Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Segon Imperi Francès

Índex Segon Imperi Francès

El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre 1852 i 1870.

58 les relacions: Anglaterra, Assemblea Nacional (França), Émile Ollivier, Batalla de Puebla, Batalla de Sedan, Batalla de Waterloo, Burgesia, Catolicisme, Clergat, Comerç, Cop d'Estat francès de 1851, Crisi de Luxemburg, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Savoia, Ensenyament, Eugènia de Montijo, França, Franc francès, Francès, Friül - Venècia Júlia, Guerra francoprussiana, Imperi Austríac, Llibertat, igualtat, fraternitat, Llista de reis de França, Llombardia, Louis Bonaparte, Maximilià I de Mèxic, Màntua, Monarquia constitucional, Napoleó Bonaparte, Napoleó Eugeni Lluís Bonaparte, Napoleó III, Opinió pública, París, Plebiscit, President de la República Francesa, Primer Imperi Francès, Primer Ministre de França, Província de Trento, Regne de Sardenya-Piemont, Segona República Francesa, Sufragi universal, Tabernaemontana, Tercera República Francesa, Tirol del Sud, Transport, Vèneto, 1 de desembre, 1848, 1852, ..., 1859, 1860, 1862, 1867, 1870, 2 de desembre, 3 de desembre, 5 de maig. Ampliar l'índex (8 més) »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Anglaterra · Veure més »

Assemblea Nacional (França)

L'Assemblea Nacional francesa (en francès Assemblée Nationale) és una de les dues parts del parlament bicameral de França.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Assemblea Nacional (França) · Veure més »

Émile Ollivier

Olivier Émile Ollivier (Marsella, 2 de juliol de 1825-Saint-Gervais-les-Bains, 20 d'agost de 1913) fou un polític i home d'estat francès.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Émile Ollivier · Veure més »

Batalla de Puebla

La Batalla de Puebla va tenir lloc el 5 de maig de 1862 a la ciutat de Puebla de Zaragoza, Mèxic durant la invasió francesa a aquest país.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Batalla de Puebla · Veure més »

Batalla de Sedan

La Batalla de Sedan es va lliurar l'1 de setembre de 1870, durant la Guerra francoprussiana.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Batalla de Sedan · Veure més »

Batalla de Waterloo

La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Batalla de Waterloo · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Burgesia · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Catolicisme · Veure més »

Clergat

El clergat o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Clergat · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activats de compravenda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Comerç · Veure més »

Cop d'Estat francès de 1851

El Cop d'Estat Francès de 2 de desembre de 1851 (en francès: Coup d'État du 2 décembre 1851) va ser un auto-Cop d'Estat posat en escena pel Príncep Louis-Napoléon Bonaparte (en aquell moment era el president de la Segona República francesa), que va acabar en la dissolució de l'Assemblea Nacional Francesa, i el subsequent re-establiment de l'Imperi Francès, l'any següent.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Cop d'Estat francès de 1851 · Veure més »

Crisi de Luxemburg

L'Hotel du Palais a Biarritz va ser la seu de les negociacions finals entre Napoleó III i Otto von Bismarck durant la crisi. La Crisi de Luxemburg va ser una disputa diplomàtica sobre l'estatus polític de Luxemburg que va enfrontar el Segon Imperi Francès i Prússia.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Crisi de Luxemburg · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Segon Imperi Francès і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Dinastia Savoia · Veure més »

Ensenyament

Lensenyament o ensenyança és l'acte de transmissió o comunicació de coneixements i hàbits per part d'algú, (majoritàriament d'un mestre o ensenyant) mitjançant lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics als alumnes.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Ensenyament · Veure més »

Eugènia de Montijo

Eugènia de Montijo (Granada, 1826 - Madrid, 1920) fou emperadriu dels francesos.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Eugènia de Montijo · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Segon Imperi Francès і França · Veure més »

Franc francès

El franc francès (en francès franc français o, simplement, franc) és l'antiga moneda de França, que va ser introduïda el 1795, substituïda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulació el 28 de febrer del 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs francesos.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Franc francès · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Francès · Veure més »

Friül - Venècia Júlia

El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Friül - Venècia Júlia · Veure més »

Guerra francoprussiana

La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Guerra francoprussiana · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Imperi Austríac · Veure més »

Llibertat, igualtat, fraternitat

Timpà de l'església de Sant-Pancraç d'Aups Llibertat, igualtat, fraternitat (en francès Liberté, égalité, fraternité) era el lema de la Revolució Francesa.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Llibertat, igualtat, fraternitat · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Llista de reis de França · Veure més »

Llombardia

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Llombardia · Veure més »

Louis Bonaparte

'''Lluís Napoleó''' Lluís Napoleó Bonaparte o Lluís I d'Holanda (Lodewijk Napoleon en neerlandès), príncep francès, rei d'Holanda, comte de Saint-Leu (2 de setembre de 1778 - 25 de juliol de 1846) va ser un dels germans de l'emperador Napoleó I de França, fills de Carlo Buonaparte i Maria Letizia Ramolino.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Louis Bonaparte · Veure més »

Maximilià I de Mèxic

Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen (6 de juliol, 1832 – 19 de juny, 1867) va néixer com a Ferran Maximilià Josep, príncep imperial i arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria i de Bohèmia però va renunciar als seus títols per a convertir-se en l'emperador Maximilià I de Mèxic i amb el nom en castellà de Fernando Maximiliano José.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Maximilià I de Mèxic · Veure més »

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Màntua · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en vermellUna monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Monarquia constitucional · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Napoleó Eugeni Lluís Bonaparte

El Príncep Imperial el 1874 Lluís Napoleó, del seu nom complet Napoleó Eugeni Lluís Joan Josep Napoleó, príncep imperial francès (París, 16 de març del 1856 - Sud-àfrica, 1 de juny del 1879), fou l'únic fill de Napoleó III, emperador de França i de la seva esposa Eugènia de Montijo.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Napoleó Eugeni Lluís Bonaparte · Veure més »

Napoleó III

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).

Nou!!: Segon Imperi Francès і Napoleó III · Veure més »

Opinió pública

L'opinió pública és el conjunt de creences, discursos i percepcions dominants del poble d'un indret determinat sobre un assumpte que, baix l'amenaça de l'aïllament, li'l provoca a qui no està conforme.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Opinió pública · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Segon Imperi Francès і París · Veure més »

Plebiscit

El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Plebiscit · Veure més »

President de la República Francesa

El President de la República Francesa (francès Président de la République française) és el cap d'estat de França i també ex-officio Copríncep d'Andorra i Gran Mestre de la Legió d'Honor.

Nou!!: Segon Imperi Francès і President de la República Francesa · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primer Ministre de França

A França, el Primer Ministre és el cap de govern de la Cinquena República.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Primer Ministre de França · Veure més »

Província de Trento

La Provincia de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Província de Trento · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Segon Imperi Francès і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Segona República Francesa

La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Segona República Francesa · Veure més »

Sufragi universal

El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Sufragi universal · Veure més »

Tabernaemontana

Tabernaemontana és un gènere amb 100-110 espècies de plantes de flors que pertanyen a la família de les Apocynaceae, amb una distribució tropical.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Tabernaemontana · Veure més »

Tercera República Francesa

La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Tercera República Francesa · Veure més »

Tirol del Sud

El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Tirol del Sud · Veure més »

Transport

El port de Barcelona representa un dels majors eixos de transport del Mediterrani. El transport és el moviment de gent i béns d'un lloc a un altre.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Transport · Veure més »

Vèneto

El Vèneto (en vènet Vèneto i en italià Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Nou!!: Segon Imperi Francès і Vèneto · Veure més »

1 de desembre

L'1 de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segon Imperi Francès і 1 de desembre · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Segon Imperi Francès і 1848 · Veure més »

1852

Sense descripció.

Nou!!: Segon Imperi Francès і 1852 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Segon Imperi Francès і 1859 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Segon Imperi Francès і 1860 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona.

Nou!!: Segon Imperi Francès і 1862 · Veure més »

1867

;Països Catalans.

Nou!!: Segon Imperi Francès і 1867 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Segon Imperi Francès і 1870 · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segon Imperi Francès і 2 de desembre · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segon Imperi Francès і 3 de desembre · Veure més »

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Segon Imperi Francès і 5 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Segon Imperi Francés, Segon Imperi Napoleònic, Segon Imperi francès.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »