Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Segona Germania

Índex Segona Germania

Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.

38 les relacions: Albaida, Algemesí, Batalla de Setla de Nunyes, Camp de Morvedre, Carcaixent, Carlet, Cens, Comarques Centrals del País Valencià, Comtat de Carlet, Ducat de Gandia, El Ràfol d'Almúnia, Expulsió dels moriscos, Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea, Francesc Garcia, Guerra de Successió Espanyola, Jaume el Conqueridor, L'Horta de València, Morera, Muro d'Alcoi, Pedreguer, Regne de València, Revolta de les Germanies, Revolta dels angelets de la terra, Revolta dels Barretines, Setla de Nunyes, València, Valldigna, Vilallonga, Virrei de València, Xàtiva, 15 de juliol, 1663, 1672, 1689, 1693, 1694, 1705, 29 de febrer.

Albaida

Albaida és una ciutat del País Valencià, capital històrica de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Segona Germania і Albaida · Veure més »

Algemesí

Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, de la qual és la segona ciutat més poblada.

Nou!!: Segona Germania і Algemesí · Veure més »

Batalla de Setla de Nunyes

La batalla de Setla de Nunyes fou una de les batalles de l'alçament de la Segona Germania al Regne de València el 1693.

Nou!!: Segona Germania і Batalla de Setla de Nunyes · Veure més »

Camp de Morvedre

El Camp de Morvedre és una comarca costanera del centre del País Valencià.

Nou!!: Segona Germania і Camp de Morvedre · Veure més »

Carcaixent

Carcaixent és una ciutat del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Segona Germania і Carcaixent · Veure més »

Carlet

Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Nou!!: Segona Germania і Carlet · Veure més »

Cens

El cens és una mena de contracte, avui dia en desús, que es constitueix quan una persona (censatari) contreu l'obligació de pagar a una altra (anomenada censualista, censalista o censaler) una pensió (també anomenada cànon o renda) de caràcter anual (pagada en diners o espècie), com a contraprestació de la transmissió d'un capital (mobiliari o immobiliari) corresponent, i gravant una propietat seva amb la responsabilitat dels diners i del capital com a garantia del pagament.

Nou!!: Segona Germania і Cens · Veure més »

Comarques Centrals del País Valencià

Localització Les Comarques Centrals del País Valencià, són una regió del País Valencià que coincideix en gran part amb el territori de la històrica província de Xàtiva i la Governació de Xàtiva (segles XIII-XVIII), i que en l'època contemporània és repartida, inicialment, entre les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina Alta, el Comtat i l'Alcoià.

Nou!!: Segona Germania і Comarques Centrals del País Valencià · Veure més »

Comtat de Carlet

El Comtat de Carlet és un títol nobiliari creat pel rei Felip III el 3 de maig de l'any 1604, data en què va concedir el rang de comte al noble Jordi de Castellví i López de Mendoza, titular del senyoriu de Carlet, localitat valenciana de la Ribera del Xúquer, la qual, en conseqüència, esdevenia “comtat”.

Nou!!: Segona Germania і Comtat de Carlet · Veure més »

Ducat de Gandia

El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.

Nou!!: Segona Germania і Ducat de Gandia · Veure més »

El Ràfol d'Almúnia

El Ràfol d'Almúnia és una població localitzada a la Marina Alta, al País Valencià.

Nou!!: Segona Germania і El Ràfol d'Almúnia · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Segona Germania і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea

Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea (Saragossa 23 de setembre de 1670 - 1740) fou un noble valencià, IV comte de Carlet.

Nou!!: Segona Germania і Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea · Veure més »

Francesc Garcia

Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. Francesc Garcia fou un llaurador benestant del Ràfol d'Almúnia i un dels principals caps del moviment de la segona Germania, junt amb Feliu Rubio i Bartomeu Pelegrí.

Nou!!: Segona Germania і Francesc Garcia · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Segona Germania і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Segona Germania і Jaume el Conqueridor · Veure més »

L'Horta de València

La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.

Nou!!: Segona Germania і L'Horta de València · Veure més »

Morera

Les moreres (Morus) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les moràcies (Moraceae).

Nou!!: Segona Germania і Morera · Veure més »

Muro d'Alcoi

Muro d'Alcoi (també conegut com a Muro del Comtat i popularment com a Muro) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.

Nou!!: Segona Germania і Muro d'Alcoi · Veure més »

Pedreguer

Pedreguer és una població de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.

Nou!!: Segona Germania і Pedreguer · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Segona Germania і Regne de València · Veure més »

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: Segona Germania і Revolta de les Germanies · Veure més »

Revolta dels angelets de la terra

Els Angelets de la Terra és el nom que reberen els pagesos del comtat de Rosselló que van aixecar-se contra l'ocupació francesa de la Catalunya del Nord, episodi que es coneix com a Revolta dels Angelets.

Nou!!: Segona Germania і Revolta dels angelets de la terra · Veure més »

Revolta dels Barretines

Cartell institucional advertint sobre la Revolta La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina.

Nou!!: Segona Germania і Revolta dels Barretines · Veure més »

Setla de Nunyes

Setla o Setla de Nunyes (també anomenada Setla del Comtat, i oficialment Cela de Núñez) és un poble del País Valencià a la comarca del Comtat que actualment forma part del terme municipal de Muro d'Alcoi.

Nou!!: Segona Germania і Setla de Nunyes · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Segona Germania і València · Veure més »

Valldigna

La Valldigna és una vall i comarca natural i històrica del País Valencià que actualment es troba integrada administrativament en la comarca de la Safor.

Nou!!: Segona Germania і Valldigna · Veure més »

Vilallonga

Villalonga (oficialment Vilallonga/Villalonga) és un municipi del País Valencià situada a la comarca de la Safor.

Nou!!: Segona Germania і Vilallonga · Veure més »

Virrei de València

El Virrei de València, que va substituir el Lloctinent general que havia exercit la mateixa funció al segle XV, era la més alta magistratura delegada de la Corona de la Monarquia Hispànica al regne de València, constituint una mena d'alter ego del monarca, que el nomenava entre els membres de l'alta noblesa castellana.

Nou!!: Segona Germania і Virrei de València · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Segona Germania і Xàtiva · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona Germania і 15 de juliol · Veure més »

1663

Sense descripció.

Nou!!: Segona Germania і 1663 · Veure més »

1672

Sense descripció.

Nou!!: Segona Germania і 1672 · Veure més »

1689

;Països Catalans.

Nou!!: Segona Germania і 1689 · Veure més »

1693

Sense descripció.

Nou!!: Segona Germania і 1693 · Veure més »

1694

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Segona Germania і 1694 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Segona Germania і 1705 · Veure més »

29 de febrer

El 29 de febrer és el seixantè dia dels anys de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Segona Germania і 29 de febrer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Revolta de 1693, Segona Revolta de les Germanies, Segona germania.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »