Accés més ràpid que el navegador!
22 les relacions: Absolutisme, Anarquisme, Autoritat, Étienne de La Boétie, Censura, Desobediència civil, Dominació (sociologia), Dret natural, El príncep, Esclavitud, Henry David Thoreau, La desobediència civil, Llibertat, Monarquia, Nicolau Maquiavel, Societat acèfala, Submissió, Tirà, Voluntat (filosofia), 1549, 1574, 2000.
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Absolutisme · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Anarquisme · Veure més »
Autoritat
Lautoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Autoritat · Veure més »
Étienne de La Boétie
Étienne de La Boétie, en occità Esteve de La Boetiá, (Sarlat e la Canedat (Perigord), 1 de novembre de 1530 - Germinhan (Bordeus), 18 d'agost de 1563) va ser un escriptor, filòsof i polític francès del Renaixement.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Étienne de La Boétie · Veure més »
Censura
Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Censura · Veure més »
Desobediència civil
Mohandas Karamchand Gandhi és una de les moltes persones que ha advocat per la desobediència civil La desobediència civil és el refús actiu d'una persona o un grup de persones d'obeir certes lleis, demandes i ordres d'un govern, o d'un poder internacional d'ocupació.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Desobediència civil · Veure més »
Dominació (sociologia)
La dominació és aquella situació a la qual un individu o grup és a la posició d'imposar (vegeu Autoritat) a un altre individu o grup (vegeu Submissió a l'autoritat) alguna de les seves idees, creences, veritats, suposicions, punts de vista, normes, regles o lleis; per qualsevol mitjà, incloent la força física i la dominació econòmica.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Dominació (sociologia) · Veure més »
Dret natural
Ciceró El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Dret natural · Veure més »
El príncep
El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і El príncep · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Esclavitud · Veure més »
Henry David Thoreau
Henry David Thoreau (Concord, Massachusetts, 12 de juliol de 1817 - ibíd., 6 de maig de 1862) fou un escriptor, anarquista i filòsof estatunidenc.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Henry David Thoreau · Veure més »
La desobediència civil
La desobediència civil (títol original: Civil Disobedience) és un assaig de Henry David Thoreau publicat el 1849.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і La desobediència civil · Veure més »
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Llibertat · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Monarquia · Veure més »
Nicolau Maquiavel
Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Nicolau Maquiavel · Veure més »
Societat acèfala
Existien societats acèfales als territoris catalanoparlants abans d'imposar-se la dictadura franquista. Una societat acèfala és una societat que no té líders o jerarquies polítiques.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Societat acèfala · Veure més »
Submissió
Gos entrenat per fer el que indiqui la seva propietària Lobediència o submissió a l'autoritat és una de les formes de la influència i dominació social.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Submissió · Veure més »
Tirà
Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti El rei Jie de Xia sosté una arma d'asta Ji, que representa l'opressió, i es situa sobre dues dames, la qual cosa simbolitza el seu abús de poder. XVIII d'un pamflet anglès del segle XVII escrit per a inspirar i fer just l'acte d'assassinar a Oliver Cromwell. Un tirà (del llatí tyrannus, i aquest del grec τύραννος, týrannos) és un individu que té poder absolut i que no està restringit per la llei, per mitjà del poble d'un estat o una organització, o un que ha usurpat la sobirania d'un governant legítim.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Tirà · Veure més »
Voluntat (filosofia)
La voluntat és un concepte filosòfic que s'ha definit de formes molt diferents al llarg del temps.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і Voluntat (filosofia) · Veure més »
1549
Sense descripció.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і 1549 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і 1574 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Discurs de la servitud voluntària і 2000 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Discours de la servitude volontaire, Discurs sobre la servitud voluntària o contra l'un, Servitud voluntària.
