primera Croada · Veure més »
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Principat d'Antioquia · Veure més »
Ramon d'Aguilers
Raymond d'Aguiliers (o d'Aguilers o d'Agiles) Raymond d'Aguiliers és l'autor de la Història Francorum qui ceperunt Iherusalem, una de les principals fonts inicials per a la Primera Croada (1096-1099).
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Ramon d'Aguilers · Veure més »
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Ramon IV de Tolosa · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і República de Gènova · Veure més »
Ridwan
Fakhr-al-Mulk Ridwan ibn Tútuix (? - 10 de desembre de 1113) fou un príncep-governador seljúcida d'Alep entre 1095 i 1113.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Ridwan · Veure més »
Robert II de Flandes
Robert II de Flandes (c. 1065 - voltants de Meaux, 5 d'octubre de 1111) fou comte de Flandes entre els anys 1093 i 1111.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Robert II de Flandes · Veure més »
Robert II de Normandia
Robert II de Normandia (vers 1051-10 de febrer del 1134) va ser duc de Normandia des de l'any 1087 fins al 1106, i pretendent al tron d'Anglaterra.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Robert II de Normandia · Veure més »
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Setge · Veure més »
Steven Runciman
Sir James Cochran Stevenson Runciman (7 de juliol de 1903 - 1 de novembre de 2000) va ser un historiador britànic especialitzat en l'edat mitjana.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Steven Runciman · Veure més »
Tancred de Galilea
s. Tancred de Galilea o Tancred d'Hauteville (1072 o 1076 - 5 o 12 de desembre de 1112) fou un líder de la Primera Croada que després es va fer príncep de Galilea i regent del Principat d'Antioquia.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Tancred de Galilea · Veure més »
Tatici
Tatici (mort després del 1099) fou un general de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat d'Aleix I Comnè.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Tatici · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Xipre · Veure més »
Yaghi-Siyan
Yaghi-Siyan (mort el 2 de juny de 1098) fou el governador d'Antioquia durant la Primera Croada.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і Yaghi-Siyan · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 1 de juliol · Veure més »
1084
Sense descripció.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 1084 · Veure més »
1088
Sense descripció.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 1088 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 1097 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 1098 · Veure més »
18 de novembre
El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 18 de novembre · Veure més »
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 2 de juny · Veure més »
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 20 d'octubre · Veure més »
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 21 d'octubre · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 28 de juny · Veure més »
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 3 de juny · Veure més »
30 de desembre
El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 30 de desembre · Veure més »
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 31 de desembre · Veure més »
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 4 de març · Veure més »
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 5 de juny · Veure més »
7 de juny
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 7 de juny · Veure més »
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Setge d'Antioquia (1097-1098) і 9 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Setge d'Antioquia (1097), Setge d'Edessa (1098).