Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Segona República Francesa

Índex Segona República Francesa

La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852.

45 les relacions: Ajuntament de París, Alphonse de Lamartine, Assemblea Nacional (França), Batalla d'Austerlitz, Cap d'estat, Carles X de França, Electorat, Esclavitud, França, François Guizot, Franc francès, Francès, Francesc Joan Domènec Aragó, Horace Vernet, Jornades de Juny, Le Chant des Girondins, Liberalisme, Llibertat, igualtat, fraternitat, Lluís Felip I de França, Louis Blanc, Louis-Eugène Cavaignac, Monarquia de Juliol, Monocameralitat, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, París, Plebiscit, Poder executiu, President de la República Francesa, Primer Imperi Francès, Primer Ministre de França, Primera República Francesa, Propietat privada, Revolució de 1848, Segon Imperi Francès, Socialisme, Sufragi universal, 10 de desembre, 1794, 1845, 1848, 1852, 2 de desembre, 24 de febrer, 25 de febrer.

Ajuntament de París

LAjuntament de París (Hôtel de Ville, en francès) allotja les institucions del govern municipal de París.

Nou!!: Segona República Francesa і Ajuntament de París · Veure més »

Alphonse de Lamartine

Alphonse Marie Louise Prat de Lamartine (Mâcon, Saona i Loira, Borgonya, 21 d'octubre de 1790 - † París, 28 de febrer de 1869) va ser un escriptor, poeta i polític francès.

Nou!!: Segona República Francesa і Alphonse de Lamartine · Veure més »

Assemblea Nacional (França)

L'Assemblea Nacional francesa (en francès Assemblée Nationale) és una de les dues parts del parlament bicameral de França.

Nou!!: Segona República Francesa і Assemblea Nacional (França) · Veure més »

Batalla d'Austerlitz

La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.

Nou!!: Segona República Francesa і Batalla d'Austerlitz · Veure més »

Cap d'estat

El terme cap d'Estat és un terme genèric per referir-se a l'individu o al grup d'individus que són els principals representants públics d'un estat polític, federació, monarquia o república.

Nou!!: Segona República Francesa і Cap d'estat · Veure més »

Carles X de França

Carles X de França (Palau de Versalles, 9 d'octubre de 1757 - Goritz, Il·líria, 6 de novembre de 1836); des de 1824 fins a 1830 fou, com a successor del seu germà Lluís XVIII de França, rei de França i de Navarra així com copríncep d'Andorra.

Nou!!: Segona República Francesa і Carles X de França · Veure més »

Electorat

En política, lelectorat és el grup d'individus (o col·lectius) amb dret a vot en una elecció.

Nou!!: Segona República Francesa і Electorat · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Segona República Francesa і Esclavitud · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Segona República Francesa і França · Veure més »

François Guizot

François Pierre Guillaume Guizot (Nîmes, 4 d'octubre de 1787 - Saint-Ouen-le-Pin (Calvados), 12 de setembre de 1874) va ser Primer Ministre de França i historiador.

Nou!!: Segona República Francesa і François Guizot · Veure més »

Franc francès

El franc francès (en francès franc français o, simplement, franc) és l'antiga moneda de França, que va ser introduïda el 1795, substituïda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulació el 28 de febrer del 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs francesos.

Nou!!: Segona República Francesa і Franc francès · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Segona República Francesa і Francès · Veure més »

Francesc Joan Domènec Aragó

Francesc Joan Domènec Aragó (en francès François Arago), (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853) fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.

Nou!!: Segona República Francesa і Francesc Joan Domènec Aragó · Veure més »

Horace Vernet

Panteó darrere), a París, juny de 1848. Il·lustrant les anomenades Jornades de juny. Emile Jean Horace Vernet (París, 30 de juny de 1789 - París, 17 de gener de 1863) va ser un pintor francès de batalles, esportista, i orientalista àrab.

Nou!!: Segona República Francesa і Horace Vernet · Veure més »

Jornades de Juny

Barricada del juny de 1848 a la Rue Soufflot de París per Horace Vernet. Les Jornades de juny (de 1848) (les journées de Juin) va ser un aixecament popular organitzat pels treballadors de França des de 23 juny a 26 juny 1848.

Nou!!: Segona República Francesa і Jornades de Juny · Veure més »

Le Chant des Girondins

Le Chant des Girondins (en català: La Cançó dels Girondins), fou l'himne nacional de la Segona República Francesa (1848-1852), aparegut al drama "Le Chevalier de Maison-Rouge" del famós escriptor Alexandre Dumas i Auguste Maquet.

Nou!!: Segona República Francesa і Le Chant des Girondins · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Segona República Francesa і Liberalisme · Veure més »

Llibertat, igualtat, fraternitat

Timpà de l'església de Sant-Pancraç d'Aups Llibertat, igualtat, fraternitat (en francès Liberté, égalité, fraternité) era el lema de la Revolució Francesa.

Nou!!: Segona República Francesa і Llibertat, igualtat, fraternitat · Veure més »

Lluís Felip I de França

Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.

Nou!!: Segona República Francesa і Lluís Felip I de França · Veure més »

Louis Blanc

Louis Jean Joseph Charles Blanc (29 d'octubre de 1811 - 6 de desembre de 1882) va ser un polític i historiador francès.

Nou!!: Segona República Francesa і Louis Blanc · Veure més »

Louis-Eugène Cavaignac

'''Cavaignac''' el 1848, per Jean-Baptiste-Adolphe Lafosse (1810-1879). Louis-Eugène Cavaignac (pronunciació francesa:; 15 d'octubre del 1802 - 28 d'octubre del 1857), fill del general francès Jean-Baptiste Cavaignac i germà de Godefroi Cavaignac, va ser un polític i militar francès, candidat a la presidència de la segona república francesa, que va néixer a París i va morir a Flée (Sarthe).

Nou!!: Segona República Francesa і Louis-Eugène Cavaignac · Veure més »

Monarquia de Juliol

La Monarquia de Juliol (1830-1848) és un procés revolucionari francès que comença amb la denominada Revolució de juliol o les "Tres Glorioses" (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París, que van portar al tron a Lluís Felip I i va iniciar aquest període monàrquic.

Nou!!: Segona República Francesa і Monarquia de Juliol · Veure més »

Monocameralitat

Sense cambra legislativa. La monocameralitat és la pràctica de tenir una assemblea legislativa composta d'una sola cambra parlamentària que exerceix el poder legislatiu.

Nou!!: Segona República Francesa і Monocameralitat · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Segona República Francesa і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Napoleó III

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).

Nou!!: Segona República Francesa і Napoleó III · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Segona República Francesa і París · Veure més »

Plebiscit

El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus.

Nou!!: Segona República Francesa і Plebiscit · Veure més »

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Nou!!: Segona República Francesa і Poder executiu · Veure més »

President de la República Francesa

El President de la República Francesa (francès Président de la République française) és el cap d'estat de França i també ex-officio Copríncep d'Andorra i Gran Mestre de la Legió d'Honor.

Nou!!: Segona República Francesa і President de la República Francesa · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Segona República Francesa і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primer Ministre de França

A França, el Primer Ministre és el cap de govern de la Cinquena República.

Nou!!: Segona República Francesa і Primer Ministre de França · Veure més »

Primera República Francesa

La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Nou!!: Segona República Francesa і Primera República Francesa · Veure més »

Propietat privada

La propietat privada és el nom que rep el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre una mercaderia tangible o no-tangible.

Nou!!: Segona República Francesa і Propietat privada · Veure més »

Revolució de 1848

La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.

Nou!!: Segona República Francesa і Revolució de 1848 · Veure més »

Segon Imperi Francès

El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre 1852 i 1870.

Nou!!: Segona República Francesa і Segon Imperi Francès · Veure més »

Socialisme

El socialisme és una gamma de sistemes econòmics i socials caracteritzats per la socialització de la propietat i el control democràtic dels mitjans de producció, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Segona República Francesa і Socialisme · Veure més »

Sufragi universal

El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

Nou!!: Segona República Francesa і Sufragi universal · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Francesa і 10 de desembre · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Segona República Francesa і 1794 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Segona República Francesa і 1845 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Segona República Francesa і 1848 · Veure més »

1852

Sense descripció.

Nou!!: Segona República Francesa і 1852 · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segona República Francesa і 2 de desembre · Veure més »

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Segona República Francesa і 24 de febrer · Veure més »

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Segona República Francesa і 25 de febrer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Segona República francesa, Segona república francesa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »