Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Senyera Reial

Índex Senyera Reial

Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

363 les relacions: Agustí Alcoberro i Pericay, Alberto Montaner Frutos, Alfons d'Aragó i Castella, Alfons el Cast, Alfons II de Provença, Alfons III de Portugal, Alfons IV de Ribagorça, Alfons VII de Lleó, Alfons VIII de Castella, Alfons X de Castella, Anales de la Corona de Aragón, Annals, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Antonio Ubieto Arteta, Aragonensium rerum commentarii, Argent (heràldica), Armand de Fluvià i Escorsa, Arxiu de la Corona d'Aragó, Auctoritas, Ènnec Aritza, Banda (heràldica), Bandera de Catalunya, Bandera de les Illes Balears, Bandera de Mallorca, Barra (heràldica), Batalla d'Alcoraç, Batalla de Hastings, Beatriu I de Provença, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Bordura, Brisura, Camper, Cancelleria Reial, Capítols matrimonials de Barbastre (1137), Caplletra, Carboncle (heràldica), Carles I d'Anjou, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castellà, Català, Catalunya, Catedral de Girona, Cavaller, Càntic dels Càntics, Chronica Adefonsi Imperatoris, Chronicon Barcinonenses IV, Circa, Comtat de Barcelona, ..., Comtat de Besalú, Comtat de Provença, Constança de Sicília, Constantí I el Gran, Corona d'Aragó, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Crónica d'Aragón, Crónica de Aragón, Creu d'Aïnsa, Creu d'Alcoraç, Croada d'al-Mariyya, Croada pisano-catalana, Cronicó, Cronicó de Sant Cugat, Cronicó de Sant Feliu de Guíxols, Cronicó Dertusense II, Cronicó Rivipullense I, De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, De captione Almerie et Tortuose, Dignitat (títol), Dinastia Ximena, Dolça de Provença, Ducat de Normandia, Edat mitjana, Edat moderna, Elionor de Castella i d'Anglaterra, Elisenda de Montcada, Enric el Lleó, Enric II de Babenberg, Ermessenda de Carcassona, Escudet, Escut d'armes, Escut de Catalunya, Escut de l'Aragó, Escut del País Valencià, Escuts amb el Senyal Reial, Esmalt (heràldica), Estelada, Europa, Eustaqui II de Boulogne, Faixa (heràldica), Faustino Menéndez Pidal de Navascués, Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón), Ferran I de Nàpols, Ferran II de Lleó, Ferran III de Castella, Figura (heràldica), Francès, Francesc Eiximenis, Frederic II de Sicília, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gastó I de Foix, Genealogies de Roda, Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246), Gesta Comitum Barchinonensium, Girona, Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés, Gregori VII, Guifré el Pilós, Guillem I d'Anglaterra, Guillem VI de Montpeller, Guillermo Fatás Cabeza, Guillermo Redondo Veintemillas, Gules, Heràldica, Hipòtesi, Hipòtesi dels lemniscs, Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona, Historiografia de la Senyera Reial, Illes Orientals d'al-Àndalus, Islam, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume I d'Urgell, Joan de Montsó, Joan de Prades, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan I d'Empúries, Joan Ramon Folc IV de Cardona, Jofré V d'Anjou, José Ángel Sesma Muñoz, Jutjat d'Arborea, Lambel, Les quatre grans Cròniques, Liber Maiolichinus, Llegenda de les quatre barres de sang, Llibre dels fets, Llista de comtes de Barcelona, Llista de consellers reials, Llista de monarques britànics, Llista de reis d'Aragó, Lluís VII de França, Lo Crestià, Los Angeles, Lucio Marineo Sículo, Margarida de Prades, Maria de Luna, Maria de Xipre, Martí de Riquer i Morera, Martí l'Humà, Millau, Moble (heràldica), Monestir de Veruela, Mossèn, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Narciso Sentenach y Cabañas, Nàrtex, Nobiliario vero, Noblesa, Normands, Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya, Or (heràldica), Orde de la Mercè, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Origen de la Senyera Reial, Otger Cataló, Pal (heràldica), Palau Reial Major, Papa, Papa Innocenci IV, Papa Silvestre I, Paul Fridolin Kehr, Penó de la Conquesta, Pere Antoni Beuter, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere II d'Urgell, Pere Tomic, Peronella d'Aragó, Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Portabandera del Rei d'Aragó, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Propietat privada, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I d'Empúries, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon Berenguer V de Provença, Ramon Borrell, Ramon Roger I de Foix, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Reial Monestir de Sant Victorià, Roger Bernat I de Foix, Roger Bernat II de Foix, Roger Bernat III de Foix, Roger III de Foix, Roger IV de Foix, Salm, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sanç I d'Aragó i Pamplona, Santa Seu, Sautor, Segell de Millau, Segle XI, Segle XII, Segle XIII, Segle XIV, Segle XV, Segunda parte de la crónica general de España, Senyera del País Valencià, Senyera Reial, Senyor, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Setembre, Sibil·la de Fortià, Sigil·lografia, Tapís de Bayeux, Teoria del Casamiento en casa, Tesi, Umbraculum, Urraca de Castella i d'Anglaterra, València, Vassallatge, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Millau, Vexil·lologia, Vidal de Canyelles, Violant de Bar, Ximena de Barcelona i de Díaz, 1 d'abril, 1027, 1042, 1058, 1063, 1066, 1080, 1082, 1087, 1094, 1096, 1097, 11 d'agost, 1100, 1105, 1112, 1113, 1114, 1118, 1125, 1137, 1141, 1147, 1150, 1154, 1157, 1159, 1160, 1162, 1164, 1166, 1167, 1170, 1176, 1180, 1185, 1187, 1188, 1191, 1210, 1224, 1226, 1229, 1236, 1243, 1245, 1246, 1247, 1254, 1256, 1260, 1276, 1279, 1280, 1281, 1292, 1302, 1312, 1319, 1332, 1340, 1344, 1348, 1350, 1359, 1364, 1365, 1372, 1373, 1378, 1380, 1381, 1384, 1385, 1387, 1392, 1395, 1396, 1402, 1405, 1406, 1407, 1410, 1412, 1429, 1431, 1438, 1452, 1483, 1485, 1509, 1532, 1551, 1909, 1928, 1972, 1980, 1981, 1982, 1983, 1986, 1987, 1988, 1990, 1994, 1995, 1998, 1999, 2 de setembre, 2000, 2004, 2006, 2010, 24 de novembre, 272, 29 de gener, 314, 335, 337, 714, 897, 980, 985, 990. Ampliar l'índex (313 més) »

Agustí Alcoberro i Pericay

Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 8 de novembre de 1958) és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Senyera Reial і Agustí Alcoberro i Pericay · Veure més »

Alberto Montaner Frutos

Alberto Montaner Frutos (Saragossa, 1963) Historiador aragonès.

