Accés més ràpid que el navegador!
22 les relacions: Amèrica, Àsia, Carl von Linné, El Hierro, Espècie, Esporangi, Estròbil, Europa, Família (biologia), Illes Canàries, Johann Christoph Döll, Llavor, Matollar, Mollera, Pirineus, Ripollès, Rosada, Selaginel·làcies, Subsol, Torbera, Traqueobionts, Vall d'Aran.
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Amèrica · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Àsia · Veure més »
Carl von Linné
Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Carl von Linné · Veure més »
El Hierro
El Hierro (literalment, "el ferro") és una illa de l'arxipèlag de les Illes Canàries (Comunitat Autònoma de Canàries), la més occidental de l'arxipèlag.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і El Hierro · Veure més »
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Espècie · Veure més »
Esporangi
Esporangi madur d'un fong del gènere ''Absidia'' Càpsules o esporangis de la molsa Esporangis (sorus) d'una fulla de falguera ''Equisetum arvense'' estròbil tallat on es veuen els esporangis Un esporangi (en llatí i altres llengües sporangium plural, sporangia) és l'òrgan reproductor que es presenta a determinats organismes i que té la funció de produir i emmagatzemar les espores, és doncs l'estructura d'algunes plantes, fongs i algues que produeix i conté espores.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Esporangi · Veure més »
Estròbil
Pinya de pinassa (''Pinus nigra'') Pinya de ''Pinus coulteri'' En botànica i en les coníferes, un estròbil (con o pinya) és una estructura basada en un eix terminal, al voltant del qual es despleguen fulles reproductives amb una disposició generalment helicoidal.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Estròbil · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Europa · Veure més »
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Família (biologia) · Veure més »
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Illes Canàries · Veure més »
Johann Christoph Döll
Johann Christoph Döll (Mannheim, 21 de juliol del 1808 - Karlsruhe, 10 de març del 1885) va ser un botànic alemany.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Johann Christoph Döll · Veure més »
Llavor
La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Llavor · Veure més »
Matollar
Matollar a Hawaii Un matollar és una comunitat vegetal caracteritzada per una vegetació dominada per arbustos i mates, sovint, també incloent herbes i geòfits.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Matollar · Veure més »
Mollera
Una mollera, torbera baixa, mullera, o torbera topògena és una torbera constituïda per ciperàcies i altres herbes, que es formen en indrets calcaris o silícics, amb aigua neutra o lleugerament bàsica, i rica en nutrients.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Mollera · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Pirineus · Veure més »
Ripollès
El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Ripollès · Veure més »
Rosada
Teranyina amb rosada La rosada (ros o reixiu en valencià, rou en mallorquí, banyadura en menorquí i aiguatge en septentrional, castellonenc i ampostenc) és un fenomen meteorològic superficial que consisteix en gotes d'aigua que es formen sobre les superfícies refredades per la radiació nocturna, per efecte de la condensació directa del vapor d'aigua present en la capa d'aire en contacte immediat amb la superfície i a temperatura superior a 0° C. Aquesta forma de pas de l'aigua atmosfèrica cap a la superfície constitueix una forma de precipitació oculta o horitzontal, ja que perquè sigui precipitació en sentit estricte, l'aigua ha de passar cap a la superfície després de caure a certa velocitat.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Rosada · Veure més »
Selaginel·làcies
Les selaginel·làcies (Selaginellaceae) són una família de plantes vasculars sense llavors de la classe Lycopodiopsida, amb un únic gènere actual, Selaginella, i unes 750 espècies que creixen en llocs càlids i humits i es distribueixen per les zones intertropicals d'ambdós hemisferis, tot i que també n'hi ha a les regions fredes i en els deserts.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Selaginel·làcies · Veure més »
Subsol
Esquema dels horitzons d'un perfil del sòl concret:'''O''' - Matèria orgànica'''A''' - capa superficial del sòl '''B i C''' - '''Subsol''' o substrat'''R''' - Material parentalNo tots els sòls tenen aquesta distinció i existeixen altres tipus d'horitzons. El subsol o substrat és la capa de sòl sota la capa superficial del sòl a la superfície de la Terra.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Subsol · Veure més »
Torbera
Torbera en explotació Torbera alta en estat natural de les ''Hautes Fagnes'' a Bèlgica Una torbera és un aiguamoll on la matèria orgànica dipositada, a través d'un lent procés de putrefacció, dona lloc a la torba.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Torbera · Veure més »
Traqueobionts
Les plantes vasculars, cormòfits o traqueobionts (Tracheobionta) són un subregne de les plantes que tenen teixits especialitzats per a conduir l'aigua.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Traqueobionts · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Selaginel·la de muntanya і Vall d'Aran · Veure més »
