Comunicació

581 les relacions: Ablació (geologia), Acceleració de marea, Acoblament de marea, Acreció, Agència Índia d'Investigació Espacial, Agència Espacial Europea, Agència Espacial Japonesa, Agricultura, Aigua, Aigua a la Lluna, Al voltant de la Lluna, Albedo, Alemany, Algèria, Alta cultura, Alta definició, Alta mar, Altimetria, Alumini, Anaxàgores, Animal nocturn, Anortosita, Antípoda, Antic Egipte, Antiga Grècia, Apogeu, Apollo 11, Apollo 12, Apollo 13, Apollo 14, Apollo 15, Apollo 16, Apollo 17, Apollo 8, Apollo Lunar Surface Experiments Package, Ares (coet), Argó, Aristarc (cràter), Aristarc de Samos, Aristòtil, Arma de destrucció massiva, Arma nuclear, Arqueologia, Arquimedes, Aryabhata, Aryabhatiya, Associated Press, Asteroide, Astrofotografia, Astrogeologia, ..., Astrologia, Astromòbil, Astromòbil lunar, Astronomia índia, Astronomia babilònica, Astronomia xinesa, Aterratge lunar, Aterratge suau, Atles lunar parisenc, Atmosfera (unitat), Atmosfera de la Lluna, Atmosfera terrestre, Au clair de la Lune, Azerbaidjan, Índia, Èter (element), Òrbita, Òxid d'alumini, Òxid de calci, Òxid de ferro(II), Òxid de magnesi, Òxid de sodi, Òxid de titani(IV), Àfrica, Àrtemis, Babilònia, Bandera d'Algèria, Bandera de Brunei, Bandera de l'Azerbaidjan, Bandera de l'Uzbekistan, Bandera de Líbia, Bandera de les Comores, Bandera de les Maldives, Bandera de Malàisia, Bandera de Mauritània, Bandera de Singapur, Bandera de Tunísia, Bandera de Turquia, Bandera del Nepal, Bandera del Pakistan, Bandera del Turkmenistan, Baricentre, Basalt, Búfals, Bendidees, Blasfèmia, Blodeuwedd, Bruixeria, Buzz Aldrin, Caín, Cabeus, Calci, Calendari, Calendari àtic, Calendari hebreu, Calendari lunar, Calendari lunisolar, Calendari musulmà, Cambridge University Press, Camp gravitatori, Camp magnètic, Camp magnètic de la Lluna, Camp magnètic terrestre, Cara oculta de la Lluna, Cara visible de la Lluna, Carboni, Caront (satèl·lit), Català, Càncer (astrologia), Cúmul (geologia), Cúpula lunar, Celtes, Centre de Vol Espacial Marshall, Ceridwen, Chandrayaan-1, Chandrayaan-2, Chang'e, Chang'e 1, Chang'e 2, Chang'e 3, Chang'e 4, Chang'e 5, Cicle menstrual, Cicle metònic, Cinema, Cirroestrat, Civilització, Civilització asteca, Claudi Ptolemeu, Clearc de Solos, Clinopiroxè, Colonització de la Lluna, Cometa, Comminució, Compatibilitat (geoquímica), Comptatge de cràters, Conca del pol sud-Aitken, Conca Mendel - Rydberg, Conca Mutus - Vlacq, Concentració de massa, Conill, Conill lunar, Constantí I el Gran, Constància de color, Continent australià, Coordenades horitzontals, Copernicus (cràter), Corona solar, Cràter d'impacte, Cràter lunar, Creacionisme, Creixent lunar i estrella, Cristal·lització fraccionada, Cronologia del futur llunyà, Cultura, Datació radiomètrica, Dècada, De la Terra a la Lluna, Deïtat, Declinació (astronomia), Dejuni, Demòcrit, Desgasificació, Diana, Diàmetre angular, Diòxid de silici, Diferenciació planetària, Dilluns, Dinastia Han, Dinastia Song, Disc d'acreció, Disc de Nebra, Divinitat lunar, Dona, Drac, Drac xinès, Eclíptica, Eclipsi, Eclipsi de Lluna, Eclipsi de Sol, Eclipsi solar de l'11 d'agost de 1999, Edat antiga, Edat mitjana, Efecte d'oposició, Efecte Doppler, Emperador de la Xina, Encanteri, Encyclopædia Britannica, Endevinació, Energia cinètica, Enfosquiment vers el limbe, Enginyeria de programari, Equador celeste, Equinocci, Escala de temps geològics de la Lluna, Escorça terrestre, Escriptura xinesa, Espectròmetre, Estats Units d'Amèrica, Estereoscòpia, Estratigrafia, Europa, Excentricitat orbital, Exosfera, Exploració de la Lluna, Exploració espacial, Exploració lunar tripulada soviètica, Fase lunar, Física aristotèlica, Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, Fenomen lunar transitori, Ferro, Ficció, Fobos-Grunt, Força centrífuga, Força de marea, Força g, Fotòlisi, Francesco Maria Grimaldi, Frankenstein (pel·lícula de 1931), Frau Luna, Freddy Krueger, Fricció, Futurisme, Galileo Galilei, Gènesi, Gegant roig, Geologia de la Lluna, Geoquímica, George Walker Bush, Giovanni Battista Riccioli, Google Lunar X Prize, Graben, Gradient (matemàtiques), Gran bombardeig tardà, Granota, Gravetat superficial, Gravity Recovery and Interior Laboratory, Gripau, Grove Karl Gilbert, Grup hidroxi, Guerra Freda, Guerres mèdiques, Guia turístic, Halo (fenomen òptic), Hècate, Heli, Heli 4, Hem caminat damunt la Lluna, Hergé, Hermite (cràter), Hertzsprung (cràter), Hidrogen, Hidrosfera, Himne homèric, Hipòtesi de la dinamo, Hipòtesi del gran impacte, Història de la Terra, Història vertadera, Hiten, Home llop, Houston, Ibn al-Hàytham, Ibn Saïd al-Maghribí, Il·lusió lunar, Illa d'Irlanda, Imatge multiespectral, Impact gardening, Imperi Otomà, Imperi Persa, Inèrcia, Inclinació, Inclusions de fosa, Infraroig, Insomni, Institut Weizmann de Ciències, Intensitat del camp gravitatori, Io (satèl·lit), Isidor de Sevilla, Isis, Islam, Israel, J. R. R. Tolkien, Jīng Fáng, Júpiter (planeta), Jean de la Lune (obra de teatre), Jet Propulsion Laboratory, Joan Coromines i Vigneaux, Johann Heinrich von Mädler, Johann Hieronymus Schroeter, John Wilkins, Judes Iscariot, Jules Verne, Kepler (cràter), Knowth, KREEP, La cara de la Lluna, Líquid iònic, LCROSS, Lepra, Les aventures de Tintín, Libració, LIDAR, Llatí, Llei de Lambert, Lleis de Cassini, Lli, Llista d'agències espacials, Llista de retroreflectors a la Lluna, Llista de satèl·lits naturals, Llucià, Lluentor superficial, Llum, Llum de la lluna, Lluminositat, Lluna cendrosa, Lluna nova, Lluna plena, Luna (mitologia), Luna 1, Luna 10, Luna 2, Luna 24, Luna 3, Luna 9, Luna-Glob, Lunar and Planetary Institute, Lunar Atmosphere and Dust Environment Explorer, Lunar Laser Ranging experiment, Lunar Prospector, Lunar Reconnaissance Orbiter, Lunar Surface Ultraviolet Camera, Lunokhod 2, Magnesi, Magnetòmetre, Mahoma, Mandenkàs, Mantell terrestre, Mar lunar, Mare Australe, Mare Crisium, Mare de Déu, Mare Fecunditatis, Mare Humboldtianum, Mare Humorum, Mare Imbrium, Mare Ingenii, Mare Nectaris, Mare Nubium, Mare Orientale, Mare Serenitatis, Mare Smythii, Mare Tranquillitatis, Marea, Marea viva, Mart (planeta), Mauritània, Màfic, Máni, Mòdul de descens, Mercuri (planeta), Mes, Meteorit, Missió Clementine, Missió de retorn de mostres, Mitja lluna, Mitologia europea, Mitologia grega, Mitologia nòrdica, Moment angular, Mongòlia, Monstre, Moon Mineralogy Mapper, Morrígan, Motor iònic, Nanna, Nanotub, NASA, Nau espacial, Níquel, Neil Armstrong, Nikolai Aleksàndrovitx Kózirev, Nil, Nit, Nitrogen, Node orbital, Nodes de la Lluna, Nom propi, Novel·la, Nucli planetari, Objecte astronòmic, Objecte de massa planetària, Objectiu: la Lluna, Obliqüitat de l'eclíptica, Oceanus Procellarum, Oceà de magma lunar, Ocultació, Olivina, Opereta, Orion (nau espacial), Ortopiroxè, Oxigen, Pakistan, Pal de recompte, Parell de forces, Part per milió, Pascal (unitat), Paul Davies, Paul Lincke, Pólvora, Peary (cràter), Període orbital, Peròxid d'hidrogen, Perigeu, Pertorbació (astronomia), Pic de llum eterna, Pla orbital, Placa tectònica, Plagiòclasi, Planeta, Planeta doble, Planeta nan, Planeta tel·lúric, Planetes en l'astrologia, Plini el Vell, Plutarc de Queronea, Plutó (planeta nan), Poloni, Pols lunars, Polvorització catòdica, Por, Potassi, Precessió, Precipitació química, Primari (astronomia), Programa Apollo, Programa Constellation, Programa Luna, Programa lunar xinès, Programa Lunokhod, Programa Pioneer, Programa Ranger, Programa Surveyor, Projecte A119, Projecte Horizon, Província geològica, Pseudo Plutarc, Punt de Lagrange, Quantitat de moviment, Radó, Radi de la Terra, Radiació gamma, Radiació solar, Radioactivitat, Radiotelescopi, Radiotelescopi d'Arecibo, Ramadà, Ranger 7, Ranger 8, Ranger 9, Reentrada atmosfèrica, Regolita, Rellotge atòmic, Renat Botet, República Turca de Xipre del Nord, Res communis, Resina epoxi, Richard Proctor, Roca lunar, Rosada, Rotació síncrona, Samis, Sangtraït (grup de música), Sant Feliu de Pallerols, Saros (astronomia), Satèl·lit natural, Satèl·lits hipotètics de la Terra, Sawm, Sòl lunar, Sól, Science, Seeing (astronomia), Segon, Segon intercalar, Seguretat nacional, Selene, SELENE, Selenita, Selenografia, Selenographia, sive Lunae descriptio, Seleuc de Selèucida, Setmana, Shackleton Energy Company, Shen Kuo, Shi Shen, Sidereus Nuncius, Silici, Sismògraf, Sismologia lunar, Sistema solar, Sistema visual, Sizígia (astronomia), SMART-1, Sobre el cel, Sobrenatural, Societat Filosòfica Americana, Sodi, Sofre, Sol, Sonda espacial, Springer Science+Business Media, Stonehenge, Sublimació, Sumeris, Superlluna, Superstició, Surveyor 1, Tales de Milet, Tecciztecatl, Teia (protoplaneta), Teledetecció, Telescopi, Telescopi d'infraroig, Telescopi zenital, Temps universal coordinat, Teoria geocèntrica, Terra, Terra Mitjana, Tesla (unitat), The Discovery of a World in the Moone, The Guardian, Thot, Titani, Topografia, Tracis, Tractat de l'espai exterior, Tractat de la Lluna, Trigonometria, Tsukuyomi, Tungstè, Tunis, Turc, Turisme a la Lluna, Turquia, Txi, Tycho (cràter), Ull nu, Ultraviolat, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Universitat Estatal d'Arizona, Universitat Oberta de Catalunya, Uzbekistan, Veda, Vent solar, Venus (planeta), Vision for Space Exploration, Vol espacial, Volcà, Volcà escut, Vulcanologia, Werner Tiki Küstenmacher, Wilhelm Beer, Yin i Yang, Yutu (astromòbil), Zeus, (4) Vesta, (4179) Toutatis, 1250, 1959, 1969, 450. Ampliar l'índex (531 més) » « Shrink índex

Ablació (geologia)

Navajo Upper Antelope Canyon, Arizona, Estats Units Ablació (geografia, geologia, geomorfologia) és el procés o conjunt de processos d’erosió mecànica o química d’arrencada i emportament dels materials sòlids que condueixen a un rebaixament de qualsevol relleu.

Nou!!: Lluna і Ablació (geologia) · Veure més »

Acceleració de marea

Imatge de la Terra i la Lluna presa des de Mart. La presència de la Lluna (que és d'al voltant d'1/81 de la massa de la terra), està desaccelerant la rotació de la Terra i la durada del dia al voltant de 2ms cada cent anys. Lacceleració de marea és un efecte originat per la força de marea entre un satèl·lit natural en òrbita (per exemple, la Lluna) i el planeta primari que orbita (per exemple, la Terra).

Nou!!: Lluna і Acceleració de marea · Veure més »

Acoblament de marea

Dos cossos orbitant al voltant d'un central (vermell). El més proper està acoblat, mentre el més llunyà no ho està. Lacoblament de marea és la causa que la cara d'un objecte astronòmic estigui fixada apuntant a un altre, tal com la cara visible de la Lluna està sempre apuntant a la Terra.

Nou!!: Lluna і Acoblament de marea · Veure més »

Acreció

En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.

Nou!!: Lluna і Acreció · Veure més »

Agència Índia d'Investigació Espacial

Chandrayaan 1 La Indian Space Research Organisation (ISRO, en hindi भारतीय अंतरिक्ष अनुसंधान संगठन i en català Agència Índia d'Investigació Espacial) és l'agència espacial de l'Índia.

Nou!!: Lluna і Agència Índia d'Investigació Espacial · Veure més »

Agència Espacial Europea

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.

Nou!!: Lluna і Agència Espacial Europea · Veure més »

Agència Espacial Japonesa

Kibo, mòdul experimental de l'agència japonesa. L', o JAXA (Japan Aerospace eXploration Agency), és una agència governamental japonesa que dedica les seves investigacions i pressupostos a projectes per a l'exploració de l'espai.

Nou!!: Lluna і Agència Espacial Japonesa · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Lluna і Agricultura · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Lluna і Aigua · Veure més »

Aigua a la Lluna

Imatge composta feta per la NASA de la regió del pol sud de la Lluna La presència d'aigua a la Lluna és un aspecte de l'estudi de la superfície lunar.

Nou!!: Lluna і Aigua a la Lluna · Veure més »

Al voltant de la Lluna

Al voltant de la Lluna (títol original en francès Autour de la Lune) és una novel·la de l'escriptor francès Jules Verne i va ser la continuació de De la Terra a la Lluna.

Nou!!: Lluna і Al voltant de la Lluna · Veure més »

Albedo

La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.

Nou!!: Lluna і Albedo · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Lluna і Alemany · Veure més »

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Lluna і Algèria · Veure més »

Alta cultura

Alta cultura és un concepte utilitzat de maneres diferents en entorns acadèmics, l'ús més comú de la qual és la valoració de certs productes artístics i culturals (especialment obres d'art, obres literàries i obres musicals) per ponderar-los com els de més alta estima.

Nou!!: Lluna і Alta cultura · Veure més »

Alta definició

Lalta definició (abreujada en les sigles HD, de l'anglès High Definition) és un sistema de vídeo amb una major resolució que la definició estàndard, arribant a resolucions de 1280 × 720 i 1920 × 1080 píxels.

Nou!!: Lluna і Alta definició · Veure més »

Alta mar

353x353px Les diverses zones marítimes d'acord amb la Convenció del Mar Lalta mar és, d'acord amb el que s'estableix en l'article 1 del Conveni de Ginebra de 1958, tota aquella part del mar que no formi part del mar territorial o de les aigües interiors.

Nou!!: Lluna і Alta mar · Veure més »

Altimetria

L'altimetria és la determinació i la mesura de les altituds d'un lloc o d'una regió donada en relació amb el nivell mitjà del mar.

Nou!!: Lluna і Altimetria · Veure més »

Alumini

Lalumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13.

Nou!!: Lluna і Alumini · Veure més »

Anaxàgores

Anaxàgores o Anaxàgoras (Anaxagoras, en Ἀναξαγόρας) (500 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.

Nou!!: Lluna і Anaxàgores · Veure més »

Animal nocturn

Els mussols són típics animals nocturns, si bé algunes poques espècies són també actives de dia. Un animal nocturn és aquell caracteritzat per ser actiu de nit i dormir de dia.

Nou!!: Lluna і Animal nocturn · Veure més »

Anortosita

L'anortosita és una roca fanerita, intrusiva, ígnia caracteritzada per la predominança de la plagioclasa feldespat (90–100%), i un mínim de component màfic (0–10%).

Nou!!: Lluna і Anortosita · Veure més »

Antípoda

Mapa mundi amb els antípodes. En groc se superposen els antípodes sobre el mapa vermell. El punt antípoda (del grec ἀντίποδες, format de anti- 'contra', 'oposat', i pous 'peu', o 'amb els peus del revés') és el punt oposat de la superfície de la Terra, el lloc a la màxima distància possible d'un altre.

Nou!!: Lluna і Antípoda · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Lluna і Antic Egipte · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Lluna і Antiga Grècia · Veure més »

Apogeu

Esquema de l'òrbita d'un cos al voltant de la Terra, on s'observa l'apogeu i el perigeu. L'apogeu és el punt de l'òrbita el·líptica d'un objecte (natural o artificial) al voltant de la Terra, en què aquest es troba a la màxima distància d'aquesta.

Nou!!: Lluna і Apogeu · Veure més »

Apollo 11

La missió lunar nord-americana Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Apollo 11 · Veure més »

Apollo 12

L'Apollo 12 va ser la sisena missió tripulada del programa Apollo de la NASA, i la segona en allunar a la Lluna.

Nou!!: Lluna і Apollo 12 · Veure més »

Apollo 13

L'Apollo 13 va ser el setè vol del programa Apollo, llançat en direcció cap a la Lluna el dia 11 d'abril del 1970 mitjançant un coet del tipus Saturn 5.

Nou!!: Lluna і Apollo 13 · Veure més »

Apollo 14

L'Apollo 14 va ser el catorzè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-509), llançat en direcció a la Lluna el 31 de gener de 1971 mitjançant un coet del tipus Saturn V. Va aconseguir efectuar l'allunatge amb el mòdul de descens (LM) batejat Antares en la zona de Fra Mauro a 3,645° S 17,471° W duent com tripulants a Alan B. Shephard i Edgar D. Mitchell, mentre Stuart A. Roosa romania en el mòdul de comandament (CM) anomenat Kitty Hawk.

Nou!!: Lluna і Apollo 14 · Veure més »

Apollo 15

L'Apollo 15 va ser el quinzè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-510), va ser llançat el 26 de juliol de 1971 mitjançant un coet del tipus Saturn 5, en direcció a la Lluna.

Nou!!: Lluna і Apollo 15 · Veure més »

Apollo 16

L'Apollo 16 (16-27 d'abril del 1972) fou la desena missió tripulada del programa Apollo de la NASA, així com el cinquè i penúltim vol a aterrar a la Lluna.

Nou!!: Lluna і Apollo 16 · Veure més »

Apollo 17

L'Apollo 17 va ser el dissetè vol del programa Apollo.

Nou!!: Lluna і Apollo 17 · Veure més »

Apollo 8

Apollo 8 va ser el primer viatge espacial tripulat que va arribar una velocitat suficient per a escapar del camp gravitacional del planeta Terra, el primer que va entrar en el camp gravitacional d'un altre cos celest (en aquest cas, la Lluna), el primer que va escapar del camp gravitacional d'un altre cos celest i el primer viatge tripulat que va tornar a la Terra des d'altre cos celeste.

Nou!!: Lluna і Apollo 8 · Veure més »

Apollo Lunar Surface Experiments Package

'''ALSEP''' deixat per la missió Apollo 16. Els paquets d'experiments Apollo en la superfície lunar (coneguts en anglès com ALSEP sigles de Apollo Lunar Surface Experiments Package) són els equips d'experiments científics per a l'estudi de la superfície lunar utilitzats en les missions del programa Apollo, transportats en un cubiculum del mòdul lunar denominat MESA (de l'anglès Modular Equipment Storage Assembly).

Nou!!: Lluna і Apollo Lunar Surface Experiments Package · Veure més »

Ares (coet)

En termes d'astronàutica, Ares pot significar el següent.

Nou!!: Lluna і Ares (coet) · Veure més »

Argó

Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.

Nou!!: Lluna і Argó · Veure més »

Aristarc (cràter)

El cràter Aristarc és un prominent cràter d'impacte de la Lluna, de 40 km de diàmetre i una fondària de 3,7 km, que es troba en la seva part nord-oest.

Nou!!: Lluna і Aristarc (cràter) · Veure més »

Aristarc de Samos

Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant. Aristarc (Αρίσταρχος «Arístarkhos», Aristarchus) (ca.310 aC - 230 aC) era un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia.

Nou!!: Lluna і Aristarc de Samos · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Lluna і Aristòtil · Veure més »

Arma de destrucció massiva

químiques. Les armes de destrucció massiva (ADM; en anglès WMD, weapons of mass destruction) són armes dissenyades per a matar moltes persones de manera indiscriminada.

Nou!!: Lluna і Arma de destrucció massiva · Veure més »

Arma nuclear

Núvol radioactiu després de l'explosió de la bomba atòmica de Nagasaki (1945) Una arma nuclear és una arma que genera una gran quantitat d'energia a partir d'una reacció de fissió o de fusió nuclear.

Nou!!: Lluna і Arma nuclear · Veure més »

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Nou!!: Lluna і Arqueologia · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.

Nou!!: Lluna і Arquimedes · Veure més »

Aryabhata

Aryabhata va ser un matemàtic i astrònom indi, del segle V dC.

Nou!!: Lluna і Aryabhata · Veure més »

Aryabhatiya

Aryabhatiya (IAST: Āryabhaṭīya) o Aryabhatiyam (IAST: Āryabhaṭīyaṃ), un tractat astronòmic en sànscrit, és el magnum opus i l'únic treball supervivent conegut del matemàtic indi del segle V Aryabhata.

Nou!!: Lluna і Aryabhatiya · Veure més »

Associated Press

The Associated Press o AP és una agència de notícies dels Estats Units.

Nou!!: Lluna і Associated Press · Veure més »

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Nou!!: Lluna і Asteroide · Veure més »

Astrofotografia

La Lluna. Fotografia realitzada a 1/250 de sg, f/11, i a una distància focal de 800 mm. L'astrofotografia, o astrofoto, és un tipus especialitzat de fotografia que consisteix en la captació d'imatges dels cossos celestes, de vegades amb unes tècniques i un material específic.

Nou!!: Lluna і Astrofotografia · Veure més »

Astrogeologia

Harrison H Schmitt recollint mostres lunars durant la missió Apollo 17 a principis de desembre de 1972 Lastrogeologia, també anomenada geologia planetària o exogeologia, és una disciplina de les ciències planetàries que tracta de la geologia dels cossos celestials, com ara els planetes i les seves llunes, asteroides, cometes i meteorits.

Nou!!: Lluna і Astrogeologia · Veure més »

Astrologia

L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.

Nou!!: Lluna і Astrologia · Veure més »

Astromòbil

Tres models d'astromòbils per a Mart: ''Mars Exploration Rover'' (esquerra), ''Sojourner'' (centre) i ''Mars Science Laboratory'' (dreta). Un astromòbil (rover, en anglès) és un vehicle d'exploració espacial dissenyat per moure's a través de la superfície d'un planeta o d'un altre cos celeste.

Nou!!: Lluna і Astromòbil · Veure més »

Astromòbil lunar

Llocs d'aterratge de missions rover i de recollida de mostres. Vermell: Velles zones muntanyenques lunars. Blau: zones muntanyenques joves. Groc: mar lunar (alta concentració de titani). Cian: mar lunar (baixa concentració de titani) Un astromòbil lunar o rover lunar és un vehicle d'exploració espacial (rover) dissenyat per moure's a través de la superfície de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Astromòbil lunar · Veure més »

Astronomia índia

Primera pàgina del text sànscrit d'un manuscrit d'astronomia índia. Lastronomia índia té una llarga història que s'estén des de l'època prehistòrica fins a l'actualitat.

Nou!!: Lluna і Astronomia índia · Veure més »

Astronomia babilònica

Lastronomia de Babilònia és l'origen de l'astronomia occidental (segons Asger Aaboe).

Nou!!: Lluna і Astronomia babilònica · Veure més »

Astronomia xinesa

Mapa de la Xina que mostra les constel·lacions del pol Nord. Segle VII Lastronomia xinesa és més antiga que l'occidental i ha evolucionat de manera independent; els experts consideren que els xinesos eren els observadors de fenòmens celestials més perseverants i precisos de tot el món, fins i tot abans dels estudis astronòmics dels àrabs.

Nou!!: Lluna і Astronomia xinesa · Veure més »

Aterratge lunar

Aterratges lunars Un aterratge lunar o allunatge és l'arribada d'una nau espacial a la superfície de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Aterratge lunar · Veure més »

Aterratge suau

El Transbordador Espacial durant l'aterratge suau Un aterratge suau (o controlat) és l'aterratge de qualsevol tipus d'aeronau, coet o nau espacial-mòdul de descens que no resulta en danys o destrucció del vehicle o cap objecte d'abord.

Nou!!: Lluna і Aterratge suau · Veure més »

Atles lunar parisenc

L'atles lunar sistemàtic parisenc (o atles lunar parisenc) va ser el primer atles lunar fotogràfic (sense dibuixos).

Nou!!: Lluna і Atles lunar parisenc · Veure més »

Atmosfera (unitat)

L'atmosfera estàndard o atm, és una antiga unitat de mesura de la pressió, és la pressió que equival a 101.325 Pa (newtons per metre quadrat) en unitats de Sistema Internacional d'Unitats.

Nou!!: Lluna і Atmosfera (unitat) · Veure més »

Atmosfera de la Lluna

L'atmosfera de la Lluna és molt tènue i insignificant en comparació amb la de la Terra: té menys d'una cent trilionèsima part de la densitat de l'atmosfera terrestre al nivell del mar.

Nou!!: Lluna і Atmosfera de la Lluna · Veure més »

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Nou!!: Lluna і Atmosfera terrestre · Veure més »

Au clair de la Lune

Au clair de la lune és una cançó popular francesa amb una melodia, molt característica, així com la lletra — especialment la primera estrofa — són tan familiars que han estat objecte d'innombrables citacions, adaptacions, paròdies, pastitxs, etc.

Nou!!: Lluna і Au clair de la Lune · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Lluna і Azerbaidjan · Veure més »

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Lluna і Índia · Veure més »

Èter (element)

Lèter (del llatí Aether i, al seu torn, del grec αἰθήρ aithēr, 'substància etèria; part més alta del firmament') era el cinquè element clàssic, una hipotètica substància extremadament lleugera que es creia que ocupava tots els espais buits com un fluid.

Nou!!: Lluna і Èter (element) · Veure més »

Òrbita

Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.

Nou!!: Lluna і Òrbita · Veure més »

Òxid d'alumini

L'òxid d'alumini o alúmina és un compost binari de cations alumini(3+), Al^3+, i anions òxid, O^2-de fórmula Al2O3.

Nou!!: Lluna і Òxid d'alumini · Veure més »

Òxid de calci

Òxid de calci L'òxid de calci (CaO) és un compost químic àmpliament utilitzat popularment conegut amb el nom de calç viva o senzillament calç.

Nou!!: Lluna і Òxid de calci · Veure més »

Òxid de ferro(II)

L'òxid de ferro(II), antigament conegut com a òxid ferrós, és un dels òxids de ferro, la fórmula del qual és FeO.

Nou!!: Lluna і Òxid de ferro(II) · Veure més »

Òxid de magnesi

Lòxid de magnesi, MgO, també anomenat magnèsia, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+, i anions òxid, O2–.

Nou!!: Lluna і Òxid de magnesi · Veure més »

Òxid de sodi

L'òxid de sodi, Na₂O, és un compost iònic que es presenta com un sòlid de color blanquinós.

Nou!!: Lluna і Òxid de sodi · Veure més »

Òxid de titani(IV)

L'òxid de titani(IV) o diòxid de titani és un compost de titani que es troba de manera natural, la fórmula del qual és TiO.

Nou!!: Lluna і Òxid de titani(IV) · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Lluna і Àfrica · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.

Nou!!: Lluna і Àrtemis · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Lluna і Babilònia · Veure més »

Bandera d'Algèria

La bandera d'Algèria consta de dos pals verticals d'igual amplada, verd i blanc, carregada al centre amb un creixent lunar i estrella vermell.

Nou!!: Lluna і Bandera d'Algèria · Veure més »

Bandera de Brunei

La bandera de Brunei fou adoptada el 1959 quan el país començà a ser un protectorat del Regne Unit i fou oficial l'1 de gener de 1984, quan el país aconseguí la independència.

Nou!!: Lluna і Bandera de Brunei · Veure més »

Bandera de l'Azerbaidjan

La bandera de l'Azerbaidjan correspon al Partit Musavat, que la va adoptar el febrer de 1917.

Nou!!: Lluna і Bandera de l'Azerbaidjan · Veure més »

Bandera de l'Uzbekistan

La bandera de l'Uzbekistan, antiga república de l'URSS que va assolir la independència el 1991, es compon de tres franges horitzontals de colors blau, blanc i verd, separades de dos filets vermells.

Nou!!: Lluna і Bandera de l'Uzbekistan · Veure més »

Bandera de Líbia

La bandera de Líbia és una bandera tricolor formada per tres franges horitzontals de colors vermell, negre i verd, on la segona és el doble d'ample que les altres dues.

Nou!!: Lluna і Bandera de Líbia · Veure més »

Bandera de les Comores

La bandera de les Comores és la bandera de la Unió de les Comores, descrita a la Constitució de la Unió de les Comores, adoptada per referèndum el 23 de desembre de 2001.

Nou!!: Lluna і Bandera de les Comores · Veure més »

Bandera de les Maldives

La bandera de les Maldives va ser adoptada el 25 de juliol del 1963.

Nou!!: Lluna і Bandera de les Maldives · Veure més »

Bandera de Malàisia

La bandera de Malàisia es compon de 14 faixes, que alternen blanc i vermell, ja que el país té una estructura federal i en un principi hi havia 14 estats.

Nou!!: Lluna і Bandera de Malàisia · Veure més »

Bandera de Mauritània

La bandera de Mauritània fou adoptada el 22 de març de 1958 i va ser modificada en un referèndum celebrat el 5 d'agost del 2017.

Nou!!: Lluna і Bandera de Mauritània · Veure més »

Bandera de Singapur

La bandera de Singapur es va adoptar l'any 1959, any en què Singapur va obtenir l'autogovern dins de l'imperi Britànic.

Nou!!: Lluna і Bandera de Singapur · Veure més »

Bandera de Tunísia

La bandera de Tunísia fou adoptada oficialment el 1959.

Nou!!: Lluna і Bandera de Tunísia · Veure més »

Bandera de Turquia

Última bandera otomana abans del seu desmembrament La bandera de Turquia és la bandera nacional i el pavelló nacional de la República de Turquia.

Nou!!: Lluna і Bandera de Turquia · Veure més »

Bandera del Nepal

La bandera nacional del Nepal (Nepalès: नेपालको झण्डा) és l'emblema que representa la nació nepalesa.

Nou!!: Lluna і Bandera del Nepal · Veure més »

Bandera del Pakistan

La bandera del Pakistan és la bandera d'estat i la bandera de guerra de la República islàmica del Pakistan.

Nou!!: Lluna і Bandera del Pakistan · Veure més »

Bandera del Turkmenistan

La bandera nacional del Turkmenistan va ser adoptada el 24 de gener de 2001 i és considerada per molts com la bandera amb més detalls del món.

Nou!!: Lluna і Bandera del Turkmenistan · Veure més »

Baricentre

El baricentre o centroide d'un triangle és el punt que es troba a la intersecció de les mitjanes, línies que uneixen els vèrtexs i el punt mitjà del costat oposat.

Nou!!: Lluna і Baricentre · Veure més »

Basalt

El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.

Nou!!: Lluna і Basalt · Veure més »

Búfals

Búfals asiàtics Diferències entre les banyes del búfal africà (a dalt) i el búfal aquàtic (a sota) Els búfals són diverses espècies d'animals bòvids dins la família Bovinae i en la tribu Bovini (a la qual també pertanyen entre altres el bou i el iac) El bisó americà (Bison bison) també s'anomena buffalo en anglès i búfalo en castellà però no pas búfal en català.

Nou!!: Lluna і Búfals · Veure més »

Bendidees

Les Bendidees (en Βενδίδεια) eren unes festes que se celebraven al Pireu en honor de Bendis, una deessa tràcia el culte de la qual es va introduir a l'Àtica en temps de Sòcrates.

Nou!!: Lluna і Bendidees · Veure més »

Blasfèmia

La blasfèmia o flastomia és una expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d'adoració, de veneració o de culte religiós.

Nou!!: Lluna і Blasfèmia · Veure més »

Blodeuwedd

Blodeuwedd o Blodeuedd (gal·lès mitjà: 'Rostre de flors', un nom compost de blodeu, 'flors' + gwedd, 'cara, aspecte, aparença') és la dona de Lleu Llaw Gyffes en la mitologia gal·lesa.

Nou!!: Lluna і Blodeuwedd · Veure més »

Bruixeria

XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.

Nou!!: Lluna і Bruixeria · Veure més »

Buzz Aldrin

, nascut Edwin Eugene Aldrin, Jr., és un astronauta i pilot estatunidenc que va ser el segon home a trepitjar la Lluna (després de Neil Armstrong) durant la missió Apollo 11, la primera missió tripulada que va aterrar a la Lluna.

Nou!!: Lluna і Buzz Aldrin · Veure més »

Caín

s) Caín, segons l'Antic Testament, fou la primera persona nascuda i no pas creada, puix que era fill d'Adam i Eva, el primer home i la primera dona.

Nou!!: Lluna і Caín · Veure més »

Cabeus

Cabeus és un cràter a cent km del pol sud de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Cabeus · Veure més »

Calci

El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.

Nou!!: Lluna і Calci · Veure més »

Calendari

El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.

Nou!!: Lluna і Calendari · Veure més »

Calendari àtic

El calendari àtic en vigor a totes les ciutats de l'Àtica, va ser el que es va fer servir durant tota l'antiguitat clàssica (segles VIII aC al IV aC), però que encara estava en ús al segle II com així ho demostra el fet de posar el nom de l'emperador romà Adrià a un dels mesos.

Nou!!: Lluna і Calendari àtic · Veure més »

Calendari hebreu

El calendari hebreu o calendari jueu és un calendari lunisolar, és a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes).

Nou!!: Lluna і Calendari hebreu · Veure més »

Calendari lunar

Calendari lunar en anglès per al 2020 Un calendari lunar és un tipus de calendari basat en els cicles mensuals de les fases de la Lluna (mesos sinòdics), en contrast amb els calendaris solars, en què els cicles anuals es basen només directament en l'any solar.

Nou!!: Lluna і Calendari lunar · Veure més »

Calendari lunisolar

Un calendari lunisolar és un calendari que indica el temps prenent en consideració tant les fases del Sol com les fases de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Calendari lunisolar · Veure més »

Calendari musulmà

El calendari musulmà, calendari islàmic o calendari de l'Hègira (taqwīm-e hejri-ye qamari) és el calendari utilitzat en el món musulmà (a vegades en paral·lel amb el calendari gregorià) que determina les dates assenyalades de la religió islàmica.

Nou!!: Lluna і Calendari musulmà · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Lluna і Cambridge University Press · Veure més »

Camp gravitatori

Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és l'estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella En física, el camp gravitatori és un camp de força vectorial que descriu l'acceleració de la gravetat en una regió de l'espai.

Nou!!: Lluna і Camp gravitatori · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Lluna і Camp magnètic · Veure més »

Camp magnètic de la Lluna

Intensitat total del camp magnètic en la superfície de la Lluna com es deriva de l'experiment amb el reflectòmetre d'electrons -ER- del Lunar Prospector El camp magnètic lunar és el camp magnètic que s'estén des del nucli intern de la Lluna cap al seu exterior.

Nou!!: Lluna і Camp magnètic de la Lluna · Veure més »

Camp magnètic terrestre

consulta.

Nou!!: Lluna і Camp magnètic terrestre · Veure més »

Cara oculta de la Lluna

Fotografia de la cara oculta de la Lluna Segell de l'URSS de 1959 commemorant la primera fotografia de la cara oculta de la Lluna La cara oculta de la Lluna és l'hemisferi de la Lluna no observable des de la Terra.

Nou!!: Lluna і Cara oculta de la Lluna · Veure més »

Cara visible de la Lluna

LRO de la NASA. Cara visible de la Lluna amb els principals mars i cràters etiquetats. La cara visible de la Lluna és l'hemisferi de la Lluna que està permanentment orientat cap a la Terra, i l'hemisferi oposat és la cara oculta de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Cara visible de la Lluna · Veure més »

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Nou!!: Lluna і Carboni · Veure més »

Caront (satèl·lit)

Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.

Nou!!: Lluna і Caront (satèl·lit) · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Lluna і Català · Veure més »

Càncer (astrologia)

Símbol astrològic del cranc Càncer, també anomenat signe del cranc, és el quart signe del zodíac i està associat a la constel·lació homònima.

Nou!!: Lluna і Càncer (astrologia) · Veure més »

Cúmul (geologia)

Diagrames esquemàtics que mostren els principis darrere la cristal·lització fraccionada en un magma. Mentre es refreda, el magma canvia de composició perquè diferents minerals cristal·litzen. '''1''': cristal·litza l'olivina; '''2''': cristal·litzen l'olivina i el piroxè; '''3''': cristal·litzen el piroxè i la plagioclasa; '''4''': cristal·litza la plagioclasa. Al fons del reservori de magma es forma un cúmul. En geologia i petrologia, es denomina cúmul, cúmulus o acumulat, el tipus de roca ígnia formada per l'acumulació de cristall d'un magma, ja sigui per precipitació o per flotació.

Nou!!: Lluna і Cúmul (geologia) · Veure més »

Cúpula lunar

Camp de doms de ''Marius'', amb més de 300 formacions. Una cúpula o dom lunar és una àrea elevada de la superfície de la Lluna més o menys circular, de perfil cònic, amb una inclinació que normalment no supera els 5 graus.

Nou!!: Lluna і Cúpula lunar · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Lluna і Celtes · Veure més »

Centre de Vol Espacial Marshall

El Centre de Vol Espacial Marshall (George C. Marshall Space Flight Center, MSFC, en anglès) la seu original de la NASA, és un centre per dirigir la propulsió del transbordador espacial, el combustible del tanc extern del transbordador espacial, l'entrenament d'astronautes i les càrregues, el disseny i construcció de l'Estació Espacial Internacional (ISS), a més del control dels ordinadors, les xarxes, i la informació.

Nou!!: Lluna і Centre de Vol Espacial Marshall · Veure més »

Ceridwen

Ceridwen o Cerridwen és una deessa gal·lesa (moltes vegades considerada bruixa) que posseïa el calder de la Inspiració i la Saviesa.

Nou!!: Lluna і Ceridwen · Veure més »

Chandrayaan-1

Chandrayaan I (Sànscrit: चंद्रयान-1, lit: Nau lunar), és una missió lunar no tripulada de l'Agencia Índia d'investigació Espacial (Indian Space Research Organization, ISRO).

Nou!!: Lluna і Chandrayaan-1 · Veure més »

Chandrayaan-2

Chandrayaan-2 (consulta) és la segona missió d'exploració lunar de l'Índia després de Chandrayaan-1.

Nou!!: Lluna і Chandrayaan-2 · Veure més »

Chang'e

Chang'e és la deessa de la lluna a la mitologia xinesa.

Nou!!: Lluna і Chang'e · Veure més »

Chang'e 1

Chang'e-1 (/tʃæŋˈʌ/; en xinès simplificat 嫦娥一号; en xinès tradicional 嫦娥一號; pinyin: Cháng'é yī hào) és una sonda espacial no tripulada i part de la primera fase del programa xinès d'exploració lunar.

Nou!!: Lluna і Chang'e 1 · Veure més »

Chang'e 2

Chang'e 2 és una sonda lunar no tripulada que es va llançar l'1 d'octubre de 2010.

Nou!!: Lluna і Chang'e 2 · Veure més »

Chang'e 3

Chang'e 3 va ser una missió d'exploració lunar operat per l'Administració Espacial Nacional de la Xina, incorporant un mòdul de descens i un astromòbil robòtic, Yutu.

Nou!!: Lluna і Chang'e 3 · Veure més »

Chang'e 4

Chang'e 4 (嫦娥四号, pinyin: Cháng'é Sìhào) és una missió d'exploració lunar xinesa, que incorpora un mòdul de descens i un astromòbil lunar.

Nou!!: Lluna і Chang'e 4 · Veure més »

Chang'e 5

Chang'e 5 fou una missió xinesa d'exploració lunar, que tingué el seu llançament el 24 de novembre del 2020.

Nou!!: Lluna і Chang'e 5 · Veure més »

Cicle menstrual

Progressió del cicle menstrual i de les diverses hormones que hi contribueixen. El cicle menstrual és el cicle dels canvis naturals que es produeixen a l'úter i l'ovari i que són essencials per a fer possible la reproducció sexual.

Nou!!: Lluna і Cicle menstrual · Veure més »

Cicle metònic

Systema Solar Heliocèntric En astronomia i amb l'establiment dels calendaris, el cicle de Metó, cicle Metònic o Enneadecaeteris és un comú múltiple aproximatiu dels períodes orbitals de la Terra i de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Cicle metònic · Veure més »

Cinema

Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.

Nou!!: Lluna і Cinema · Veure més »

Cirroestrat

El cirroestrat (del llatí, cirrostratus) és un tipus de núvol compost, principalment, de cristalls de gel i es presenta sovint amb l'aspecte anomenat com a fenomen òptic d'halo.

Nou!!: Lluna і Cirroestrat · Veure més »

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Nou!!: Lluna і Civilització · Veure més »

Civilització asteca

Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.

Nou!!: Lluna і Civilització asteca · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Lluna і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Clearc de Solos

Clearc (en Clearchus) fou un deixeble d'Aristòtil natural de Solos (Xipre) i autor de nombroses obres no conservades, i pluridisciplinari.

Nou!!: Lluna і Clearc de Solos · Veure més »

Clinopiroxè

El subgrup dels clinopiroxens és un grup de minerals que pertany al grup dels piroxens juntament amb el subgrup dels ortopiroxens.

Nou!!: Lluna і Clinopiroxè · Veure més »

Colonització de la Lluna

Base a la Lluna. Dibuix conceptual. La Colonització de la Lluna és un projecte que consisteix a instal·lar bases permanents de comunitats d'éssers humans a la Lluna.

Nou!!: Lluna і Colonització de la Lluna · Veure més »

Cometa

Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: Lluna і Cometa · Veure més »

Comminució

La comminució és la reducció de materials sòlids d'una mida de partícula mitjana a una mida de partícula inferior mitjançant processos com l'esclafament, la fractura, el tall o la vibració, entre d'altres.

Nou!!: Lluna і Comminució · Veure més »

Compatibilitat (geoquímica)

En geoquímica, compatibilitat és una mesura de la facilitat amb què una traça particular, substitueix un element majoritari en un mineral.

Nou!!: Lluna і Compatibilitat (geoquímica) · Veure més »

Comptatge de cràters

Volcà en escut a la regió de Tharsis a Mart amb les vores marcades. Els cercles representen els cràters d'impacte comptats pel mètode de recompte de cràters. El comptatge o recompte de cràters és un mètode per a l'estimació de l'edat de la superfície d'un planeta.

Nou!!: Lluna і Comptatge de cràters · Veure més »

Conca del pol sud-Aitken

Mapa del pol sud lunar. En vermell les zones elevades, en blau les rebaixades. La conca Aitken, situada a la Lluna, és una de les majors estructures d'impacte del sistema solar, solament superada per la Conca Borealis del planeta Mart.

Nou!!: Lluna і Conca del pol sud-Aitken · Veure més »

Conca Mendel - Rydberg

La conca Mendel-Ryberg (en anglés: Mendel-Ryberg Basin) és una àmplia depressió del relleu de la Lluna originada per un impacte en el Període Nectarià, situada als llimbs sud-oest del satèl·lit.

Nou!!: Lluna і Conca Mendel - Rydberg · Veure més »

Conca Mutus - Vlacq

La conca Mutus - Vlacq és una estructura d'impacte en la cara visible de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Conca Mutus - Vlacq · Veure més »

Concentració de massa

Topografia de la Lluna. En vermell les elevacions, en blau les depressions. Una concentració de massa, o mascon (contracció de les paraules angleses "mass concentration"), és una regió de la Lluna o d'un planeta que es caracteritza per una significativa anomalia gravitacional.

Nou!!: Lluna і Concentració de massa · Veure més »

Conill

Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.

Nou!!: Lluna і Conill · Veure més »

Conill lunar

El conill lunar en el folklore és un conill que viu a la Lluna, basat en la paridòlia que identifica marques de la Lluna com un conill.

Nou!!: Lluna і Conill lunar · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Lluna і Constantí I el Gran · Veure més »

Constància de color

Constància del color: els colors d'un globus d'aire calent són reconeguts com els mateixos al sol i l'ombra La constància de color és un exemple de constància subjectiva i una característica del sistema de la percepció del color de l'ésser humà que garanteix que el color percebut dels objectes es mantingui relativament constant en diferents condicions d'il·luminació.

Nou!!: Lluna і Constància de color · Veure més »

Continent australià

Austràlia o el continent australià és el subcontinent d'Oceania format exclusivament pel continent que domina l'estat d'Austràlia.

Nou!!: Lluna і Continent australià · Veure més »

Coordenades horitzontals

Les coordenades horitzontals, també anomenades altazimutals, és un sistema de coordenades astronòmiques que permeten determinar la posició d'un cos respecte a l'horitzó local i la direcció del nord geogràfic.

Nou!!: Lluna і Coordenades horitzontals · Veure més »

Copernicus (cràter)

Copernicus és un cràter d'impacte lunar que porta el nom de Nicolau Copèrnic, ubicat a la part oriental d'Oceanus Procellarum.

Nou!!: Lluna і Copernicus (cràter) · Veure més »

Corona solar

eclipsi solar total l'11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.

Nou!!: Lluna і Corona solar · Veure més »

Cràter d'impacte

Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).

Nou!!: Lluna і Cràter d'impacte · Veure més »

Cràter lunar

Cràter Webb, vist des del Lunar Orbiter 1. Es poden veure diversos cràters petits a la rodalia del cràter Webb. cràter Moltke des de l'Apollo 11. Els cràters lunars són cràters d'impacte a la Lluna de la Terra, tot i que també n'hi ha d'origen volcànic, com el cas del cràter Hyginus.

Nou!!: Lluna і Cràter lunar · Veure més »

Creacionisme

La creació de la vida de G. Doré El creacionisme és una creença religiosa segons la qual l'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador.

Nou!!: Lluna і Creacionisme · Veure més »

Creixent lunar i estrella

Una representació actual del creixent lunar i l'estrella El creixent lunar i l'estrella, és a dir, la representació gràfica d'una mitja lluna (o d'un quart creixent lunar) combinat amb una o més estrelles, va ser un símbol molt estès a través del món antic, amb exemples testificats des de la Mediterrània Oriental fins a l'Àsia Central i l'Índia, alguns antics de 4.000 anys.

Nou!!: Lluna і Creixent lunar i estrella · Veure més »

Cristal·lització fraccionada

Àcid benzoic purificat per cristal·lització fraccionada La cristal·lització fraccionada és un procediment basat en cristal·litzacions repetides de les solucions obtingudes cada vegada amb els cristalls procedents de l'operació anterior que permet separar mescles en els seus components de solubilitats diferents.

Nou!!: Lluna і Cristal·lització fraccionada · Veure més »

Cronologia del futur llunyà

La Cronologia del futur llunyà comprèn el període a partir de l'1 de gener de l'any 10.001 de la nostra era.

Nou!!: Lluna і Cronologia del futur llunyà · Veure més »

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Nou!!: Lluna і Cultura · Veure més »

Datació radiomètrica

La datació radiomètrica és un procediment tècnic emprat per a determinar l'edat absoluta de roques, minerals i restes orgàniques.

Nou!!: Lluna і Datació radiomètrica · Veure més »

Dècada

Una dècada o un decenni és un període o espai de temps de deu anys.

Nou!!: Lluna і Dècada · Veure més »

De la Terra a la Lluna

De la Terra a la Lluna (títol original en francès: De la Terre à la Lune, Trajet direct en 97 heures et 20 minutes) és una novel·la de ciència-ficció escrita pel famós autor francès Jules Verne.

Nou!!: Lluna і De la Terra a la Lluna · Veure més »

Deïtat

Una deïtat és un suposat ésser sobrenatural, que és venerat i té un paper en les religions i cultes animistes.

Nou!!: Lluna і Deïtat · Veure més »

Declinació (astronomia)

Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).

Nou!!: Lluna і Declinació (astronomia) · Veure més »

Dejuni

El dejuni és l'abstenció voluntària de prendre aliments ja sigui per raons mèdiques, d'higiene personal, espirituals o polítiques (en aquest darrer cas es parla de vaga de fam).

Nou!!: Lluna і Dejuni · Veure més »

Demòcrit

Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Nou!!: Lluna і Demòcrit · Veure més »

Desgasificació

La desgasificació és l'alliberament lent d'un gas que estava atrapat, glaçat o absorbit en un material.

Nou!!: Lluna і Desgasificació · Veure més »

Diana

Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.

Nou!!: Lluna і Diana · Veure més »

Diàmetre angular

El diàmetre angular és la dimensió aparent del diàmetre equatorial d'un cos celeste, expressada com a angle i suposant l'observador al seu vèrtex.

Nou!!: Lluna і Diàmetre angular · Veure més »

Diòxid de silici

El compost químic conegut com a diòxid de silici o sílice és l'òxid de silici, amb fórmula química SiO₂, que es troba més freqüentment a la natura com el quars i en diversos organismes vius.

Nou!!: Lluna і Diòxid de silici · Veure més »

Diferenciació planetària

Les capes de la Terra, un cos planetari diferenciat En ciència planetària, la diferenciació planetària és el procés de separació dels diferents constituents d'un cos planetari a conseqüència del seu comportament físic o químic, en el qual el cos es desenvolupa en capes diferents de composició; els materials més densos d'un planeta s'enfonsen fins al centre, mentre que els materials menys densos pugen a la superfície.

Nou!!: Lluna і Diferenciació planetària · Veure més »

Dilluns

Dilluns al matí a l'àtic, és una pintura de Hans Baluschek. El dilluns és el primer dia de la setmana; en canvi, en alguns països com els Estats Units, el Canadà, part de l'Amèrica Llatina, Portugal o el Brasil, la setmana comença en diumenge i dilluns es considera el segon dia.

Nou!!: Lluna і Dilluns · Veure més »

Dinastia Han

La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.

Nou!!: Lluna і Dinastia Han · Veure més »

Dinastia Song

La dinastia Song (en xinès tradicional i simplificat: 宋朝; en pinyin: Sòng Cháo) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.

Nou!!: Lluna і Dinastia Song · Veure més »

Disc d'acreció

Imatge d'artista d'un disc d'acreció en una estrella massiva alimentat per material procedent de la seva companya binària Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu.

Nou!!: Lluna і Disc d'acreció · Veure més »

Disc de Nebra

El disc de Nebra, o disc celeste de Nebra, és la representació més antiga que es coneix de la volta del cel i dels fenòmens astronòmics.

Nou!!: Lluna і Disc de Nebra · Veure més »

Divinitat lunar

Estàtua de la deessa Selene a Roma. Chandra, el déu de la lluna a l'hinduisme. La lluna com a divinitat és una figura constant en les mitologies d'arreu del món.

Nou!!: Lluna і Divinitat lunar · Veure més »

Dona

Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.

Nou!!: Lluna і Dona · Veure més »

Drac

El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.

Nou!!: Lluna і Drac · Veure més »

Drac xinès

Drac xinès El drac xinès és una criatura mitològica xinesa.

Nou!!: Lluna і Drac xinès · Veure més »

Eclíptica

Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».

Nou!!: Lluna і Eclíptica · Veure més »

Eclipsi

Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.

Nou!!: Lluna і Eclipsi · Veure més »

Eclipsi de Lluna

Fases d'un eclipsi lunar Un eclipsi de Lluna o eclipsi lunar és un eclipsi que ocorre quan la Lluna està a l'ombra de la Terra.

Nou!!: Lluna і Eclipsi de Lluna · Veure més »

Eclipsi de Sol

Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala) eclipsi total del 1999 Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.

Nou!!: Lluna і Eclipsi de Sol · Veure més »

Eclipsi solar de l'11 d'agost de 1999

Fase de l'eclipsi solar L'11 d'agost de 1999 va tenir lloc un eclipsi solar que seria l'últim del segle XX i del segon mil·lenni, ja que l'any 2000 només va haver-hi eclipsis solars parcials.

Nou!!: Lluna і Eclipsi solar de l'11 d'agost de 1999 · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Lluna і Edat antiga · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Lluna і Edat mitjana · Veure més »

Efecte d'oposició

The opposition effect brightens the area around Buzz Aldrin's shadow due to the retroreflective property of lunar soil. L'efecte d'oposició (de vegades conegut com el pic d'oposició o efecte Seeliger) és l'abrillantat d'una superfície rugosa, o un objecte amb moltes partícules, quan s'il·lumina directament des del darrere de l'observador.

Nou!!: Lluna і Efecte d'oposició · Veure més »

Efecte Doppler

Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.

Nou!!: Lluna і Efecte Doppler · Veure més »

Emperador de la Xina

Emperador Qianglong L'emperador de la Xina (en xinès: 皇帝, en pinyin: Huángdì) era el cap de govern i el cap d'estat de la Xina des de la dinastia Qin (any 221 aC), fins a la caiguda de la dinastia Qing el 1911.

Nou!!: Lluna і Emperador de la Xina · Veure més »

Encanteri

Un encanteri és un ritu màgic que pretén alterar la realitat.

Nou!!: Lluna і Encanteri · Veure més »

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Nou!!: Lluna і Encyclopædia Britannica · Veure més »

Endevinació

Endevinador a Camerun Lendevinació (del llatí divinare 'preveure', 'ser inspirat per déu', en relació amb divinus, 'diví') és el procés pel qual s'arriba al coneixement de coses ocultes, procés considerat com una part de la màgia i que en moltes societats està íntimament lligat a la religió.

Nou!!: Lluna і Endevinació · Veure més »

Energia cinètica

L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.

Nou!!: Lluna і Energia cinètica · Veure més »

Enfosquiment vers el limbe

Imatge del Sol. L'enfosquiment vers el limbe és l'efecte d'aparent disminució de la intensitat de la llum en les vores del disc solar. En astronomia, l'enfosquiment vers el limbe (limb darkening, en anglès) és l'efecte d'aparent disminució de la intensitat de la llum en la vora d'un estel.

Nou!!: Lluna і Enfosquiment vers el limbe · Veure més »

Enginyeria de programari

Enginyer de programari treballant en el desenvolupament de MediaWiki. Lenginyeria de programari és la disciplina o àrea de la informàtica que ofereix mètodes i tècniques per a desenvolupar i mantenir un programari de qualitat.

Nou!!: Lluna і Enginyeria de programari · Veure més »

Equador celeste

L'equador celeste, està inclinat ~23,5° respecte al pla de l'eclíptica. L'equador celeste és el cercle màxim de l'esfera celeste situat en el mateix pla de l'equador de la Terra.

Nou!!: Lluna і Equador celeste · Veure més »

Equinocci

Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.

Nou!!: Lluna і Equinocci · Veure més »

Escala de temps geològics de la Lluna

L'escala de temps geològics lunars (o més correctament, escala de temps selenològics) divideix la història geològica de la Lluna en sis grans períodes.

Nou!!: Lluna і Escala de temps geològics de la Lluna · Veure més »

Escorça terrestre

Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.

Nou!!: Lluna і Escorça terrestre · Veure més »

Escriptura xinesa

L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès: 漢字 / 汉字, pinyin: hànzì).

Nou!!: Lluna і Escriptura xinesa · Veure més »

Espectròmetre

Un espectròmetre Un espectròmetre és un aparell òptic capaç de mesurar les propietats de la llum analitzant una part específica de l'espectre electromagnètic, s'utilitzen en l'anàlisi espectroscòpic per a la identificació dels materials.

Nou!!: Lluna і Espectròmetre · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Lluna і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estereoscòpia

Estereograma fet amb una càmera digital normal i corrent. Primer es va fer una foto i immediatament després, la segona foto amb un desplaçament de la càmera cap a la dreta. Per veure la imatge en 3D cal creuar els ulls fins que aparegui una tercera imatge al mig de les dues. Per veure la imatge més gran, cliqueu-hi a sobre. Les dues fotos combinades en una animació GIF on es veu a ull nu l'efecte tridimensional produït en creuar ells ulls en la imatge estereoscòpica de dalt Lestereoscòpia, imatge estereogràfica, o imatge 3D (tridimensional) és qualsevol tècnica capaç de recollir informació visual tridimensional o de crear la il·lusió de profunditat en una imatge.

Nou!!: Lluna і Estereoscòpia · Veure més »

Estratigrafia

Salta (Argentina) L'estratigrafia és la branca de la geologia que estudia i interpreta les roques sedimentàries estratificades, i de la identificació, descripció, seqüència, tant vertical com horitzontal; cartografia i correlació de les unitats estratifiques de roques.

Nou!!: Lluna і Estratigrafia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Lluna і Europa · Veure més »

Excentricitat orbital

Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.

Nou!!: Lluna і Excentricitat orbital · Veure més »

Exosfera

vents solars bufen de esquerra a dreta. L'exosfera és l'última capa de l'atmosfera terrestre, per sobre de la termosfera i a més de 500 quilòmetres d'altura, en contacte amb l'espai exterior, on existeix pràcticament el buit.

Nou!!: Lluna і Exosfera · Veure més »

Exploració de la Lluna

L'astronauta Buzz Aldrin a la superfície de la Lluna (1969). En astronàutica, les missions lunars són les que tenen per objectiu l'exploració de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Exploració de la Lluna · Veure més »

Exploració espacial

L'exploració espacial és l'ús de l'astronomia i la tecnologia espacial per a explorar l'espai exterior.

Nou!!: Lluna і Exploració espacial · Veure més »

Exploració lunar tripulada soviètica

El programa de vol lunar tripulat soviètic, Советская программа лунныхпилотируемыхполётов Sovétskaia programma lúnnikh pilotiruiémikh polótov, tenia la intenció d'enviar un cosmonauta a la Lluna, de preferència abans dels astronautes dels EUA del programa Apollo, per així guanyar la cursa espacial que va ser iniciada el 1955.

Nou!!: Lluna і Exploració lunar tripulada soviètica · Veure més »

Fase lunar

Animació de les fases de la Lluna tal com es veuria des de l'hemisferi nord. L'oscil·lació aparent de la Lluna és deguda a un fenomen que es coneix com a libració, i el canvi de mida aparent es deu a l'excentricitat de l'òrbita lunar. Fases de la Lluna Posició de la Lluna en cadascuna de les fases La fase lunar és un terme astronòmic que designa l'aparença de la porció de la Lluna il·luminada pel Sol tal com és vista per un observador situat a la Terra.

Nou!!: Lluna і Fase lunar · Veure més »

Física aristotèlica

El filòsof Aristòtil, representat en una pintura de Rembrandt. Anomenem física aristotèlica a les moltes teories sobre la naturalesa de la física que va desenvolupar el filòsof grec Aristòtil (384 aC – 322 aC).

Nou!!: Lluna і Física aristotèlica · Veure més »

Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja

La Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja (FICR) és una organització d'ajuda humanitària mundial que arriba a 160 milions de persones cada any a través de les seves Societats Nacionals de 192 membres.

Nou!!: Lluna і Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja · Veure més »

Fenomen lunar transitori

Un fenomen lunar transitori (de l'anglès transient lunar phenomenon TLP o lunar transient phenomenon o LTP) es tracta de resplendors i enfosquiments locals de la superfície del nostre satèl·lit, produïts per petites pertorbacions i terratrèmols lunars que alliberen gasos de l'interior de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Fenomen lunar transitori · Veure més »

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Nou!!: Lluna і Ferro · Veure més »

Ficció

Una il·lustració de l'''Alícia en terra de meravelles'' de Lewis Carroll, que representa la protagonista fictícia, Alicia, jugant un partit fictici de criquet La ficció en l'art, és la creació de móns i històries imaginàries sobretot la literatura i les arts escèniques i audiovisuals.

Nou!!: Lluna і Ficció · Veure més »

Fobos-Grunt

La sonda Fobos-Grunt o Phobos-Grunt (Фобос-Грунт, literalment "sòl de Fobos") va ser una missió planejada per Rússia amb l'objectiu principal d'explorar el satèl·lit Fobos del planeta Mart.

Nou!!: Lluna і Fobos-Grunt · Veure més »

Força centrífuga

La força centrífuga és una força inercial (forces també anomenades "fictícies" o "pseudoforces") que tendeix a allunyar els objectes del seu centre de rotació quan segueixen un moviment circular.

Nou!!: Lluna і Força centrífuga · Veure més »

Força de marea

Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.

Nou!!: Lluna і Força de marea · Veure més »

Força g

La força g és una mesura de força, una mesura intuïtiva d'acceleració.

Nou!!: Lluna і Força g · Veure més »

Fotòlisi

La fotòlisi, fotodissociació o fotodescomposició, és una reacció fotoquímica en la que una molècula absorbeix un quantum de llum i es dissocia donant lloc a dues o més substàncies més simples.

Nou!!: Lluna і Fotòlisi · Veure més »

Francesco Maria Grimaldi

Francesco Maria Grimaldi (Bolonya, 2 d'abril de 1618 - 28 de desembre de 1663), va ser un científic jesuïta italià, conegut per haver estat el primer a parlar de la difracció de la llum.

Nou!!: Lluna і Francesco Maria Grimaldi · Veure més »

Frankenstein (pel·lícula de 1931)

Frankenstein és una pel·lícula de terror estatunidenca de James Whale, estrenada el 1931.

Nou!!: Lluna і Frankenstein (pel·lícula de 1931) · Veure més »

Frau Luna

Frau Luna és una opereta burlesco-fantàstica del compositor Paul Lincke a partir d'un llibret de Heinrich Bolten-Baeckers, que es va estrenar el 2 de maig de 1899 a l'Apollo-Theater berlinès.

Nou!!: Lluna і Frau Luna · Veure més »

Freddy Krueger

Frederick Charles Krueger, o simplement Fred o Freddy Krueger, és el personatge principal de la saga de pel·lícules de terror A Nightmare on Elm Street (literalment en català "Malson en el carrer Elm).

Nou!!: Lluna і Freddy Krueger · Veure més »

Fricció

Bloc en repòs El fregament o fricció en física és la resistència que impedeix el moviment d'un cos que es troba sobre un altre, o també la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.

Nou!!: Lluna і Fricció · Veure més »

Futurisme

Cartell amb adhesions al futurisme, any 1902 El futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística.

Nou!!: Lluna і Futurisme · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Lluna і Galileo Galilei · Veure més »

Gènesi

El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.

Nou!!: Lluna і Gènesi · Veure més »

Gegant roig

Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.

Nou!!: Lluna і Gegant roig · Veure més »

Geologia de la Lluna

El coneixement de la geologia lunar va augmentar significativament a partir de la dècada del 1960, amb les missions tripulades i automatitzades.

Nou!!: Lluna і Geologia de la Lluna · Veure més »

Geoquímica

Erupció al volcà Mauna Loa. La geoquímica és la branca de la geologia i de la química que estudia la composició i el comportament químic de la Terra, determinant l'abundància absoluta i relativa dels elements químics, distribució i migració dels elements entre les diferents parts que conformen la Terra,.

Nou!!: Lluna і Geoquímica · Veure més »

George Walker Bush

George Walker Bush (6 de juliol de 1946) és un polític estatunidenc, el 43è president dels Estats Units, ocupant el càrrec entre 2001 i 2009.

Nou!!: Lluna і George Walker Bush · Veure més »

Giovanni Battista Riccioli

Giovanni Battista Riccioli (Ferrara, Estats Pontificis, 17 d'abril de 1598 - Bolonya, Estats Pontificis, 25 de juny de 1671), va ser un matemàtic i astrònom jesuïta italià del.

Nou!!: Lluna і Giovanni Battista Riccioli · Veure més »

Google Lunar X Prize

El Google Lunar X PRIZE, abreujat GLXP, de vegades denominat Moon 2.0, és una competició espacial organitzada per la Fundació X Prize, i patrocinada per Google.

Nou!!: Lluna і Google Lunar X Prize · Veure més »

Graben

Sota la superfície dels Grans Llacs d'Àfrica subjau una enorme fossa tectònica Un graben, fossa tectònica o depressió tectònica és una llarga depressió limitada a banda i banda per falles paral·leles aixecades (horst) entre les quals el terreny s'ha enfonsat per efecte de forces internes.

Nou!!: Lluna і Graben · Veure més »

Gradient (matemàtiques)

En càlcul vectorial, el gradient \nabla f d'un camp escalar f és un camp vectorial que indica en cada punt del camp escalar la direcció del màxim increment d'ell mateix.

Nou!!: Lluna і Gradient (matemàtiques) · Veure més »

Gran bombardeig tardà

Concepció artística del possible bombardeig tardà El gran bombardeig tardà (també conegut com a cataclisme lunar, darrer bombardeig intens o LHB (late heavy bombardment) és un període, fa uns 3.800-4.100 milions d'anys, en el qual la Lluna i altres cossos tel·lúrics del sistema solar interior van patir freqüents impactes molt violents de grans asteroides. Aquest període és el causant de la major part dels cràters que actualment s'observen tant en la Lluna com a Mercuri. El terme darrer només faria referència al fet que es va produir després del període d'acreció, quan la Terra i altres cossos es varen formar i guanyaren la major part de la seva matèria, un període de la història de la Terra comparativament recent.

Nou!!: Lluna і Gran bombardeig tardà · Veure més »

Granota

Il·lustració d'Ernst Haeckel (1904) ''Kunstformen der Natur'', representant diferents espècies de '''granota'''. Granota (o granot, granyota i, arcaicament i dialectalment rana) és el nom d'ús generalitzat per designar diversos amfibis de l'ordre dels anurs.

Nou!!: Lluna і Granota · Veure més »

Gravetat superficial

La gravetat superficial, g, d'un objecte astronòmic és l'acceleració gravitatòria que s'experimenta a la seva superfície.

Nou!!: Lluna і Gravetat superficial · Veure més »

Gravity Recovery and Interior Laboratory

El Gravity Recovery and Interior Laboratory (GRAIL) va ser un conjunt d'orbitadors espacials de tipus Discovery de la NASA dissenyats per cartografiar en alta qualitat el camp gravitatori de la Lluna per determinar la seva estructura interior.

Nou!!: Lluna і Gravity Recovery and Interior Laboratory · Veure més »

Gripau

Gripau comú, freqüent als Països Catalans Un gripau miniatura Un gripau, calàpet, renoc o saput, és un anur de cos arrodonit i inflat, i pell amb berrugues, que habita en llocs humits i sota les pedres.

Nou!!: Lluna і Gripau · Veure més »

Grove Karl Gilbert

Grove Karl Gilbert (Rochester, Nova York, 1843 - 1918), fou un geòleg estatunidenc que treballà per a la U.S. Geological Survey des de la seva creació en 1879.

Nou!!: Lluna і Grove Karl Gilbert · Veure més »

Grup hidroxi

Un grup hidroxi (abans grup hidroxil o oxhidril) és un grup funcional o característic dels composts orgànics format per un àtom d'oxigen enllaçat a un d'hidrogen, de fórmula -OH.

Nou!!: Lluna і Grup hidroxi · Veure més »

Guerra Freda

El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.

Nou!!: Lluna і Guerra Freda · Veure més »

Guerres mèdiques

Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.

Nou!!: Lluna і Guerres mèdiques · Veure més »

Guia turístic

Un guia turístic al Regne Unit Guia de turisme a Rio de Janeiro. Plaça de Sant Pere Un guia turístic és una persona que proporciona assistència tècnica i informació sobre patrimoni cultural, històric i contemporani a persones en visites turístiques organitzades i clients individuals en establiments educatius, llocs religiosos i històrics, museus i llocs d'interès significatiu.

Nou!!: Lluna і Guia turístic · Veure més »

Halo (fenomen òptic)

Halo al voltant del Sol a Padang, Indonèsia De dalt a baix: arc circumzenital, arc supralateral, arc de Parry, arc tangent superior i halo de 22° Un halo (del grec ἅλως, halōs) és un conjunt de fenòmens òptics que consisteix en cercles al voltant del Sol o la Lluna i que es deuen a la refracció o reflexió de la llum quan passa a través dels cristalls de gel en suspensió a l'atmosfera que creen arcs i punts blancs o de color al cel.

Nou!!: Lluna і Halo (fenomen òptic) · Veure més »

Hècate

Segons la mitologia grega, Hècate (en grec antic Ἑκάτη; en llatí, Hĕcătē) va ser una deessa lunar, filla de Perseis i d'Astèria, segons ho explica Hesíode.

Nou!!: Lluna і Hècate · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Lluna і Heli · Veure més »

Heli 4

L'àtom d'heli. A la imatge es mostren el nucli atòmic (en rosa) i la distribució del núvol d'electrons (en negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli 4 és, en realitat, esfèricament simètric i s'assembla molt al núvol d'electrons, encara que quan es tracta de nuclis més complicats això no sempre es compleix. Lheli 4 (4He o He-4) és un isòtop d'heli no radioactiu i lleuger.

Nou!!: Lluna і Heli 4 · Veure més »

Hem caminat damunt la Lluna

Hem caminat damunt la Lluna (en francès:On a marché sur la Lune), també anomenat Hem trepitjat la Lluna és el dissetè còmic de Les aventures de Tintín.

Nou!!: Lluna і Hem caminat damunt la Lluna · Veure més »

Hergé

Georges Remi (Etterbeek, 22 de maig de 1907 - Woluwe-Saint-Lambert, 3 de març de 1983) va ser un historietista belga de gran renom, sobretot gràcies a la creació del famós personatge Tintín, l'any 1929.

Nou!!: Lluna і Hergé · Veure més »

Hermite (cràter)

Hermite és un cràter d'impacte localitzat prop del pol nord de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Hermite (cràter) · Veure més »

Hertzsprung (cràter)

Hertzsprung és un enorme cràter d'impacte amb algunes de les característiques d'una conca, que es troba en la cara oculta de la Lluna, més enllà de l'extremitat occidental.

Nou!!: Lluna і Hertzsprung (cràter) · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Lluna і Hidrogen · Veure més »

Hidrosfera

cicle de l'aigua, un procés clau de la hidrosfera La hidrosfera (del grec υδρός hydros: aigua i σφαιρα sphaira: esfera) descriu dintre de les Ciències de la Terra el sistema material constituït per l'aigua que es troba a la Terra.

Nou!!: Lluna і Hidrosfera · Veure més »

Himne homèric

Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.

Nou!!: Lluna і Himne homèric · Veure més »

Hipòtesi de la dinamo

La hipòtesi de la dinamo busca explicar el mecanisme pel qual un cos celeste, com ara la Terra, genera un camp magnètic al seu voltant.

Nou!!: Lluna і Hipòtesi de la dinamo · Veure més »

Hipòtesi del gran impacte

Recreació artística del gran impacte La hipòtesi del gran impacte (en anglès: Giant impact hypothesis, Big Whack o Big Splash) és la hipòtesi científica més acceptada per a explicar la formació de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Hipòtesi del gran impacte · Veure més »

Història de la Terra

La Terra vista des de l'Apollo 17 (1972) La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.

Nou!!: Lluna і Història de la Terra · Veure més »

Història vertadera

La Història vertadera (en grec antic: Ἀληθοῦς ἱστορίας λόγος ά καὶ) és una novel·la de Llucià del considerada el precedent clàssic de la literatura fantàstica i de la ciència-ficció.

Nou!!: Lluna і Història vertadera · Veure més »

Hiten

, coneguda prèviament com a MUSES-A, fou una sonda espacial construïda per l'Institut de Ciències Espacials i Aeronàutiques del Japó i llançada el 24 de gener del 1990. La sonda entrà en òrbita lunar i llançà un petit orbitador anomenat Hagoromo. El transmissor de Hagoromo fallà i deixà a l'orbitador sense valor científic, però va poder comprovar-se'n la inserció en òrbita lunar. Hiten, la nau principal, portava l'instrument científic Munich Dust Counter (MDC) a bord, el qual estudià la pols en suspensió en l'espai entre la Terra i la Lluna. La missió finalitzà el 10 d'abril de 1993, quan Hiten impactà amb la superfície lunar de forma controlada, entre els cràters Stevinus i Furnerius. Hiten fou la primera sonda lunar construïda fora dels Estats Units o la Unió Soviètica. Un cop es perdé la comunicació amb Hagoromo, es modificà la trajectòria de Hiten per què accedís a una òrbita lunar mitjançant una trajectòria de baixa energia, demostrant la viabilitat d'aquest tipus de maniobres per primera vegada.

Nou!!: Lluna і Hiten · Veure més »

Home llop

En el folklore i la mitologia, un home llop o licantrop és una persona que es transforma en llop, ja sigui a propòsit utilitzant màgia o involuntàriament, a causa d'una maledicció o d'altre agent exterior.

Nou!!: Lluna і Home llop · Veure més »

Houston

Houston (pronunciat en anglès /ˈhjuːstən/) és la quarta ciutat més gran dels Estats Units i la ciutat més gran de l'estat de Texas.

Nou!!: Lluna і Houston · Veure més »

Ibn al-Hàytham

Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.

Nou!!: Lluna і Ibn al-Hàytham · Veure més »

Ibn Saïd al-Maghribí

Abu-l-Hàssan Alí ibn Mussa ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Saïd al-Maghribí, conegut simplement com a Ibn Saïd al-Maghribí (1213-1286) fou un historiador i geògraf àrab nascut a Granada.

Nou!!: Lluna і Ibn Saïd al-Maghribí · Veure més »

Il·lusió lunar

S'anomena il·lusió lunar al fenomen pel qual la Lluna (i també el Sol), depenent de si la seva posició està propera al zenit o de l'horitzó, sembla de diferent grandària encara que no hi ha causes físiques, astronòmiques o òptiques que expliquin aquesta diferència amb exactitud, per la qual cosa avui en dia les seves possibles explicacions segueixen en discussió.

Nou!!: Lluna і Il·lusió lunar · Veure més »

Illa d'Irlanda

L'illa d'Irlanda (en Éire, en Airlann) és una illa al nord-oest d'Europa a l'Atlàntic Nord que forma, juntament amb la Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'arxipèlag de les illes Britàniques.

Nou!!: Lluna і Illa d'Irlanda · Veure més »

Imatge multiespectral

SDO mostrant seccions simultàniament del Sol en diverses longituds d'ona Una imatge multiespectral és allò que captura dades d'imatges dins de rangs de longitud d'ona específics a través de l'espectre electromagnètic.

Nou!!: Lluna і Imatge multiespectral · Veure més »

Impact gardening

Impact gardening (lit. català jardineria per impactes) és el procés en el qual els impactes astronòmics fan moure la capa més externa de l'escorça de llunes i altres objectes celestes sense atmosferes.

Nou!!: Lluna і Impact gardening · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Lluna і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Lluna і Imperi Persa · Veure més »

Inèrcia

En física, la inèrcia és la dificultat o resistència amb la qual els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment.

Nou!!: Lluna і Inèrcia · Veure més »

Inclinació

En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.

Nou!!: Lluna і Inclinació · Veure més »

Inclusions de fosa

Inclusions de fosa múltiples en un cristall d'olivina. Les inclusions individuals són rodones o ovalades i es componen de vidre transparent, juntament amb una petita bombolla de vapor i en alguns casos un petit cristall quadrat d'espinel·la. La fletxa negre apunta a un bon exemple, però hi ha molts altres. L'aparició de múltiples inclusions dins d'un sol vidre és relativament comú Les inclusions de fosa són petites parcel·les o "taques" de fosa(es) que estan atrapades pels vidres que creixen al magma i, finalment forma roques ígnies.

Nou!!: Lluna і Inclusions de fosa · Veure més »

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Nou!!: Lluna і Infraroig · Veure més »

Insomni

Insomni, Tacuinum sanitatis casanatensis (segle XIV) Linsomni és una incapacitat crònica de dormir, que acostuma a aparèixer com a símptoma de malaltia o estats alterats d'ànim.

Nou!!: Lluna і Insomni · Veure més »

Institut Weizmann de Ciències

LInstitut Weizmann de Ciències (en hebreu: מכון ויצמן למדע), conegut com a Machon Weizmann és una universitat i un institut de recerca en Rehovot, Israel.

Nou!!: Lluna і Institut Weizmann de Ciències · Veure més »

Intensitat del camp gravitatori

Variació de l'acceleració de la gravetat en funció de la distància a la superfície de la Terra. La intensitat del camp gravitatori, acceleració de la gravetat o, simplement, gravetat, és la força gravitatòria específica que actua sobre un cos en el camp gravitatori d'un altre, és a dir, la força gravitatòria per unitat de massa del cos que l'experimenta.

Nou!!: Lluna і Intensitat del camp gravitatori · Veure més »

Io (satèl·lit)

Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Nou!!: Lluna і Io (satèl·lit) · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Lluna і Isidor de Sevilla · Veure més »

Isis

Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.

Nou!!: Lluna і Isis · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Lluna і Islam · Veure més »

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Lluna і Israel · Veure més »

J. R. R. Tolkien

John Ronald Reuel Tolkien CBE (pronúncia: /ˈtɒlkiːn/;Tolkien pronunciava el seu cognom /ˈtɒlkiːn/, com es pot comprovar en la transcripció fonètica publicada a la il·lustració de The Return of the Shadow: The History of The Lord of the Rings, Part One. Editat per Christopher Tolkien. Londres: Unwin Hyman, 25 d'agost de 1988. (The History of Middle-earth; 6). En anglès americà el cognom també es pronuncia, sovint, com /ˈtoʊlkiːn/. Aquesta pronunciació probablement va sorgir per analogia amb paraules com toll o polka, o també perquè els parlants anglesos nord-americans entenen /ɒ/ per, mentre que entenen el britànic /ɒ/ com; a més,, o l'americà es converteix en l'aproximació més propera a la pronunciació rebuda per molts parlants estat-unidencs. Wells, John. 1990. Longman pronunciation dictionary. Harlow: Longman, Bloemfontein, 3 de gener de 1892 - Bournemouth, 2 de setembre de 1973), més conegut com a J. R. R. Tolkien, va ser un escriptor, poeta, filòleg i professor universitari anglès, principalment conegut per ser l'autor de les obres d'alta fantasia El hòbbit, El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion.

Nou!!: Lluna і J. R. R. Tolkien · Veure més »

Jīng Fáng

Jīng Fáng (Puyang, 78 aC - 37 aC), nascut Li Fang (李房), nom de cortesia Junming (君明), fou un musicòleg, astrònom i matemàtic xinès.

Nou!!: Lluna і Jīng Fáng · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Nou!!: Lluna і Júpiter (planeta) · Veure més »

Jean de la Lune (obra de teatre)

Jean de la Lune és un espectacle dramàtic de Marcel Achard representat per primer cop el 16 d'abril 1929, a la Comédie des Champs-Élysées, dirigida per Louis Jouvet.

Nou!!: Lluna і Jean de la Lune (obra de teatre) · Veure més »

Jet Propulsion Laboratory

Pasadena, Califòrnia. El Jet Propulsion Laboratory (o Laboratori de Propulsió a Raig, JPL per els seves sigles en anglès), ubicat a La Cañada Flintridge, a prop de Los Angeles, Califòrnia, EUA, construeix i opera sondes espacials no tripulades per a la National Aeronautics and Space Administration.

Nou!!: Lluna і Jet Propulsion Laboratory · Veure més »

Joan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.

Nou!!: Lluna і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »

Johann Heinrich von Mädler

Johann Heinrich von Mädler (Berlín, 29 de maig de 1794 - Hannover, 14 de març de 1874) va ser un astrònom alemany.

Nou!!: Lluna і Johann Heinrich von Mädler · Veure més »

Johann Hieronymus Schroeter

Johann Hieronymus Schröter (també escrit com Schroeter; Erfurt, Alemanya, 30 d'agost de 1745 - Lilienthal, 29 d'agost de 1816) va ser un astrònom alemany.

Nou!!: Lluna і Johann Hieronymus Schroeter · Veure més »

John Wilkins

John Wilkins John Wilkins (1 de gener de 1614, Fawsley, Northamptonshire - 19 de novembre de 1672, Londres) va ser pastor protestant i autor de diversos treballs científics.

Nou!!: Lluna і John Wilkins · Veure més »

Judes Iscariot

Segons el Nou Testament, Judes o Judas (? - Jerusalem, 30?) conegut posteriorment com a Judes/Judas Iscariot (en arameu Yəhûdāh Κ-qəriyyôd i en grec Ιούδας Ισκάριωθ Ioudas Iskariōt) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret, a qui traí per trenta monedes.

Nou!!: Lluna і Judes Iscariot · Veure més »

Jules Verne

, de nom complet Jules Gabriel Verne, fou un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics.

Nou!!: Lluna і Jules Verne · Veure més »

Kepler (cràter)

Kepler (llatí Keplerus) és un cràter d'impacte lunar que es troba entre el Oceanus Procellarum a l'oest i Mare Insularum a l'est.

Nou!!: Lluna і Kepler (cràter) · Veure més »

Knowth

El túmul de Knowth (en irlandès, Cnobha) està situat en el complex arqueològic de Brú na Bóinne, al nord-oest de Newgrange.

Nou!!: Lluna і Knowth · Veure més »

KREEP

S'anomena KREEP un tipus de sòl lunar; aquesta designació prové dels components: potassi (K), terres rares (REE, de l'anglès: Rare-earth elements) i fòsfor (P).

Nou!!: Lluna і KREEP · Veure més »

La cara de la Lluna

Possibles interpretacions de la cara de la lluna Lluna plena sobre Berlín (Alemanya) aproximadament 30 minuts després de la seva sortida miniatura La cara de la Lluna (també coneguda en altres cultures com "l'home de la Lluna" o "el conill de la Lluna"), és la figura aparent que dibuixen els cràters de la Lluna quan aquesta està plena.

Nou!!: Lluna і La cara de la Lluna · Veure més »

Líquid iònic

Model de líquid iònic. Un líquid iònic (LI) és un fluid constituït exclusivament per ions, considerant-se així les sals amb una temperatura de fusió per sota del punt d'ebullició de l'aigua (100 °C al nivell del mar, ja que vària d'acord amb la pressió atmosfèrica) i que sovint són hidrolíticament estables.

Nou!!: Lluna і Líquid iònic · Veure més »

LCROSS

El Lunar Crater Observation and Sensing Satellite (LCROSS) va ser una sonda robòtica operada per la NASA.

Nou!!: Lluna і LCROSS · Veure més »

Lepra

La lepra, també coneguda com a malaltia de Hansen (HD), és una infecció bacteriana a llarg termini produïda per Mycobacterium leprae o Mycobacterium lepromatosis.

Nou!!: Lluna і Lepra · Veure més »

Les aventures de Tintín

Les aventures de Tintín (Les Aventures de Tintin, en la versió original francesa) és una sèrie d'historietes en còmic creades pel dibuixant belga Hergé.

Nou!!: Lluna і Les aventures de Tintín · Veure més »

Libració

La fase i la libració de la Lluna al 2013 en intervals d'una hora, amb música, títols i gràfics suplementaris fases, i la variació de la mida visual causada per la distància variable des de la Terra Mesura teòrica de la superfície lunar visible (línia verda), a causa de la libració, en projecció de Winkel-Tripel En astronomia, la libració (del llatí librare, 'equilibrar', 'balancejar') és una lenta oscil·lació, real o aparent, d'un satèl·lit, vista des del cos celeste al qual orbita.

Nou!!: Lluna і Libració · Veure més »

LIDAR

LIDAR de l'anglès (Light Detection and Ranging) és una tecnologia òptica de teledetecció que mesura la distància des d'un punt emissor a qualsevol objecte o superfície mitjançant l'ús d'un làser.

Nou!!: Lluna і LIDAR · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Lluna і Llatí · Veure més »

Llei de Lambert

En física, la llei de Lambert tracta sobre la il·luminància d'una superfície situada a una certa distància d'una font de llum.

Nou!!: Lluna і Llei de Lambert · Veure més »

Lleis de Cassini

Les lleis de Cassini són una descripció compacta del moviment de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Lleis de Cassini · Veure més »

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.

Nou!!: Lluna і Lli · Veure més »

Llista d'agències espacials

Això és una llista de les agències estatals que participen en activitats relacionades amb l'espai exterior i l'exploració espacial.

Nou!!: Lluna і Llista d'agències espacials · Veure més »

Llista de retroreflectors a la Lluna

Les ubicacions dels retrorreflectors lunars deixats per les missions Apollo (A) i Lunokhod (L). El LRRR de l'Apollo 14 a la superfície lunar El Lunar Laser Ranging Experiment de la missió Apollo 11. Això és una llista de retrorreflectors a la Lluna, dispositius especials deixats en cinc llocs diferents a la Lluna per les tripulacions del programa Apollo i pels mòduls de descens robotitzats del programa Lunokhod.

Nou!!: Lluna і Llista de retroreflectors a la Lluna · Veure més »

Llista de satèl·lits naturals

Els planetes del sistema solar i els planetes nans reconeguts oficialment són coneguts per ser orbitats per 184 satèl·lits naturals, o llunes.

Nou!!: Lluna і Llista de satèl·lits naturals · Veure més »

Llucià

Llucià de Samòsata (Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.

Nou!!: Lluna і Llucià · Veure més »

Lluentor superficial

La lluentor o brillantor superficial és un concepte utilitzat en astronomia per descriure la lluentor aparent d'objectes astronòmics extensos, com galàxies o nebuloses.

Nou!!: Lluna і Lluentor superficial · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Lluna і Llum · Veure més »

Llum de la lluna

Una fotografia presa amb la llum de la lluna amb un temps d'exposició de deu minuts. La llum de la lluna és la llum que arriba a la Terra des de la Lluna, consistent principalment en llum solar, com també la llum de les estrelles i la llum terrestre reflectida per aquelles porcions de la seva superfície que xoca la llum del sol.

Nou!!: Lluna і Llum de la lluna · Veure més »

Lluminositat

La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.

Nou!!: Lluna і Lluminositat · Veure més »

Lluna cendrosa

La llum cendrosa de la Lluna des del Maresme Esquema que segueix la llum Lluna cendrosa observada des dels boscos del massís de Cadiretes. Lluna cendrosa és el nom que rep l'aspecte que ofereix la lluna quan, malgrat estar en fase de quart creixent o quart minvant, mostra una circumferència completa, com si es tractés de la lluna plena; això sí, tanmateix, amb una tonalitat més apagada, platejada o cendrosa (d'aquí el nom).

Nou!!: Lluna і Lluna cendrosa · Veure més »

Lluna nova

Lluna nova Lluna nova o noviluni és la fase lunar durant la qual la cara de la Lluna que enfronta la Terra no està il·luminada pel Sol.

Nou!!: Lluna і Lluna nova · Veure més »

Lluna plena

mi de distància del centre de la Terra, l'ocurrència més proper des de 1948. No va a estar més a prop de nou fins 2034. La lluna plena o ple de la lluna, també denominat pleniluni, és la fase lunar que té lloc quan la Terra està situada exactament entre el Sol i la Lluna.

Nou!!: Lluna і Lluna plena · Veure més »

Luna (mitologia)

biga tirada per dos bous Luna és la deessa romana de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Luna (mitologia) · Veure més »

Luna 1

Luna 1 (anomenat també Lunik 1 o Metxtà) va ser una sonda espacial soviètica llançada el 2 de gener de 1959.

Nou!!: Lluna і Luna 1 · Veure més »

Luna 10

El Luna 10 (sèrie E-6S) va ser una missió de nau espacial robòtica soviètica del Programa Luna, també anomenada Lunik 10.

Nou!!: Lluna і Luna 10 · Veure més »

Luna 2

La Luna 2 (sèrie E-1A) va ser la segona sonda espacial del programa Luna de la Unió Soviètica llançada a la Lluna.

Nou!!: Lluna і Luna 2 · Veure més »

Luna 24

Luna 24 va ser una missió espacial no tripulada del programa Luna de la Unió Soviètica.

Nou!!: Lluna і Luna 24 · Veure més »

Luna 3

Luna 3 fou una sonda espacial soviètica dissenyada per l'enginyer Serguei Koroliov i llançada el 4 d'octubre de 1959 dins del Projecte Lunik.

Nou!!: Lluna і Luna 3 · Veure més »

Luna 9

Luna 9 (o Lunik 9), sèrie E-6(M), va ser una sonda no tripulada del programa espacial soviètic que es va llançar el 31 de gener de 1966.

Nou!!: Lluna і Luna 9 · Veure més »

Luna-Glob

Luna-Glob (Луна-Глоб, que significa esfera lunar) és un programa d'exploració de l'Agència Espacial Federal Russa (Roscosmos).

Nou!!: Lluna і Luna-Glob · Veure més »

Lunar and Planetary Institute

El Lunar and Planetary Institute (LPI) és un institut de recerca científica dedicat a l'estudi del sistema solar, la seva formació, evolució, i estat actual.

Nou!!: Lluna і Lunar and Planetary Institute · Veure més »

Lunar Atmosphere and Dust Environment Explorer

El Lunar Atmosphere and Dust Environment Explorer (LADEE) va ser una missió d'exploració lunar de la NASA dirigida per l'Ames Research Center en col·laboració amb Goddard Space Flight Center.

Nou!!: Lluna і Lunar Atmosphere and Dust Environment Explorer · Veure més »

Lunar Laser Ranging experiment

Fotografia del retrorreflector làser instal·lat en la Lluna per l'Apollo 11. El Lunar Laser Ranging Experiment (o bé Laser Ranging Retro-Reflector també conegut per les seves sigles LRRR i ocasionalment denominat LR-3), és un experiment instal·lat en l'ALSEP de tres de les missions Apollo (Apollo 11, 14 i 15) i de les dues missions Lunokhod, tot i que no van actuar conjuntament.

Nou!!: Lluna і Lunar Laser Ranging experiment · Veure més »

Lunar Prospector

El Lunar Prospector (en català: Prospector lunar) és una sonda espacial d'exploració automàtica lunar de tipus Discovery de la NASA amb la finalitat de l'estudi i l'exploració de la superfície del satèl·lit.

Nou!!: Lluna і Lunar Prospector · Veure més »

Lunar Reconnaissance Orbiter

Sonda LRO (concepció artística). LCROSS. El Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO o Orbitador de Reconeixement Lunar) és una sonda espacial robòtica estatunidenca, llançada cap a la Lluna.

Nou!!: Lluna і Lunar Reconnaissance Orbiter · Veure més »

Lunar Surface Ultraviolet Camera

Model en exhibició del Far Ultraviolet Camera Spectrograph. El Far Ultraviolet Camera/Spectrograph (UVC, en català «Càmera d'Ultraviolat per a la Superfície Lunar») va ser un dels experiments desplegats a la superfície lunar pels astronautes Apollo 16.

Nou!!: Lluna і Lunar Surface Ultraviolet Camera · Veure més »

Lunokhod 2

El Lunokhod 2, en rus Луноход-2, caminant lunar, fou el segon de dos astromòbils no tripulats lunars que la Unió Soviètica va enviar a la Lluna com a part del programa Lunokhod.

Nou!!: Lluna і Lunokhod 2 · Veure més »

Magnesi

El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.

Nou!!: Lluna і Magnesi · Veure més »

Magnetòmetre

Un magnetòmetre fluxgate axial (1 eix). Es diu magnetòmetre als dispositius que serveixen per quantificar en força o direcció del senyal magnètic d'una mostra.

Nou!!: Lluna і Magnetòmetre · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Nou!!: Lluna і Mahoma · Veure més »

Mandenkàs

Els mandenkà, (anomenats també malinkés, mandingues, mandinkés, mandés o manen per les autoritats colonials franceses i mandingo per les britàniques) conformen un grup ètnic d'Àfrica Occidental.

Nou!!: Lluna і Mandenkàs · Veure més »

Mantell terrestre

Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).

Nou!!: Lluna і Mantell terrestre · Veure més »

Mar lunar

Clementine. Les parts fosques són els mars lunars Els mars lunars (en llatí mare, plural maria, abr. ME) són grans planes basàltiques, que es troben a la Lluna i que es formaren amb antigues erupcions volcàniques.

Nou!!: Lluna і Mar lunar · Veure més »

Mare Australe

Mare Australe («mar austral») és una mar lunar localitzada al sud-oest de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Mare Australe · Veure més »

Mare Crisium

Mare Crisium (Mar de la Crisi) és un mar lunar localitzat al quadrant nord-est de la Lluna prop de la vora al nord-est del Mare Tranquillitatis.

Nou!!: Lluna і Mare Crisium · Veure més »

Mare de Déu

romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.

Nou!!: Lluna і Mare de Déu · Veure més »

Mare Fecunditatis

Mare Fecunditatis (el "Mar de la Fecunditat" o "Mar de la Fertilitat") és un mar lunar de 840 km de diàmetre.

Nou!!: Lluna і Mare Fecunditatis · Veure més »

Mare Humboldtianum

Vista obliqua des del ''Lunar Orbiter 4'' Mare Humboldtianum (llatí de Mar de Humboldt) és una mar lunar, situada a la vora nord-est de la cara visible de la Lluna, que continua cap a la cara oculta.

Nou!!: Lluna і Mare Humboldtianum · Veure més »

Mare Humorum

Mare Humorum (el "Mar de la humitat") és un mar lunar.

Nou!!: Lluna і Mare Humorum · Veure més »

Mare Imbrium

Imatge d'Imbrium Mapa detallat de les característiques de la Mare Imbrium Mare Imbrium («Mar dels Ruixats» o «Mar de les Pluges» en llatí), és un vast mar lunar que omple una conca damunt la Lluna de la Terra.

Nou!!: Lluna і Mare Imbrium · Veure més »

Mare Ingenii

El Mare Ingenii ("mar de l'enginy") és un dels pocs mars lunar de la cara oculta de Lluna que es troba al seu hemisferi sud..

Nou!!: Lluna і Mare Ingenii · Veure més »

Mare Nectaris

El Mare Nectaris (en llatí nectaris «Mar del Nèctar») és un petit mar lunar (una plana de lava volcànica lunar) situat entre el Mare Tranquillitatis i el Mare Fecunditatis.

Nou!!: Lluna і Mare Nectaris · Veure més »

Mare Nubium

Mar Nubium ("mar de núvols") és un mar lunar en la conca de Nubium en la cara visible de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Mare Nubium · Veure més »

Mare Orientale

La Mare Orientale (del llatí Mar Oriental) és una mar lunar que, encara que és una de les característiques més grans de la Lluna, és amb prou feines visible des de la Terra, a causa que es troba en el límit de la seva cara visible.

Nou!!: Lluna і Mare Orientale · Veure més »

Mare Serenitatis

Mare Serenitatis ("Mar de la Serenitat") és un mar lunar localitzat a l'est del Mare Imbrium a la Lluna.

Nou!!: Lluna і Mare Serenitatis · Veure més »

Mare Smythii

Mare Smythii (Mar de Smyth), és un mar lunar localitzat en l'equador lunar, en el costat est de la cara visible de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Mare Smythii · Veure més »

Mare Tranquillitatis

SO: M. Gålfalk, G. Olofsson, i H.-G. Florén El Mare Tranquillitatis («mar de la tranquil·litat») és un mar lunar que es troba a la Conca Tranquillitatis de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Mare Tranquillitatis · Veure més »

Marea

Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).

Nou!!: Lluna і Marea · Veure més »

Marea viva

La marea viva és una plenamar, que es produeix dues vegades per mes, generalment dos dies després del moment quan les dues atraccions, la lunar i la solar, actuen segons una mateixa direcció, per la qual cosa els efectes se sumen i la marea resultant té una amplitud major, el que és el cas quan al noviluni i pleniluni la terra, el sol i la lluna estan en una línia recta.

Nou!!: Lluna і Marea viva · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Lluna і Mart (planeta) · Veure més »

Mauritània

miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.

Nou!!: Lluna і Mauritània · Veure més »

Màfic

Roques amb un contingut de ferro suficient per acolorir el corrent d'aigua. Màfic és un adjectiu que descriu un mineral silicat o roca que és rica en magnesi i ferro; aquest terme és un portmanteau de les paraules «magnesi» i «fèrric».

Nou!!: Lluna і Màfic · Veure més »

Máni

Il·lustració de Máni i Sól (1895) per Lorenz Frølich. En la mitologia nòrdica Máni ("Lluna" en nòrdic antic) era la personificació de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Máni · Veure més »

Mòdul de descens

Viking Orbiter'' alliberant el mòdul de descens (protegit per un escut tèrmic). El mòdul de descens o mòdul d'aterratge (lander en anglès) designa en l'àmbit d'astronàutica un artefacte espacial embarcat en un vehicle espacial destinat a posar-se sobre la superfície d'un astre (o satèl·lit).

Nou!!: Lluna і Mòdul de descens · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Nou!!: Lluna і Mercuri (planeta) · Veure més »

Mes

Un mes és cada un dels dotze períodes d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies en què es divideix l'any.

Nou!!: Lluna і Mes · Veure més »

Meteorit

meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.

Nou!!: Lluna і Meteorit · Veure més »

Missió Clementine

Clementine (oficialment anomenat Deep Space Program Science Experiment (DSPSE)) va ser un projecte conjunt espacial estatunidenc entre el Ballistic Missile Defense Organization (BMDO, anteriorment conegut com el Strategic Defense Initiative Organization, o SDIO) i la NASA.

Nou!!: Lluna і Missió Clementine · Veure més »

Missió de retorn de mostres

La "Roca Gènesi" va ser recollida de la missió lunar Apollo 15 Una missió de retorn o recull de mostres és un programa de nau espacial amb l'objectiu de tornar mostres tangibles d'una ubicació extraterrestre cap a la Terra per a l'anàlisi.

Nou!!: Lluna і Missió de retorn de mostres · Veure més »

Mitja lluna

Les mitges llunes són uns dolços tradicionals menorquins amb forma semicircular.

Nou!!: Lluna і Mitja lluna · Veure més »

Mitologia europea

La mitologia europea  o folklore europeu es refereix al folklore del continent europeu, especialment estudiat d'una manera comparativa.

Nou!!: Lluna і Mitologia europea · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Lluna і Mitologia grega · Veure més »

Mitologia nòrdica

Odin (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?" El freixe Yggdrasil és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes. A la Völuspá la sibil·la diu: ''Sé d'un freixe que s'alça, Yggdrasil'' ''es diu, arbre alt, banyat de blanca humitat;'' ''d'ell baixa la rosada que cau a les valls,'' ''s'alça en la verda font d'Urd.'' Il·lustració de Wilhelm Wägner, 1882, per al llibre ''Nordisch-germanische Götter und Helde'' Pobles germànics i la seva expansió a l'antiguitat La mitologia nòrdica o escandinava és el terme general per als mites, la religió, les creences i les llegendes dels pobles escandinaus, incloent-hi aquells que es van assentar a Islàndia.

Nou!!: Lluna і Mitologia nòrdica · Veure més »

Moment angular

Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.

Nou!!: Lluna і Moment angular · Veure més »

Mongòlia

Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.

Nou!!: Lluna і Mongòlia · Veure més »

Monstre

miniatura Un monstre (del llatí monstrum) és una criatura més o menys llegendària, que usualment fa por i és vista com a maligna pels éssers humans.

Nou!!: Lluna і Monstre · Veure més »

Moon Mineralogy Mapper

El Moon Mineralogy Mapper (M3, lit. cat. cartografiador de mineralogia lunar) és un de dos instruments que la NASA va aportar a la primera missió de l'Índia a la Lluna, Chandrayaan-1, llançat el 22 d'octubre de 2008.

Nou!!: Lluna і Moon Mineralogy Mapper · Veure més »

Morrígan

Morrigan, també coneguda com a Morrigu,Diccionari de la Llengua Irlandesa (DIL), Compact Edition, Royal Irish Academy, 1990, pp.

Nou!!: Lluna і Morrígan · Veure més »

Motor iònic

Prova d'un propulsor iònic. Un propulsor iònic o motor iònic és un dels diferents tipus de propulsió espacial, i més específicament del tipus elèctrica.

Nou!!: Lluna і Motor iònic · Veure més »

Nanna

Nanna (en sumeri: 𒀭𒋀𒆠 DŠEŠ.KI, DNANNA) va ser el déu tutelar de la ciutat sumèria d'Ur.

Nou!!: Lluna і Nanna · Veure més »

Nanotub

Nanotubs de carboni. Els nanotubs són estructures tubulars de carboni de diàmetre de l'ordre del nanòmetre.

Nou!!: Lluna і Nanotub · Veure més »

NASA

La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.

Nou!!: Lluna і NASA · Veure més »

Nau espacial

Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.

Nou!!: Lluna і Nau espacial · Veure més »

Níquel

El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.

Nou!!: Lluna і Níquel · Veure més »

Neil Armstrong

fou un pilot d'avió, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc.

Nou!!: Lluna і Neil Armstrong · Veure més »

Nikolai Aleksàndrovitx Kózirev

Nikolai Aleksàndrovitx Kózirev (en rus: Никола́й Алекса́ндрович Ко́зырев) (2 de setembrejul. de 1908 – 27 de febrer de 1983) va ser un astrònom i astrofísic rus de l'etapa soviètica, conegut principalment per haver estat el descobridor el 1958 d'un fenomen transitori d'indici d'activitat volcànica a la Lluna.

Nou!!: Lluna і Nikolai Aleksàndrovitx Kózirev · Veure més »

Nil

Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.

Nou!!: Lluna і Nil · Veure més »

Nit

Una nit rasa La nit (del llatí nox, noctis) és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus de l'endemà.

Nou!!: Lluna і Nit · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Lluna і Nitrogen · Veure més »

Node orbital

En aquest diagrama, els '''nodes orbitals''' són els dos punts on el pla orbital (en beix) talla el pla de referència (en gris). La '''línia dels nodes''' és la línia verda que uneix els dos nodes. Un node orbital és un dels dos punts on una òrbita inclinada creua un pla de referència (per exemple, el pla de l'eclíptica per a les òrbites heliocèntriques, i el pla de l'equador celeste per a les òrbites geocèntriques).

Nou!!: Lluna і Node orbital · Veure més »

Nodes de la Lluna

La Terra i la Lluna tenen plànols d'òrbita amb 5° de diferència d'inclinació, cosa que genera els nodes lunars. Els nodes de la Lluna són els dos punts en què l'òrbita de la Lluna atravessa l'eclíptica.

Nou!!: Lluna і Nodes de la Lluna · Veure més »

Nom propi

Els noms propis són paraules que es fan servir per identificar una cosa particular: persones, animals, llocs, edificis o altres objectes.

Nou!!: Lluna і Nom propi · Veure més »

Novel·la

La novel·la o romanç és un gènere literari narratiu, generalment en prosa i d'una extensió que pot ser considerable on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació, un narrador i un punt de vista.

Nou!!: Lluna і Novel·la · Veure més »

Nucli planetari

Nuclis de diferents planetes En geologia, el nucli (d'un planeta) és el conjunt de les seves capes més internes, que pot ser líquid o sòlid.

Nou!!: Lluna і Nucli planetari · Veure més »

Objecte astronòmic

Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.

Nou!!: Lluna і Objecte astronòmic · Veure més »

Objecte de massa planetària

Esquema comparatiu del Sol, una nana vermella i alguns cossos de massa planetària Un objecte de massa planetària o planemo (acrònim de l'anglès planetary-mass object) és un objecte celeste amb una massa que se situa dins la definició de planeta, és a dir, prou massiu com per adquirir equilibri hidroestàtic (tenir forma arrodonida per la seva pròpia gravetat), però no prou massiu com per a produir la fusió del nucli com a les estrelles.

Nou!!: Lluna і Objecte de massa planetària · Veure més »

Objectiu: la Lluna

Objectiu: la Lluna (en francès: Objectif Lune) és el setzè àlbum de Les aventures de Tintín.

Nou!!: Lluna і Objectiu: la Lluna · Veure més »

Obliqüitat de l'eclíptica

En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.

Nou!!: Lluna і Obliqüitat de l'eclíptica · Veure més »

Oceanus Procellarum

Oceanus Procellarum (del llatí, que signific 'Oceà de les Tempestes') és un gran mar lunar en la vora occidental de la cara visible de la Lluna de la Terra.

Nou!!: Lluna і Oceanus Procellarum · Veure més »

Oceà de magma lunar

Oceà de magma lunarSegons la hipòtesi del gran impacte, la formació de la Lluna va alliberar una gran quantitat d'energia, implicant que una gran part de la Lluna va estar una vegada completament fosa, formant un oceà de magma lunar.

Nou!!: Lluna і Oceà de magma lunar · Veure més »

Ocultació

En aquest video filmat al juliol de 1997 s'aprecia com Aldebaran sorgeix del limb enfosquit de la Lluna després d'haver romàs ocult. Locultació és un fenomen astronòmic que ocorre quan un objecte celeste és amagat per altre objecte celeste que passa entre aquest i l'observador.

Nou!!: Lluna і Ocultació · Veure més »

Olivina

Es coneix com a olivina un grup de minerals intermedis de la sèrie de solució sòlida que es forma entre la forsterita (Mg₂SiO₄) i la faialita (Fe₂SiO₄).

Nou!!: Lluna і Olivina · Veure més »

Opereta

L'opereta és un gènere musical teatral derivat de l'opera buffa que neix i es desenvolupa en el decurs del, primer a París i posteriorment a Viena i Londres.

Nou!!: Lluna і Opereta · Veure més »

Orion (nau espacial)

Projecte Orion Representació artística de la nau Orion en òrbita lunar Orion és una nau espacial desenvolupada per la NASA que pot dur una tripulació de quatre a sis persones i originalment concebuda per ser llançada pel nou vehicle de llançament Ares I. Tant l'Orion com l'Ares I són part del Projecte Constellation (actualment cancel·lat), que planejava enviar humans a la Lluna vers el 2020 i més endavant a Mart i altres eventuals destins del sistema solar.

Nou!!: Lluna і Orion (nau espacial) · Veure més »

Ortopiroxè

El subgrup dels ortopiroxens és un grup de minerals que pertany al grup dels piroxens juntament amb el grup dels clinopiroxens.

Nou!!: Lluna і Ortopiroxè · Veure més »

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Nou!!: Lluna і Oxigen · Veure més »

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.

Nou!!: Lluna і Pakistan · Veure més »

Pal de recompte

Anvers i revers d'un pal de comptar medieval anglès. Un pal de comptar, pal de recompte o bastó de recompte és un sistema per a registrar nombres o una numeració gràcies a marques de comptatge mitjançant incisions (osques) en un pal de fusta o os.

Nou!!: Lluna і Pal de recompte · Veure més »

Parell de forces

Relacions entre els vectors radi (r), força (F) i parell de forces(τ), i alternativament, entre radi (r), quantitat de moviment (p) i moment angular (L). En física, un parell de forces, parell motor, moment d'una força o, simplement, moment, és una magnitud vectorial que ve donada pel producte vectorial entre una distància i una força.

Nou!!: Lluna і Parell de forces · Veure més »

Part per milió

Parts per milió (abreujat com ppm) és la unitat de mesura de concentració, que no forma part del sistema internacional d'unitats, utilitzada usualment per quantificar la presència de substàncies en petites quantitats (traça) en una barreja.

Nou!!: Lluna і Part per milió · Veure més »

Pascal (unitat)

El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.

Nou!!: Lluna і Pascal (unitat) · Veure més »

Paul Davies

Paul Charles William Davies (22 d'abril de 1946) és un físic, escriptor i locutor britànic reconegut a escala internacional.

Nou!!: Lluna і Paul Davies · Veure més »

Paul Lincke

Paul Lincke, 1996. Memorial Oranienstrasse 64, Berlin. Hahneklee 2004 Carl Emil Paul Lincke (Berlín, 7 de novembre de 1866 – Hannenklee, 3 de setembre de 1946) va ser un compositor alemany la cançó del qual Berliner Luft ("Aires de Berlín") es va convertir en l'himne de la seva ciutat natal, Berlín.

Nou!!: Lluna і Paul Lincke · Veure més »

Pólvora

Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.

Nou!!: Lluna і Pólvora · Veure més »

Peary (cràter)

Imatge del Lunar Orbiter 4 Peary és el cràter d'impacte lunar més gran i proper al pol nord lunar.

Nou!!: Lluna і Peary (cràter) · Veure més »

Període orbital

El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.

Nou!!: Lluna і Període orbital · Veure més »

Peròxid d'hidrogen

El peròxid d'hidrogen és un compost inorgànic molecular, un peròxid inorgànic, constituït per dos àtoms d'oxigen enllaçats entre sí i enllaçats cadascun d'ells a un hidrogen, de fórmula química H2O2.

Nou!!: Lluna і Peròxid d'hidrogen · Veure més »

Perigeu

Esquema de l'òrbita d'un cos al voltant de la Terra, on s'observa el perigeu i l'apogeu. El perigeu és el punt de l'òrbita el·líptica d'un objecte (natural o artificial) al voltant de la Terra, en què aquest es troba a la mínima distància d'esta.

Nou!!: Lluna і Perigeu · Veure més »

Pertorbació (astronomia)

En astronomia, una pertorbació és el moviment complex d'un cos massiu que depèn de forces diferents a l'atracció gravitatòria d'un altre cos massiu.

Nou!!: Lluna і Pertorbació (astronomia) · Veure més »

Pic de llum eterna

Una pic de llum eterna (de l'anglès peak of eternal light o per les seves sigles PEL) és un punt d'un cos dins del sistema solar que sempre arriba la llum solar.

Nou!!: Lluna і Pic de llum eterna · Veure més »

Pla orbital

Dels elements orbitals, el pla orbital es representa com a '''P1'''. El pla orbital d'un objecte orbitant al voltant d'un altre és el pla geomètric en el qual està continguda l'òrbita.

Nou!!: Lluna і Pla orbital · Veure més »

Placa tectònica

Les plaques tectòniques que configuren l'escorça terrestre. Plaques tectòniques (superfícies conservades) Una placa tectònica (del grec τέκτων, 'constructor') és un fragment de la litosfera que té certa activitat constructiva, destructiva, mobilitat, tensions i deformacions.

Nou!!: Lluna і Placa tectònica · Veure més »

Plagiòclasi

Plagiòclasi En roques volcàniques, la plagiòclasi pot mostrar una estructura microlítica. Plagiòclasi és una important sèrie de minerals silicats (tectosilicats) dins la família dels feldespats.

Nou!!: Lluna і Plagiòclasi · Veure més »

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Nou!!: Lluna і Planeta · Veure més »

Planeta doble

Un planeta doble és el terme informal, o no oficial, utilitzat per a descriure a dos planetes que s'orbiten mútuament al voltant d'un centre de masses comú que no es troba localitzat a l'interior de cap dels dos cossos celestes.

Nou!!: Lluna і Planeta doble · Veure més »

Planeta nan

Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.

Nou!!: Lluna і Planeta nan · Veure més »

Planeta tel·lúric

Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.

Nou!!: Lluna і Planeta tel·lúric · Veure més »

Planetes en l'astrologia

El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.

Nou!!: Lluna і Planetes en l'astrologia · Veure més »

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Lluna і Plini el Vell · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Lluna і Plutarc de Queronea · Veure més »

Plutó (planeta nan)

Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.

Nou!!: Lluna і Plutó (planeta nan) · Veure més »

Poloni

El poloni és l'element químic de símbol Po i nombre atòmic 84.

Nou!!: Lluna і Poloni · Veure més »

Pols lunars

Els pols lunars són les zones de la superfície de la Lluna travessades pel seu eix de rotació.

Nou!!: Lluna і Pols lunars · Veure més »

Polvorització catòdica

Sistema de sputtering comercial La polvorització catòdica (Sputtering) és un procés físic en què es produeix la vaporització dels àtoms d'un material mitjançant el bombardeig d'aquest per ions energètics.

Nou!!: Lluna і Polvorització catòdica · Veure més »

Por

La por o temor és una emoció que serveix per a avisar d'un possible perill.

Nou!!: Lluna і Por · Veure més »

Potassi

El potassi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és K (del neollatí kalium) i el nombre atòmic del qual és 19.

Nou!!: Lluna і Potassi · Veure més »

Precessió

Precessió i nutació d'una baldufa Precessió d'un giroscopi Rotació (verd), precessió (blau) i nutació (vermell) de la Terra La precessió és el moviment harmònic que efectua l'eix de rotació d'un sòlid no esfèric sotmès a forces exteriors.

Nou!!: Lluna і Precessió · Veure més »

Precipitació química

La precipitació química és la formació d'un sòlid dins una solució durant una reacció química.

Nou!!: Lluna і Precipitació química · Veure més »

Primari (astronomia)

Desplaçament del baricentre del sistema solar en relació al Sol En astronomia, un primari (també anomenat cos primari, gravitacional primari o cos central) és el cos principal –és a dir, el més massiu– d'un sistema lligat per la gravetat.

Nou!!: Lluna і Primari (astronomia) · Veure més »

Programa Apollo

El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70.

Nou!!: Lluna і Programa Apollo · Veure més »

Programa Constellation

Programa Constellation o Projecte Constellation (abreujat com CxP) fou un programa de vol espacial tripulat desenvolupat per la NASA, l'agència espacial dels Estats Units, entre els anys 2005 i 2009.

Nou!!: Lluna і Programa Constellation · Veure més »

Programa Luna

Localització de les missions Lunik a la Lluna El programa Luna o Lunik estigué integrat per una sèrie de sondes automàtiques soviètiques desenvolupades pel científic Serguei Koroliov, dedicades a fotografiar i estudiar la superfície del satèl·lit de la Terra, la Lluna.

Nou!!: Lluna і Programa Luna · Veure més »

Programa lunar xinès

El programa xinès d'exploració lunar (en xinès simplificat: 中国探月; tradicional: 中國探月; pinyin: Zhōngguó Tànyuè), també conegut com el programa Chang'e (en honor de la deessa), és un programa d'exploració robòtica i missions tripulades a la Lluna de l'Administració Espacial Nacional de la Xina.

Nou!!: Lluna і Programa lunar xinès · Veure més »

Programa Lunokhod

Els Lunokhod (Луноход, 'Caminador lunar') van ser una sèrie d'astromòbils robòtics lunars soviètics dissenyats per aterrar en la Lluna entre 1969 i 1977.

Nou!!: Lluna і Programa Lunokhod · Veure més »

Programa Pioneer

El programa Pioneer és un conjunt de missions espacials no tripulades dels Estats Units, dissenyades per a l'exploració planetària.

Nou!!: Lluna і Programa Pioneer · Veure més »

Programa Ranger

Primera imatge de la Lluna enviada per una missió Ranger (Ranger 7 en el 1964)El programa Ranger va ser una sèrie de missions espacials no tripulades dels Estats Units en la dècada de 1960 que tenien com a objectiu obtenir imatges detallades de la superfície de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Programa Ranger · Veure més »

Programa Surveyor

Fotografia de la nau Surveyor 3 descansant sobre la superfície de la Lluna, presa pels astronautes de l'Apollo 12 (descripcions afegides). No es mostren els retrocoets principals i la unitat de radar, que van ser expulsades abans d'aterrar. (NASA) El programa Surveyor de la NASA és un programa d'exploració de la Lluna per mitjà de màquines automàtiques que van tenir un paper important en la preparació de les missions del programa Apollo.

Nou!!: Lluna і Programa Surveyor · Veure més »

Projecte A119

alt.

Nou!!: Lluna і Projecte A119 · Veure més »

Projecte Horizon

Projecte Horizon va ser un estudi per determinar la viabilitat de la construcció d'una base científica/militar a la Lluna.

Nou!!: Lluna і Projecte Horizon · Veure més »

Província geològica

Una província geològica o geomòrfica és una entitat espacial amb atributs geològics o geomòrfics comuns.

Nou!!: Lluna і Província geològica · Veure més »

Pseudo Plutarc

Pseudo Plutarc és el nom convencional donat actualment a un o diversos autors de diverses obres que en l'antiguitat van ser atribuïdes a Plutarc, però que se sap ara que no va ser aquest qui les va escriure.

Nou!!: Lluna і Pseudo Plutarc · Veure més »

Punt de Lagrange

Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.

Nou!!: Lluna і Punt de Lagrange · Veure més »

Quantitat de moviment

La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.

Nou!!: Lluna і Quantitat de moviment · Veure més »

Radó

El radó és l'element químic de símbol Rn i nombre atòmic 86.

Nou!!: Lluna і Radó · Veure més »

Radi de la Terra

El radi de la Terra és un valor que s'utilitza com una unitat de mesura de distància, especialment en astronomia i geologia.

Nou!!: Lluna і Radi de la Terra · Veure més »

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Nou!!: Lluna і Radiació gamma · Veure més »

Radiació solar

Radiació solar La radiació solar és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol i que arriben a la superfície de la terra.

Nou!!: Lluna і Radiació solar · Veure més »

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Nou!!: Lluna і Radioactivitat · Veure més »

Radiotelescopi

El radiotelescopi Parkes de 64 metres a New South Wales, Austràlia (el més gran dels dos) Un radiotelescopi capta ones emeses per fonts de ràdio, generalment a través d'una gran antena parabòlica o un conjunt d'elles, a diferència d'un telescopi ordinari, que produeix imatges en llum visible.

Nou!!: Lluna і Radiotelescopi · Veure més »

Radiotelescopi d'Arecibo

El radiotelescopi d'Arecibo és un radiotelescopi astronòmic que està situat a Arecibo, Puerto Rico, al nord de l'illa.

Nou!!: Lluna і Radiotelescopi d'Arecibo · Veure més »

Ramadà

El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.

Nou!!: Lluna і Ramadà · Veure més »

Ranger 7

Ranger 7 va ser la primera sonda espacial estatunidenca en transmetre amb èxit imatges pròximes de la superfície lunar cap a la Terra.

Nou!!: Lluna і Ranger 7 · Veure més »

Ranger 8

Ranger 8 va ser una sonda espacial lunar estatunidenca llançada per la NASA a principis de la dècada de 1960 per obtenir les primeres imatges de primer de la superfície de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Ranger 8 · Veure més »

Ranger 9

Ranger 9 va ser una sonda espacial lunar estatunidenca llançada per la NASA el 1965.

Nou!!: Lluna і Ranger 9 · Veure més »

Reentrada atmosfèrica

Carcassa aerodinàmica del Mars Exploration Rover (MER). Mòdul de comandament Apollo volant amb un elevat angle d'atac. La reentrada atmosfèrica es refereix al moviment dels objectes, naturals o artificials, que entren a l'atmosfera d'un planeta des de l'espai exterior des d'una altitud superior a la de la "frontera de l'espai".

Nou!!: Lluna і Reentrada atmosfèrica · Veure més »

Regolita

Empremta humana a la regolita lunar durant la missió Apollo 11 (juny 1969) La regolita és una capa de predruscall en part descomposts damunt la roca mare o un altre substrat més coherent i dur.

Nou!!: Lluna і Regolita · Veure més »

Rellotge atòmic

Rellotge atòmic comercial de cesi, utilitzat per donar el temps legal a França els anys 80, i com a referència per al rellotge parlant, exposat a l'observatori de París. S'anomena rellotge atòmic a aquell rellotge que es basa en la freqüència d'una vibració atòmica.

Nou!!: Lluna і Rellotge atòmic · Veure més »

Renat Botet

Renat Botet (Orellà, Conflent, 1922 - Ceret, 23 de juny de 2012) va ser un dels estudiosos més prolífics de la llengua catalana a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Lluna і Renat Botet · Veure més »

República Turca de Xipre del Nord

La República Turca de Xipre del Nord (RTXN) (en turc: Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti, KKTC) és un estat titella de Turquia proclamat el 15 de novembre de 1983 després de l'ocupació del terç nord de l'illa per Turquia després del cop d'estat de Xipre de 1974.

Nou!!: Lluna і República Turca de Xipre del Nord · Veure més »

Res communis

Res communis és un terme llatina derivat de la llei romana que va precedir els conceptes actuals dels procomuns i el patrimoni comú de la humanitat.

Nou!!: Lluna і Res communis · Veure més »

Resina epoxi

Xeringues de resina epoxi "5-minuts", en el moment d'aplicar-les cal barrejar ambdues substàncies. Estructura epoxi prepolímer, n indica el nombre de subunitats polimeritzades i es troba en el rang de 0 fins a gairebé 25. Una resina epoxi o poliepòxid és un polímer orgànic termoestable que s'endureix quan es barreja amb un agent catalitzador.

Nou!!: Lluna і Resina epoxi · Veure més »

Richard Proctor

Richard Anthony Proctor (23 març 1837 – 12 set 1888) va ser un astrònom anglès.

Nou!!: Lluna і Richard Proctor · Veure més »

Roca lunar

Washington. Roca lunar són les roques formades a la Lluna (el satèl·lit natural de la Terra).

Nou!!: Lluna і Roca lunar · Veure més »

Rosada

Teranyina amb rosada La rosada (ros o reixiu en valencià, rou en mallorquí, banyadura en menorquí i aiguatge en septentrional, castellonenc i ampostenc) és un fenomen meteorològic superficial que consisteix en gotes d'aigua que es formen sobre les superfícies refredades per la radiació nocturna, per efecte de la condensació directa del vapor d'aigua present en la capa d'aire en contacte immediat amb la superfície i a temperatura superior a 0° C. Aquesta forma de pas de l'aigua atmosfèrica cap a la superfície constitueix una forma de precipitació oculta o horitzontal, ja que perquè sigui precipitació en sentit estricte, l'aigua ha de passar cap a la superfície després de caure a certa velocitat.

Nou!!: Lluna і Rosada · Veure més »

Rotació síncrona

La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.

Nou!!: Lluna і Rotació síncrona · Veure més »

Samis

Campament sami prop de Tromso en una imatge de Lluís Llagostera i Pasqual del 15 de juliol del 1909. Els samis, abans també coneguts com a «lapons» —una denominació avui en desús pel seu component despectiu—, són els membres dels grups humans indígenes que habiten a Lapònia (o, preferentment, Sápmi).

Nou!!: Lluna і Samis · Veure més »

Sangtraït (grup de música)

Sangtraït va ser un grup de hard rock i heavy metal amb reminiscències fantàstiques i medievals combinades esporàdicament amb temes actuals i quotidians.

Nou!!: Lluna і Sangtraït (grup de música) · Veure més »

Sant Feliu de Pallerols

Sant Feliu de Pallerols és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Lluna і Sant Feliu de Pallerols · Veure més »

Saros (astronomia)

Visualització d'un període d'un cicle Saros en 3D. Saros és un període de 6.585,32 dies (una miqueta més de 18 anys i 10 ó 11 dies) després dels quals el Sol i la Lluna tornen aproximadament a la mateixa posició en el cel, i es pot repetir el cicle dels eclipsis.

Nou!!: Lluna і Saros (astronomia) · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Nou!!: Lluna і Satèl·lit natural · Veure més »

Satèl·lits hipotètics de la Terra

La Terra amb dues llunes. Els Satèl·lits hipotètics de la Terra són les creences que la Terra podria posseir una altra lluna, a més de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Satèl·lits hipotètics de la Terra · Veure més »

Sawm

El sawm (‘abstinència’, ‘dejuni’) o ramadà (per metonímia amb el nom àrab del mes en què s'efectua) és un dejuni que realitzen els musulmans durant tot el mes de ramadà.

Nou!!: Lluna і Sawm · Veure més »

Sòl lunar

Petjada en el sòl lunar Regolita presa durant la missió Apollo 17. El sòl lunar és la fina fracció de regolita trobada en la superfície de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Sòl lunar · Veure més »

Sól

Dibuix de Máni i Sól (1895), per Lorenz Frølich Sól (en nòrdic antic: Sun)Orchard (1997:152).

Nou!!: Lluna і Sól · Veure més »

Science

Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.

Nou!!: Lluna і Science · Veure més »

Seeing (astronomia)

Diagrama esquemàtic que il·lustra com fronts d'ona òptica d'una estrella distant pot ser pertorbat per una capa de barreja turbulenta en l'atmosfera. (L'escala vertical dels fronts d'ona traçats, està molt exagerada) El seeing (o visió) és un terme utilitzat en astronomia per referir-se a l'efecte distorsionador de l'atmosfera sobre les imatges d'objectes astronòmics.

Nou!!: Lluna і Seeing (astronomia) · Veure més »

Segon

Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

Nou!!: Lluna і Segon · Veure més »

Segon intercalar

Rellotge atòmic Els segons intercalars o segons addicionals són els segons que s'afegeixen (sintercalen) a mitjans o final d'any a l'hora civil UTC per sincronitzar-la amb l'hora astronòmica UT (temps universal).

Nou!!: Lluna і Segon intercalar · Veure més »

Seguretat nacional

Les mesures de seguretat adoptades per protegir el Palau de Westminster a Londres, Regne Unit. Aquests pesats blocs de formigó estan dissenyats per evitar que un cotxe bomba o un altre dispositiu s'estavelli contra l'edifici. bombardeig de Líbia el 15 d'abril de 1986 Seguretat nacional és el requisit de mantenir la supervivència de l'estat mitjançant l'ús del poder econòmic, diplomàcia, projecció de poder i poder polític.

Nou!!: Lluna і Seguretat nacional · Veure més »

Selene

Selene (Museu de Pèrgam) En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia.

Nou!!: Lluna і Selene · Veure més »

SELENE

SELENE, acrònim de SELenological and ENgineering Explorer i coneguda amb el malnom, fou una sonda espacial japonesa que tenia com a objectiu estudiar la Lluna.

Nou!!: Lluna і SELENE · Veure més »

Selenita

La selenita és una varietat del guix (sulfat de calci dihidratat, CaSO₄·2H₂O) que ocorre en cristalls transparents o en masses cristal·lines.

Nou!!: Lluna і Selenita · Veure més »

Selenografia

La selenografia és l'estudi dels trets de la superfície i del relleu de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Selenografia · Veure més »

Selenographia, sive Lunae descriptio

Mapa de la Lluna de l'obra. Es tracta del primer mapa lunar de la història que inclogué les zones de libració. Selenographia, sive Lunae descriptio (Selenografia, o una descripció de la Lluna) és una obra cabdal de Johannes Hevelius impresa l'any 1647.

Nou!!: Lluna і Selenographia, sive Lunae descriptio · Veure més »

Seleuc de Selèucida

Seleuc de Selèucida (Σέλευκος Seleukos), nascut a Selèucida en el 190 a. C.) va ser un astrònom, professor, i filòsof grec, i un dels pocs defensors de la teoria heliocèntrica d'Aristarc de Samos. Podria haver nascut a Selèucia del Tigris (capital de l'Imperi Selèucida) o a Selèucia sobre el Mar Roig.

Nou!!: Lluna і Seleuc de Selèucida · Veure més »

Setmana

asteca tenia setmanes de cinc dies. La setmana (del llatí septimana) és una unitat de mesura del temps, més gran que un dia i més petita que un mes.

Nou!!: Lluna і Setmana · Veure més »

Shackleton Energy Company

Shackleton Energy Company és una empresa creada el 2007 a Del Valle, Texas (EUA) per construir equips i tecnologies necessàries per la mineria de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Shackleton Energy Company · Veure més »

Shen Kuo

-en xinès: 沈括; en pinyin: Shěn kuò - fou un polímata xinès.

Nou!!: Lluna і Shen Kuo · Veure més »

Shi Shen

Guia d'astronomia de Shi Shen Shi Shen 石申(Wade-Giles: Shih Shen) (segle IV a. C.) va ser un astrònom xinès, originari de l'estat de Wei i contemporani de Gan De.

Nou!!: Lluna і Shi Shen · Veure més »

Sidereus Nuncius

Sidereus Nuncius (conegut com a Noticiari sideral, Missatger sideral, i també sota l'accepció de Missatge sideral) és un tractat curt escrit en llatí per Galileu i publicat a Venècia el març de 1610.

Nou!!: Lluna і Sidereus Nuncius · Veure més »

Silici

El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.

Nou!!: Lluna і Silici · Veure més »

Sismògraf

Esquema de funcionament del sismògraf tradicional El sismògraf és un aparell que serveix per mesurar els moviments de la terra, incloent aquells de les ones sísmiques generades per terratrèmols, les erupcions volcàniques i la seva magnitud.

Nou!!: Lluna і Sismògraf · Veure més »

Sismologia lunar

Els estudis de sismologia lunar són utilitzats per científics, enginyers i artistes per a diversos fins, incloent.

Nou!!: Lluna і Sismologia lunar · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Lluna і Sistema solar · Veure més »

Sistema visual

Santiago Ramón y Cajal, ''"Structure of the Mammalian Retina"'' (1900). El sistema visual és la part del sistema nerviós central que brinda als organismes l'habilitat de processar detall visual, així com habilitar la formació de diverses funcions de resposta de foto sense imatge.

Nou!!: Lluna і Sistema visual · Veure més »

Sizígia (astronomia)

consulta.

Nou!!: Lluna і Sizígia (astronomia) · Veure més »

SMART-1

Smart 1 o SMART-1 és una sonda orbital de l'Agència Espacial Europea (ESA) de propulsió iònica que orbità al voltant de la Lluna entre l'octubre de 2003 i el 3 de setembre de 2006, quan s'estavellà de forma controlada sobre la superfície lunar.

Nou!!: Lluna і SMART-1 · Veure més »

Sobre el cel

Sobre el cel (gr.: Περὶ οὐρανοῦ, lat.: De Caelo), és un tractat escrit per Aristòtil, que conté idees centrals de la seva cosmologia.

Nou!!: Lluna і Sobre el cel · Veure més »

Sobrenatural

caminar sobre l'aigua en una pintura de François Boucher (1766) Sobrenatural es refereix a fenòmens o entitats que estan més enllà de les lleis de la naturalesa.

Nou!!: Lluna і Sobrenatural · Veure més »

Societat Filosòfica Americana

La Societat Filosòfica Americana (American Philosophical Society) és un grup de discussió fundat sota el nom de Junto el 1743 per Benjamin Franklin a Filadèlfia.

Nou!!: Lluna і Societat Filosòfica Americana · Veure més »

Sodi

El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.

Nou!!: Lluna і Sodi · Veure més »

Sofre

El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.

Nou!!: Lluna і Sofre · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Lluna і Sol · Veure més »

Sonda espacial

Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.

Nou!!: Lluna і Sonda espacial · Veure més »

Springer Science+Business Media

Springer Science+Business Media o Springer és una editorial global que publica llibres, llibres electrònics i publicacions científiques avaluades per experts (''peer review''), en l'àmbit de la ciència, la tecnologia i la medicina (STM: science, technical & medical, en anglès).

Nou!!: Lluna і Springer Science+Business Media · Veure més »

Stonehenge

Stonehenge és un monument megalític de l'edat del bronze i del neolític situat prop d'Amesbury, a Wiltshire, Gran Bretanya, a uns 13 km al nord-oest de Salisbury.

Nou!!: Lluna і Stonehenge · Veure més »

Sublimació

Sublimació de gel sec. La sublimació és un canvi d'estat de la matèria consistent en el pas directe d'estat sòlid a gasós o bé d'estat gasós a sòlid.

Nou!!: Lluna і Sublimació · Veure més »

Sumeris

Els sumeris van ser el poble que va donar origen a la civilització sumèria cap al 5000 aC.

Nou!!: Lluna і Sumeris · Veure més »

Superlluna

mi de distància del centre de la Terra, l'ocurrència més proper des de 1948. No va a estar més a prop de nou fins 2034. El terme superlluna s'utilitza dins de l'àmbit de l'astronomia (i l'astrologia) per designar una lluna plena o nova que coincideix amb una distància mínima amb la Terra.

Nou!!: Lluna і Superlluna · Veure més »

Superstició

expulsarà la dolenta La superstició és una reverència o por per a coses i forces màgiques desconegudes.

Nou!!: Lluna і Superstició · Veure més »

Surveyor 1

Surveyor 1 va ser el primer mòdul de descens suau lunar del programa Surveyor de la National Aeronautics and Space Administration (NASA, Estats Units).

Nou!!: Lluna і Surveyor 1 · Veure més »

Tales de Milet

Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.

Nou!!: Lluna і Tales de Milet · Veure més »

Tecciztecatl

isbn.

Nou!!: Lluna і Tecciztecatl · Veure més »

Teia (protoplaneta)

Representació de l'impacte de dos planetesimals Teia (també conegut com a Orfeu) fou un planeta hipotètic del sistema solar primerenc, que -segons la hipòtesi del gran impacte- va col·lidir amb la proto-Terra fa aproximadament 4.500 milions d'anys.

Nou!!: Lluna і Teia (protoplaneta) · Veure més »

Teledetecció

Imatge de la Vall de la Mort, presa per un radar d'obertura sintètica i acolorida emprant un polarímetre. La teledetecció és un mètode basat en l'aparició d'una pertorbació (energia electromagnètica, camps gravitacionals, ones sísmiques, etc.) en el que el procés o objecte estudiat es reprodueix en el medi i que pot ser registrat per un objecte receptor.

Nou!!: Lluna і Teledetecció · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Lluna і Telescopi · Veure més »

Telescopi d'infraroig

Wyoming Infrared Observatory SOFIA és un telescopi d'infraroig en una aeronau, permetent observacions a alta altitud Un telescopi d'infraroig és un telescopi que utilitza la llum d'infraroig per detectar cossos celestes.

Nou!!: Lluna і Telescopi d'infraroig · Veure més »

Telescopi zenital

Un telescopi zenital és un instrument astronòmic que consisteix en un telescopi refractor muntat en una muntura azimutal.

Nou!!: Lluna і Telescopi zenital · Veure més »

Temps universal coordinat

El temps universal coordinat o UTC, també conegut com a temps civil, és la zona horària de referència respecte de la qual es calculen totes les hores corresponents a les altres zones horàries del món.

Nou!!: Lluna і Temps universal coordinat · Veure més »

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Nou!!: Lluna і Teoria geocèntrica · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Nou!!: Lluna і Terra · Veure més »

Terra Mitjana

La Terra Mitjana és part d'Arda (el món) creat per Ilúvatar, en la mitologia de J. R. R. Tolkien.

Nou!!: Lluna і Terra Mitjana · Veure més »

Tesla (unitat)

El tesla és la unitat del Sistema Internacional per a la inducció magnètica.

Nou!!: Lluna і Tesla (unitat) · Veure més »

The Discovery of a World in the Moone

The Discovery of a World in the Moone (literalment: Descobriment d'un Món a la Lluna) és una obra escrita pel clergue protestant John Wilkins, publicada el 1638, en la qual l'autor afirmava que la Lluna estava habitada per uns éssers estranys, als quals va anomenar selenites.

Nou!!: Lluna і The Discovery of a World in the Moone · Veure més »

The Guardian

The Guardian és un periòdic britànic propietat del Guardian Media Group.

Nou!!: Lluna і The Guardian · Veure més »

Thot

Thot a Ramesseum, Luxor En la mitologia egípcia, Thot és el déu de la saviesa, representat com un ibis o un babuí.

Nou!!: Lluna і Thot · Veure més »

Titani

El titani és l'element químic de símbol Ti i nombre atòmic 22.

Nou!!: Lluna і Titani · Veure més »

Topografia

Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.

Nou!!: Lluna і Topografia · Veure més »

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Nou!!: Lluna і Tracis · Veure més »

Tractat de l'espai exterior

El Tractat de l'espai exterior, conegut formalment com el Tractat sobre els principis que han de regir les activitats dels estats en l'exploració i l'ús de l'espai exterior, inclosa la Lluna i altres cossos celestes, és un tractat que forma la base del Dret internacional sobre l'espai.

Nou!!: Lluna і Tractat de l'espai exterior · Veure més »

Tractat de la Lluna

L'Acord de Governs de les Activitats dels Estats a la Lluna i Altres Cossos Celestes, també conegut com el Tractat de la Lluna o Acord de la Lluna, és un tractat internacional que proveeix jurisdicció de tots els cossos celestes (incloent les seves òrbites) a la comunitat internacional.

Nou!!: Lluna і Tractat de la Lluna · Veure més »

Trigonometria

En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.

Nou!!: Lluna і Trigonometria · Veure més »

Tsukuyomi

Tsukuyomi (月読の命 o 月夜見の尊 Tsukuyomi-no-mikoto), també anomenat com Tsukuyomi-no-kami o Tsukiyomi, en la mitologia japonesa Tsukiyomi és el déu de la lluna i la nit.

Nou!!: Lluna і Tsukuyomi · Veure més »

Tungstè

El tungstè o wolframi és un element químic amb el símbol químic W i el nombre atòmic 74.

Nou!!: Lluna і Tungstè · Veure més »

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Nou!!: Lluna і Tunis · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Lluna і Turc · Veure més »

Turisme a la Lluna

La Lluna El turisme a la Lluna, també conegut com a turisme lunar, es refereix al turisme espacial en o al voltant de la Lluna, el satèl·lit natural del planeta Terra.

Nou!!: Lluna і Turisme a la Lluna · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Lluna і Turquia · Veure més »

Txi

El caràcter Qi en escriptura xinesa El qi o txi (en xinès tradicional 氣, en xinès simplificat 气, en pinyin qì, en Wade-Giles ch'i, en japonès ki, en coreà gi, en vietnamita khi, literalment «buf, alè») és un dels conceptes fonamentals del pensament xinès antic, sovint traduït per «força vital».

Nou!!: Lluna і Txi · Veure més »

Tycho (cràter)

Tycho és un prominent cràter d'impacte que es troba a la part sud de les zones altes de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Tycho (cràter) · Veure més »

Ull nu

Ull "A ull nu" és un modisme que fa referència a la percepció visual no ajudada per equipament, com pot ser un telescopi o uns prismàtics.

Nou!!: Lluna і Ull nu · Veure més »

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Nou!!: Lluna і Ultraviolat · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Lluna і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Universitat Estatal d'Arizona

Arizona State University (comunament anomenat ASU o Arizona State, lit. «Universitat de l'Estat d'Arizona») és una universitat de recerca pública metropolitana en cinc campus a través de la zona metropolitana de Phoenix, i quatre centres d'aprenentatge regionals a tot Arizona.

Nou!!: Lluna і Universitat Estatal d'Arizona · Veure més »

Universitat Oberta de Catalunya

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una universitat catalana en línia de servei públic que s'organitza mitjançant gestió privada.

Nou!!: Lluna і Universitat Oberta de Catalunya · Veure més »

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.

Nou!!: Lluna і Uzbekistan · Veure més »

Veda

Els Veda (‘coneixement’, ‘que ha estat vist’) són un conjunt d'antics texts hindús que formen part de la sruti (‘revelació’) i que són a l'origen del vedisme, religió mare de l'hinduisme.

Nou!!: Lluna і Veda · Veure més »

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.

Nou!!: Lluna і Vent solar · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Lluna і Venus (planeta) · Veure més »

Vision for Space Exploration

La Vision for Space Exploration («visió per a l'exploració espacial») és una política espacial dels Estats Units anunciada el 14 de gener de 2004 pel llavors President George W. Bush com a document base per al desenvolupament futur de les missions de la NASA, centrat en les missions tripulades a la Lluna i a Mart.

Nou!!: Lluna і Vision for Space Exploration · Veure més »

Vol espacial

transbordador espacial ''Atlantis'' emprenent el vol. Un vol espacial és l'acció de viatjar a o a través de l'espai exterior i es duu a terme amb una nau espacial que pot dur humans a bord o no dur-ne.

Nou!!: Lluna і Vol espacial · Veure més »

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Nou!!: Lluna і Volcà · Veure més »

Volcà escut

Skjaldbreiður, epònim de volcà escut Un volcà escut o volcà en escut és un tipus de volcà construït gairebé íntegrament per fluxos de lava fluida.

Nou!!: Lluna і Volcà escut · Veure més »

Vulcanologia

Esquema estructural d'un volcà Erupció del Stromboli La vulcanologia (de la paraula llatina ''Vulcanus, Vulcano'', el déu romà del foc) és la branca de la geologia que estudia els volcans amb la finalitat de determinar què ocorre als volcans i fer prediccions respecte a les erupcions.

Nou!!: Lluna і Vulcanologia · Veure més »

Werner Tiki Küstenmacher

Werner Tiki Küstenmacher (* 1953 a Múnic) és un rector alemany de l'Església luterana evangèlica a Baviera en l'oficina d'honor i des de 1993, autor i caricaturista autònom.

Nou!!: Lluna і Werner Tiki Küstenmacher · Veure més »

Wilhelm Beer

Wilhelm Wolff Beer (4 de gener del 1777, Berlín - 27 de març del 1850, Berlín), fou un banquer i astrònom alemany conegut per fer el primer mapa exacte de la superfície de la Lluna.

Nou!!: Lluna і Wilhelm Beer · Veure més »

Yin i Yang

''El taijitu, símbol de Yin i Yang'' La noció del yin (陰 o 阴; pinyin: yīn) i el yang (陽 o 阳; yáng) prové de la filosofia xinesa, tot i que se la retroba en gran part de la filosofia oriental en general.

Nou!!: Lluna і Yin i Yang · Veure més »

Yutu (astromòbil)

Yutu (玉兔) és un astromòbil lunar no tripulat que va formar part de la missió xinesa Chang'e 3 a la Lluna.

Nou!!: Lluna і Yutu (astromòbil) · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Lluna і Zeus · Veure més »

(4) Vesta

Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.

Nou!!: Lluna і (4) Vesta · Veure més »

(4179) Toutatis

(4179) Toutatis és un asteroide Apol·lo, Alinda i creuant de Mart amb una òrbita caòtica produïda per una ressonància de 3:1 amb el planeta Júpiter, una ressonància d'1:4 amb el planeta Terra, i freqüents apropaments a planetes tel·lúrics, incloent la Terra.

Nou!!: Lluna і (4179) Toutatis · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Lluna і 1250 · Veure més »

1959

1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.

Nou!!: Lluna і 1959 · Veure més »

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Nou!!: Lluna і 1969 · Veure més »

450

Sense descripció.

Nou!!: Lluna і 450 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Distància a la lluna, Fase de la Lluna, La Lluna, Lluna ascendent, Llunes, Lunar, Mitologia lunar, Semidiàmetre lunar.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant