Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Satrapia de Tràcia

Índex Satrapia de Tràcia

La satrapia de Tràcia (Skudra) fou un territori de la Pèrsia aquemènida entre els anys 512 aC i 479 aC (darrera possessió perduda el 476 aC).

38 les relacions: Abidos, Atenes, Batalla de Marató, Batalla de Salamina, Bizanci, Càrdia, Cimó II, Danubi, Dardanels, Darios el Gran, Doriskos, Eïon, Estrimó, Heròdot, Imperi Aquemènida, Mardoni, Maritsa, Marmara Ereğlisi, Mícale, Megabazos, Milcíades el Jove, Pausànias (geògraf), Pèrsia, Península de Gal·lípoli, Peons, Regió de Tràcia, Regne de Macedònia, Revolta jònica, Satrapia de Frígia, Sestos, 476 aC, 477 aC, 478 aC, 479 aC, 480 aC, 492 aC, 493 aC, 498 aC.

Abidos

Abidos (egipci antic, Abdjw o Abdju o Abedju) fou una ciutat de l'Alt Egipte, al nord de Luxor, que va tenir l'hegemonia vers el 3200 aC en substitució de Hieracòmpolis.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Abidos · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Atenes · Veure més »

Batalla de Marató

La Batalla de Marató (490 aC) va ser la culminació del primer intent del rei Darios I de Pèrsia de conquerir la resta dels grecs i afegir-los a l'Imperi aquemènida, assegurant així la regió més feble de la seva frontera occidental.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Batalla de Marató · Veure més »

Batalla de Salamina

La Batalla de Salamina — en Grec 'Ναυμαχία ', Naumachia tes Salaminos— va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Batalla de Salamina · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Bizanci · Veure més »

Càrdia

Càrdia, situada al nord del Quersonès Traci (avui Península de Gal·lípoli) Càrdia (en grec Καρδία, Kardia; en llatí Cardia) fou una ciutat grega del Quersonès traci, al golf de Melas.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Càrdia · Veure més »

Cimó II

L'''ostrakon'' amb el nom de Cimó II, que va servir per enviar-lo a l'exili. Cimó II (Cimon, Kímon, Κίμων) fou un general atenenc, fill de Milcíades II.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Cimó II · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Danubi · Veure més »

Dardanels

Els Dardanels. Els Dardanels (en turc Çanakkale Boğazı), abans anomenats Hel·lespont, són un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Dardanels · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (vers 540 aC– 485 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Darios el Gran · Veure més »

Doriskos

Doriskos (llatí Doriscus) fou una ciutat costanera de Tràcia a la plana occidental del riu Hebros, plana sovint anomenada de Doriskos (Doriskos pedion).

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Doriskos · Veure més »

Eïon

Eïon (o Eion) fou una ciutat de Macedònia, port de la ciutat d'Amfípolis.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Eïon · Veure més »

Estrimó

Riu Struma Estrimó (Strymo, Στρυμών) en l'actualitat fou el nom del riu més llarg de Macedònia després de l'Axios.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Estrimó · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Heròdot · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Imperi Aquemènida · Veure més »

Mardoni

Mardoni (Mardonius) (mort el 479 aC) va ser un comandant persa durant les Guerres Mèdiques al segle V aC.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Mardoni · Veure més »

Maritsa

El riu '''Maritsa''' prop de Khàrmanli (Bulgària) El Maritsa (en búlgar: Марица, Maritsa; en grec: Έβρος, Evros; en turc: Meriç) és un riu de Bulgària, Grècia i Turquia.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Maritsa · Veure més »

Marmara Ereğlisi

Marmara Ereğlisi (literlament "Ereğli de la Màrmara") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Marmara Ereğlisi · Veure més »

Mícale

Priene, al peu de la muntanya '''Mícale''' Mícale (Mycale, Μυκάλη) és una branca de les muntanyes Mesogis de Lídia, que avui en turc es diuen Samsun Daği; la formació muntanyosa s'acaba al promontori Trogylium, que després fou conegut com a cap Santa Maria, que entra a la mar just enfront de l'illa de Samos, de la que queda separada per un canal.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Mícale · Veure més »

Megabazos

Megabazos fou sàtrapa de Dascilios nomenat vers el 520 aC Va dirigir les forces perses a Tràcia i Macedònia després del 514 aC, sotmetent aquestes regions.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Megabazos · Veure més »

Milcíades el Jove

Milcíades el Jove (Miltiades) (al voltant de l'any 550 aC-489 aC) era el nebot de Milcíades el Vell, fill de Cimó I i germà d'Estesàgores.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Milcíades el Jove · Veure més »

Pausànias (geògraf)

Pausànias (en grec: Παυσανίας; segle II)En català es translitera del grec "Pausànias", seguint els criteris fixats per: fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Pausànias (geògraf) · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Pèrsia · Veure més »

Península de Gal·lípoli

Imatge de satèl·lit de la '''península de Gal·lípol·li''' La península de Gal·lípoli (antigament Quersonès Traci; en grec: Χερσόνησoς Θράκια; en turc Gelibolu Yarımadası; en català medieval Gal·lípol) pren el nom de la ciutat de Gal·lípolis, del grec Καλλίπολις, Kallípolis) és una petita península de Turquia. És el darrer extrem del continent europeu i forma el litoral septentrional de l'estret dels Dardanels. La part nord de la península dóna a la mar Egea. La ciutat més gran que hi ha a la península és Gelibolu. Des del punt més occidental de la península es pot veure l'illa de Gökçeada (Lembros pels grecs).

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Península de Gal·lípoli · Veure més »

Peons

Els Peons (en grec antic Παίονες paiones) van ser un poble del nord de Grècia que va ocupar el país que després fou Macedònia, amb centre al riu Axios.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Peons · Veure més »

Regió de Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Regió de Tràcia · Veure més »

Regne de Macedònia

El regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Regne de Macedònia · Veure més »

Revolta jònica

La revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Revolta jònica · Veure més »

Satrapia de Frígia

La satrapia de Frígia o de Gran Frígia, fou un territori de la Pèrsia aquemènida, amb capital a Celenes (Celaenae).

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Satrapia de Frígia · Veure més »

Sestos

Sestos (Sestus, Σηστός) fou la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abydos.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і Sestos · Veure més »

476 aC

Sense descripció.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і 476 aC · Veure més »

477 aC

Sense descripció.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і 477 aC · Veure més »

478 aC

Sense descripció.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і 478 aC · Veure més »

479 aC

Sense descripció.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і 479 aC · Veure més »

480 aC

Invasió persa el 480-479 aC.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і 480 aC · Veure més »

492 aC

L'any 492 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і 492 aC · Veure més »

493 aC

L'any 493 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і 493 aC · Veure més »

498 aC

L'any 498 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Satrapia de Tràcia і 498 aC · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »