Accés més ràpid que el navegador!
273 les relacions: Ab urbe condita, Acaia, Adolf Hitler, Agost, Alèsia, Alea iacta est, Alexandria, Amèrica del Nord, Anarquia, Ancona, Antiga Roma, Antiga Tessàlia, Apenins, Apià, Apol·lònia d'Il·líria, Arezzo, Armènia, Útica, August, Aulus Gabini (cònsol), Àfrica, Àsia, Batalla d'Alèsia, Batalla d'Ilerda, Batalla de Carres, Batalla de Farsàlia, Batalla de Tapsos, Benito Mussolini, Biblioteca d'Alexandria, Bill of Rights de 1689, Boccus II, Bríndisi, Britànnia, Calendari gregorià, Calendari julià, Calendari romà, Camp de Mart, Canal de la Mànega, Capadòcia, Cassi Dió, Càpua, Còlquida, Cònsol romà, Còrdova, Cúria Hostília, Ciceró, Ciutadania romana, Cleòpatra, Client (Roma), Cohort (unitat militar), ..., Conservadorisme, Constantina (Algèria), Constitució, Cop d'estat, Corfinium, Dalmàcia, Dècim Juni Brut Albí, Decidi Saxa, Dictador romà, Dret romà, Durrës, Edil romà, Editorial Gredos, Egipte, Elefant de guerra, Esclavitud, Escriboni Libó, Església Ortodoxa, Etiòpia, Eunuc, Europa, Europa de l'Est, Fano, Far d'Alexandria, Farnaces II, Fòrum Romà, Fòrums Imperials, Febrer, Feixisme, Flamen, Francesos, Gai Asini Pol·lió, Gai Claudi Marcel Major, Gai Didi, Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs), Gai Mari, Gai Treboni, Gàl·lia, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Gener, Gens Júlia, Germànics, Gladiador, Gneu Domici Calví, Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC), Gneu Pompeu (fill), Gneu Pompeu Magne, Grècia, Grec antic, Guerra civil, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Guerra social, Guerres civils romanes, Guerres Púniques, Helvecis, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Il·líria, Imperi Cartaginès, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Selèucida, Itàlia, Itàlica, Júpiter (mitologia), Jordi Mata i Viadiu, Juba I, Juli Cèsar, Juliol, Juny, Krk, Larisa (Tessàlia), Lèpid el triumvir, Legió romana, Legió XIII Gèmina, Legionari, Lissus, Lleida, Llibert, Llista de reis de Roma, Luci Anneu Flor, Luci Cecili Metel (tribú), Luci Corneli Balb Menor, Luci Corneli Sul·la, Luci Sergi Catilina, Macedònia (província romana), Maig, Mar Adriàtica, Mar Egea, Març, Marc Antoni, Marc Calpurni Bíbul, Marc Celi Rufus, Marc Claudi Marcel (cònsol 51 aC), Marc Juni Brut, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marc Octavi, Marc Petrei, Marc Porci Cató Uticense, Marc Terenci Varró, Marsella, Massàlia, Mauritània, Menandre, Mitilene, Mitridates VI Eupàtor, Napoleó Bonaparte, Nil, Numídia, Occident, Octàvia Menor, Octubre, Optimat, Osimo, Osuna, Partit popular (antiga Roma), Període hel·lenístic d'Egipte, Pesaro, Pescara, Pirineus, Plutarc de Queronea, Pontífex Màxim, Porcuna, Potí d'Egipte, Pretor, Primer Triumvirat, Primera Guerra Mitridàtica, Procònsol, Ptolemeu XIII Filopàtor, Publi Ati Var, Publi Clodi Pulcre, Publi Vatini (tribú), Publi Ventidi Bas, Qüestor, Quarta Guerra Civil Romana, Quint Cecili Metel Pius Escipió, Quint Fabi Màxim (cònsol 45 aC), Quint Fufi Calè (cònsol), Quint Pedi (cònsol), Ravenna, Rímini, Regió del Pont, Regne de l'Epir, Regne de Macedònia, Regne del Bòsfor, Regne del Pont, República de Venècia, República Romana, Rin, Roma, Rubicó, Salona (Dalmàcia), Sardenya, Segon Triumvirat, Senat Romà, Setembre, Sext Pompeu Pius, Sicília, Sosígenes (filòsof), Suetoni, Sussa, Tapsos, Tíber, Temple de Saturn, Tercera Guerra Civil Romana, Tessalònica, Tirana, Tit Anni Papià Miló, Tit Labiè (tribú), Tribú de la plebs, Triomf, Triumvir, Veles, Vercingetòrix, Via Àpia, Vides dels dotze cèsars, Vides paral·leles, Xipre, Zile, 1, 1 de febrer, 1 de gener, 10, 10 de gener, 10 de juliol, 11, 13, 13 de febrer, 14 de juliol, 15, 1582, 17, 17 de març, 18, 18 de gener, 19, 1922, 2, 2 d'agost, 20, 24, 24 d'agost, 25, 25 d'agost, 28, 28 de desembre, 28 de setembre, 29, 29 de març, 30, 4, 4 de gener, 5 d'agost, 6, 60, 7, 7 de gener, 7 de març, 9, 9 d'agost. Ampliar l'índex (223 més) »
Ab urbe condita
Imatge d'una de les primeres monedes romanes datades ''ab urbe condita''. Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Ab urbe condita · Veure més »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Acaia · Veure més »
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Adolf Hitler · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Agost · Veure més »
Alèsia
Alèsia fou una ciutat de la Gàl·lia, fundada pels mandubis.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Alèsia · Veure més »
Alea iacta est
Àlea iacta est és una locució llatina d'ús actual que significa literalment 's'ha tirat el dau', 'el dau ha estat llançat' o 'la sort ha estat donada'.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Alea iacta est · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Alexandria · Veure més »
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Amèrica del Nord · Veure més »
Anarquia
La paraula anarquia (del grec ἀναρχία, anarchía; de vegades anomenat acràcia) serveix per designar aquelles situacions on es dona l'absència d'Estat o poder públic tornant inaplicable el monopoli de la força sobre un territori.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Anarquia · Veure més »
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Ancona · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Antiga Roma · Veure més »
Antiga Tessàlia
Lantiga Tessàlia (en grec àtic: Θεσσαλία, Thessalia o Θετταλία, Thettalia) va ser una de les regions tradicionals de l'antiga Grècia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Antiga Tessàlia · Veure més »
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Apenins · Veure més »
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Apià · Veure més »
Apol·lònia d'Il·líria
Apol·lònia (Apollonia) era una ciutat d'Il·líria, a uns 20 km de la costa i a menys de 5 km de la riba dreta del riu Aous (actual Viosa).
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Apol·lònia d'Il·líria · Veure més »
Arezzo
Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Arezzo · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Armènia · Veure més »
Útica
Útica fou una ciutat d'Àfrica al nord-oest de Cartago, al districte de Zeugitana, a la desembocadura del riu Bagradas.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Útica · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і August · Veure més »
Aulus Gabini (cònsol)
Aulus Gabini (Aulus Gabinius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Aulus Gabini (cònsol) · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Àfrica · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Àsia · Veure més »
Batalla d'Alèsia
La batalla d'Alèsia, coneguda també com al setge d'Alèsia, va ser un enfrontament militar esdevingut el mes de setembre de l'any 52 aC a la regió de la tribu gal·la dels Mandubis, i que va tenir com a escenari principal la seva capital, la fortalesa d'Alèsia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Batalla d'Alèsia · Veure més »
Batalla d'Ilerda
Juli Cèsar La batalla d'Ilerda és un episodi de la Segona Guerra Civil Romana entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu que va tenir lloc el 49 aC a la ciutat romana d'Ilerda, actual Lleida.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Batalla d'Ilerda · Veure més »
Batalla de Carres
La Batalla de Carres va ser una important batalla que succeí l'any 53 aC entre l'exèrcit romà sota el comandament del general Marc Licini Cras, governador de Síria en aquells moments, i l'exèrcit part del general Surenes. Aquesta batalla va ser una de les derrotes més greus que va sofrir la República romana.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Batalla de Carres · Veure més »
Batalla de Farsàlia
La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Batalla de Farsàlia · Veure més »
Batalla de Tapsos
La Batalla de Tapsos va tenir lloc el 6 d'abril de l'any 46 aC a la rodalia de Tapsos, (modern Ras Dimasse, Tunísia).
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Batalla de Tapsos · Veure més »
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Benito Mussolini · Veure més »
Biblioteca d'Alexandria
Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »
Bill of Rights de 1689
La Carta de drets o Declaració de drets (en anglès Bill of Rights) és un document redactat a Anglaterra el 1689, que va imposar el Parlament anglès al príncep Guillem d'Orange, per a poder succeir al rei Jaume II.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Bill of Rights de 1689 · Veure més »
Boccus II
Boccus II (Bocchus) fou rei de Mauritània vers 80 aC - 30 aC.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Boccus II · Veure més »
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Bríndisi · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Britànnia · Veure més »
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Calendari gregorià · Veure més »
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Calendari julià · Veure més »
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Calendari romà · Veure més »
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Camp de Mart · Veure més »
Canal de la Mànega
Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Canal de la Mànega · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Capadòcia · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Cassi Dió · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Càpua · Veure més »
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Còlquida · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Cònsol romà · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Còrdova · Veure més »
Cúria Hostília
Aspecte actual La Cúria Hostília fou la seu preferida del senat romà al seu temps.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Cúria Hostília · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Ciceró · Veure més »
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Ciutadania romana · Veure més »
Cleòpatra
Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Cleòpatra · Veure més »
Client (Roma)
Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Client (Roma) · Veure més »
Cohort (unitat militar)
Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Cohort (unitat militar) · Veure més »
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Conservadorisme · Veure més »
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Constantina (Algèria) · Veure més »
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Constitució · Veure més »
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Cop d'estat · Veure més »
Corfinium
Corfinium fou una antiga ciutat d'Itàlia al país dels pelignis, a la vall del riu Aternus.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Corfinium · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Dalmàcia · Veure més »
Dècim Juni Brut Albí
Dècim Juni Brut Albí (Decimus Junius Brutus Albinus) va ser un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brut, també assassí de Cèsar i molt més conegut.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Dècim Juni Brut Albí · Veure més »
Decidi Saxa
Decidi Saxa (en llatí Decidius Saxa) va ser un militar romà, d'origen celtiber del, germà de Luci Decidi Saxa.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Decidi Saxa · Veure més »
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Dictador romà · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Dret romà · Veure més »
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Durrës · Veure més »
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Edil romà · Veure més »
Editorial Gredos
Editorial Gredos és una editorial en llengua castellana pertanyent des de 2006 al Grup RBA i amb seu a Barcelona.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Editorial Gredos · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Egipte · Veure més »
Elefant de guerra
XIII. Els elefants de guerra foren elefants utilitzats al llarg de la història militar de l'edat antiga.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Elefant de guerra · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Esclavitud · Veure més »
Escriboni Libó
Escriboni Libó (Scribonius Libó) va ser una família romana d'origen plebeu que va esdevenir cèlebre per la seva connexió amb l'emperador August.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Escriboni Libó · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Església Ortodoxa · Veure més »
Etiòpia
Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Etiòpia · Veure més »
Eunuc
Un eunuc (del llatí eunuchus) és un home al qual se li ha practicat una castració, usualment abans de la pubertat, per tal de complir unes determinades funcions socials.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Eunuc · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Europa · Veure més »
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Europa de l'Est · Veure més »
Fano
Fano és una ciutat italiana a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb uns 60.000 habitants, a la costa de la mar Adriàtica dominant la plana deltaica del Metauro, un canal del qual en constitueix el seu port pesquer.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Fano · Veure més »
Far d'Alexandria
El far d'Alexandria (també anomenat la torre de Faros) fou considerat una de les set meravelles del món antic.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Far d'Alexandria · Veure més »
Farnaces II
Farnaces II del Pont i I del Bòsfor (Pharnaces) va ser rei del Pont i del Bòsfor Cimmeri.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Farnaces II · Veure més »
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Fòrum Romà · Veure més »
Fòrums Imperials
Els Fòrums Imperials (en Fora Imperatorum) en Fori Imperiali) constitueixen una sèrie de places monumentals edificades en el decurs d'un segle i mig (entre l'any 46 aC i el 113) al cor de la Roma imperial. No en forma part, però, l'anomenat Fòrum Romà, és a dir l'antiga plaça republicana, que té l'origen a l'època reial i que va ser durant segles el centre polític, religiós i econòmic de la ciutat. Malgrat la gran quantitat d'edificis nous i d'antics reconstruïts i els diversos monuments que el van anar embellint, el Fòrum Romà no va tenir mai un caràcter unitari. Amb tot, però, sota el període de Juli Cèsar i d'August, amb la construcció de la Basílica Júlia i la reconstrucció de la Basílica Emília, que delimitaven els costats llargs de la plaça, es va dotar al Fòrum d'una certa regularitat. Fins al final de la República, les activitats polítiques i judicials es concentraven al Fòrum Romà però amb l'arribada de l'Imperi, va deixar de ser el centre polític de Roma, que es va desplaçar cap al Turó Palatí, indicant que el poder real l'exercia l'Emperador i no el Senat. Cap al final de la República, l'antic fòrum es va quedar petit i es va veure necessari ampliar-ho amb nous espais. Juli Cèsar, imitat posteriorment per August, Vespasià, Domicià i finalment Trajà, va iniciar la construcció d'una gran plaça tancada situada en un lloc proper, per tal de dur a terme el seu programa polític i els seus plans urbanístics.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Fòrums Imperials · Veure més »
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Febrer · Veure més »
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Feixisme · Veure més »
Flamen
s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Flamen · Veure més »
Francesos
Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Francesos · Veure més »
Gai Asini Pol·lió
Gai Asini Pol·lió (en llatí Caius Asinius Pollio) va ser un destacat poeta, orador i historiador del temps d'August.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gai Asini Pol·lió · Veure més »
Gai Claudi Marcel Major
Gai Claudi Marcel Major (en llatí Caius Claudius C. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gai Claudi Marcel Major · Veure més »
Gai Didi
Gai Didi (en Caius Didius) va ser un militar romà llegat de Juli Cèsar.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gai Didi · Veure més »
Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs)
Gai Escriboni Curió (Caius Scribonius Curio) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs) · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gai Mari · Veure més »
Gai Treboni
Gai Treboni (en llatí Caius Trebonius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gai Treboni · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gener
Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gener · Veure més »
Gens Júlia
La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gens Júlia · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Germànics · Veure més »
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gladiador · Veure més »
Gneu Domici Calví
Gneu Domici Calví (en llatí Cneus Domitius Calvinus) va ser cònsol de Roma el 332 aC.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gneu Domici Calví · Veure més »
Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC)
Gneu Domici Calví Màxim (Cneus Domitius M. F.) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC) · Veure més »
Gneu Pompeu (fill)
Gneu Pompeu Magne (Cnaeus Pompeius Magnus, 79 - 45 aC), conegut com "el Jove" o Pompeu el Jove per distingir-lo del seu pare, Gneu Pompeu Magne, va ser un militar romà de finals del període republicà que es va enfrontar a Cèsar durant la guerra civil del 48 al 45 aC.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gneu Pompeu (fill) · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Grècia · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Grec antic · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Guerra civil · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies (llibre)
La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Guerra social · Veure més »
Guerres civils romanes
Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Guerres civils romanes · Veure més »
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Guerres Púniques · Veure més »
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Helvecis · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Hispània · Veure més »
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Hispània Citerior · Veure més »
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Hispània Ulterior · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Il·líria · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Imperi Cartaginès · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Imperi Part · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Imperi Selèucida · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Itàlia · Veure més »
Itàlica
Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Itàlica · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Jordi Mata i Viadiu
Jordi Mata i Viadiu (Barcelona, 27 de febrer de 1966) és un escriptor català.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Jordi Mata i Viadiu · Veure més »
Juba I
Juba I va ser rei de Numídia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Juba I · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Juli Cèsar · Veure més »
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Juliol · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Juny · Veure més »
Krk
Mapa de l'illa de Krk Vista de la ciutat de Krk Krk (pronunciat kr̩̂k; en italià: Veglia, alemany: Vegl, llatí: Curicta) és una illa croata del nord del mar Adriàtic, a prop de Rijeka, a la badia de Kvarner i part del comtat de Primorje-Gorski Kotar.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Krk · Veure més »
Larisa (Tessàlia)
Antic teatre Larisa o Larissa (Λάρισα; Λάρισα, i, menys sovint, Λάρισσα) és una ciutat de Grècia, capital de Tessàlia i de la unitat perifèrica de Larisa.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Larisa (Tessàlia) · Veure més »
Lèpid el triumvir
Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Lèpid el triumvir · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Legió romana · Veure més »
Legió XIII Gèmina
La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) va ser una de les legions romanes històricament més notables.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Legió XIII Gèmina · Veure més »
Legionari
III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Legionari · Veure més »
Lissus
Lissus (Lissus) fou una ciutat d'Il·líria situada a la desembocadura del riu Driló.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Lissus · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Lleida · Veure més »
Llibert
Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Llibert · Veure més »
Llista de reis de Roma
Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Llista de reis de Roma · Veure més »
Luci Anneu Flor
Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Luci Anneu Flor · Veure més »
Luci Cecili Metel (tribú)
Luci Cecili Metel (en llatí Lucius Caecilius L. F. C. N. Metellus) va ser un magistrat romà, germà de ''Quintus Caecilius L. F. L. N. Metellus''.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Luci Cecili Metel (tribú) · Veure més »
Luci Corneli Balb Menor
Luci Corneli Balb Menor (en llatí Lucius Cornelius Balbus P. f.), va ser un militar i pontífex romà.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Luci Corneli Balb Menor · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Luci Sergi Catilina
Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Luci Sergi Catilina · Veure més »
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Macedònia (província romana) · Veure més »
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Maig · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Mar Adriàtica · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Mar Egea · Veure més »
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Març · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Marc Antoni · Veure més »
Marc Calpurni Bíbul
Marc Calpurni Bíbul (en llatí Marcus Calpurnius Bibulus) Smith al "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, pàgina 487, l'anomena Luci, però això és degut a un error que en certa manera es comprova, ja que Luci Calpurni Bíbul era el nom del seu fill petit i segons la tradició, el fill gran era el que portava el nom del pare va ser un magistrat romà, polític i militar durant el final de la República Romana.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Marc Calpurni Bíbul · Veure més »
Marc Celi Rufus
Marc Celi Rufus (Marcus Caelius Rufus) va ser un magistrat romà i també un escriptor elegant i un eloqüent orador del.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Marc Celi Rufus · Veure més »
Marc Claudi Marcel (cònsol 51 aC)
Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Marc Claudi Marcel (cònsol 51 aC) · Veure més »
Marc Juni Brut
Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Marc Juni Brut · Veure més »
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Veure més »
Marc Octavi
* Marc Octavi, tribú de la plebs el 133 aC.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Marc Octavi · Veure més »
Marc Petrei
Marc Petrei (en llatí Marcus Petreius) va ser un militar romà del.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Marc Petrei · Veure més »
Marc Porci Cató Uticense
renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W. "Porcius Cato 16", en: Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, volum XXII,1, Stuttgart, ed: J. B. Metzler, 1953, p. 168—213 - 46 aC, Útica (actual Tunísia) conegut també com a Cató d'Útica, Útica o Cató el Jove fou fill de Marc Porci Cató Salonià el jove (Caius Porcius Cato Salonianus) i va néixer el 95 aC. Va ser un destacat polític romà, net de Marc Porci Cató Salonià el vell (anomenat així per distingir-los). Famós per la seva honestedat, no va suportar viure en un entorn ple de corrupció i lluites pel poder; la seva mort voluntària ha estat comparada per alguns autors amb la de Sòcrates.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Marc Porci Cató Uticense · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Marc Terenci Varró · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Marsella · Veure més »
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Massàlia · Veure més »
Mauritània
miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Mauritània · Veure més »
Menandre
Menandre (Μένανδρος, Menander; Atenes, ca. 342/341 aC — Atenes, ca. 292/290 aC) fou un poeta grec, el més distingit dels poetes de la nova comèdia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Menandre · Veure més »
Mitilene
Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Mitilene · Veure més »
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nil
Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Nil · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Numídia · Veure més »
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Occident · Veure més »
Octàvia Menor
Octàvia, esposa de Gai Claudi Marcel Major i Marc Antoni Octàvia (Octavia) va ser la filla petita de Gai Octavi i de la seva segona dona Àcia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Octàvia Menor · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Octubre · Veure més »
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Optimat · Veure més »
Osimo
Osimo és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província d'Ancona.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Osimo · Veure més »
Osuna
Osuna és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Osuna · Veure més »
Partit popular (antiga Roma)
El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Partit popular (antiga Roma) · Veure més »
Període hel·lenístic d'Egipte
El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »
Pesaro
Pesaro, AFI, és una ciutat d'Itàlia, a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb una població de 96.786 habitants l'any 2020.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Pesaro · Veure més »
Pescara
Pescara (IPA:, Pescàrë o Piscàrë en pescarès) és una ciutat d'Itàlia a la regió dels Abruços, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Pescara.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Pescara · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Pirineus · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Plutarc de Queronea · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Pontífex Màxim · Veure més »
Porcuna
Porcuna és un municipi de la província de Jaén, (Andalusia).
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Porcuna · Veure més »
Potí d'Egipte
Potí (en llatí Pothinus, en grec antic Ποθίνος o Ποθει̂νος) fou un eunuc, tutor i regent de Ptolemeu XIII Filopàtor.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Potí d'Egipte · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Pretor · Veure més »
Primer Triumvirat
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Primer Triumvirat · Veure més »
Primera Guerra Mitridàtica
La primera guerra mitridàtica fou un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma amb activitat militar entre el 88 aC i 66 aC.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Primera Guerra Mitridàtica · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Procònsol · Veure més »
Ptolemeu XIII Filopàtor
Ptolemeu XIII Filopàtor（Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 51 aC al 47 aC conjuntament amb la seva germana Cleòpatra VII. El seu malnom fou Filopàtor i si bé en algunes fonts també és esmentat com Ptolemeu Dionís, probablement és un error. Era fill de Ptolemeu XII Auletes, i el pare, un any abans de la seva mort, va associar al seu fill i a la filla Cleòpatra VII al tron i els dos es van casar. L'acord fou comunicat al senat romà que ho va acceptar i va concedir a Pompeu el títol de guardià del jove rei. L'administració va caure en mans de l'eunuc Pothinus a la mort del pare el 51 aC. Pothinus va agafar de fet la regència en nom del jove rei al que va declarar rei principal per damunt de la seva dona i germana (de més edat) Cleòpatra VII (octubre del 50 aC). Aquesta situació va fer esclatar conflictes entre Cleòpatra i Pothinus i la reina, que havia adquirit molt de poder, en fou expulsada amb la idea que Ptolemeu seria l'únic rei i Pothinus l'administrador. Cleòpatra es va refugiar a Síria on va reunir un exèrcit amb el qual va envair Egipte. Mentre la seva germana Arsinoe IV havia presentat la seva reclamació al tron. Ptolemeu va anar a trobar a les forces de Cleòpatra a Pelúsion i els dos exèrcits van acampar un enfront de l'altra. En aquell moment va arribar a Egipte Gneu Pompeu Magne (perseguit per Cèsar) i Ptolemeu i Pothinus van anar a entrevistar-se amb ell i van fingir que acceptaven ajudar-lo però ràpidament Pompeu fou assassinat per ordre de Pothinus i el general Aquil·les (Achillas) que esperaven guanyar-se així el favor de Cèsar, que estava a punt d'arribar. Una mica després va arribar a Egipte Juli Cèsar i es va proposar regular els afers egipcis. Quant se li va presentar el cap de Pompeu va manifestar el seu disgust i va fer buscar el cos per donar-li un enterrament romà. Cleòpatra va deixar l'exèrcit i va accelerar el seu retorn a Alexandria, i amb els seus encants personals va aconseguir el favor de Cèsar del que va esdevenir l'amant, resultant evident que Pothinus i Ptolemeu serien apartats de la direcció dels país. Pothinus va preparar llavors una revolta a Alexandria contra els romans i per això va fer tornar secretament una part de l'exèrcit acampat a Pelúsion, sota la direcció d'Aquil·les. Cèsar va dictaminar que Pothinus seria executat i Cleòpatra tornaria al tron. Ptolemeu llavors es va aliar a Arsinoe que també tenia elements favorables a l'exèrcit egipci i romà. La revolta preparada ja per Pothinus va esclatar a mitjan desembre del 48 aC i va agafar a Cèsar per sorpresa; els romans es van fer forts a una part d'Alexandria que fou atacada per l'exèrcit i el poble sense èxit. En les lluites és possible que fos incendiada la biblioteca d'Alexandria. Els romans van capturar Ptolemeu XIII, però el van deixar anar amb la promesa de què provaria de fer disminuir la violència dels enfrontaments i obtenir la seva rendició, però en lloc d'això, una vegada lliure, es va posar al front dels rebels. L'arribada de reforços des de Pèrgam dirigits per Mitridates, va decidir la victòria de Cèsar. Ptolemeu es va enfrontar amb les forces romanes que arribaven pel costat de Síria i es va fer fort a un dels braços del riu; però l'actuació coordinada de Cèsar i Mitridates va derrotar les forces egípcies i el seu camp fou assaltat. Els partidaris de Ptolemeu XIII i Arsinoe IV van sortir de la ciutat; Ptolemeu es va ofegar al creuar el Nil el 13 de gener del 47 aC. Cleòpatra va nomenar son germà petit Ptolemeu XIV Filopàtor com a rei associat (47–44 aC) i s'hi va casar, amb permís de Cèsar.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Ptolemeu XIII Filopàtor · Veure més »
Publi Ati Var
Publi Ati Var o Publi Atti Var (en Publius Attius Varus) va ser un magistrat romà, partidari de Gneu Pompeu.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Publi Ati Var · Veure més »
Publi Clodi Pulcre
Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher; 93 aC – 52 aC, del calendari pre Julià) va ser un magistrat membre de la gens Clàudia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Publi Clodi Pulcre · Veure més »
Publi Vatini (tribú)
Publi Vatini (en llatí Publius Vatinius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Publi Vatini (tribú) · Veure més »
Publi Ventidi Bas
Publi Ventidi Bas (en llatí Publius Ventidius Bassus) va ser un magistrat romà nadiu del Picè.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Publi Ventidi Bas · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Qüestor · Veure més »
Quarta Guerra Civil Romana
La Quarta Guerra Civil Romana, també coneguda com la Guerra entre Antoni i Octavi (32 aC-30 aC) fou la darrera guerra civil de la República Romana i va enfrontar Cleòpatra i Marc Antoni contra Octavi August.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Quarta Guerra Civil Romana · Veure més »
Quint Cecili Metel Pius Escipió
Quint Cecili Metel Pius Escipió (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Metellus Pius Scipio) va ser un magistrat romà i comandant militar de la República Romana.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Quint Cecili Metel Pius Escipió · Veure més »
Quint Fabi Màxim (cònsol 45 aC)
Quint Fabi Màxim (en Quintus Fabius Q. F. Q. N. Maximus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Quint Fabi Màxim (cònsol 45 aC) · Veure més »
Quint Fufi Calè (cònsol)
Quint Fufi Calè (en Quintus Fufius Q. f. C. n. Calenus) va ser un magistrat romà pertanyent a la gens Fúfia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Quint Fufi Calè (cònsol) · Veure més »
Quint Pedi (cònsol)
Quint Pedi (en llatí Quintus Pedius) va ser besnebot de Juli Cèsar (net de Júlia Major, la germana de Cèsar) segons Suetoni, o potser de Júlia Menor, ja que es diu que la seva mare era Àcia Prima, la major de les tres filles de Marc Aci Balb i Júlia Menor, germana de Cèsar.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Quint Pedi (cònsol) · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Ravenna · Veure més »
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Rímini · Veure més »
Regió del Pont
La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Regió del Pont · Veure més »
Regne de l'Epir
Regnes de l'Epir Epir (en Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Regne de l'Epir · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Regne de Macedònia · Veure més »
Regne del Bòsfor
El Regne del Bòsfor o Regne del Bòsfor Cimmeri o Cimmèric (en grec antic Βασίλειον τοῦ Κιμμερικοῦ Βοσπόρου) va ser un estat sorgit de la unió de diverses polis gregues, encapçalades per la ciutat de Panticapèon, la capital, amb Eupatòria, Fanagòria, Feodòssia i Tanais, per fer front als escites o cimmeris, que dominaven l'interior i algunes zones del Caucas nord.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Regne del Bòsfor · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Regne del Pont · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і República de Venècia · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і República Romana · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Rin · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Roma · Veure més »
Rubicó
Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Rubicó · Veure més »
Salona (Dalmàcia)
Salona (Σαλῶνα; també en plural, Salones: en Salonae) fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia on hi va néixer Dioclecià, que arribaria a ser emperador de Roma.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Salona (Dalmàcia) · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Sardenya · Veure més »
Segon Triumvirat
El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Segon Triumvirat · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Senat Romà · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Setembre · Veure més »
Sext Pompeu Pius
Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Sext Pompeu Pius · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Sicília · Veure més »
Sosígenes (filòsof)
Sosígenes d'Alexandria (Sosigenes) fou un filòsof peripatètic i astrònom suposadament nascut a Alexandria d'Egipte, però grec de nació.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Sosígenes (filòsof) · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Suetoni · Veure més »
Sussa
''Ribat'' de Sussa Sussa, coneguda també per la forma francesa del seu nom, Sousse, és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima i tercera ciutat del país.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Sussa · Veure més »
Tapsos
Tapsos (en grec antic Θάψος) va ser una ciutat a la costa de la Bizacena, a la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Tapsos · Veure més »
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Tíber · Veure més »
Temple de Saturn
El temple de Saturn (en llatí: Templum Saturni o Aedes Saturnus) és un monument dedicat a la deïtat agrícola Saturn que s'erigeix en l'extrem occidental del Fòrum Romà a Roma.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Temple de Saturn · Veure més »
Tercera Guerra Civil Romana
La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Tercera Guerra Civil Romana · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Tessalònica · Veure més »
Tirana
Vista panoràmica de Tirana Tirana (en albanès Tiranë o Tirana) és la capital i la ciutat més poblada d'Albània.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Tirana · Veure més »
Tit Anni Papià Miló
Tit Anni Papià Miló (en llatí Titus Annius Papianus Milo) fill de Gai Papi Cels i d'Ànnia, va néixer a Lanuvium on ja era magistrat cap al 53 aC.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Tit Anni Papià Miló · Veure més »
Tit Labiè (tribú)
Tit Labiè - Titus Labienus - (després del 100 aC – Munda, 17 de març del 45 aC) va ser un militar romà que va viure a l'època final de la República Romana.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Tit Labiè (tribú) · Veure més »
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Tribú de la plebs · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Triomf · Veure més »
Triumvir
Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Triumvir · Veure més »
Veles
Els velites (singular: veles) foren una classe d'infanteria de l'exèrcit consular romà entre el 211 i el 107 aC.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Veles · Veure més »
Vercingetòrix
Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Vercingetòrix · Veure més »
Via Àpia
Itinerari bifurcat de la ''Via Appia''. La Via Àpia (en Via Appia) és la més important de les vies romanes.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Via Àpia · Veure més »
Vides dels dotze cèsars
Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Vides dels dotze cèsars · Veure més »
Vides paral·leles
Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Vides paral·leles · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Xipre · Veure més »
Zile
Zile, és un poble i un districte de la província de Tokat, a Turquia.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і Zile · Veure més »
1
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 1 · Veure més »
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 1 de febrer · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 1 de gener · Veure més »
10
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 10 · Veure més »
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 10 de gener · Veure més »
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 10 de juliol · Veure més »
11
L11 (XI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 11 · Veure més »
13
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 13 · Veure més »
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 13 de febrer · Veure més »
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 14 de juliol · Veure més »
15
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 15 · Veure més »
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 1582 · Veure més »
17
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 17 · Veure més »
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 17 de març · Veure més »
18
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 18 · Veure més »
18 de gener
El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 18 de gener · Veure més »
19
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 19 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 1922 · Veure més »
2
L'any 2 és un any comú anomenat així des de la implantació del calendari gregorià, on es pren el naixement de Jesús com a referència per datar èpoques.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 2 · Veure més »
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 2 d'agost · Veure més »
20
El 20 (XX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 20 · Veure més »
24
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 24 · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 24 d'agost · Veure més »
25
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 25 · Veure més »
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 25 d'agost · Veure més »
28
El 28 (o XXVIII) va ser un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 28 · Veure més »
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 28 de desembre · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 28 de setembre · Veure més »
29
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 29 · Veure més »
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 29 de març · Veure més »
30
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 30 · Veure més »
4
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 4 · Veure més »
4 de gener
El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 4 de gener · Veure més »
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 5 d'agost · Veure més »
6
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 6 · Veure més »
60
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 60 · Veure més »
7
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 7 · Veure més »
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 7 de gener · Veure més »
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 7 de març · Veure més »
9
Sense descripció.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 9 · Veure més »
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Segona Guerra Civil romana і 9 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Segona Guerra Civil Romana, Segona Guerra Civil de la República de Roma, Segona guerra civil de la República romana, Segona guerra civil romana.
