Accés més ràpid que el navegador!
58 les relacions: Atlas, Centre de Vol Espacial Marshall, Coet, Coet multitram, Estació espacial, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica, Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica, Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica, Hidrogen, Jupiter (família de coets), Lluna, Marina dels Estats Units d'Amèrica, Míssil, NASA, Oxigen líquid, Programa Apollo, RL10, Satèl·lit artificial, Saturn V, Sonda espacial, Titan (coet), Titan IV, 1 de juliol, 1 de juny, 10 de juliol, 16 de febrer, 16 de novembre, 17 de setembre, 18 de setembre, 1957, 1959, 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1965, 1966, 1969, 1975, 1978, 1979, 1985, 1989, 22 de novembre, 22 de setembre, 25 d'abril, 25 de maig, 27 d'octubre, ..., 28 de maig, 28 de març, 29 de gener, 3 de novembre, 30 d'abril, 30 de juliol, 4 d'agost, 8 de juliol. Ampliar l'índex (8 més) »
Atlas
La nau espacial ''Friendship 7'' va ser llançada en un coet Atlas Atlas és una família de vehicles de llançament espacial nord-americans.
Nou!!: Saturn I і Atlas · Veure més »
Centre de Vol Espacial Marshall
El Centre de Vol Espacial Marshall (George C. Marshall Space Flight Center, MSFC, en anglès) la seu original de la NASA, és un centre per dirigir la propulsió del transbordador espacial, el combustible del tanc extern del transbordador espacial, l'entrenament d'astronautes i les càrregues, el disseny i construcció de l'Estació Espacial Internacional (ISS), a més del control dels ordinadors, les xarxes, i la informació.
Nou!!: Saturn I і Centre de Vol Espacial Marshall · Veure més »
Coet
Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.
Nou!!: Saturn I і Coet · Veure més »
Coet multitram
El segon tram d'un coet Minuteman III Un coet multitram és un coet que utilitza dos o més trams, cadascun dels quals posseeix els seus propis motors i propel·lent.
Nou!!: Saturn I і Coet multitram · Veure més »
Estació espacial
Estació Espacial Internacional, 4 d'octubre de 2018. Una estació espacial és una estructura artificial dissenyada per a ser habitada a l'espai exterior, amb usos diversos.
Nou!!: Saturn I і Estació espacial · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Saturn I і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
L'exèrcit dels Estats Units és el principal cos de les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Saturn I і Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica
Les Forces Aèries dels Estats Units (United States Air Force o USAF) són la branca d'aviació de les Forces Armades dels Estats Units i un dels set serveis uniformats als EUA.
Nou!!: Saturn I і Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica
Les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica són les encarragades de la defensa militar dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Saturn I і Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Saturn I і Hidrogen · Veure més »
Jupiter (família de coets)
El tram principal del Jupiter utilitza molts components del transbordador espacial. La família de coets Jupiter és part de l'arquitectura d'exploració espacial amb un vehicle de llançament derivat del transbordador espacial DIRECT.
Nou!!: Saturn I і Jupiter (família de coets) · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Saturn I і Lluna · Veure més »
Marina dels Estats Units d'Amèrica
La Marina dels Estats Units (U.S. Navy en anglès) és la branca de servei de guerra naval de les Forces Armades dels Estats Units i un dels 7 serveis uniformats.
Nou!!: Saturn I і Marina dels Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Míssil
Míssil balístic intercontinental Minuteman III Un míssil és una arma de projectil autopropulsada amb guiatge durant tota o una part de la seva trajectòria, amb propulsió amb motor de coet o motor de reacció.
Nou!!: Saturn I і Míssil · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Saturn I і NASA · Veure més »
Oxigen líquid
L'oxigen líquid (també LOx, LOX o Lox en les indústries aeronàutica, submarina i dels gasos, de l'anglès liquid oxygen) és una forma de l'element oxigen.
Nou!!: Saturn I і Oxigen líquid · Veure més »
Programa Apollo
El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70.
Nou!!: Saturn I і Programa Apollo · Veure més »
RL10
L'RL10 fou el primer motor de coet d'hidrogen líquid dels Estats Units.
Nou!!: Saturn I і RL10 · Veure més »
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Nou!!: Saturn I і Satèl·lit artificial · Veure més »
Saturn V
El Saturn V fou un coet d'un sol ús de múltiples trams i de combustible líquid utilitzat en el programes Apollo i Skylab de la NASA.
Nou!!: Saturn I і Saturn V · Veure més »
Sonda espacial
Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.
Nou!!: Saturn I і Sonda espacial · Veure més »
Titan (coet)
El Titan II va ser un míssil bal·listic interccontinental (intercontinental ballistic missile (ICBM)) i llançador espacial desenvolupat per Glenn L. Martin Company a partir del míssil previ Titan I.
Nou!!: Saturn I і Titan (coet) · Veure més »
Titan IV
El Titan IV va ser una família de vehicles de llançament pesant que va desenvolupar Martin Marietta i va ser operat per les Forces aèries dels Estats Units del 1989 al 2005.
Nou!!: Saturn I і Titan IV · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 1 de juliol · Veure més »
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 1 de juny · Veure més »
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 10 de juliol · Veure més »
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Saturn I і 16 de febrer · Veure més »
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 16 de novembre · Veure més »
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 17 de setembre · Veure més »
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 18 de setembre · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Saturn I і 1957 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Saturn I і 1959 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Saturn I і 1960 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Saturn I і 1961 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Saturn I і 1962 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Saturn I і 1963 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Saturn I і 1964 · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: Saturn I і 1965 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Saturn I і 1966 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Saturn I і 1969 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Saturn I і 1975 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Saturn I і 1978 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Saturn I і 1979 · Veure més »
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Saturn I і 1985 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Saturn I і 1989 · Veure més »
22 de novembre
El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 22 de novembre · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 22 de setembre · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 25 d'abril · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 25 de maig · Veure més »
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 27 d'octubre · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 28 de maig · Veure més »
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 28 de març · Veure més »
29 de gener
El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Saturn I і 29 de gener · Veure més »
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 3 de novembre · Veure més »
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 30 d'abril · Veure més »
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 30 de juliol · Veure més »
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 4 d'agost · Veure més »
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn I і 8 de juliol · Veure més »
