Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Segart

Índex Segart

Segart és un municipi valencià de la comarca del Camp de Morvedre i la subcomarca de la Baronia.

220 les relacions: Abans de Crist, Agricultura de secà, Ajuntament, Albalat dels Tarongers, Alianza Popular, Aljub, Altiplà, Ametller, Antoni Chabret i Fraga, Antoni Josep Cavanilles i Palop, Aragonès, Arbocer, Arròs amb fesols i naps, À Punt, Baix Imperi, Baptisme, Baronia d'Albalat i Segart, Batlle, Bestiar, Bisbat de Vic, Blat, Bloc Nacionalista Valencià, Bous al carrer, Braç de gitano, Butlletí Oficial de l'Estat, Cabell d'àngel (dolç), Calderona, Camp (agricultura), Camp de Morvedre, Camp de Túria, Carlos Flores, Carta de poblament, Cartoixa de Porta Coeli, Cascada, Castell de Segart, Catalans, Catedral de València, Cementiri, Ceràmica ibèrica, Cim de Penyagolosa, Clima mediterrani, Coalició Compromís, Comarques del País Valencià, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Consell obert, Cristià vell, Dacsa, Dècada del 1940, Dècada del 1970, Dècada del 1980, ..., Dècada del 1990, Diari de Girona, Diccionari català-valencià-balear, Diputació de València, Dona, Edat del bronze, Edat mitjana, Eleccions municipals espanyoles de 2023, Emili Beüt i Belenguer, Erari, Església de la Puríssima Concepció de Segart, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida, Estivella, Expulsió dels moriscos, Falla, Farigola, Feu, Fibra d'espart, Figa, Fliehburg, Garrofer, Gilet, GR 10, Guerra del Francès, Héctor Illueca Ballester, Hectàrea, Hidrografia, Home, Hoteleria, Ibers, Immaculada Concepció, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Inundació, Jaume Bru i Vidal, Jaume el Conqueridor, Joan Baldoví i Roda, Joan de Ribera, Josep Giner i Marco, Junts per Segart, La forastera, Levante-EMV, Llambordí, Llatí, Llegum, Llentiscle, Llibre del Repartiment, Llimoner, María José Català Verdet, Marbre, Mesquita, Metre, Metres sobre el nivell del mar, Mola de Segart, Monestir de Sant Esperit, Monestir de Sant Miquel dels Reis, Municipi, Muntanya, Muntanya del Garbí, Muschelkalk, Museu de Prehistòria de València, Nàquera, Nesprer del Japó, Nivell mitjà del mar, Olivera, Ordre ministerial, País Valencià, Paella d'arròs, Parc Natural de la Serra Calderona, Partit Animalista Amb el Medi Ambient, Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, Partit Demòcrata Popular, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pascual Madoz Ibáñez, Pastisset de moniato, Pere el Cerimoniós, Pi blanc, Pinastre, Pinus, Piscina, Plàtan comú, Pont, Puntal de l'Abella, Quars, Quaternari, Ramaderia, Regadiu, Regidor, Riu Palància, Romaní (planta), Safareig (llavador), Sagunt, Sant Bernat Calvó, Sector terciari, Segle XIX, Segle XX, Senderisme, Serra (Camp de Túria), Serra Calderona, Serra d'Espadà, Subcomarca de la Baronia, Taronger, Taula d'orientació, Torres Torres, Triàsic, Turó, Turisme rural, Unió de Centre Democràtic, Unió Liberal (Espanya, 1983), Unió Valenciana, Unides Podem, V-21, V-23, València, Valencià, Vèrtex geodèsic, Vi, Vox, Xarq al-Àndalus, Ximo Puig, Zootècnia, 1238, 1248, 1440, 1520, 1535, 16 de gener, 1609, 1610, 1611, 1804, 1844, 1846, 1848, 1850, 1862, 1931, 1934, 1942, 1946, 1961, 1968, 1971, 1979, 1982, 1988, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021. Ampliar l'índex (170 més) »

Abans de Crist

El terme abans de Crist s'empra per referir i datar els anys i segles anteriors a l'era cristiana, que comença amb l'any convencional del naixement de Jesucrist.

Nou!!: Segart і Abans de Crist · Veure més »

Agricultura de secà

Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.

Nou!!: Segart і Agricultura de secà · Veure més »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: Segart і Ajuntament · Veure més »

Albalat dels Tarongers

Albalat dels Tarongers és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Segart і Albalat dels Tarongers · Veure més »

Alianza Popular

Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.

Nou!!: Segart і Alianza Popular · Veure més »

Aljub

Aljub del Palau de l'Aljaferia. L'aljub (de l'àrab hispà aljúbb, i aquest, al seu torn, de l'àrab clàssic al-ğubb, pou), és un dipòsit d'obra destinat a desar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases habitualment, que es condueix mitjançant canalitzacions.

Nou!!: Segart і Aljub · Veure més »

Altiplà

L'altiplà de Putorana, a l'extrem nord-oest de l'altiplà de la Sibèria Central Un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.

Nou!!: Segart і Altiplà · Veure més »

Ametller

L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.

Nou!!: Segart і Ametller · Veure més »

Antoni Chabret i Fraga

Antoni Chabret i Fraga (Sagunt, 28 de maig de 1846 - Sagunt, 4 de setembre de 1907) va ser un historiador valencià, dedicat principalment a la història de la ciutat de Sagunt, de la qual va ser cronista oficial.

Nou!!: Segart і Antoni Chabret i Fraga · Veure més »

Antoni Josep Cavanilles i Palop

Estàtua de Cavanilles al Reial Jardí Botànic de Madrid feta per l'esculptor José Pagnucci y Zumel Antoni Josep CavanillesSegons el i seguint un criteri etimològic, el cognom Cavanilles s'hauria d'escriure Cabanilles, que ve de cabana, i existeix com a llinatge amb les variants Cabanilles, Cabanelles i Cabanyelles.

Nou!!: Segart і Antoni Josep Cavanilles i Palop · Veure més »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Segart і Aragonès · Veure més »

Arbocer

L'arboç, arbocer, arbocera, cirerer d'arboç, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter (Arbutus unedo), és una planta amb flors de la família de les ericàcies.

Nou!!: Segart і Arbocer · Veure més »

Arròs amb fesols i naps

L'arròs amb fesols i naps és un plat típic de l'Horta, la Ribera, la Costera, la Safor, la Marina Alta i la Marina Baixa, al País Valencià, conegut també en alguns llocs amb el nom de "caldera" o "arròs junt".

Nou!!: Segart і Arròs amb fesols i naps · Veure més »

À Punt

À Punt és la marca del principal canal de televisió de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), en substitució de Canal Nou, de Radiotelevisió Valenciana (RTVV).

Nou!!: Segart і À Punt · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: Segart і Baix Imperi · Veure més »

Baptisme

Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.

Nou!!: Segart і Baptisme · Veure més »

Baronia d'Albalat i Segart

Corona de Baró. La baronia de Albalat i Segart fou una antiga senyoria de l'abadia de Fontclara (Llenguadoc), passà als Blanes el 1434 i als Vila-rasa el 1526.

Nou!!: Segart і Baronia d'Albalat i Segart · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Segart і Batlle · Veure més »

Bestiar

vaca (vedella) pasturen juntes a Sud-àfrica. El bestiar és el conjunt d'animals domèstics d'una determinada espècie que es troben en una explotació ramadera.

Nou!!: Segart і Bestiar · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Segart і Bisbat de Vic · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Segart і Blat · Veure més »

Bloc Nacionalista Valencià

El Bloc Nacionalista Valencià (abreujat BLOC, també conegut amb les sigles BNV) va ser un partit polític del País Valencià, d'ideologia valencianista, ecologista i d'esquerres.

Nou!!: Segart і Bloc Nacionalista Valencià · Veure més »

Bous al carrer

Bou al carrer a Alfara de Carles Bous a Albocàsser Verger Les regles dels bous al carrer prohibeixen el maltractament físic del bou Els bous al carrer, correbou o correbous és un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre en Catalunya, sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix i Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Horta Nord, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.

Nou!!: Segart і Bous al carrer · Veure més »

Braç de gitano

Braç de gitano de crema Tall prim d'un braç de gitano de la Xina Braç de gitano El braç de gitano és un pastís de forma cilíndrica farcit tradicionalment amb crema més espessaBraç de gitano a La cuina tradicional catalana, pàg.

Nou!!: Segart і Braç de gitano · Veure més »

Butlletí Oficial de l'Estat

El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.

Nou!!: Segart і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »

Cabell d'àngel (dolç)

El cabell d'àngel o cabellera d'àngel és cada un dels filaments que ocupen la polpa a l'interior de certes carabasses (Cucurbita ficifolia i Cucurbita moschata) amb sucre.

Nou!!: Segart і Cabell d'àngel (dolç) · Veure més »

Calderona

La Calderona és una comarca del País Valencià que actualment està repartida entre les comarques administratives del Camp de Morvedre i el Camp de Túria.

Nou!!: Segart і Calderona · Veure més »

Camp (agricultura)

Camp a l'estiu Vincent van Gogh, Auvers, 1890 En l'agricultura un camp és un terreny o una zona de cultiu.

Nou!!: Segart і Camp (agricultura) · Veure més »

Camp de Morvedre

El Camp de Morvedre és una comarca costanera del centre del País Valencià.

Nou!!: Segart і Camp de Morvedre · Veure més »

Camp de Túria

El Camp de Túria és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Llíria.

Nou!!: Segart і Camp de Túria · Veure més »

Carlos Flores

* Carlos Flores López, arquitecte i historiador de l'arquitectura.

Nou!!: Segart і Carlos Flores · Veure més »

Carta de poblament

Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.

Nou!!: Segart і Carta de poblament · Veure més »

Cartoixa de Porta Coeli

La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).

Nou!!: Segart і Cartoixa de Porta Coeli · Veure més »

Cascada

Salt de Sallent Un salt d'aigua, cascada, saltant, sallent, fai o fall (al Vallès) és la caiguda d'un curs d'aigua en un desnivell sobtat del terreny: una cinglera, un penya-segat o una falla, el pas d'un sòl de roques dures a un altre de més toves i erosionables, etc.

Nou!!: Segart і Cascada · Veure més »

Castell de Segart

El Castell de Segart (Camp de Morvedre, País Valencià), és una fortalesa d'origen musulmà construïda al voltant del, i que se situa al alt d'un turó sobre la població que li dona el seu nom.

Nou!!: Segart і Castell de Segart · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Segart і Catalans · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Nou!!: Segart і Catedral de València · Veure més »

Cementiri

Cementiri Rochus, a Nuremberg Cementiri a Gjemnes (Noruega)Cementiri civil de Teresa a Bausen Un cementiri o cementeri és el lloc on reposen els cadàvers dels morts.

Nou!!: Segart і Cementiri · Veure més »

Ceràmica ibèrica

Ceràmica pintada del Castellet de Bernabé (Llíria, País Valencià) La ceràmica ibèrica és la denominació que en alguns contexts de recerca arqueològica engloba la producció ibera de terrissa elaborada amb torn ràpid, cuita a alta temperatura en forns oxidants, i datada entre del s. VI a l'I ae.

Nou!!: Segart і Ceràmica ibèrica · Veure més »

Cim de Penyagolosa

El Penyagolosa és una muntanya situada entre les comarques valencianes de l'Alt Maestrat i l'Alt Millars el cim de la qual arriba als 1.813 metres del nivell de la mar convertint-la en la segona muntanya més alta del País Valencià després del Alto de las Barracas (el Racó d'Ademús).

Nou!!: Segart і Cim de Penyagolosa · Veure més »

Clima mediterrani

Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Nou!!: Segart і Clima mediterrani · Veure més »

Coalició Compromís

La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.

Nou!!: Segart і Coalició Compromís · Veure més »

Comarques del País Valencià

Les comarques del País Valencià són unes demarcacions territorials amb què s'ha estructurat tradicionalment el país des dels acabaments del xix.

Nou!!: Segart і Comarques del País Valencià · Veure més »

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.

Nou!!: Segart і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »

Consell obert

Lleó. El règim de consell obert és un sistema d'organització municipal d'Espanya en el qual petits municipis i les entitats d'àmbit territorial inferior al municipi que no aconsegueixen un nombre significatiu d'habitants es regeixen per un sistema assembleari, l'assemblea veïnal, que fa de ple de l'ajuntament.

Nou!!: Segart і Consell obert · Veure més »

Cristià vell

El cristià vell era aquell habitant d'Espanya i Portugal que podia adduir avantpassats cristians pels quatre costats, en contraposició als cristians nous, que tenien un origen convers.

Nou!!: Segart і Cristià vell · Veure més »

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Nou!!: Segart і Dacsa · Veure més »

Dècada del 1940

Sense descripció.

Nou!!: Segart і Dècada del 1940 · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Segart і Dècada del 1970 · Veure més »

Dècada del 1980

La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Nou!!: Segart і Dècada del 1980 · Veure més »

Dècada del 1990

La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Nou!!: Segart і Dècada del 1990 · Veure més »

Diari de Girona

El Diari de Girona és una publicació periòdica de caràcter generalista i de serveis centrada en les notícies de caràcter local i comarcal de la Província de Girona.

Nou!!: Segart і Diari de Girona · Veure més »

Diccionari català-valencià-balear

Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.

Nou!!: Segart і Diccionari català-valencià-balear · Veure més »

Diputació de València

La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.

Nou!!: Segart і Diputació de València · Veure més »

Dona

Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.

Nou!!: Segart і Dona · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Segart і Edat del bronze · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Segart і Edat mitjana · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 2023

Les eleccions locals espanyoles de 2023 se celebraren a tot Espanya el dia 28 de maig, quart diumenge de maig, d'acord amb l'article 42 de la Llei 5/1985.

Nou!!: Segart і Eleccions municipals espanyoles de 2023 · Veure més »

Emili Beüt i Belenguer

Emili Beüt i Belenguer (València, 1902-1993) va ser un escriptor, editor i activista cultural valencià, president de Lo Rat Penat entre 1972 i 1980.

Nou!!: Segart і Emili Beüt i Belenguer · Veure més »

Erari

Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'antiga Roma.

Nou!!: Segart і Erari · Veure més »

Església de la Puríssima Concepció de Segart

L'església de la Puríssima Concepció de Segart, al municipi del mateix nom, de la comarca de Camp de Morvedre, a la Província de València; és un petit temple parroquial de maçoneria, fou edificat entre 1796 i 1802AA.VV,Inventario artístico de Valencia y su provincia, Centro Nacional de Información Artística, Arqueológia y Etnología, Madrid, 1983 i pertany a l'estil tardoclassicista.

Nou!!: Segart і Església de la Puríssima Concepció de Segart · Veure més »

Esquerra Republicana del País Valencià

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és la federació territorial del País Valencià d'Esquerra Republicana.

Nou!!: Segart і Esquerra Republicana del País Valencià · Veure més »

Esquerra Unida

* Esquerra Unida (Espanya), organització política espanyola formada l'any 1986 com a coalició de diferents partits d'esquerra i republicans, essent el membre més representatiu el Partit Comunista d'Espanya.

Nou!!: Segart і Esquerra Unida · Veure més »

Estivella

Estivella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Segart і Estivella · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Segart і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Falla

Falla a Bedarius, Occitània. desert de Taklamakan. Les dues crestes de colors (a la part inferior esquerra i superior dreta) solen formar una única línia contínua, però han estat separades pel moviment al llarg de la falla. Una falla, en geologia, és una fractura o discontinuïtat d'un pla en un volum de roca a través del qual hi ha hagut un desplaçament important com a resultat dels moviments de massa de roca.

Nou!!: Segart і Falla · Veure més »

Farigola

La farigola, timó, timonet, tomell o Thymus vulgaris és un subarbust de la família de les labiades.

Nou!!: Segart і Farigola · Veure més »

Feu

Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.

Nou!!: Segart і Feu · Veure més »

Fibra d'espart

llata, manufactura espanyola a força d'espart teixit. Sandàlies d'espart del VI o V mil·lenni aC trobades en Albuñol (Espanya). L'espart és una fibra vegetal obtinguda de diverses plantes silvestres del grup de les gramínies, i per extensió el nom també s'aplica les plantes en si mateixes.

Nou!!: Segart і Fibra d'espart · Veure més »

Figa

Figues Figa Figues. La figa és el fruit de la figuera.

Nou!!: Segart і Figa · Veure més »

Fliehburg

Un fliehburg o castell-refugi (o Fluchtburg, Volksburg, Bauernburg o Vryburg) és un lloc defensiu semblant a un castell, generalment envoltat de muralles, però que no està ocupat permanentment i serveix de refugi temporal a la població local quan es veu amenaçada de guerra o atac.

Nou!!: Segart і Fliehburg · Veure més »

Garrofer

El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.

Nou!!: Segart і Garrofer · Veure més »

Gilet

Gilet és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Segart і Gilet · Veure més »

GR 10

El GR 10 (E-7) és un sender de gran recorregut, i europeu E 7, que parteix de Puçol fins a Lisboa.

Nou!!: Segart і GR 10 · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Segart і Guerra del Francès · Veure més »

Héctor Illueca Ballester

Héctor Illueca Ballester (València, 1975) és un inspector de treball i polític valencià, ha estat de 2021 a 2023 vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat Valenciana presidida per Ximo Puig en la X Legislatura.

Nou!!: Segart і Héctor Illueca Ballester · Veure més »

Hectàrea

Lhectàrea és una unitat de mesura de superfície fora del Sistema Internacional d'Unitats, equivalent a 1 hectòmetre quadrat (hm²), 100 àrees o 10 000 metres quadrats.

Nou!!: Segart і Hectàrea · Veure més »

Hidrografia

300x300px La hidrografia (Geografia) és la ciència que estudia les aigües existents sobre la superfície terrestre.

Nou!!: Segart і Hidrografia · Veure més »

Home

actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.

Nou!!: Segart і Home · Veure més »

Hoteleria

L'hoteleria o hostaleria són aquelles activitats econòmiques consistents en la prestació de serveis lligats a l'allotjament i l'alimentació esporàdics, molt usualment vinculats al turisme.

Nou!!: Segart і Hoteleria · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Segart і Ibers · Veure més »

Immaculada Concepció

La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.

Nou!!: Segart і Immaculada Concepció · Veure més »

Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.

Nou!!: Segart і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »

Inundació

Inundacions sobtades a Toowoomba (Queensland, Austràlia) causades per fortes pluges que caigueren en un curt període. Una inundació (també riuada o popularment pantanada, segons la causa de la inundació), és un desbordament d'aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua.

Nou!!: Segart і Inundació · Veure més »

Jaume Bru i Vidal

Jaume Bru i Vidal, també conegut com a Santiago Bru i Vidal, (Sagunt, 29 de juliol de 1921 - Sagunt, 11 de novembre de 2000) va ser un historiador i poeta valencià.

Nou!!: Segart і Jaume Bru i Vidal · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Segart і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan Baldoví i Roda

Joan Baldoví i Roda (Sueca, 1958) és un polític, professor i mestre valencià.

Nou!!: Segart і Joan Baldoví i Roda · Veure més »

Joan de Ribera

Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).

Nou!!: Segart і Joan de Ribera · Veure més »

Josep Giner i Marco

també conegut com a Guillem Renat i Ferrís (cognoms dels seus avis), va ser un dels primers filòlegs rellevants del País Valencià.

Nou!!: Segart і Josep Giner i Marco · Veure més »

Junts per Segart

Junts per Segart (abreujat com a JPS) és un partit polític valencià d'àmbit local radicat al municipi de Segart fundat per l'alcalde i part dels regidors del Partit Popular a este poble.

Nou!!: Segart і Junts per Segart · Veure més »

La forastera

La Forastera és una sèrie de televisió en valencià, coproduïda per Albena Produccions i Nakamura Films, juntament amb À Punt Mèdia, pel canal de televisió d'À Punt.

Nou!!: Segart і La forastera · Veure més »

Levante-EMV

Levante-El Mercantil Valenciano és un diari del País Valencià que pertany al grup editorial Prensa Ibérica, que també edita el diari Información a Alacant.

Nou!!: Segart і Levante-EMV · Veure més »

Llambordí

Paviment de llambordes. Palet de llambordes. miniatura Les llambordes o els llambordins, coneguts com a ginquetes en alguerés, són pedres o blocs de forma rectangular que es fan servir per a construir paviments.

Nou!!: Segart і Llambordí · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Segart і Llatí · Veure més »

Llegum

Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).

Nou!!: Segart і Llegum · Veure més »

Llentiscle

El llentiscle, la llentiscla, llentisclera (o llentrisca), mata o matissa (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies.

Nou!!: Segart і Llentiscle · Veure més »

Llibre del Repartiment

Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.

Nou!!: Segart і Llibre del Repartiment · Veure més »

Llimoner

El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació.

Nou!!: Segart і Llimoner · Veure més »

María José Català Verdet

és una política valenciana, alcaldessa de València des del juny de 2023.

Nou!!: Segart і María José Català Verdet · Veure més »

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Nou!!: Segart і Marbre · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Segart і Mesquita · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Segart і Metre · Veure més »

Metres sobre el nivell del mar

El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.

Nou!!: Segart і Metres sobre el nivell del mar · Veure més »

Mola de Segart

La Mola de Segart és una muntanya de 565 msnm situada a la Serra Calderona, al terme municipal de Segart al Camp de Morvedre (País Valencià).

Nou!!: Segart і Mola de Segart · Veure més »

Monestir de Sant Esperit

El monestir de Sant Esperit (Sancti Spiritu) és un monestir franciscà del enclavat en la serra de la Calderona a la vall de Toliu, al municipi valencià de Gilet (Camp de Morvedre).

Nou!!: Segart і Monestir de Sant Esperit · Veure més »

Monestir de Sant Miquel dels Reis

Façana principal del monestir El monestir de Sant Miquel dels Reis és un monestir situat als afores de la ciutat de València, al barri dels Orriols, districte de Rascanya, a pocs metres de la fita amb Tavernes Blanques.

Nou!!: Segart і Monestir de Sant Miquel dels Reis · Veure més »

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.

Nou!!: Segart і Municipi · Veure més »

Muntanya

Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.

Nou!!: Segart і Muntanya · Veure més »

Muntanya del Garbí

El Garbí és una muntanya de 593 msnm situada a l'extrem oriental de la Serra Calderona, a poca distància de la mar Mediterrània, entre els municipis d'Estivella, Segart i Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre (País Valencià).

Nou!!: Segart і Muntanya del Garbí · Veure més »

Muschelkalk

Carbonats de la fàcies ''Muschelkalk'' a Tauberland, Alemanya La fàcies Muschelkalk són uns sediments de composició carbonàtica i d'edat triàsica, descrits per Friedrich August von Alberti l'any 1834 a la conca germànica, tot i que també es troben en moltes zones del continent europeu. Se situen per sota de la fàcies Keuper i per sobre de la Buntsandstein.

Nou!!: Segart і Muschelkalk · Veure més »

Museu de Prehistòria de València

El Museu de Prehistòria de València és un museu de la ciutat de València que exposa materials arqueològics que cobreixen des del període paleolític fins a l'època visigoda.

Nou!!: Segart і Museu de Prehistòria de València · Veure més »

Nàquera

Nàquera (oficialment Nàquera/Náquera) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Segart і Nàquera · Veure més »

Nesprer del Japó

El nesprer japonès (Eriobotrya japonica), també anomenat nesprer, nisprer, nespler, nyesprer o nyespler, és un arbre fruiter del gènere Eriobotrya conreat pel seu fruit.

Nou!!: Segart і Nesprer del Japó · Veure més »

Nivell mitjà del mar

Placa oficial amb la mesura a Espanya. Aquesta es troba en una estació ferroviària. miniatura El valor de nivell mitjà del mar es pren com a referència per definir alçades dintre de l'àmbit geogràfic, com localitats i accidents geogràfics (inclosos els accidents submarins).

Nou!!: Segart і Nivell mitjà del mar · Veure més »

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Nou!!: Segart і Olivera · Veure més »

Ordre ministerial

Una ordre ministerial és una norma jurídica de rang reglamentari que emana de qualsevol dels ministres del Govern d'Espanya.

Nou!!: Segart і Ordre ministerial · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Segart і País Valencià · Veure més »

Paella d'arròs

La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.

Nou!!: Segart і Paella d'arròs · Veure més »

Parc Natural de la Serra Calderona

El Parc Natural de la Serra Calderona és un parc natural de la Generalitat Valenciana des que fou declarat el 15 de gener de 2002.

Nou!!: Segart і Parc Natural de la Serra Calderona · Veure més »

Partit Animalista Amb el Medi Ambient

El Partit Animalista Amb el Medi Ambient (en castellà Partido Animalista Con el Medio Ambiente) (PACMA, anteriorment anomenat Partit Animalista Contra el Maltractament Animal i Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal) és un partit polític espanyol pels drets dels animals.

Nou!!: Segart і Partit Animalista Amb el Medi Ambient · Veure més »

Partit Comunista dels Pobles d'Espanya

El Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (en castellà Partido Comunista de los Pueblos de España) és un partit comunista marxista-leninista en l'àmbit de l'Estat Espanyol que es va fundar al "Congrés d'Unitat Comunista" de Madrid, celebrat els dies 13, 14 i 15 de desembre del 1984, per la fusió del Partido Comunista de España-Unificado (PCEU), el Movimiento de Recuperación del PCE (MRPCE), el Movimiento para la Recuperación y Unificación del PCE (MRUPCE), la Candidatura Comunista (CC) i altres grups menors, tots ells escindits del PCE en els darrers 15 anys per la deriva revisionista i eurocomunista del PCE.

Nou!!: Segart і Partit Comunista dels Pobles d'Espanya · Veure més »

Partit Demòcrata Popular

El Partit Demòcrata Popular (en sigles, PDP) fou un partit polític espanyol d'ideologia democristiana conservadora.

Nou!!: Segart і Partit Demòcrata Popular · Veure més »

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Nou!!: Segart і Partit judicial · Veure més »

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.

Nou!!: Segart і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Nou!!: Segart і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »

Pascual Madoz Ibáñez

Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.

Nou!!: Segart і Pascual Madoz Ibáñez · Veure més »

Pastisset de moniato

Detall Pastissets de moniato (Torreblanca) El pastisset de moniato és una espècie de panada menuda o casqueta que conté una pasta de moniato al seu interior.

Nou!!: Segart і Pastisset de moniato · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Segart і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pi blanc

El pi blanc (Pinus halepensis) és una espècie de conífera de la família Pinaceae originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud.

Nou!!: Segart і Pi blanc · Veure més »

Pinastre

Pinastres al benicadell El pinastre (Pinus pinaster) és una espècie de conífera de la família Pinaceae present als Països Catalans.

Nou!!: Segart і Pinastre · Veure més »

Pinus

Pinus halepensis Pinus pinea (Toscana) Pinus sylvestris Tres del pins europeus junts: D'esquerra a dreta, Pi roig, pi blanc i pinassa, els pinets de sota també són pinasses, tots en estat silvestre a la Serra de Castelltallat (2012). Pinus mugo Pinus radiata Pinus canariensis Pinya de pinus nigra Pins al País Valencià Pinus és un gènere de conífera de la família Pinaceae.

Nou!!: Segart і Pinus · Veure més »

Piscina

Piscina a la Universitat de Stirling Una piscina és una construcció artificial destinada a nedar o practicar-hi esports relacionats amb l'aigua.

Nou!!: Segart і Piscina · Veure més »

Plàtan comú

El plàtan comú (Platanus x hispanica) és una espècie d'angiosperma de la família de les platanàcies (Platanaceae).

Nou!!: Segart і Plàtan comú · Veure més »

Pont

Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.

Nou!!: Segart і Pont · Veure més »

Puntal de l'Abella

El Puntal de l'Abella és una muntanya de 634 metres d'altura, situada al terme del municipi valencià de Segart, al límit amb el terme d'Estivella.

Nou!!: Segart і Puntal de l'Abella · Veure més »

Quars

El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.

Nou!!: Segart і Quars · Veure més »

Quaternari

El Quaternari és el període geològic que començà fa  milions d'anys i encara dura.

Nou!!: Segart і Quaternari · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Nou!!: Segart і Ramaderia · Veure més »

Regadiu

Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.

Nou!!: Segart і Regadiu · Veure més »

Regidor

Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.

Nou!!: Segart і Regidor · Veure més »

Riu Palància

El Palància (en castellà Palancia) és un riu del nord del País Valencià que naix a la serra del Toro (al vessant oriental de la serra de Javalambre), a 1.618 metres d'altitud.

Nou!!: Segart і Riu Palància · Veure més »

Romaní (planta)

''Salvia rosmarinus'' Flors de romaní blanques El romaní o romer (Salvia rosmarinus) és una planta amb flors del gènere Salvia dins la família de les lamiàcies.

Nou!!: Segart і Romaní (planta) · Veure més »

Safareig (llavador)

Safareig públic de Bonnat Golfes restaurades (casa Batlló) Safareig és el lloc, espai o construcció on es renta la roba.

Nou!!: Segart і Safareig (llavador) · Veure més »

Sagunt

Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Segart і Sagunt · Veure més »

Sant Bernat Calvó

Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.

Nou!!: Segart і Sant Bernat Calvó · Veure més »

Sector terciari

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Nou!!: Segart і Sector terciari · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Segart і Segle XIX · Veure més »

Segle XX

El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Segart і Segle XX · Veure més »

Senderisme

El senderisme és una activitat física o esport que consisteix a caminar a l'aire lliure generalment seguint camins o senders marcats per tal de gaudir de la natura, els paisatges i els seus elements d'interès històric i cultural.

Nou!!: Segart і Senderisme · Veure més »

Serra (Camp de Túria)

Serra, també conegut com a Serra de Portaceli, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Segart і Serra (Camp de Túria) · Veure més »

Serra Calderona

La serra Calderona o serra de la Calderona és una serralada del País Valencià.

Nou!!: Segart і Serra Calderona · Veure més »

Serra d'Espadà

La serra d'Espadà és un massís muntanyós situat als últims estreps orientals del Sistema Ibèric, al nord-oest del País Valencià.

Nou!!: Segart і Serra d'Espadà · Veure més »

Subcomarca de la Baronia

Municipis del Camp de Morvedre. La Baronia és una subcomarca valenciana del Camp de Morvedre.

Nou!!: Segart і Subcomarca de la Baronia · Veure més »

Taronger

miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.

Nou!!: Segart і Taronger · Veure més »

Taula d'orientació

la Mola, al Vallès Occidental Una taula d'orientació és un tipus de construcció que normalment es troba al cim de turons, muntanyes o en miradors situats en llocs elevats i que indica la direcció, i sovint la distància, d'elements geogràfics notables que es veuen des d'aquell punt.

Nou!!: Segart і Taula d'orientació · Veure més »

Torres Torres

Torres Torres és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Segart і Torres Torres · Veure més »

Triàsic

El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Segart і Triàsic · Veure més »

Turó

Turó del Carmel (Barcelona)Un turó, pujol o tossal és una elevació del terreny que, en general, no supera 100 metres des de la base fins al cim.

Nou!!: Segart і Turó · Veure més »

Turisme rural

Casa rural de Lituània. El turisme rural o agroturisme és l'activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menys de 1.000 o 2.000 habitants) o fora del nucli urbà en localitats d'una mida més gran.

Nou!!: Segart і Turisme rural · Veure més »

Unió de Centre Democràtic

Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.

Nou!!: Segart і Unió de Centre Democràtic · Veure més »

Unió Liberal (Espanya, 1983)

La Unió Liberal va ser un petit partit liberal espanyol fundat per Pedro Schwartz Girón en 1983.

Nou!!: Segart і Unió Liberal (Espanya, 1983) · Veure més »

Unió Valenciana

Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.

Nou!!: Segart і Unió Valenciana · Veure més »

Unides Podem

Unidas Podemos (Podemos-IU-Equo) és una coalició electoral espanyola registrada el 15 de març de 2019 davant la Junta Electoral Central (JEC) pels partits Podem, Esquerra Unida i Equo per concórrer a les eleccions generals d'abril de 2019, així com a les Eleccions a les Corts Valencianes que se celebren el mateix dia.

Nou!!: Segart і Unides Podem · Veure més »

V-21

La V-21 és una autovia entre València (Avinguda de Catalunya) i Sagunt, i enllaça amb l'AP-7 (Autopista del Mediterrani) i l'A-23 (Autovia Mudèjar).

Nou!!: Segart і V-21 · Veure més »

V-23

La V-23 o Autovia d'accés al Port de Sagunt és una carretera de titularitat estatal, i comunica el Port de Sagunt i les zones industrials amb l'Autovia Mudèjar i la.

Nou!!: Segart і V-23 · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Segart і València · Veure més »

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Nou!!: Segart і Valencià · Veure més »

Vèrtex geodèsic

Vèrtex geodèsic al cim del Turó de l'Home Un vèrtex geodèsic és un senyal del qual s'ha mesurat l'emplaçament amb gran precisió i que forma la «xarxa utilitària» de triangles amb altres vèrtexs geodèsics.

Nou!!: Segart і Vèrtex geodèsic · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Segart і Vi · Veure més »

Vox

Vox és un partit polític ultradretà, ultranacionalista espanyol, feixista i xenòfob, fundat el 2013 per antics membres del Partit Popular.

Nou!!: Segart і Vox · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: Segart і Xarq al-Àndalus · Veure més »

Ximo Puig

Joaquim Francesc Puig i Ferrer, més conegut com a, és un polític valencià, president de la Generalitat Valenciana des del 2015 al 2023 i secretari general del PSPV-PSOE.

Nou!!: Segart і Ximo Puig · Veure més »

Zootècnia

La zootècnia és l'estudi de les tècniques d'adaptació d'animals domèstics o salvatges a un medi ambient donat.

Nou!!: Segart і Zootècnia · Veure més »

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Nou!!: Segart і 1238 · Veure més »

1248

El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Segart і 1248 · Veure més »

1440

El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Segart і 1440 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Segart і 1520 · Veure més »

1535

Barba-roja.

Nou!!: Segart і 1535 · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Segart і 16 de gener · Veure més »

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Nou!!: Segart і 1609 · Veure més »

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Segart і 1610 · Veure més »

1611

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Segart і 1611 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Segart і 1804 · Veure més »

1844

;Països Catalans.

Nou!!: Segart і 1844 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Segart і 1846 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Segart і 1848 · Veure més »

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Nou!!: Segart і 1850 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Nou!!: Segart і 1862 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Segart і 1931 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Segart і 1934 · Veure més »

1942

;Països Catalans.

Nou!!: Segart і 1942 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Segart і 1946 · Veure més »

1961

;Països Catalans.

Nou!!: Segart і 1961 · Veure més »

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Segart і 1968 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: Segart і 1971 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Segart і 1979 · Veure més »

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Nou!!: Segart і 1982 · Veure més »

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Segart і 1988 · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: Segart і 2000 · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Segart і 2001 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Segart і 2002 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Segart і 2003 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: Segart і 2004 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Segart і 2005 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Segart і 2006 · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: Segart і 2007 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Nou!!: Segart і 2008 · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: Segart і 2009 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Segart і 2010 · Veure més »

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Segart і 2011 · Veure més »

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: Segart і 2012 · Veure més »

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Nou!!: Segart і 2013 · Veure més »

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Nou!!: Segart і 2014 · Veure més »

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Nou!!: Segart і 2015 · Veure més »

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Nou!!: Segart і 2016 · Veure més »

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Nou!!: Segart і 2017 · Veure més »

2018

L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Segart і 2018 · Veure més »

2019

El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.

Nou!!: Segart і 2019 · Veure més »

2020

L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.

Nou!!: Segart і 2020 · Veure més »

2021

L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Segart і 2021 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »