Accés més ràpid que el navegador!
118 les relacions: ABC-Clio, Andrònic I Comnè, Andrònic III Paleòleg, Andreu II d'Hongria, Asparukh Khan, Balduí I de Constantinoble, Balik, Batalla d'Adrianòpolis (1205), Batalla de l'Skafida, Batalla de Nicòpolis (1396), Batalla del riu Maritsa, Búlgar, Bessaràbia, Bogomilisme, Bonifaci I de Montferrat, Boril, Bosnià, Català, Cinquena Croada, Conrad de Montferrat, Constantinoble, Cop d'estat, Danubi, David Comnè, Demòtica, Demetri de Tessalònica, Dobrudja, Edirne, Enric I de Flandes, Església Ortodoxa Búlgara, Esteve Uroš III de Dečani, Gran Companyia Catalana, Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328, Guerra civil romana d'Orient del 1341-1347, Guerres romano-búlgares, Horda d'Or, Imperi de Nicea, Imperi de Trebisonda, Imperi Llatí, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Innocenci III, Isaac II Àngel, Ivan Alexandre de Bulgària, Ivan I Assèn de Bulgària, Ivan II Assèn de Bulgària, Ivan Ladislau de Bulgària, Ivan Sratsimir, Ivan Xixman, Joan V Paleòleg, ..., Joan VI Cantacuzè, Kaliakra, Kaloian I Assèn de Bulgària, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de sobirans de Bulgària, Lluís I de Blois, Macedònia (província romana), Maximianòpolis de Tràcia, Mèsia (regió), Miquel IX Paleòleg, Murat I, Niš, Nikòpol, Nogai Noyan, Patriarca de Constantinoble, Pere IV Assèn de Bulgària, Plòvdiv, Primer Imperi Búlgar, Quarta Croada, Ròdope, Regne d'Hongria, Regne de Bulgària, Regne de Sèrbia (medieval), Regne de Sicília, Regne de Tessalònica, Sèrbia, Segle XI, Serbis, Setge de Lòvetx, Silistra, Sofia, Sultà, Teodor Branas, Teodor I Làscaris, Teodor Svetoslav de Bulgària, Tessàlia, Trabuquet, Tsar, Txaga, Universitat de Michigan, Valacs, Veliko Tàrnovo, Via Egnàcia, 1018, 1185, 1186, 1187, 1196, 1204, 1218, 1230, 1265, 1280, 1300, 1304, 1323, 1324, 1327, 1330, 1341, 1371, 1382, 1393, 1396, 1422, 1878, 680, 681. Ampliar l'índex (68 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і ABC-Clio · Veure més »
Andrònic I Comnè
Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. Andrònic I Comnè (en grec: Ἀνδρονίκος Κομνηνός, en llatí) (vers 1118-1185) fou emperador romà d'Orient del 1183 al 1185.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Andrònic I Comnè · Veure més »
Andrònic III Paleòleg
Andrònic III Paleòleg (en grec:, en llatí) (1296-1341) fou emperador romà d'Orient del 1328 al 1341.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Andrònic III Paleòleg · Veure més »
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Andreu II d'Hongria · Veure més »
Asparukh Khan
Asparukh Khanas fou sobirà dels protobúlgars i fundador de l'estat búlgar medieval.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Asparukh Khan · Veure més »
Balduí I de Constantinoble
Balduí I (1171-1206, conegut com a Balduí de Flandes) fou el primer emperador llatí.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Balduí I de Constantinoble · Veure més »
Balik
* Bishbalik, cinc viles, avui dia unes ruïnes a Xinjiang.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Balik · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (1205)
La batalla d'Adrianòpolis (1205) va ser una de les batalles posteriors al saqueig de Constantinoble en la Quarta Croada.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Batalla d'Adrianòpolis (1205) · Veure més »
Batalla de l'Skafida
La Batalla de l'Skafida (en búlgar: Битка при Скафида) es va lliurar el 1304 al riu Skafida, prop de Sozòpol, Bulgària, i va enfrontar l'Imperi Romà d'Orient i el Segon Imperi Búlgar.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Batalla de l'Skafida · Veure més »
Batalla de Nicòpolis (1396)
La Batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nicòpolis el 25 de setembre de 1396.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Batalla de Nicòpolis (1396) · Veure més »
Batalla del riu Maritsa
La Batalla de Maritsa o Batalla de Čirmen va ser un enfrontament armat que va tenir lloc al riu Maritsa prop de la fortalesa de Čirmen el 26 de setembre de 1371 entre les forces de Lala Xahin, lloctinent del soldà de l'Imperi Otomà Murad I i els serbis (i els quals es trobaven els seus aliats búlgars) arribant al nombre de 70.000 homes sota el comandament de Vukašin Mrnjavčević i el seu germà Jovan Uglješa, successors de l'Imperi Serbi d'Esteve Dušan, que tenien un regne a l'est de Macedònia.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Batalla del riu Maritsa · Veure més »
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Búlgar · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Bessaràbia · Veure més »
Bogomilisme
Estela amb simbologia dels bogomils a Radimlja, Bòsnia-Hercegovina El bogomilisme és una heretgia medieval que defensava un dualisme estricte i la manca d'autoritat de l'Església, fruit del diable.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Bogomilisme · Veure més »
Bonifaci I de Montferrat
Bonifaci I de Montferrat (en italià: Bonifacio del Monferrato; en grec: Βονιφάτιος Μομφερρατικός, Vonifàtios Momferratikós), també conegut com a Bonifaci I de Tessalònica o Bonifaci I d'Aleramici, 1150 - 4 de setembre, 1207) fou marquès de Montferrat i rei de Tessalònica. Va ser nomenat el cabdill de la Quarta Croada. Era el tercer fill de Guillem V de Montferrat i de Judit de Babenberg i nasqué després que el seu pare retornés de la segona croada. Els seus germans grans foren Guillem I de Montferrat, comte de Jaffa i Ascaló, i Conrad I de Montferrat, qui arribà a ser rei consort de Jerusalem.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Bonifaci I de Montferrat · Veure més »
Boril
Boril fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1207 i 1218.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Boril · Veure més »
Bosnià
El bosnià (bosanski jezik / босански језик) és una llengua eslava meridional, nadiua en els naturals de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Bosnià · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Català · Veure més »
Cinquena Croada
La Cinquena Croada (1217-1221) fou un intent de reprendre Jerusalem i la resta de Terra Santa derrotant en primer lloc la poderosa dinastia aiúbida d'Egipte.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Cinquena Croada · Veure més »
Conrad de Montferrat
Conrad de Montferrat, Conrad I de Jerusalem (mitjans dècada del 1140 - 28 d'abril de 1192), va ser un dels participants més importants de la tercera croada.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Conrad de Montferrat · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Constantinoble · Veure més »
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Cop d'estat · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Danubi · Veure més »
David Comnè
David Comnè (1184 – 1212) va ser creador de l'Imperi de Trebisonda, juntament amb el seu germà gran Aleix I Comnè, conquerint els territoris al sud de la mar Negra que anteriorment pertanyien a l'Imperi Romà d'Orient, encara que només Aleix va ser coronat emperador.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і David Comnè · Veure més »
Demòtica
Demòtica (en grec Didimótikho: Διδυμότειχο, antiga Katharevousa: Διδυμότειχον, en turc Dimetoka, en búlgar Димотика Dimotika) és una ciutat de la part oriental de la prefectura d'Evros a Grècia, capital de la província de Didimótikho i de la municipalitat de Didimótikho.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Demòtica · Veure més »
Demetri de Tessalònica
Demetri de Tessalònica (Tessalònica, Grècia, ca. 270 - 306), en grec Δημήτριος της Θεσσαλονίκης, fou un diaca romà, màrtir durant les persecucions als cristians.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Demetri de Tessalònica · Veure més »
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Dobrudja · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Edirne · Veure més »
Enric I de Flandes
Enric I de Flandes (Henricus, Ἑνρῖκος) fou emperador llatí (1206-1216).
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Enric I de Flandes · Veure més »
Església Ortodoxa Búlgara
L'Església Ortodoxa Búlgara (Българска православна църква, Bàlgarska pravoslavna tsarkva), és una de les esglésies ortodoxes autocèfales.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Església Ortodoxa Búlgara · Veure més »
Esteve Uroš III de Dečani
Esteve Uroš III de Dečani (c. 1285- 1331) va accedir al tron de Sèrbia el 1322, després d'un exili manat pel seu pare i una guerra amb el seu germà.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Esteve Uroš III de Dečani · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328
La guerra civil romana d'Orient del 1321-1328, o primera guerra civil de l'era dels Paleòlegs.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328 · Veure més »
Guerra civil romana d'Orient del 1341-1347
La guerra civil romana d'Orient del 1341-1347, o segona guerra civil de l'era dels Paleòlegs, fou un conflicte que esclatà a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Guerra civil romana d'Orient del 1341-1347 · Veure més »
Guerres romano-búlgares
Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Guerres romano-búlgares · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Horda d'Or · Veure més »
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Imperi de Nicea · Veure més »
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Imperi de Trebisonda · Veure més »
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Imperi Llatí · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Innocenci III · Veure més »
Isaac II Àngel
Isaac II Àngel (en grec:, en llatí), fou emperador romà d'Orient del 1185 al 1195 i entre 1203 i 1204 associat amb Aleix IV Àngel, entre ambdós períodes fou deposat pel seu germà Aleix III Àngel, que el va fer cegar i empresonar.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Isaac II Àngel · Veure més »
Ivan Alexandre de Bulgària
Ivan Alexandre de Bulgària (Ivan Aleksandăr) fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1331 i 17 de febrer de 1371.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Ivan Alexandre de Bulgària · Veure més »
Ivan I Assèn de Bulgària
fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1189 i 1196.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Ivan I Assèn de Bulgària · Veure més »
Ivan II Assèn de Bulgària
Ivan II Assèn de Bulgària (en búlgar Иван Асен II) fou un emperador del Segon Imperi Búlgar, que regnà entre el 1218 i el 24 de juny de 1241 i des de 1235 com a patriarca.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Ivan II Assèn de Bulgària · Veure més »
Ivan Ladislau de Bulgària
Ivan Ladislau (eslau eclesiàstic: Їѡаннъ Владиславъ; Иван Владислав) fou emperador (tsar) de Bulgària entre agost o setembre del 1015 i febrer del 1018.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Ivan Ladislau de Bulgària · Veure més »
Ivan Sratsimir
Ivan Sratsimir (en búlgar: Иван Срацимир) va ser emperador (tsar) de Bulgària a Vidin de 1356 a 1396.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Ivan Sratsimir · Veure més »
Ivan Xixman
Ivan Xixman (en búlgar: Шишман Иван, Ivan Šišman), va governar com emperador (tsar) de Bulgària en Tàrnovo 1371-1395.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Ivan Xixman · Veure més »
Joan V Paleòleg
Joan V Paleòleg (grec: Ιωάννης Παλαιολόγος, en llatí: Ioannēs V Palaiologos), (1332 – 16 de febrer del 1391) fou fill de l'emperador Andrònic III Paleòleg i de Joana de Savoia (filla del comte Amadeu V de Savoia i de Maria de Brabant).
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Joan V Paleòleg · Veure més »
Joan VI Cantacuzè
Joan VI Cantacuzè (en grec) (c. 1292 – 15 de juny de 1383), conegut també com a Joan V Cantacuzè, però el seu nom complet era Joan Àngel Comnè Paleòleg Cantacuzè, fou emperador romà d'Orient de facto del 1342 al 1355 i de iure del 1347 fins als primers dies del gener del 1355.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Joan VI Cantacuzè · Veure més »
Kaliakra
La fortalesa medieval de Kaliakra Kaliakra (Калиакра) és un cap llarg i estret localitzat a la Dobrudja Meridional, una regió del nord de la costa de la mar Negra, situat a 12 km a l'est de Kavarna i a 60 km al nord-est de Varna.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Kaliakra · Veure més »
Kaloian I Assèn de Bulgària
Kaloian I Assèn de Bulgària fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1196 i 1207.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Kaloian I Assèn de Bulgària · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Llista de sobirans de Bulgària
Llista de sobirans de Bulgària, que van governar el país amb algunes interrupcions del 681 fins a l'abolició de la monarquia el 15 de setembre de 1946.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Llista de sobirans de Bulgària · Veure més »
Lluís I de Blois
Lluís I de Blois (1172 - 14 d'abril de 1205) va ser comte de Blois (1191-1205).
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Lluís I de Blois · Veure més »
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Macedònia (província romana) · Veure més »
Maximianòpolis de Tràcia
Maximianòpolis (en llatí Maximaniopolis, en grec antic Μαξιμιανούπολις) també anomenada Mosinòpolis (Μοσυνόπολις) a partir del, era una ciutat de Tràcia abans anomenada Impara o Pyrsoalis, propera a Ròdope i al llac Bistonis.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Maximianòpolis de Tràcia · Veure més »
Mèsia (regió)
Mèsia Mèsia (en serbi: Мачва, en hongarès: Macsó) és una regió geogràfica de Sèrbia, situada majoritàriament al nord-oest de la Sèrbia central.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Mèsia (regió) · Veure més »
Miquel IX Paleòleg
Miquel IX Paleòleg (en grec:, Mikhaïl ho Paleologos) (17 d'abril del 1277 al 12 d'octubre del 1320) fou el fill gran d'Andrònic II Paleòleg i Anna d'Hongria (filla d'Esteve V d'Hongria), i fou associat pel seu pare al tron el 1294.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Miquel IX Paleòleg · Veure més »
Murat I
Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Murat I · Veure més »
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Niš · Veure més »
Nikòpol
Nikòpol (Nikopolis) és una ciutat del nord de Bulgària a la província de Plèven a la riba dreta del Danubi i a uns 4 km del lloc on el riu Osam desaigua al Danubi.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Nikòpol · Veure més »
Nogai Noyan
Nogai Noyan, Nogai Khan o Nokhai, que vol dir 'gos', tot i que de manera no despectiva, sinó com «llop» o altres animals) fou un noble mongol, cap d'un ulus i per un temps verdader dirigent de l'Horda d'Or. El seu origen està en Teval, el setè fill de Jotxi (fill de Genguis Khan) que va tenir dos fills, Tàtar i Mongkadr. Tàtar va tenir un fill anomenat Nogai que va esdevenir el cap del ulus del seu avi. Les divisions entre els fills no eren territorials sinó tribals: quan un cap moria deixava la seva tribu entre diversos fills, i les seves zones de pastura eren indeterminades. Les tribus que van correspondre a Teval i després a Nogai foren els antic petxenegs. Nogai es va destacar ja ben jove quan Batu el va designar al front de 10.000 homes al que avui dia és Moldàvia per defensar les fronteres. A la mort de Batu Khan (1255) i la pujada de Berke Khan (germà de Batu, 1257), aquest li va començar a atorgar més poder i va esdevenir cap de les forces mongoles; Se l'anomena el 1259 i 1260 junt amb Tulabugha, dirigint un exèrcit mongol que va assolar el Regne de Polònia a les ordes del general Burundai, ràtzia en que foren saquejades Sandomierz, Cracòvia i altres ciutats. Quan va esclatar la guerra entre Berke i Hulagu (1260), Nogai va dirigir l'exèrcit de l'Horda d'Or. El seu pare Tatar hauria mort vers 1260 servin a Berke. El 1262 va derrotar el Terek a un exèrcit ilkhànida invasor. Nogai va adquirir gran influència a l'Horda d'Or i arreu. L'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg (que havia recuperat Constantinoble el 1261) li va demanar en 1265 una aliança contra el Segon Imperi Búlgar de Constantí Tikh, i el va convidar a assolar les ciutats búlgares a la costa de la mar Negra: Mesèmbria, Anquíalos, Sizòpolis, Agatòpolis i Kaistritza; totes foren devastades i Nogai va rebre valuosos regals de l'emperador; la seva filla Eufrosina Paleòleg, fou enviada al cap mongol com esposa (com abans Maria havia estat enviada a l'harem d'Hulagu). La guerra amb Pèrsia va continuar el 1265 entre Berke i Abaqa (successor del seu pare Hulagu) i Nogai va dirigir l'exèrcit que va envair Pèrsia lluitant al riu Aksu on fou ferit a l'ull per una fletxa (prop de Tblisi), i es va haver de retirar sent perseguit més enllà del Kur per Abaqa que no obstant es va aturar quan va saber que s'acostava Berke amb reforços. Berke va morir quan els dos exèrcits estaven un front a l'altra i el seu cos fou portat a Saraitxuk i l'exèrcit es va retirar (1266). Nogai va marxar a la seva yurta al sud de Rússia. Una Saga parla també d'un altre enllaç, una filla de Nogai es va casar amb Feodor Rostislovitch, net de Mitislaf Davidovitch de Smolensk; Feodor tenia alguns drets al tron de Yaroslav pel seu matrimoni amb Maria, l'hereva de l'anterior príncep, però aquesta va morir i els nobles de Yaroslav llavors no van voler reconèixer a Feodor que va optar per casar-se amb la princesa tàrtara que va agafar el nom cristià d'Anna. Nogai li va construir un palau a Sarai, li va cedir les ciutats de Chernigof, Kherson, Kazan i Bolghar, i el va ajudar a obtenir el poder a Yaroslavl. Aquestos fets són llegendaris però amb un rerefons de realitat. La qüestió de si es va fer musulmà sota Berke és discutida, però figura en una llista de conversos enviada al sultà mameluc el 1262/1263 i el 1279/172 el mateix escrivia que era musulmà en una carta al sultà d'Egipte. El 1375 l'exèrcit mongol va fracassar a Lituània i Nogai va enviar un exèrcit de refresc per Galítzia-Volínia (en què les forces d'aquest principat, que era el seu vassall, també foren mobilitzades) i els soldats de Galítzia van assetjar Grodno mentre els tàtars atacaven Novogrodek. Els atacs van aconseguir molt poc. En aquest temps se li havien sotmès els alans i els vlakhs. Poc després Nogai apareix atacant Bulgària on governava Ivan Assèn III, que pretenia alliberar al seu poble del jou tàtar; Miquel VIII Paleòleg li havia donat la mà de la seva filla Maria, vídua de Constantí Assèn I de Bulgària mort per Ivan Assèn III com a mitjà per accedir al tron (1277); Ivan Assèn III fou derrotat en batalla pels tàtars i el príncep Jordi Terter, l'hereu legítim, va pujar al tron. Ivan Assèn III es va refugiar amb Nogai (1280). L'emperador romà d'Orient va enviar a Asanes, casat amb una germana d'Eufrosina (l'esposa de Nogai), per demanar al cap mongol que no donés suport a Ivan Assèn III contra Jordi Terter. Nogai va rebre bé els dos i els va escoltar i llavors va fer matar Ivan Assèn III i va celebrar una festa amb Asanes. A la mort de Möngke Temür de l'Horda d'Or vers 1280 i va començar a aparèixer com a rival més que com a primer vassall del kan; al·legava que el territori que governava no pertanyia al kan sinó que l'havia conquerit per si mateix. Va donar suport al gran príncep Dimitri en contra del seu germà Andreu que tenia el suport de Tuda Mengü (Tuda Mangu) el germà i successor de Mangu Timur. Mercès al seu suport Dimitri va obtenir el tron. Poc després Nogai va començar una guerra amb Tessàlia, en suport del seu sogre Miquel VIII contra el rebel Joan I Ducas el Sebastocrator. Nogai va enviar 4.000 homes; l'exèrcit de Miquel estava acampat prop de Lisimàquia i estava a punt de marxar quan l'emperador va caure malalt sobtadament. Llavors es va saber que els mongols ja arribaven i l'emperador va rebre els missatgers i els va agrair el ràpid enviament d'ajut. Poc després moria Miquel (11 de desembre del 1282) i el va succeir el seu fill Andrònic II Paleòleg que no va voler seguir la guerra; els tàtars no volien tornar amb les mans buides i l'emperador va ordenar al general Miquel Glaba, cap de la cavalleria, d'acompanyar-los al país dels tribal·lis (serbis), vells enemics de l'Imperi, que fou saquejat. El 1284 un cos de tàtars que acampava al Danubi va creuar al riu per anar a saquejar Bulgària governada per Jordi Terter I, arribant fins a Tràcia i Macedònia però foren derrotats pel curopalat Umpertopulos, governador de Mesèmbria. El 1285 els vlacs (vlakhs) que ocupaven les terres entre Constantinoble i Bízie, sospitosos d'haver-se aliat als búlgars, foren deportats a Àsia; el rei Jordi Terter fou obligat pels romans d'Orient a donar la mà de la seva filla Soki al fill de Nogai. A l'Horda d'Or el poder efectiu havia caigut en mans de Tulabugha si bé Tuda Mangu restava com a sobirà; Nogai era de fet independent, i l'hivern del 1285 al 1286 va iniciar l'expedició contra Hongria al costat de Tulabugha. A Hongria regnava Ladislau IV el Cumà, fill d'Esteve IV; la mare de Ladislau era turca; la columna tàrtara era molt forta però va perdre molts homes a causa de les pluges torrencials i les nevades que havien convertit el país en un fangar; a més els guies russos, o alguns, van trair als tàtars; les pèrdues en la retirada foren també notables i es diu que Tulabugha va haver de fugir amb només una dona i una bèstia de càrrega. Nogai, que participava en l'expedició, va patir pèrdues considerables; després d'Hongria, quan els tàtars passaven per Transylvània van haver de combatre al castell de Turusko, al districte habitat pels szeklers d'Aranysos, que els vabn emboscar, i on deu mil tàtars foren fets presoners; no obstant van poder destruir la fortalesa dels saxons a Nukud, la ciutat de Bistritz, el monestir de Sarivar, i algunes altres places; els membres de l'expedició no es van retirar tots, i alguns es van establir al país amb el nom de nogais, a la vora del Theiss (Tisza) on encara queden llocs que ho recorden com Tartar-Falva, Tartar-Szent-Mikklos, Tartar-Szent-Gyorg, Tartaros i Tartarszallasa; en una carta enviada pel papa Honori IV, aquest es queixava al rei hongarès per aliar-se amb l'infidel i es sospita que els tàtars foren cridats a Hongria pel mateix rei, política que finalment li va costar la vida (1290). Probablement les desgràcies d'aquesta expedició van ser una causa important en el trencament entre Tulabugha i Nogai. El 1286 Nogai va forçar al rei Esteve Uroš II Milutin de Sèrbia a reconèixer la seva sobirania. El 1277 un moviment popular a Bulgària dirigida per Ivailo, va derrotar els mongols. El 1287-1288 Tulabugha i Nogai van fer una expedició (la tercera) contra Polònia però el resultat és incert; algunes fonts diuen que van fer 20.000 captius. Pel mateix temps Nogai va derrotar els búlgar i va assetjar a Ivaylo a Silistra. Ivaylo va intentar una aliança amb Nogai però aquest el va matar i va donar el tron a Jordi Terter I que seria el seu vassall. Quan Jordi va fugir a Constantinoble el 1292 Nogai va posar al tron a Smilets. Des del refredament de les relacions amb l'Horda d'Or vers el 1287, el campament de Nogai fou refugi per tots els dissidents entre els quals els fills de Mangu Timur, dirigits per Toktu o Toqtaï, les intrigues del qual van acabar al final amb la deposició i mort de Tulabugha (1290). Toktu (Toqtaï o Toqto’té), va pujar al tron amb el nom de Ghiyath al-Din (1290-1312) sota influència de Nogai. No va pujar el mateix al tron perquè la seva besàvia era una concubina i per tant tenia menys dret, però esperava poder manipular a Toktu. Poc després Nogai enviava a la seva dona Bilak Khatun a la cort de Toktu, com el seu agent a través de la qual esperava exercir influència; però aquesta pretensió de Nogai va molestar a Toktu, que volia governar per a si mateix i es va produir el trencament. Les dues famílies estaven entrellaçades: Kelmish, la germana de Mangu Timur, s'havia casat amb el kunkurat Saljidai Gurkhan; van tenir un fill, Yailak, i una filla, Olju. Yailak es va casar amb Katak, la filla de Nogai i Olju fou l'esposa del seu oncle Mangu Timur i mare de Toktu. Així Yailak era l'oncle de Toktu i el gendre de Nogai. Aquest no havia acabat d'adoptar l'islam com altres prínceps de l'Horda d'Or, però la seva filla Katak si que es va convertir per la força i el seu marit a més la va maltractar. Nogai de fet, fora d'un incerta conversió 25 anys abans probablement per interessos polítics, va romandre xamanista el que li va concedir el suport de molts mongols. Nogai va recordar a Toktu les obligacions que tenia envers ell, sense resultat, ni tampoc una segona ambaixada; després va ordenar als sus fills marxar contra el kan. Marco Polo diu que Toktu fou instigat a la guerra per dos fills de Tuda Mangu que havia estat deposat (i potser mort) per Nogai; i segons Nuwayri, molts caps s'havien refugiat amb Nogai i aquest no els va voler entregar i això sembla que fou una altra causa de la guerra. Segons Nuwayri, Nogai tenia un exèrcit de 200.000 homes; els dos bàndols van lliurar batalla a Yaksi "entre els dos països" (segurament al Dnièper). Toktu fou derrotat i es va retirar i Nogai no el va perseguir i es va retirar amb el botí. Sembla que la causa de no perseguir-lo fou que els genovesos de Crimea havien matat al seu net Agtji mentre recaptava els tributs pel seu avi, i Nogai llavors va anar a les possessions genoveses i les va assolar. Segons Rashid al-Din, Toktu es va presentar al Ozy (Dniper) el 1298 amb 300.000 homes però com que el riu no estava glaçat no el va poder creuar i es va retirar per passar l'estiu al Don. A l'any següent Nogai va creuar el Don i Toktu va reunir el seu exèrcit precipitadament i es va lliurar batalla a un lloc anomenat Tejesmari, al Don, on Toktu fou derrotat i es va retirar a Sarai; dos fills de Tuda Mangu van combatre al costat de Toktu i van fugir junt amb aquest al final de la batalla. Nogai de manera prudent va tornar al darrere el Dnièper saquejant pel camí la ciutat de Krim on van fer molts presoners que Nogai va fer alliberar. Alguns caps de l'exèrcit van escriure a Toktu i li van oferir trair a Nogai i entregar-lo; el complot es va estendre als fills de Nogai i el segon fill, Taga o Teke, al que es va prometre el tron, va entrar en el complot i llavors els conjurats el van fer presoner. Chaga el seu germà gran va marxar contra els revoltats i els va derrotar i Teke va fugir a la nit amb 300 partidaris. Toktu va decidir aprofitar el conflicte i va creuar el Dnièper amb 600.000 mil homes (xifra sens dubte exagerada) i va acampar al riu Berka o Bug prop del campament enemic i quan Nogai es va presentar amb 300.000 homes va fingir que estava malalt i que sempre havia estat lleial als kans i que qualsevol deslleialtat era cosa dels seus fills; mentre Chaga havia creuat el riu a poca distància per sorprendre a l'enemic per darrere; però Toktu se'n va assabentar i va preparar la batalla; la lluita fou ferotge i finalment Toktu va aconseguir la victòria. Aquesta batalla s'hauria llirat al Kagamlik prop del Dnièper. Nogai es va retirar amb mil homes al país dels kelards (hongaresos). En la fugida fou ferit per un rus al servei de Toktu, i va morir en ruta, o segons una altra versió un rus el va ferir i li va demanar ser portat davant Toktu, però l'oficial li va tallar el cap i el va portar al kan, el qual es va queixar que un soldat hagués matat a un noble mongol, i va fer matar el rus. Toktu va tornar a Sarai. Això hauria passat el 1299. L'Horda que va governar va agafar el seu nom. Jordi Paquimeres diu que el Kuzimpaxis (el cap dels xamans) a la mort de Nogai, va agafar la seva dona Chini i fill Buri i va fugir per mar cap a Pèrsia, però a causa de mals vents va arribar a Heraclea Pòntica on fou fet presoner però fou perdonat i alliberat quan va esdevenir cristià; Von Hammer diu que el seu nom era Kasim Beg. Chini i Buri foren acollits per Ghazan. Nogai va deixar tres fills, Chuke (Chaga) el Tzakas dels romans d'Orient, Teke o Taga, i Buri (aquest darrer estava casat amb una filla d'Abaqa de Pèrsia). Va deixar també dues filles, Togulja, casada amb Taz, dill de Munjuk, un oficial de Toktu, que foren els pares d'un fill anomenat Aktaji; i una altra filla de nom Kayan, casada amb Yailak, ja abans esmentada. La mare de Chuke o Chaga es deia Alakka o khatun Alagh (Алаг) i era la seva esposa principal. Fou Chaga el que va succeir al seu pare en el que quedava del seu ulus.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Nogai Noyan · Veure més »
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Patriarca de Constantinoble · Veure més »
Pere IV Assèn de Bulgària
Teodor de Bulgária o també Pere IV Assèn de Bulgària fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1185 i 1197.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Pere IV Assèn de Bulgària · Veure més »
Plòvdiv
Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Plòvdiv · Veure més »
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Primer Imperi Búlgar · Veure més »
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Quarta Croada · Veure més »
Ròdope
El massís del Ròdope (Ῥοδόπη; Родопи, Rodopi; Rodoplar; Rhodope) és una serralada muntanyosa de la regió de Tràcia que fa frontera entre Grècia i Bulgària.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Ròdope · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne de Bulgària
El Regne de Bulgària (Царство България, Tsarstvo Balgària), també conegut com a Tsarat de Bulgària o Tercer Imperi Búlgar Трета българска държава Treta Bàlgarska darjava fou una monarquia constitucional a Europa Central i Oriental, que es va establir el 5 d'octubre del 1908 quan l'estat búlgar, abans un principat i estat vassall de l'Imperi Otomà, es va convertir en regne.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Regne de Bulgària · Veure més »
Regne de Sèrbia (medieval)
Regne de Sèrbia (serbi: Kraljevina Srbija, serbi ciríl·lic: Краљевина Србија) va ser el més important regne serbi establert en l'Edat mitjana a la península dels Balcans.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Regne de Sèrbia (medieval) · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Regne de Sicília · Veure més »
Regne de Tessalònica
El Regne de Tessàlonica fou un estat croat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Regne de Tessalònica · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Sèrbia · Veure més »
Segle XI
El segle XI és un període de l'alta edat mitjana (o ja de l'edat mitjana central) que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Segle XI · Veure més »
Serbis
Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Serbis · Veure més »
Setge de Lòvetx
El setge de Lòvetx (Обсада на Ловеч, Obsada na Lòvetx) va tenir lloc a la primavera de 1187 entre les forces de Bulgària i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Setge de Lòvetx · Veure més »
Silistra
Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Silistra · Veure més »
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Sofia · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Sultà · Veure més »
Teodor Branas
Teodor Branas, en grec medieval Θεόδωρος Βρανᾶς, de vegades anomenat Teodor Comnè Branas, va ser un general de l'Imperi Romà d'Orient sota Isaac II Àngel, i després de l'Imperi Llatí amb Balduí I. Sota el govern dels llatins se li va donar el títol de Cèsar i el 1206 es va convertir en governador i senyor d'Adrianòpolis.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Teodor Branas · Veure més »
Teodor I Làscaris
Teodor I Làscaris (Constantinoble 1174 - Nicea 1222) fou el primer emperador de Nicea (1204 - 1222).
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Teodor I Làscaris · Veure més »
Teodor Svetoslav de Bulgària
Teodor Svetoslav I Terter (Тодор Светослав, Todor Svetoslav o Теодор Светослав, Teodor Svetoslav) regnà com a tsar de Bulgària del 1300 al 1322.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Teodor Svetoslav de Bulgària · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Tessàlia · Veure més »
Trabuquet
Un trabuquet, o trabuc, era una màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i castells durant l'edat mitjana.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Trabuquet · Veure més »
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Tsar · Veure més »
Txaga
Txaga (alternativament Chaka, Chagha, Chuke, Čeke, i altres, en búlgar Чака, en grec Tzakas) fou kan de la primera Horda de Nogai, fill i successor del seu pare Nogai Noyan.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Txaga · Veure més »
Universitat de Michigan
La Universitat de Michigan (UM, U-M, UMich o bé U of M) és una universitat pública dels Estats Units que està situada a l'estat de Michigan.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Universitat de Michigan · Veure més »
Valacs
Els valacs (en serbocroat i búlgar власи, vlasi; en βλάχοι; en vllehët; en ulahlar; en vlachok i olasz; en волохи) són els parlants de llengües balcoromàniques: principalment romanesos, però també aromanesos, meglenoromanesos, istroromanesos i, de vegades, dàlmates i istriots.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Valacs · Veure més »
Veliko Tàrnovo
Veliko Tàrnovo (Велико Търново Veliko Tàrnovo) és una ciutat de Bulgària, centre administratiu de la Província de Veliko Tàrnovo.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Veliko Tàrnovo · Veure més »
Via Egnàcia
Antiga ruta de la Via Egnàcia La Via Egnàcia (en albanès Rruga Egnatia, en macedònic Виа Игнација Via Ignacija, en grec Εγνατία Οδός Egnatia Odós) era una via construïda pels romans al voltant del 146 aC.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і Via Egnàcia · Veure més »
1018
Sense descripció.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1018 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1185 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1186 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1187 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1196 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1204 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1218 · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1230 · Veure més »
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1265 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1280 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1300 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1304 · Veure més »
1323
;Països Catalans.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1323 · Veure més »
1324
Sense descripció.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1324 · Veure més »
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1327 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1330 · Veure més »
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1341 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1371 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1382 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1393 · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1396 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1422 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 1878 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 680 · Veure més »
681
Sense descripció.
Nou!!: Segon Imperi Búlgar і 681 · Veure més »