Nou!!: Senyera Reial і Alberto Montaner Frutos · Veure més »

Alfons d'Aragó i Castella

''Brisura a la castellana'': Reconstrucció de l'escut de l'infant '''Alfons d'Aragó''', fill de Jaume I i d'Elionor de Castella, tal com apareix a la làpida sepulcral del Monestir de Veruela. Aquest tipus brisura consisteix en afegir al Senyal Reial, una bordura on hi apareixen reproduïts vint castells, armes de la seva mare i filla d'Alfons VIII de Castella. Es segueix així el costum castellà de representar també les armes de la família materna en l'escut.Faustino Menéndez-Pidal de Navascués, http://books.google.cat/books?id.

Nou!!: Senyera Reial і Alfons d'Aragó i Castella · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el TrobadorVegeu: Numeració del Casal d'Aragó (anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó;Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó en aragonès Alifonso, en occità: Anfós i en llatí: Ildefonsus;La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998; Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.

Nou!!: Senyera Reial і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons II de Provença

pals de gules» Alfons II de Provença (1180 - Palerm, Sicília 1209), príncep d'Aragó i comte de Provença (1184-1209).

Nou!!: Senyera Reial і Alfons II de Provença · Veure més »

Alfons III de Portugal

Alfons III de Portugal el de Boulogne (Coïmbra 1210 - íd. 1279), rei de Portugal (1247-1279) i comte de Boulogne (1235-1253).

Nou!!: Senyera Reial і Alfons III de Portugal · Veure més »

Alfons IV de Ribagorça

Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça (Alfons d'Aragó i Foix, el Vell, també conegut com a Alfons de Gandia) (1332-1412), Marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.

Nou!!: Senyera Reial і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157) i emperador d'Espanya (1135-1157).

Nou!!: Senyera Reial і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Alfons VIII de Castella

volum.

Nou!!: Senyera Reial і Alfons VIII de Castella · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Senyera Reial і Alfons X de Castella · Veure més »

Anales de la Corona de Aragón

Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.

Nou!!: Senyera Reial і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »

Annals

Annals (Annales) era el recull cronològic organitzat per anys que feia el Pontífex Màxim de Roma, dels esdeveniments organitzats en el que s'anomenava àlbum, que incloïa els noms dels magistrats i tota mena d'esdeveniments com guerres, pestes, prodigis, etc.

Nou!!: Senyera Reial і Annals · Veure més »

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins és una publicació de l'Institut d'estudis Gironins (IEG).

Nou!!: Senyera Reial і Annals de l'Institut d'Estudis Gironins · Veure més »

Antonio Ubieto Arteta

Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).

Nou!!: Senyera Reial і Antonio Ubieto Arteta · Veure més »

Aragonensium rerum commentarii

Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Aragonensium rerum commentarii ('Comentaris respecte de l'Aragó') és l'obra cabdal de l'historiador aragonès Jerónimo de Blancas y Tomás.

Nou!!: Senyera Reial і Aragonensium rerum commentarii · Veure més »

Argent (heràldica)

Representacions de l'argent L'argent és un esmalt argentat usat en heràldica.

Nou!!: Senyera Reial і Argent (heràldica) · Veure més »

Armand de Fluvià i Escorsa

Armand de Fluvià i Escorsa (Barcelona, 1931), que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.

Nou!!: Senyera Reial і Armand de Fluvià i Escorsa · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Senyera Reial і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Auctoritas

Representació d'una sessió del Senat romà: Ciceró ataca a Catilina, a partir d'un fresc del segle XIX L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar.

Nou!!: Senyera Reial і Auctoritas · Veure més »

Ènnec Aritza

Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.

Nou!!: Senyera Reial і Ènnec Aritza · Veure més »

Banda (heràldica)

La banda, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior destre (és a dir, esquerre per al qui el mira) fins al cantó inferior sinistre (és a dir, dret), i delimitada per dues línies paral·leles.

Nou!!: Senyera Reial і Banda (heràldica) · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també coneguda com a Senyera (Senhera en aranès, Señera en castellà i Le drapeau de la Catalogne en francès), és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals, anomenades tècnicament «faixes», de color vermell.

Nou!!: Senyera Reial і Bandera de Catalunya · Veure més »

Bandera de les Illes Balears

La Bandera de les Illes Balears és l'oficial segons l'estatut d'autonomia de 1983.

Nou!!: Senyera Reial і Bandera de les Illes Balears · Veure més »

Bandera de Mallorca

La bandera de Mallorca és el símbol oficial utilitzat pel Consell de Mallorca.

Nou!!: Senyera Reial і Bandera de Mallorca · Veure més »

Barra (heràldica)

La barra, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior sinistre (és a dir, dret per al qui el mira) fins al cantó inferior destre (és a dir, esquerre), i delimitada per dues línies paral·leles.

Nou!!: Senyera Reial і Barra (heràldica) · Veure més »

Batalla d'Alcoraç

La batalla d'Alcoraç es va lliurar el 15 de novembre del 1096 a prop de Washka i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.

Nou!!: Senyera Reial і Batalla d'Alcoraç · Veure més »

Batalla de Hastings

Detall del tapís de Bayeux (1073-1083), en què es representa la invasió normanda. La Batalla de Hastings fou un enfrontament decisiu entre les tropes de Harold II d'Anglaterra, últim rei saxó del Regne d'Anglaterra, i els invasors normands del futur Guillem I d'Anglaterra.

Nou!!: Senyera Reial і Batalla de Hastings · Veure més »

Beatriu I de Provença

Segell de Beatriu de Provença, filla de Ramon Berenguer V de ProvençaBeatriu I de Provença (1233 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença (1245 - 1267) i reina consort de Nàpols (1266-1267).

Nou!!: Senyera Reial і Beatriu I de Provença · Veure més »

Blanca de Castella i d'Anglaterra

Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).

Nou!!: Senyera Reial і Blanca de Castella i d'Anglaterra · Veure més »

Bordura

En detall) La bordura, en heràldica, és una peça honorable en forma de cinta que voreja el camper.

Nou!!: Senyera Reial і Bordura · Veure més »

Brisura

Escut '''brisat''' al cap amb un lambel En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards.

Nou!!: Senyera Reial і Brisura · Veure més »

Camper

El camper o camp és, en heràldica, la superfície interior i total d'un escut, on es posen les particions i les càrregues.

Nou!!: Senyera Reial і Camper · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada al segle XIII.

Nou!!: Senyera Reial і Cancelleria Reial · Veure més »

Capítols matrimonials de Barbastre (1137)

Capítols matrimonials de Barbastre (11 d'agost del 1137) Els anomenats Capítols matrimonials de Barbastre són una carta de donacióUbieto 1987,: Ramiro II: «todo cuánto había retenido en esa otra carta de donación del reino que le había hecho cuando le dí mi hija» que féu el rei Ramir II d'Aragó l'11 d'agost del 1137 a Barbastre on es recullen els capítols matrimonials pactats entre el rei Ramir II d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i en virtut dels quals es pactava el casament del comte de Barcelona amb l'acabada de néixer Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó.

Nou!!: Senyera Reial і Capítols matrimonials de Barbastre (1137) · Veure més »

Caplletra

Caplletra a un manuscrit del segle XII. La caplletra és una lletra majúscula inicial del primer mot d'un text, llibre, capítol, paràgraf, etc., que ha estat ornamentada amb fins estètics.

Nou!!: Senyera Reial і Caplletra · Veure més »

Carboncle (heràldica)

'''Carboncle''' de l'escut de Navarra El carboncle o escarboncle és, en heràldica, una figura de vuit bastonets disposats radialment, normalment flordelisats o pomejats, i carregats al centre amb una pedra de robí, mineral anomenat també carboncle.

Nou!!: Senyera Reial і Carboncle (heràldica) · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (21 de març de 1227 - Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); Rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Senyera Reial і Carles I d'Anjou · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Senyera Reial і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV: «''Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom,... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona''». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Senyera Reial і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Senyera Reial і Casal de Barcelona · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Senyera Reial і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Senyera Reial і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Senyera Reial і Catalunya · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Senyera Reial і Catedral de Girona · Veure més »

Cavaller

Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Viktor Mikhailovich Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és "persona que munta a cavall", que és de gran riquesa en semàntica.

Nou!!: Senyera Reial і Cavaller · Veure més »

Càntic dels Càntics

Il·lustració del primer vers, del segle XV El Càntic dels càntics (en hebreu, שִׁיר הַשִּׁירִים, Shir Hashirim), conegut també com el Càntic de Salomó o el Càntic dels càntics de Salomó, és un llibre de poemes d'amor que forma part de la Bíblia i del Tanakh.

Nou!!: Senyera Reial і Càntic dels Càntics · Veure més »

Chronica Adefonsi Imperatoris

La Chronica Adefonsi Imperatoris és un panegíric en prosa i vers dedicat al regnat d'Alfons VII de Castella.

Nou!!: Senyera Reial і Chronica Adefonsi Imperatoris · Veure més »

Chronicon Barcinonenses IV

El Chronicon Barcinonenses IV és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Senyera Reial і Chronicon Barcinonenses IV · Veure més »

Circa

Circa (en llatí 'al voltant de'; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.

Nou!!: Senyera Reial і Circa · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Senyera Reial і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Besalú

El comtat de Besalú fou un dels comtats existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Senyera Reial і Comtat de Besalú · Veure més »

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Senyera Reial і Comtat de Provença · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Senyera Reial і Constança de Sicília · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancycrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Senyera Reial і Constantí I el Gran · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Senyera Reial і Corona d'Aragó · Veure més »

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Nou!!: Senyera Reial і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

Edició de 1885 de la ''Crònica de Pere el Cerimoniós'' La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de les quatre grans cròniques dels segles XIII i XIV.

Nou!!: Senyera Reial і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz, 1844'' La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Senyera Reial і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Senyera Reial і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »

Crónica d'Aragón

Crónica d'Aragón és la traducció al castellà feta per Juan de Molina l'any 1524 de l'obra De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, de Lucio Marineo Sículo, publicada el 1509.

Nou!!: Senyera Reial і Crónica d'Aragón · Veure més »

Crónica de Aragón

Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.

Nou!!: Senyera Reial і Crónica de Aragón · Veure més »

Creu d'Aïnsa

La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.

Nou!!: Senyera Reial і Creu d'Aïnsa · Veure més »

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Nou!!: Senyera Reial і Creu d'Alcoraç · Veure més »

Croada d'al-Mariyya

La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.

Nou!!: Senyera Reial і Croada d'al-Mariyya · Veure més »

Croada pisano-catalana

La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.

Nou!!: Senyera Reial і Croada pisano-catalana · Veure més »

Cronicó

Un cronicó és una obra historiogràfica feta entre el segle XI i el XV, en què els fets esdevinguts en cada data són descrits d'una manera més àmplia que en un annal, però més breu que en un dietari.

Nou!!: Senyera Reial і Cronicó · Veure més »

Cronicó de Sant Cugat

El Cronicó de Sant Cugat és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Senyera Reial і Cronicó de Sant Cugat · Veure més »

Cronicó de Sant Feliu de Guíxols

El Cronicó de Sant Feliu de Guíxols és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Senyera Reial і Cronicó de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Cronicó Dertusense II

El Cronicó Dertusense II és un cronicó de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.

Nou!!: Senyera Reial і Cronicó Dertusense II · Veure més »

Cronicó Rivipullense I

El Cronicó Rivipullense I és el primer de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.

Nou!!: Senyera Reial і Cronicó Rivipullense I · Veure més »

De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V

De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (Saragossa, 1509) és una crònica renaixentista dels reis d'Aragó escrita escrita en 5 llibres per Lucio Marineo Sículo.

Nou!!: Senyera Reial і De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V · Veure més »

De captione Almerie et Tortuose

De captione Almerie et Tortuose és una crònica en prosa que descriu la Croada contra al-Mariyya.

Nou!!: Senyera Reial і De captione Almerie et Tortuose · Veure més »

Dignitat (títol)

La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.

Nou!!: Senyera Reial і Dignitat (títol) · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dóna el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Senyera Reial і Dinastia Ximena · Veure més »

Dolça de Provença

Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).

Nou!!: Senyera Reial і Dolça de Provença · Veure més »

Ducat de Normandia

Escut del Ducat de Normandia, format per dos lleopards grocs sobre fons vermell Mapa del Ducat de Normandia L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al tractat de Saint-Clair-sur-Epte, acordat al 911 entre el rei Carles III de França i el cap víking Rol·ló.

Nou!!: Senyera Reial і Ducat de Normandia · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Senyera Reial і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Senyera Reial і Edat moderna · Veure més »

Elionor de Castella i d'Anglaterra

Elionor de Castella (1202 - Burgos, 1251), infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1221-1229).

Nou!!: Senyera Reial і Elionor de Castella i d'Anglaterra · Veure més »

Elisenda de Montcada

Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 9 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.

Nou!!: Senyera Reial і Elisenda de Montcada · Veure més »

Enric el Lleó

Enric el Lleó - Heinrich der Löwe - (Ravensburg, 1129 - 2 d'agost de 1195) va ser un membre de la casa de Welf que fou duc de Saxònia, com a Enric III, des de 1142, i duc de Baviera, com a Enric XII, des de 1156, ducats que va governar fins al 1180.

Nou!!: Senyera Reial і Enric el Lleó · Veure més »

Enric II de Babenberg

Estàtua d'Enric ''Jasomirgott'' a Viena Enric II de Babenberg dit Jasomirgott (1107 – 13 de gener de 1177) fou comte palatí del Rin (1140-1141), duc de Baviera (Enric XI de Baviera 1143-1156) i marcgravi (Enric II d'Àustria 1141-1156) i després duc d'Àustria (Enric II d'Àustria 1156-1177) de la casa de Babenberg.

Nou!!: Senyera Reial і Enric II de Babenberg · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al segle XV.

Nou!!: Senyera Reial і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Escudet

L'escudet, en heràldica, és un moble en forma d'escut petit col·locat dins un camper, generalment en nombre superior a un.

Nou!!: Senyera Reial і Escudet · Veure més »

Escut d'armes

Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes escut heràldic (també dit armories o, simplement, escut) és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.

Nou!!: Senyera Reial і Escut d'armes · Veure més »

Escut de Catalunya

Constitucions de Catalunya de 1702 L'escut de Catalunya té el següent blasonament: En camp d'or, quatre pals de gules.

Nou!!: Senyera Reial і Escut de Catalunya · Veure més »

Escut de l'Aragó

L'Escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Ley Orgánica 8/1982, 10 de agosto) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.

Nou!!: Senyera Reial і Escut de l'Aragó · Veure més »

Escut del País Valencià

Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985 L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.

Nou!!: Senyera Reial і Escut del País Valencià · Veure més »

Escuts amb el Senyal Reial

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і Escuts amb el Senyal Reial · Veure més »

Esmalt (heràldica)

En heràldica, l'esmalt és la coloració del camper de l'escut o d'una partició determinada, o el fons d'una peça, un moble o una figura.

Nou!!: Senyera Reial і Esmalt (heràldica) · Veure més »

Estelada

La bandera estelada, senyera estelada o simplement estelada és considerada la bandera no oficial que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і Estelada · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Senyera Reial і Europa · Veure més »

Eustaqui II de Boulogne

Eustaqui II de Boulogne (v. 1018- v. 1087) va ser comte de Boulogne des de 1049 fins a la seva mort.

Nou!!: Senyera Reial і Eustaqui II de Boulogne · Veure més »

Faixa (heràldica)

La faixa, en heràldica, és una peça honorable col·locada horitzontalment al centre de l'escut, tot travessant el camper d'esquerra a dreta, i delimitada per dues línies horitzontals paral·leles.

Nou!!: Senyera Reial і Faixa (heràldica) · Veure més »

Faustino Menéndez Pidal de Navascués

Faustino Menéndez Pidal de Navascués (Saragossa, 15 de novembre de 1924) és un heraldista aragonès, doctor enginyer de Camins per la universitat Politècnica de Madrid, membre numerari de la Real Academia de la Historia (1993), director de l′Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, Vicepresident 1r de l′Académie Internationale d'Heráldique, Acadèmic de Mèrit de l’Acadèmia Portuguesa de la Historia, membre d'honor de la Société Française d'Héraldique et de Sigillographie, i de lInstituto Portuguès de Heràldica.

Nou!!: Senyera Reial і Faustino Menéndez Pidal de Navascués · Veure més »

Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)

Ferran d'Aragó (1190 - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Aragó, fou abat de Mont Aragón.

Nou!!: Senyera Reial і Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) · Veure més »

Ferran I de Nàpols

Ferran I de Nàpols (1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).

Nou!!: Senyera Reial і Ferran I de Nàpols · Veure més »

Ferran II de Lleó

Tomba de Ferran II de Lleó y Galícia a la catedral de Santiago de Compostel·la Ferran II de Lleó i Galícia (1137 - Benavent 1188) fou rei de Lleó (1157-1188).

Nou!!: Senyera Reial і Ferran II de Lleó · Veure més »

Ferran III de Castella

Ferran III de de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Nou!!: Senyera Reial і Ferran III de Castella · Veure més »

Figura (heràldica)

Una figura, en la ciència heràldica, és qualsevol de les càrregues o objectes que apareixen dins l'escut d'armes.

Nou!!: Senyera Reial і Figura (heràldica) · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Senyera Reial і Francès · Veure més »

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis - també Ximenes, Eiximenes o Jimenez - (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) (OFM) fou un escriptor franciscà català del segle XIV a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Senyera Reial і Francesc Eiximenis · Veure més »

Frederic II de Sicília

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).

Nou!!: Senyera Reial і Frederic II de Sicília · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Senyera Reial і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gastó I de Foix

Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.

Nou!!: Senyera Reial і Gastó I de Foix · Veure més »

Genealogies de Roda

Les Genealogies de Roda són un text historiogràfic en llatí redactat a Nájera vers el 980-990 per iniciativa de la cort del Regne de Pamplona i que recullen les genealogies dels Reis de Pamplona.

Nou!!: Senyera Reial і Genealogies de Roda · Veure més »

Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)

'''"Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell"''' (Manuscrit 246) és una còpia del segle XV de la '''''Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae''''' (1380) "Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell" és el nom que s'ha donat al manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya, una còpia del segle XV que és l'únic testimoni de l'obra genealògica Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, escrita el 1380 per fra Jaume Domènec.

Nou!!: Senyera Reial і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La ''Gesta Comitum Barchinonensium'' recull a l'inici la llegenda de Guifré el Pilós («''De Guiffredo pilose...''») La Gesta Comitum Barchinonensium (en català: Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del segle XII, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: Senyera Reial і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Senyera Reial і Girona · Veure més »

Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés

Historia general de las Indias, Capità Gonzalo Hernández de Oviedo y Valdez(1536). Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (Madrid, 1478 - Valladolid, 1557) fou un escriptor, cronista i colonitzador espanyol.

Nou!!: Senyera Reial і Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII és el nom que agafa com a papa Ildebrando Aldobrandeschi (Sovana, Toscana, vers 1020 - Salern, 1085), fou capdavanter de la reforma moral de l'Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític.

Nou!!: Senyera Reial і Gregori VII · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897).

Nou!!: Senyera Reial і Guifré el Pilós · Veure més »

Guillem I d'Anglaterra

Guillem I d'Anglaterra i II de Normandia (1027/1028 - 9 de setembre, 1087), més conegut amb el nom de Guillem el Conqueridor, va ser duc de Normandia des de 1035 i esdevingué rei d'Anglaterra després de liderar-ne la conquesta l'any 1066, expulsant la dinastia saxona de Wessex i implantant la dinastia Normanda.

Nou!!: Senyera Reial і Guillem I d'Anglaterra · Veure més »

Guillem VI de Montpeller

Guillem VI de Montpeller (?, 1102/1105 - la Grand Selva, ~1162) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.

Nou!!: Senyera Reial і Guillem VI de Montpeller · Veure més »

Guillermo Fatás Cabeza

Guillermo Fatás Cabeza (Saragossa, 1944) Historiador aragonès, Doctor en Filosofia i Lletres, i Catedràtic de l'Àrea d'Història Antiga, de la Universitat de Saragossa.

Nou!!: Senyera Reial і Guillermo Fatás Cabeza · Veure més »

Guillermo Redondo Veintemillas

Guillermo Redondo Veintemillas (Saragossa, 1944-2015).

Nou!!: Senyera Reial і Guillermo Redondo Veintemillas · Veure més »

Gules

Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.

Nou!!: Senyera Reial і Gules · Veure més »

Heràldica

Pàgina de l'armorial alemany d'Hyghalmen, datat de finals del segle XIV. L'heràldica, o ciència del blasó, és la ciència i art auxiliar de la història que estudia específicament l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

Nou!!: Senyera Reial і Heràldica · Veure més »

Hipòtesi

òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable que s'ha realitzat a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica.

Nou!!: Senyera Reial і Hipòtesi · Veure més »

Hipòtesi dels lemniscs

La hipòtesi dels lemniscs o hipòtesi de l'origen vaticanoaragonèsAlbertí 2010, pàg.

Nou!!: Senyera Reial і Hipòtesi dels lemniscs · Veure més »

Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona

Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona és una crònica escrita el 1438 pel noble català mossèn Pere Tomic.

Nou!!: Senyera Reial і Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona · Veure més »

Historiografia de la Senyera Reial

La historiografia de la Senyera Reial és l'estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història de la Senyera Reial.

Nou!!: Senyera Reial і Historiografia de la Senyera Reial · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus (en àrab al-Jazàïr aix-Xarquiyya li-l-Àndalus), és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: Senyera Reial і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Senyera Reial і Islam · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Senyera Reial і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Senyera Reial і Jaume el Just · Veure més »

Jaume I d'Urgell

Jaume I d'Aragó i d'Entença (?, 1320 - Barcelona, 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, baró d'Antillón i d'Alcolea de Cinca (1328-1347).

Nou!!: Senyera Reial і Jaume I d'Urgell · Veure més »

Joan de Montsó

Joan de Montsó (en francès: Jean de Monzon, en castellà: Juan de Monzón) (València, c.1340 - p.1412) va ser un prominent teòleg tomista valencià de l'Orde dels Predicadors.

Nou!!: Senyera Reial і Joan de Montsó · Veure més »

Joan de Prades

Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).

Nou!!: Senyera Reial і Joan de Prades · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes.

Nou!!: Senyera Reial і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan II, dit el Sense Fe o el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Senyera Reial і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan I d'Empúries

Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i President de la Generalitat de Catalunya (1376).

Nou!!: Senyera Reial і Joan I d'Empúries · Veure més »

Joan Ramon Folc IV de Cardona

Joan Ramon Folc IV de Cardona, I duc de Cardona (1446 - Arbeca 1513).

Nou!!: Senyera Reial і Joan Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »

Jofré V d'Anjou

Jofré V d'Anjou (24 d'agost de 1113 -7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine.

Nou!!: Senyera Reial і Jofré V d'Anjou · Veure més »

José Ángel Sesma Muñoz

José Ángel Sesma Muñoz (Saragossa, 7 de juliol de 1946) és un historiador aragonès i Catedràtic del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Saragossa; és director del Grup d'investigació d'Història Medieval d'aquesta universitat i membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Senyera Reial і José Ángel Sesma Muñoz · Veure més »

Jutjat d'Arborea

Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: Senyera Reial і Jutjat d'Arborea · Veure més »

Lambel

or; ressaltant al cap un '''lambel''' de gules» Un lambel és un moble heràldic generalment posat al cap de l'escut i sovint emprat com a brisura.

Nou!!: Senyera Reial і Lambel · Veure més »

Les quatre grans Cròniques

''Llibre dels Fets'' Les quatre grans Cròniques és el nom amb el qual es coneixen quatre obres escrites en català a finals del segle XIII i durant el XIV.

Nou!!: Senyera Reial і Les quatre grans Cròniques · Veure més »

Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Niça Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

Nou!!: Senyera Reial і Liber Maiolichinus · Veure més »

Llegenda de les quatre barres de sang

''Mort de Guifré el Pelós'', de Claudi Lorenzale i Sugrañes, ca. 1843 La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.

Nou!!: Senyera Reial і Llegenda de les quatre barres de sang · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de les quatre grans Cròniques.

Nou!!: Senyera Reial і Llibre dels fets · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Senyera Reial і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de consellers reials

Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Senyera Reial і Llista de consellers reials · Veure més »

Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Nou!!: Senyera Reial і Llista de monarques britànics · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Nou!!: Senyera Reial і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Lluís VII de França

Lluís VII de França Lluís VII de França el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França (1137-1180).

Nou!!: Senyera Reial і Lluís VII de França · Veure més »

Lo Crestià

Inici del ''Terç del Crestià'' segons el manuscrit 1792 de la Biblioteca Nacional de Madrid. Aquest manuscrit conté els capítols 1-523 d'aquest llibre, que té en total 1060 capítols. Lo Crestià fou una enciclopèdia en català impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis.

Nou!!: Senyera Reial і Lo Crestià · Veure més »

Los Angeles

Los Angeles, oficialment Ciutat de Los Angeles (literalment en català «Els Àngels»; en anglès: City of Los Angeles) i de manera abreviada L.A, és una ciutat dels Estats Units situada a l'estat de Califòrnia, a la vora de l'oceà Pacífic i a uns 150 quilòmetres al nord de la frontera amb Mèxic.

Nou!!: Senyera Reial і Los Angeles · Veure més »

Lucio Marineo Sículo

Lucio Marineo Sículo (Bidino, Sicília, 1460 - 1533), humanista, capellà i cronista sicilià de la cort de Ferran II d'Aragó "el Catòlic".

Nou!!: Senyera Reial і Lucio Marineo Sículo · Veure més »

Margarida de Prades

Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410).

Nou!!: Senyera Reial і Margarida de Prades · Veure més »

Maria de Luna

Escut d'armes de Maria de Luna Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406) i comtessa d'Empúries (1402-1406).

Nou!!: Senyera Reial і Maria de Luna · Veure més »

Maria de Xipre

Maria de Xipre o Maria de Lusignan (1279 - Tortosa 1319), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1319).

Nou!!: Senyera Reial і Maria de Xipre · Veure més »

Martí de Riquer i Morera

Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.

Nou!!: Senyera Reial і Martí de Riquer i Morera · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Senyera Reial і Martí l'Humà · Veure més »

Millau

Millau (Milhau en occità; Millau en francès) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.

Nou!!: Senyera Reial і Millau · Veure més »

Moble (heràldica)

Un moble, en la ciència heràldica, és cadascun dels petits objectes accessoris, normalment geomètrics, que apareixen dins l'escut d'armes.

Nou!!: Senyera Reial і Moble (heràldica) · Veure més »

Monestir de Veruela

Voltes de la nau El Reial Monestir de Santa Maria de Veruela és una abadia cistercenca del segle XII, situada prop de Vera de Moncayo, a la província de Saragossa, Espanya.

Nou!!: Senyera Reial і Monestir de Veruela · Veure més »

Mossèn

Portada de la traducció de l'obra del Ausiàs Marc. S'hi observa l'ús del tracte «mossèn» per a referit-se a un cavaller: «Las obras del famosíssimo philosofo y poeta ''mossen'' Osias Marco caballero Valenciano de nación Catalán traduzidas por don Baltasar de Romaní» editada el 1539. La portada está ilustrada con las armas del Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, virrei de valència, a qui està dedicada la traducció. «Mossèn» o «mossén» és un tractament d'origen medieval a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Senyera Reial і Mossèn · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art a la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo en la seva totalitat, des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Senyera Reial і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Narciso Sentenach y Cabañas

Narciso Sentenach y Cabañas (Sevilla, 1853 - 1925), historiador, crític d'art i arqueòleg espanyol.

Nou!!: Senyera Reial і Narciso Sentenach y Cabañas · Veure més »

Nàrtex

Plànol de catedral, indicant la posició del nàrtex. Nàrtex exterior o porxo de St-Germain l'Auxerrois a París. El nàrtex o galilea d'una església és l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'església.

Nou!!: Senyera Reial і Nàrtex · Veure més »

Nobiliario vero

Nobiliario vero o Libro intitulado nobiliario vero perfetamente copylado e ordenado por el onrrado cauallero Feranto Mexia veynte quatro de Jahen és un tractat de noblesa i cavalleria escrit el 1485 per Hernán Mexía i editat a Sevilla el 1492.

Nou!!: Senyera Reial і Nobiliario vero · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Senyera Reial і Noblesa · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del segle X a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen víking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Senyera Reial і Normands · Veure més »

Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya

Representació de Nunó Sanç a les pintures murals del Saló del Tinell del Palau Reial Major de Barcelona Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).

Nou!!: Senyera Reial і Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya · Veure més »

Or (heràldica)

Representacions de l'or L'or és un esmalt daurat usat en heràldica.

Nou!!: Senyera Reial і Or (heràldica) · Veure més »

Orde de la Mercè

L'Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l’Orde dels Mercedaris o l’Orde de la Mercè, és un orde religiós que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'Islam.

Nou!!: Senyera Reial і Orde de la Mercè · Veure més »

Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Caplletra '''N''' d'un manuscrit en català: '''''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort'''''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III - de títol complet Ordinacinons fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort- són el cònjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre funcionament de la Casa reial d'Aragó.

Nou!!: Senyera Reial і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Origen de la Senyera Reial

escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.

Nou!!: Senyera Reial і Origen de la Senyera Reial · Veure més »

Otger Cataló

L'Otger Cataló (o Catalon) o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns.

Nou!!: Senyera Reial і Otger Cataló · Veure més »

Pal (heràldica)

El pal, en heràldica, és una peça honorable col·locada verticalment al centre de l'escut, tot travessant el camper de dalt a baix, i delimitada per dues línies verticals paral·leles.

Nou!!: Senyera Reial і Pal (heràldica) · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: Senyera Reial і Palau Reial Major · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Senyera Reial і Papa · Veure més »

Papa Innocenci IV

Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254).

Nou!!: Senyera Reial і Papa Innocenci IV · Veure més »

Papa Silvestre I

Silvestre I va ser el trentra-tresè papa, entre el 314 i el 335.

Nou!!: Senyera Reial і Papa Silvestre I · Veure més »

Paul Fridolin Kehr

Paul Fridolin Kehr (Waltershausen, Baixa Francònia, 1860 — Wässerndorf, Alta Francònia, 1944) va ser un historiador alemany.

Nou!!: Senyera Reial і Paul Fridolin Kehr · Veure més »

Penó de la Conquesta

L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat i regne de València.

Nou!!: Senyera Reial і Penó de la Conquesta · Veure més »

Pere Antoni Beuter

Primera part de la ''Coronica General de toda españa, y especialmente del Reyno de Valencia'', 1604, museu d'Història de València. Pere Antoni Beuter (València, 1490 - 1554) fou un historiador i exegeta valencià.

Nou!!: Senyera Reial і Pere Antoni Beuter · Veure més »

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Nou!!: Senyera Reial і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic (dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó) (Montblanc, Principat de Catalunya, 1177 o Osca, Regne d'Aragó, 1178 - Muret, Comtat de Tolosa, 1213).

Nou!!: Senyera Reial і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Senyera Reial і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Senyera Reial і Pere el Gran · Veure més »

Pere II d'Urgell

Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere d'Aragó i de Comenge o Pere II d'Urgell (?, 1340 - Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger, baró d'Entença, d'Antillón i d'Alcolea de Cinca (1347-1408).

Nou!!: Senyera Reial і Pere II d'Urgell · Veure més »

Pere Tomic

Pere Tomic o Tomich (Bagà, s. XV – abans de 1481) va ser un cavaller i historiador català, autor del llibre Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona i castlà del castell d'Aristot (1446-1447).

Nou!!: Senyera Reial і Pere Tomic · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella) (Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Senyera Reial і Peronella d'Aragó · Veure més »

Pintures murals de la conquesta de Mallorca

Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor.

Nou!!: Senyera Reial і Pintures murals de la conquesta de Mallorca · Veure més »

Portabandera del Rei d'Aragó

Caplletra C del Vidal MayorS'hi representa el rei Jaume I d'Aragó; la sobrecota, el guió triangular de la llança i les gualdrapes del cavall porten la Senyera Reial.A la seva esquerra hi ha el '''Portabandera del Rei d'Aragó''' portant la Senyera Reial El Portabandera del Rei d'Aragó o Alféres era un càrrec de la màxima dignitat a la Corona d'Aragó i era l'encarregat de portar i custodiar la Senyera Reial del Rei d'Aragó durant les campanyes militars.

Nou!!: Senyera Reial і Portabandera del Rei d'Aragó · Veure més »

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 31 d'agost de 1777 - Barcelona, 29 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Nou!!: Senyera Reial і Pròsper de Bofarull i Mascaró · Veure més »

Propietat privada

La propietat privada és el nom que rep el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre una mercaderia tangible o no-tangible.

Nou!!: Senyera Reial і Propietat privada · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137).

Nou!!: Senyera Reial і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Berenguer I d'Empúries

Ramon Berenguer d'Aragó i Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).

Nou!!: Senyera Reial і Ramon Berenguer I d'Empúries · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Senyera Reial і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Senyera Reial і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Senyera Reial і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Berenguer IV de Provença

Ramon Berenguer IV de Provença o Pere I de Cerdanya (1158 - Murviel, Montpeller 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).

Nou!!: Senyera Reial і Ramon Berenguer IV de Provença · Veure més »

Ramon Berenguer V de Provença

Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V de Provença (v 1200 - 1245), comte de Provença (1209-1245).

Nou!!: Senyera Reial і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »

Ramon Borrell

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017).

Nou!!: Senyera Reial і Ramon Borrell · Veure més »

Ramon Roger I de Foix

Ramon Roger I de Foix (ca. 1152 - Mirapeis, França 1223) fou comte de Foix (1188-1223).

Nou!!: Senyera Reial і Ramon Roger I de Foix · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el segle X i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Senyera Reial і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Senyera Reial і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir amb entitat política autònoma a partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lleó.

Nou!!: Senyera Reial і Regne de Castella · Veure més »

Reial Monestir de Sant Victorià

El Reial Monestir de Sant Victorià d'Assan (en aragonès: Reyal Monestério de Sant Veturian) està situat al terme municipal d'O Pueyo d'Araguás (a Los Molinos), en la comarca del Sobrarb, al vessant sud de Penya Montanyesa, de la Serra Ferrera (Osca).

Nou!!: Senyera Reial і Reial Monestir de Sant Victorià · Veure més »

Roger Bernat I de Foix

Roger Bernat I de Foix, dit el Gras (Foix, 1130 - 1188) fou comte de Foix (1148-1188) i governador de Provença.

Nou!!: Senyera Reial і Roger Bernat I de Foix · Veure més »

Roger Bernat II de Foix

Roger Bernat II de Foix, dit el Gran (1195 - 1241), fou comte de Foix (1223-1241) i administrador del vescomtat de Castellbò (1230-1240).

Nou!!: Senyera Reial і Roger Bernat II de Foix · Veure més »

Roger Bernat III de Foix

Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).

Nou!!: Senyera Reial і Roger Bernat III de Foix · Veure més »

Roger III de Foix

Roger III de Foix (? - 1148) fou comte de Foix (1124-1148).

Nou!!: Senyera Reial і Roger III de Foix · Veure més »

Roger IV de Foix

Roger IV de Foix (? - 1265) fou vescomte de Castellbò (1230-1265) i comte de Foix (1241-1265).

Nou!!: Senyera Reial і Roger IV de Foix · Veure més »

Salm

Un salm (o psalm) era una poesia destinada a ser cantada.

Nou!!: Senyera Reial і Salm · Veure més »

Sanç de Barcelona i d'Aragó

vinheta Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Nou!!: Senyera Reial і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »

Sanç I d'Aragó i Pamplona

Sanç I d'Aragó i Pamplona, també conegut com a Sanç Ramires i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Senyera Reial і Sanç I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del Papa com a Cap Suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que Estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com Estat al servei de l'Església.

Nou!!: Senyera Reial і Santa Seu · Veure més »

Sautor

El sautor, en heràldica, és la peça honorable resultant de la unió d'una banda i una barra; és a dir, té forma d'aspa i s'anomena també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, ja que és el símbol del martiri d'aquests sants.

Nou!!: Senyera Reial і Sautor · Veure més »

Segell de Millau

Revers del segell de Millau. El 1187 Alfons II d'Aragó concedí a la vila el privilegi d'usar un segell comú «''Concedimus namque sigillum comune consulibus et comuni sub subscriptione nostra et sua''», i també l'ús de la seva bandera «et etiam vexillum nostrum». La llegenda del segell en detalla el titular: ''Segell del rey d'Aragó comte de Barcelona i marquès de Provença'' «+SIGILLU(M) R(EGIS) ARAGON(ENSIS) COMITIS BARCHINONENSIS ET MARCHIONIS PROVINCIE» Per a confeccionar la cara amb el segell reial, els cònsols de Millau prengueren com a model, no un escut palat sense bloca com els apareixen als segells d'Alfons II d'Aragó, sinó que copiaren un ''escut palat amb bloca'', mostra inequívoca que varen prendre com a model els anteriors segells de Ramon Berenguer IV o els seus fills menors El segell de Millau és un segell confeccionat per la vila de Millau (França) el c.1187 on hi apareix la representació més antiga conservada en la història del senyal dels Quatre Pals no ja com una arma defensiva que porta el dignatari a cavall, sinó com un emblema identificatiu per si sol.

Nou!!: Senyera Reial і Segell de Millau · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Senyera Reial і Segle XI · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Senyera Reial і Segle XII · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Senyera Reial і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Senyera Reial і Segle XIV · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Senyera Reial і Segle XV · Veure més »

Segunda parte de la crónica general de España

La Segunda parte de la crónica general de España és una obra històrica escrita per Pere Antoni Beuter i editada a València el 1551 per Joan Mei.

Nou!!: Senyera Reial і Segunda parte de la crónica general de España · Veure més »

Senyera del País Valencià

La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.

Nou!!: Senyera Reial і Senyera del País Valencià · Veure més »

Senyera Reial

Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Senyera Reial і Senyera Reial · Veure més »

Senyor

Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.

Nou!!: Senyera Reial і Senyor · Veure més »

Sepulcres comtals de la catedral de Girona

Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el segle XIV per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).

Nou!!: Senyera Reial і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Veure més »

Setembre

El setembre és el novè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Senyera Reial і Setembre · Veure més »

Sibil·la de Fortià

Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).

Nou!!: Senyera Reial і Sibil·la de Fortià · Veure més »

Sigil·lografia

La sigil·lografia com a ciència històrica amb caràcter autònom, auxiliar o dependent, i íntimament relacionada amb la diplomàtica, el dret, la història de l'art, l'heràldica o la genealogia, és l'estudi científic (crític) dels segells utilitzats per l'home al que llarg dels segles com a instrument o mitjà adequat per a autoritzar i validar la documentació pública (oficial) o la privada, estudiant-los i classificant-los en qualsevol de les dues presentacions: matriu (instrument que serveix per segellar) i empremta (resultat del segellat en diverses matèries).

Nou!!: Senyera Reial і Sigil·lografia · Veure més »

Tapís de Bayeux

cometa Halley a l'escena XXXII del tapís de Bayeux. La inscripció en llatí diu:'' Isti mirant stella '' El tapís de Bayeux, també conegut a França com el tapís de la reina Matilde (en francès: Tapisserie de Bayeux, en anglès: Bayeux Tapestry), és un gran llenç brodat, peça única de l'art del segle XI, que relata mitjançant una successió d'imatges amb inscripcions en llatí, els fets que van precedir la conquesta d'Anglaterra pels normands en commemoració de la Batalla de Hastings.

Nou!!: Senyera Reial і Tapís de Bayeux · Veure més »

Teoria del Casamiento en casa

La Teoria del Casamiento en casa (en català: Teoria del Casament a Casa) és una teoria sobre el llinatge de Ramon Berenguer IV i l'origen del Casal d'Aragó amb implicacions sobre el Senyal Reial formulada per l'historiador Antonio Ubieto Arteta que es basa en la institució jurídica consuetudinària del Casament a casa.

Nou!!: Senyera Reial і Teoria del Casamiento en casa · Veure més »

Tesi

Una tesi (del grec θέσις thésis), establiment, proposició, ací en el sentit de «el que s'ha proposat, afirmat», assenyala una proposició científica, un axioma o un fet demostrable.

Nou!!: Senyera Reial і Tesi · Veure més »

Umbraculum

'''''Umbraculum''''' en una basílica Lumbraculum (del llatí: umbra 'ombra'), conopeu (del llatí: conopeum), ombrellino (mot italià, 'para-sol'), gonfanó o pavelló papal és una peça històrica de la indumentària i insígnies papals, usada en principi per proveir d'ombra al Pontífex Romà.

Nou!!: Senyera Reial і Umbraculum · Veure més »

Urraca de Castella i d'Anglaterra

Urraca de Castella i d'Anglaterra o Urraca de Borgonya (1186 - Lisboa, 3 de novembre de 1220) Infant d'Espanya|infanta de Castella i reina consort de Portugal (1211-1220).

Nou!!: Senyera Reial і Urraca de Castella i d'Anglaterra · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Senyera Reial і València · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Senyera Reial і Vassallatge · Veure més »

Vescomtat de Bearn

Mapa del territori de Bearn dins Occitània El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.

Nou!!: Senyera Reial і Vescomtat de Bearn · Veure més »

Vescomtat de Millau

El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.

Nou!!: Senyera Reial і Vescomtat de Millau · Veure més »

Vexil·lologia

Bandera de la Federació Internacional d'Associacions Vexil·lològigues. La vexil·lologia (del llatí vexillum, 'bandera', i el grec logos, 'coneixement') és la ciència que es dedica a l'estudi de les banderes.

Nou!!: Senyera Reial і Vexil·lologia · Veure més »

Vidal de Canyelles

Vidal de Canyelles (en aragonès: Vidal de Canellas) (Canyelles, 1190? - Osca, post 1252) va ser bisbe d'Osca i compilador dels Furs d'Aragó en l'obra jurídica coneguda com a Complitaio Maior, In excelsis Dei Thesauris o també Vidal Mayor en honor seu (1247), primera codificació general de les lleis del Regne d'Aragó i efectuada durant el regnat de Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Senyera Reial і Vidal de Canyelles · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Nou!!: Senyera Reial і Violant de Bar · Veure més »

Ximena de Barcelona i de Díaz

Ximena d'Osona (1105 - ?) fou comtessa d'Osona (1107-1111), comtessa consort de Besalú (1107-1111) i comtessa consort de Foix (1124-1148).

Nou!!: Senyera Reial і Ximena de Barcelona i de Díaz · Veure més »

1 d'abril

L'1 d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Senyera Reial і 1 d'abril · Veure més »

1027

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1027 · Veure més »

1042

L'any 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Senyera Reial і 1042 · Veure més »

1058

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1058 · Veure més »

1063

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1063 · Veure més »

1066

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1066 · Veure més »

1080

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1080 · Veure més »

1082

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1082 · Veure més »

1087

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1087 · Veure més »

1094

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1094 · Veure més »

1096

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1096 · Veure més »

1097

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1097 · Veure més »

11 d'agost

L'11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Senyera Reial і 11 d'agost · Veure més »

1100

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1100 · Veure més »

1105

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1105 · Veure més »

1112

L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.

Nou!!: Senyera Reial і 1112 · Veure més »

1113

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1113 · Veure més »

1114

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1114 · Veure més »

1118

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1118 · Veure més »

1125

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1125 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1137 · Veure més »

1141

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1141 · Veure més »

1147

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1147 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1150 · Veure més »

1154

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1154 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1157 · Veure més »

1159

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1159 · Veure més »

1160

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1160 · Veure més »

1162

L'any 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Senyera Reial і 1162 · Veure més »

1164

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1164 · Veure més »

1166

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1166 · Veure més »

1167

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1167 · Veure més »

1170

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1170 · Veure més »

1176

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1176 · Veure més »

1180

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1180 · Veure més »

1185

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1185 · Veure més »

1187

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1187 · Veure més »

1188

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1188 · Veure més »

1191

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1191 · Veure més »

1210

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1210 · Veure més »

1224

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1224 · Veure més »

1226

L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.

Nou!!: Senyera Reial і 1226 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1229 · Veure més »

1236

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1236 · Veure més »

1243

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1243 · Veure més »

1245

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1245 · Veure més »

1246

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1246 · Veure més »

1247

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1247 · Veure més »

1254

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1254 · Veure més »

1256

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1256 · Veure més »

1260

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1260 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1276 · Veure més »

1279

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1279 · Veure més »

1280

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1280 · Veure més »

1281

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1281 · Veure més »

1292

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1292 · Veure més »

1302

L'any 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Senyera Reial і 1302 · Veure més »

1312

L'any 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Senyera Reial і 1312 · Veure més »

1319

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1319 · Veure més »

1332

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1332 · Veure més »

1340

Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.

Nou!!: Senyera Reial і 1340 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1344 · Veure més »

1348

Mapa de la progressió de la Pesta Negra pel continent europeu a mitjan segle XIV de.

Nou!!: Senyera Reial і 1348 · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1350 · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1359 · Veure més »

1364

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1364 · Veure més »

1365

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1365 · Veure més »

1372

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1372 · Veure més »

1373

L'any 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Senyera Reial і 1373 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1378 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1380 · Veure més »

1381

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1381 · Veure més »

1384

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1384 · Veure més »

1385

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1385 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1387 · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1392 · Veure més »

1395

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1395 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1396 · Veure més »

1402

L'any 1402 (MCDII) fou un any comú del segle XV que pertany a l'Edat Mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Senyera Reial і 1402 · Veure més »

1405

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1405 · Veure més »

1406

;Països catalans;Món.

Nou!!: Senyera Reial і 1406 · Veure més »

1407

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1407 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Senyera Reial і 1410 · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Senyera Reial і 1412 · Veure més »

1429

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1429 · Veure més »

1431

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1431 · Veure més »

1438

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1438 · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Senyera Reial і 1452 · Veure més »

1483

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Senyera Reial і 1483 · Veure més »

1485

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1485 · Veure més »

1509

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Senyera Reial і 1509 · Veure més »

1532

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1532 · Veure més »

1551

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 1551 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1909 · Veure més »

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1928 · Veure més »

1972

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1972 · Veure més »

1980

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1980 · Veure més »

1981

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1981 · Veure més »

1982

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1982 · Veure més »

1983

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1983 · Veure més »

1986

Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Senyera Reial і 1986 · Veure més »

1987

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1987 · Veure més »

1988

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1988 · Veure més »

1990

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1990 · Veure més »

1994

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1994 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1995 · Veure més »

1998

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1998 · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: Senyera Reial і 1999 · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Senyera Reial і 2 de setembre · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Senyera Reial і 2000 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 2004 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Senyera Reial і 2006 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Senyera Reial і 2010 · Veure més »

24 de novembre

El 24 de novembre és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Senyera Reial і 24 de novembre · Veure més »

272

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Senyera Reial і 272 · Veure més »

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Senyera Reial і 29 de gener · Veure més »

314

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 314 · Veure més »

335

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 335 · Veure més »

337

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Senyera Reial і 337 · Veure més »

714

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 714 · Veure més »

897

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 897 · Veure més »

980

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 980 · Veure més »

985

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 985 · Veure més »

990

Sense descripció.

Nou!!: Senyera Reial і 990 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Armes d'Aragó, Bandera dels Països Catalans, Quatre Pals, Quatre barres, Senyal Reial, Senyal dels Quatre Pals, Senyal reial, Senyera (bandera), Senyera de la Corona d'Aragó, Senyera nua, Senyera quadribarrada, Senyera quatribarrada, Senyera reial.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »