Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Coda, Detmold, Forma sonata, Franz Liszt, Johannes Brahms, Joseph Haydn, Ludwig van Beethoven, Re major, Robert Schumann, Romanticisme, Serenata, Simfonia, Simfonia núm. 6 (Beethoven), Westfàlia, Wolfgang Amadeus Mozart, 1857, 1858.
Coda
La coda és un passatge final d'un moviment o temps d'una composició musical que té com a funció principal dotar aquest moviment d'un final escaient.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і Coda · Veure més »
Detmold
Detmold és una ciutat d'Alemanya disn de la regió de Detmold.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і Detmold · Veure més »
Forma sonata
La forma sonata, o forma de primer moviment, és una estructura musical, una forma musical o un patró de composició musical basada en l'harmonia i textures contrastants.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і Forma sonata · Veure més »
Franz Liszt
, fou un compositor i pianista hongarès.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і Franz Liszt · Veure més »
Johannes Brahms
Johannes Brahms (Hamburg, Alemanya, 7 de maig de 1833 - Viena, Àustria, 3 d'abril de 1897) va ser un dels compositors alemanys més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і Johannes Brahms · Veure més »
Joseph Haydn
, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і Joseph Haydn · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і Ludwig van Beethoven · Veure més »
Re major
Re major (també ReM en la notació europea i D en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota re.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і Re major · Veure més »
Robert Schumann
Robert Alexander Schumann (8 de juny de 1810 – 29 de juliol de 1856) va ser un compositor i pianista romàntic alemany i també escriptor que fundà una revista musical.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і Robert Schumann · Veure més »
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і Romanticisme · Veure més »
Serenata
La serenata és una forma per a orquestra de corda, de vent, mixta o conjunt de cambra.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і Serenata · Veure més »
Simfonia
Una representació de la vuitena simfonia de Gustav Mahler a la Kölner Philharmonie. L'orquestra és la Wuppertaler Sinfonieorchester, dirigida per Heinz-Walter Florin Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і Simfonia · Veure més »
Simfonia núm. 6 (Beethoven)
La Simfonia núm.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і Simfonia núm. 6 (Beethoven) · Veure més »
Westfàlia
Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і Westfàlia · Veure més »
Wolfgang Amadeus Mozart
,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Serenata núm. 1 (Brahms) і 1857 · Veure més »
1858
Sense descripció.
