Accés més ràpid que el navegador!
39 les relacions: Abidos de Mísia, Antiga Atenes, Antiga Tessàlia, Atos, Batalla de Marató, Batalla de Mícale, Batalla de Salamina, Bòsfor, Bizanci, Càrdia, Cimó II, Danubi, Dardanels, Dascilèon, Dorisc, Eíon, Escites, Estrímon, Grec antic, Heròdot, Històries (Heròdot), Histieu, Imperi Aquemènida, Jònia, Mardoni, Maritsa, Marmara Ereğlisi, Megabazos, Milcíades el Jove, Pausànies (general), Pèrsia, Península de Gal·lípoli, Peonis, Regne de Macedònia, Revolta Jònica, Satrapia de Frígia, Sestos, Tràcia, Xerxes I de Pèrsia.
Abidos de Mísia
Abidos (Ăbȳdus i Ăbȳdos) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de Mísia, a l'Hel·lespont, oposada a la ciutat de Sestos.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Abidos de Mísia · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Antiga Atenes · Veure més »
Antiga Tessàlia
Lantiga Tessàlia (en grec àtic: Θεσσαλία, Thessalia o Θετταλία, Thettalia) va ser una de les regions tradicionals de l'antiga Grècia.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Antiga Tessàlia · Veure més »
Atos
El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Atos · Veure més »
Batalla de Marató
La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Batalla de Marató · Veure més »
Batalla de Mícale
La batalla de Mícale fou una de les dues principals batalles de la Segona guerra mèdica que acabaren amb la invasió de persa de Grècia.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Batalla de Mícale · Veure més »
Batalla de Salamina
La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes. La victòria grega va suposar un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mèdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruïda.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Batalla de Salamina · Veure més »
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Bòsfor · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Bizanci · Veure més »
Càrdia
Càrdia, situada al nord del Quersonès Traci (avui Península de Gal·lípoli) Càrdia (Cardia) era una de les principals ciutats gregues del Quersonès traci, al golf de Melas.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Càrdia · Veure més »
Cimó II
L'''òstracon'' amb el nom de Cimó II, que va servir per enviar-lo a l'exili. Cimó II (en llatí Cimon, en grec antic Κίμων "Kímon") fou un general atenenc, fill de Milcíades II i d'Hegesípila.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Cimó II · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Danubi · Veure més »
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Dardanels · Veure més »
Dascilèon
Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Dascilèon · Veure més »
Dorisc
Dorisc (Doriskos) va ser un establiment costaner de Tràcia a la plana occidental del riu Hebros, plana sovint anomenada de Dorisc.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Dorisc · Veure més »
Eíon
Eíon (en Ἠϊών ἡ ἐπὶ Στρυμόνι, Eíon de l'Estrímon) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la desembocadura de l'Estrímon, a la frontera entre Macedònia i Tràcia.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Eíon · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Escites · Veure més »
Estrímon
LEstrímon (en Στρυμόνας, Strimonas; Струма, Struma; Strymo) és un riu que neix a Bulgària, a prop de Sofia, i desemboca a Grècia, a prop d'Amfípolis, al golf Estrimònic.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Estrímon · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Grec antic · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Heròdot · Veure més »
Històries (Heròdot)
Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Històries (Heròdot) · Veure més »
Histieu
Histieu (en llatí Histiaeus, en grec antic Ἱστιαῖος), mort l'any 494 aC, fou tirà de Milet.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Histieu · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Imperi Aquemènida · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Jònia · Veure més »
Mardoni
Mardoni (Mardonius) (mort el 479 aC) va ser un comandant persa durant les Guerres Mèdiques al.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Mardoni · Veure més »
Maritsa
El riu '''Maritsa''' prop de Khàrmanli (Bulgària) El Maritsa (Марица Maritsa, Έβρος Evros; Meriç) és un riu de Bulgària, Grècia i Turquia.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Maritsa · Veure més »
Marmara Ereğlisi
Marmara Ereğlisi (literalment "Ereğli de la Màrmara") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Marmara Ereğlisi · Veure més »
Megabazos
Megabazos (en llatí Megabazus, en grec antic Μεγάβαζος) va ser sàtrapa de Dascilios sota l'imperi dels aquemènides, nomenat cap a l'any 520 aC.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Megabazos · Veure més »
Milcíades el Jove
Milcíades el Jove (en llatí Miltiades, en grec antic) (al voltant de l'any 550 aC - 489 aC) va ser un general i polític atenenc, arcont epònim d'Atenes l'any 524 aC, governant del Quersonès traci i estrateg a la batalla de Marató l'any 490 aC.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Milcíades el Jove · Veure més »
Pausànies (general)
Pausànies o Pausànias (Pausanias) fou un general espartà del, fou regent d'Esparta de la branca agída de la família reial lacedemònica, fill de Cleombrot d'Esparta i Alcatea o Alcitea; i nebot de Leònides I.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Pausànies (general) · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Pèrsia · Veure més »
Península de Gal·lípoli
La península de Gal·lípoli (Gelibolu Yarımadası; Χερσόνησος της Καλλίπολης, Khersónissos tis Kalípolis; en català medieval, Gal·lípol), a l'antiguitat anomenada Quersonès Traci (Chersonesus Thracica), és una petita península de Turquia.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Península de Gal·lípoli · Veure més »
Peonis
Els peonis (en Παίονες, Pàiones) van ser un poble del nord de Grècia que va ocupar el país que després es va dir Macedònia, amb centre al riu Àxios.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Peonis · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Regne de Macedònia · Veure més »
Revolta Jònica
La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Revolta Jònica · Veure més »
Satrapia de Frígia
La satrapia de Frígia o de Gran Frígia, era un territori de la Pèrsia aquemènida, amb capital a Celenes (Celaenae).
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Satrapia de Frígia · Veure més »
Sestos
Sestos (en Sestus) era la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abidos.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Sestos · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Tràcia · Veure més »
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Nou!!: Satrapia de Tràcia і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »
