Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Albert de Buxhövden, Batalla de Saule, Caupo de Turaida, Crònica d'Enric de Livònia, Croades Bàltiques, Croat (guerrer), Curonians, Estònia, Gesta Danorum, Letònia, Letó, Lituània, Livonians, Mar Bàltica, Nameisis, Orde Teutònic, Prússia, Riga, Samogítia, Saxo Grammaticus, Viestards, 1203, 1205.
Albert de Buxhövden
(també es pot trobar escrit com a Albert de Buxhoeveden, Buxthoeven, Buxhöwde, Albert von Apeldern) fou un bisbe de Livònia de 1199 a 1229, fundador de la vila de Riga, actual capital de Letònia.
Nou!!: Semigalians і Albert de Buxhövden · Veure més »
Batalla de Saule
La batalla de Saule va tenir lloc el 22 de setembre de 1236 entre els Germans Livonians de l'Espasa i els samogitians pagans.
Nou!!: Semigalians і Batalla de Saule · Veure més »
Caupo de Turaida
Caupo of Turaida o Kaupo (? - 21 de setembre de 1217) va ser un líder dels livonians finesos a principi del Segle XIII, en les actuals Letònia i Estònia durant la Croada Livoniana.
Nou!!: Semigalians і Caupo de Turaida · Veure més »
Crònica d'Enric de Livònia
La Crònica d'Enric de Livònia (llatí: Chronicon Lyvoniae) és una obra del sacerdot i cronista Enric de Livònia, que descriu esdeveniments històrics esdevinguts a Livònia (que comprenia la major part dels territoris de les actuals Estònia i Letònia) i àrees adjacents des de 1180 a 1227.
Nou!!: Semigalians і Crònica d'Enric de Livònia · Veure més »
Croades Bàltiques
Les Croades Bàltiques o Croades del Nord van ser campanyes de colonització i cristianització realitzades per ordes militars i regnes cristians catòlics a finals de, principalment contra els pobles pagans bàltics, fínics i eslaus occidentals de les costes sud i est del mar Bàltic, i en menor mesura també contra els eslaus cristians ortodoxos (eslaus orientals) i els habitants originals de Prússia coneguts com a antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics.
Nou!!: Semigalians і Croades Bàltiques · Veure més »
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Nou!!: Semigalians і Croat (guerrer) · Veure més »
Curonians
Els Curonians o Kurs (en curonià: Kursi; eren una tribu del Bàltic que vivia a la part oest de les actuals Letònia i Lituània des dels segles V a XVI, quan es mesclaren amb altres tribus bàltiques. van donar el nom de la regió de Curlàndia (Kurzeme), i parlaven l'idioma curonià antic. Les terres dels curionians van ser conquerides per l'Orde livonià l'any 1266 i els curionians mesclats amb altres tribus bàltiques van participar en la formació dels pobles letons i lituans.
Nou!!: Semigalians і Curonians · Veure més »
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Nou!!: Semigalians і Estònia · Veure més »
Gesta Danorum
Angers), pàgina 1, frontal La Gesta Danorum (també anomenada Història dànica o danesa) és un text del atribuït a l'historiador Saxo Grammaticus.
Nou!!: Semigalians і Gesta Danorum · Veure més »
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Nou!!: Semigalians і Letònia · Veure més »
Letó
El letó (latviešu valoda) és una llengua del grup oriental de les llengües bàltiques parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial des de l'any 1989, dos anys abans de la seva declaració d'independència arran de la desaparició de la Unió Soviètica.
Nou!!: Semigalians і Letó · Veure més »
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Nou!!: Semigalians і Lituània · Veure més »
Livonians
Els livonians són un poble que parla el livonià, una llengua uràlica i que viuen a l'actual Letònia.
Nou!!: Semigalians і Livonians · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Semigalians і Mar Bàltica · Veure més »
Nameisis
Monticle Tērvetes, on es creu va estar la residència de Nameisis. Nameisis (també Nameitis, Namejs o Nameyx, i anomenat el vell) (m. 1281) va ser un dels cabdills més carismàtics i influents dels semigalians, un dels clans bàltics al i un ferotge opositor i hàbil estrateg enfront de les envestides dels croats de l'Orde Teutònic.
Nou!!: Semigalians і Nameisis · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Semigalians і Orde Teutònic · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Semigalians і Prússia · Veure més »
Riga
Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.
Nou!!: Semigalians і Riga · Veure més »
Samogítia
Regions ètniques de Lituània. La '''Samogítia''' en verd Samogítia o Samogícia (en samogitià: Žemaitėjė, en lituà: Žemaitija, en llatí: Capitanatus Samogítiae) és el nom d'una regió etnohistòrica corresponent a la major part de l'occident de l'actual Lituània, a la vora del mar Bàltic; té com a límits, al sud el riu Neman, que la separa de la Borússia (actualment óblast de Kaliningrad), al nord el riu Venta, que la separa de la Curlàndia, mentre que els límits orientals amb la resta de Lituània mai no han estat totalment definits.
Nou!!: Semigalians і Samogítia · Veure més »
Saxo Grammaticus
Saxo Grammaticus (nascut entre 1150 i 1157-mort a principis del) és un clergue autor de la primera història de Dinamarca coneguda i un dels historiadors més destacats de l'Edat Mitjana europea.
Nou!!: Semigalians і Saxo Grammaticus · Veure més »
Viestards
Viestards (també Viesthard, Vesthardus, Viesturs) va ser un dels cabdills més notables dels semigalians, un dels clans bàltics del, algunes vegades esmentat com a rei de Semigalia on tenia la seva capital a Tērvete.
Nou!!: Semigalians і Viestards · Veure més »
1203
Sense descripció.
Nou!!: Semigalians і 1203 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Semigalians і 1205 · Veure més »
